Farmacologia Cardiovascular II - Risc Cardiovascular, Antihipertensius i Hipolipemiants PDF

Unitat 6 FARMACOLOGIA DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR 6.2. Farmacologia Cardiovascular II: Risc cardiovascular, antihipertensius i hipolipemiants. Marc Cuadros i Marina Carrasco...

Unitat 6 FARMACOLOGIA DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR 6.2. Farmacologia Cardiovascular II: Risc cardiovascular, antihipertensius i hipolipemiants. Marc Cuadros i Marina Carrasco Assignatura: Farmacologia Grau Infermeria Curs:2024-2025  HIPERTENSIÓ ARTERIAL La hipertensió arterial esdevé una condició clínica caracteritzada per un increment de la pressió sanguínia a les artèries de manera persistent. Es manifesta amb valors de pressió arterial superiors a: - PA sistòlica (pressió exercida quan el cor es contrau per bombejar sang): superior a 140 mmHg. - PA diastòlica (pressió quan el cor es troba en repòs): superior a 90 mmHg. Inicialment és una condició asimptomàtica però valors de PA extremadament elevats poden donar símptomes com: - Cefalea - Astènia - Visió borrosa - Dolor de pit - Dispnea - Alteracions ritme cardíac. Si no es tracta pot arribar a ser mortal.  Antihipertensius ACEI: IECA ARB: ARA II CCB: BLOQUEJADOR CANAL DE CALCI BB: BETABLOCADOR Journal of Hypertension (lww.com)  Antihipertensius BLOCADORS DELS CANALS DEL CALCI: 1 -Bloquegen els canals de calci lents o els canals de calci dependents de voltatge, ↓ l’entrada a l’interior de les cèl·lules de la musculatura llisa vascular i les cèl·lules cardíaques. Vasodilatació arterial. ↓ freqüència de contracció (cromotròpic ↓ postcàrrega. negatiu). ↓força de contracció (inotròpic negatiu). Bradicàrdia. ↓ pressió arterial  Antihipertensius BLOCADORS DELS CANALS DEL CALCI: AMLODIÍ, NIFEDIPÍ, VERAPAMIL, DILTIAZEM (UNITAT 6) Reaccions adverses: (Habituals) 1  Vertigen.  Rubor facial.  Edema en cames.  Hipotensió postural.  Restrenyiment (verapamil i diltiazem). (Menor freqüència)  Alteracions en el ritme cardíac (bradicàrdia)  Dolor isquèmic (nifedipino). Interaccions:  blocadors β= greu hipotensió i insuficiència cardíaca.  Digoxina= verapamil suprimeix l'eliminació renal de la digoxina, augmentant la seva vida mitjana. Nifedipí i el diltiazem incrementen els nivells en plasma de digoxina.  Carbamazepina= (verapamil) inhibeix el metabolisme hepàtic, efectes tòxics.  L’administració d’inhibidors enzimàtics poden potenciar el seu efecte.  Antihipertensius INHIBIDORS ENZIM CONVERTIDOR D’ANGIOTENSINA (IECA); Enalapril, Captopril, Lisinopril, Ramipril ↑Renina 1 ↑ PG ↑Bradicinina ↑ Fosfolipasa A2 vasodilatadores ↑Angiotensina I VD ARTERIAL- ↓RVP (↓ POST-CÀRREGA) Inhibició (ECA) ↓Angiotensina II VD VENOSA- ↓RETORN VENÓS ↓Aldosterona (↓ PRE-CÀRREGA) ↓ RETENCIÓ SODI I AIGUA- Efectes adversos: ↓RETORN VENÓS (↓ PRE- 1.Hipotensió CÀRREGA) 2.Tos seca 3.Hiperpotassèmia 4.Angioedema 5.Neutropènia 6.Insuficiència renal  Antihipertensius ANTAGONISTES RECEPTOR ANGIOTENSINA-2 (ARA-II); Irbesartán, Losartán, Valsartán, Candesartán, Eprosartán, Elmisartán. 1 Redueixen la vasoconstricció i l’alliberament d’aldosterona (menys retenció de sodi i aigua). Els resultats terapèutics son similars als IECAS. D’elecció quan hi ha contraindicació IECA. Els efectes adversos que provoquen són mínims. No incrementa bradicinina (no hi ha tos com a EA). Tenen efecte teratogen. Poden provocar hiperpotassèmia.  