Teories d'aprenentatge

Aprenentatge

• L'aprenentatge és un conjunt de processos per adquirir coneixements, habilitats, actituds, i valors.
• L'aprenentatge i el desenvolupament estan vinculats a la intervenció en aquesta unitat.

Teories d'aprenentatge

• Hi ha aprenentatge per reforços o càstig, resultant de les reaccions a estímuls.
• Els reforços impliquen conseqüències positives per bones accions, com felicitacions o premis.
• Els càstigs suposen conseqüències negatives per accions indegudes, com prohibicions o amonestacions.
• L'aprenentatge per observació es basa en la imitació de l'observat (Bandura, 1925), comú en esports amb fonaments tècnics.
• L'aprenentatge per cognició fa possible adquirir coneixements mitjançant processos mentals interns, amb estructures que faciliten el desenvolupament cognitiu amb la maduració i interacció social.
• L'aprenentatge per mediació depèn de l'ajuda d'una tercera persona en el moment oportú, per a un aprenentatge eficaç (Vygogtsi 1896-1934).
• L'aprenentatge per descobriment assumeix que es construeix coneixement mitjançant el descobriment de continguts que s'afegeixen als ja existents, sent la motivació i participació clau (Brunes, 1915-2016).
• L'aprenentatge significatiu és la incorporació de nous continguts a l'estructura cognitiva preexistent, relacionant la nova informació amb allò ja conegut (Ausubel, 1918-2008), sent els continguts han de ser significatius, clars, ordenats i desitjats per l'individu.

Estils d'ensenyament-aprenentatge

• Els estils d'ensenyament-aprenentatge es concreten en la transmissió de continguts teòrics i pràctics durant la intervenció.
• És crucial que el tècnic defineixi un estil per guiar l'alumne cap a l'objectiu previst.
• Els estils dicten els recursos utilitzats i han d'estar lligats a la individualització de l'ensenyament i l'autonomia de l'alumne.
• Els estils d'ensenyament estan influenciats per l'especialitat del tècnic, l'experiència, característiques dels participants, objectius de la intervenció i tipus d'activitats.
• Els estils es classifiquen atenent al grau d'intervenció, la tècnica de motivació, l'organització, i l'experiència del grup.

Elements de la intervenció didàctica

• Són l'estil d'ensenyament-aprenentatge, la comunicació esportista-professional, formació i organització de grups, ús del joc com a metodologia, i tractament individualitzat.
• Un estil d'ensenyament inclou tècniques, recursos didàctics, estratègies pràctiques, i interaccions entre participants i entrenador.
• Delgado Noguera (1991) defineix l'ensenyament com la forma que adopten les relacions didàctiques entre els elements personals del procés d'ensenyament-aprenentatge, tant a nivell tècnic i comunicatiu com en organització i relacions afectives del grup.

Estils Reproductius

• Els participants reprodueixen un model establert pel tècnic, amb estil tradicional on el tècnic pren totes les decisions i el participant reprodueix les tasques motrius predefinides.
• Els estils reproductius habituals són: comandament directe, assignació de tasques, ensenyament recíproc, autoavaluació, i inclusió.

Comandament directe

• El contingut és fix.
• El professor té el protagonisme absolut en les decisions.
• El participant executa, segueix, i obeeix.
• La relació entre l'estímul del tècnic i resposta del participant és directa i immediata.
• El tècnic expert selecciona objectius, continguts i tasques; els participants imiten tot.
• L'aprenentatge és per memòria immediata a través de repeticions.
• Les diferències individuals s'ignoren, buscant la reproducció del contingut seleccionat.
• La pràctica contínua busca uniformitzar l'execució del grup.
• Aquest estil tradicional d'educació física està vinculat al franquisme i al militarisme, per tant, molts dubten del seu valor educatiu.

Assignació de tasques

• Adequat per a destreses físiques específiques, com gestos tècnics i patrons motors esportius.
• Facilita el control del tècnic sobre el grup.
• Afavoreix un major control tècnic sobre l'ensenyament-aprenentatge.
• Afavoreix l'aprenentatge per imitació, amb el tècnic proporcionant la solució.
• Els participants són passius, amb baixa implicació cognitiva.
• Un exemple és una classe d'aeròbic.
• La seqüència és explicació-demostració pel tècnic, execució per tot el grup després de l'ordre, avaluació-correcció per part tècnica, tant individual com col·lectiva.

Ensenyament recíproc

• Aumenta el nivell de decisió del participant, basat en la relació social i la retroalimentació immediata entre companys.
• El tècnic pren les decisions inicials.
• El participant pren decisions durant la sessió.
• Les decisions finals són traspassades a un observador, que ofereix retroalimentació.
• El tècnic distribueix el grup en parelles, amb un executor i un observador.
• L'observador proporciona retroalimentació i solucions.
• El tècnic explica els rols i criteris de correcció de l'observador.
• La fitxa tècnica inclou ítems pre-establerts i relacions on hi ha retroalimentació però no molta qualitat en l'entrenament ja que els dos aprenen.
• Promou el procés de socialització.
• El tècnic evita la comunicació directa.
• Els participants aprenen més temps sense el professor, també l'observador veient i analitzant el company.

Autoavaluació

• Els alumnes proporcionen retroalimentació a si mateixos, basant-se en criteris preestablerts.
• Suposa autonomia, desenvolupant la consciència de l'execució i la pròpia avaluació.
• Allibera de la dependència externa i fomenta la confiança.
• Requereix honestedat i objetivitat.
• Permet aprendre a acceptar limitacions.
• És difícil, ja que requereix estar atent a informació cinestèsica.
• Els receptors propioceptius informen sobre posició i moviment.
• Cinestèsics: aparell locomotor i pell.
• Laberíntics: oïda.

Inclusió (graus de dificultat)

• Mai exclou a ningú.
• La tasca té diferents graus de dificultat.
• Els participants decideixen el seu nivell en aquella tasca.
• Els estils individualitzats són adequats per a continguts generals a grups heterogenis.
• El participant és el centre.
• S'adega al ritme de cada alumne.
• Es busca motivació constant a través del progrés individual.

Estils productius

• Usuaris/participants assumeixen un paper actiu en el desenvolupament de la intervenció.
• La participació dels participants es basa en tècniques d'ensenyament que fomenten la investigación, exploración y la creatividad.
• Els estils d'ensenyament cognitius es caracteritzen per adequar-se a tasques poc específiques amb habilitats bàsiques, mantenint a l'alumne actiu i cognitiu, per aconseguir un aprenentage significatiu, permetent que l'alumne faci les seves propies decisions.

Descobriment guiat

• Preguntes, pensades abans, que porten a trobar la solució.
• Plantea preguntes perquè l'alumne respongui de tipus motor
• El tècnic intenta posar-lo en el camí de la descoberta orientant al participant a l'objectiu
• Cada pregunta provocarà una resposta correcta de descoberta, per tant una evolució.
• El descobriment guiat pretén crear la necessitat d'investigar en l'alumne per trobar la solució, guiat pel tècnic (mai donant la resposta), per que el participant construeixi el seu aprenentatge sequëciat i donat pel tècnic.
• Durant la fase del preimpacte el tècnic decideix, dissenyant preguntes i anticipant respostes.
• Durant la fase d'impacte, la responsabilitat és del participant i el tècnic