Antihipertensius Blocadors β-adrenèrgics: ATENOLOL, BISOPROLOL, PROPRANOLOL (UNITAT 6) 1 Redueixen la hipertensió per múltiples mecanismes: Efecte cronotròpic i inotròpic negatiu. Disminució del cabal cardíac (volum minut). Disminució de la producció de renina (bloqueig receptors b1 al ronyó).. EFECTES ADVERSOS: Bradicàrdia i hipotensió Astènia, mareig Broncoconstricció Disfunció erèctil Hipoglucèmia - Contraindicats en pacients amb alteracions de la conducció A-V (cardiodepressors).  Antihipertensius Blocadors de receptors α1: PRAZOSINA, TERAZOSINA, DOXAZOSINA (unitat 6) 1 Pot aparèixer reflex Bloqueig dels Disminució de la baroreceptor receptors alfa1 resistència arteriolar (taquicàrdia) Efectes adversos: Hipotensió ortostàtica (principalment després de la primera dosi). Mareig i vertigen Congestió nasal Malestar gastrointestinal Edema Cefalea i astènia  Antihipertensius AGONISTA RECEPTORS α2: α-metildopa i clonidina 1 Acció vasodilatadora per un efecte a nivell central. Neurones adrenèrgiques Redueix l’alliberació de NA ↓ la pressió arterial sense ↓ la resposta vasoconstrictora. disminuir el cabal cardíac  Antihipertensius α-metildopa i clonidina: Característiques: 1  Es pot administrar per via oral o per via intravenosa.  Indicat en el tractament de la HTA especialment en dones embarassades.  Via IV en cas de crisis hipertensives. Efectes adversos:  hipotensió postural  somnolència,  Alteracions gastrointestinals: náusees, vómits i sequetat bucal.  Erupcions cutànies.  Reduir la dosi de manera progressiva, já que pot aparèixer efecte rebot (síndrome de supressió). Síndrome de supressió: 1.Increment de la pressió arterial I taquicàrdia. 2.Cefalees. 3.Tremolors. 4.Dolor abdominal. 5.Sudoració.  Antihipertensius α-metildopa i clonidina: Interaccions: 1  Antidepressius tricíclics i simpaticomimètics, antagonitzen el seu efecte.  Potencia el seu efecte en associació amb diürètics i altres antihipertensius.  Potència els efectes tòxics del liti i de l'haloperidol.  Disminuir els efectes sedants dels hipnòtics.  Contrarestar l'efecte de la levodopa.  Antihipertensius VASODILATADOR DIRECTE: Hidralazina Actua de manera Produeix: 1 Acció sobre el llit ↓tensió arterial. directa sobre la arterial però no musculatura llisa Taquicàrdia reflexa. sobre el venós Retenció hidrosalina com a vascular mecanisme compensatori. Característiques: Per via oral, la biodisponibilitat és variable (alt fenomen de primer pas). Via intravenosa: útil en emergències hipertensives (efecte màxim als 15 minuts). Es pot combinar amb altres fàrmacs per potenciar l’efecte antihipertensiu. Efectes adversos: Hipotensió Retenció de líquids i taquicàrdia reflexa. Alteracions gastrointestinals. Vertigen i cefalea  Antihipertensius VASODILATADOR DIRECTE: Minoxidil 1 Profàrmac que Hiperpolarització No té acció sobre l'arbre venós. Acció sobre els canals necessita de la fibra ↑el flux sanguini a pell, músculs, de potassi muscular metabolitzar-se tub digestiu i cor. (relaxació). Indueix taquicàrdia reflexa Característiques: Administració via oral. Via tòpica com a tractament per l'alopècia. Efectes adversos: Hipertricosis. Hipotensió Retenció d'aigua i sodi (pot requerir administració de diürètics per evitar-ho). Taquicàrdia reflexa.  Hipolipemiants Dislipèmia 1 Hiperlipèmia Concentracions anormals de Concentracions elevades de lípids lipoproteïnes (colesterol i en sang. La hipercolesterolèmia triglicèrids). és el tipus més comú. Colesterol. Total en sang LDL HDL ES POT ACUMULAR A FACILITA EL TRANSPORT LES PARETS DE LES DE LDL AL FETGE PER LA ARTÈRIES SEVA ELIMINACIÓ HIPERCOLESTEROLÈMIA: NIVELLS SUPERIORS A 159 mg/dL  Hipolipemiants INHIBIDORS DE LA SÍNTESI DE COLESTEROL (Estatines). Inhibició de l'enzim HMG-CoA reductasa que catalitza el pas de HMG-CoA 1 a àcid mevalònic (procés clau en la síntesi de colesterol al fetge). Redueixen la síntesi de colesterol (HDL, LDL) i triglicèrids. Administració via oral. Les més importants són:  Simvastatina.  Lovastatina. Inhibidors competitius, reversibles i específics de l'enzim.  Pravastatina.  Atorvastatina.  Rosuvastatina. Inhibidors d'acció prolongada. S'administren per la nit.  Hipolipemiants INHIBIDORS DE LA SÍNTESI DE COLESTEROL (Estatines). Altres efectes: 1 Millora de la funció endotelial. ↓ de la inflamació vascular. ↓l'agregació plaquetària i estimulació de la fibrinòlisi. ↑ neovascularització en teixit isquèmic. ↑ cèl·lules progenitores endotelials. Estabilització de la placa ateroescleròtica i immunosupressió. Efectes adversos: Dolor i debilitat muscular Rabdomiòlisi (ruptura de teixit muscular) pot derivar en nefrotoxicitat. Increment de transaminases hepàtiques. Interacció amb inhibidors (eritromicina) i inductors (rifampicina) enzimàtics.  Hipolipemiants INHIBIDORS DE L'ABSORCIÓ DE COLESTEROL Resines segrestadores d'àcids biliars 1 Segresten els àcids biliars en l'intestí evitant la seva reabsorció i la circulació enterohepàtica. En conseqüència el fetge farà servir el colesterol per sintetitzar nous àcids biliars. Colestiramida:  Via oral.  No modifiquen la concentració d’HDL. Efectes adversos: Trastorns gastrointestinals Increment de triglicèrids. Malabsorció de vitamines i altres fàrmacs.  Hipolipemiants INHIBIDORS DE L'ABSORCIÓ DE COLESTEROL Ezetimiba: 1  Actua sobre una proteïna de transport del colesterol, inhibint la seva absorció a l’interior de les cèl·lules intestinals. Aconsegueix reduir les concentracions de LDL.  Complement als canvis en la dieta i a les estatines.  S'administra per via oral. Efectes secundaris:  Alteracions gastrointestinals: diarrea i dolor abdominal  Increment de transaminases hepàtiques  Cefalea  En algunes ocasions exantema o angioedema.  Hipolipemiants FIBRATS Derivats de l'àcid fíbric: Mecanisme d'acció complex provoca un ↓VLDL Bezafibrat. circulant, ↓LDL i ↑HDL. Ciprofibrat. Administració via oral. Gemfibrozil. Fenofibrat. Clofibrat. Efectes adversos: Alteracions gastrointestinals. Dolor muscular i rabdomiòlisi (Especialment en combinació amb estatines). Increment de transaminases hepàtiques. Reaccions hipersensibilitat. El clofibrat predisposa a la litiasi biliar. Contraindicacions: Els fibrats han d'evitar-se en nefropatia i en alcohòlics (major risc rabdomiòlisi). Evitar combinació amb estatines.  Hipolipemiants ÀCID NICOTÍNIC (NIACINA/VÍTAMINA B3) 1 És una vitamina. Actua inhibint la lipòlisis al teixit adipós, reduint l’alliberació àcids grassos lliures. Disminueix la síntesi de VLDL amb la consegüent reducció de triglicèrids i LDL circulant, i amb increment de l'HDL. Administració via oral. Efectes adversos: Envermelliment cutani. Alteracions gastrointestinals. Increment de transaminases hepàtiques. Hiperuricèmia. Contraindicacions: L’administració conjunta amb estatines pot incrementar el risc de toxicitat hepàtica.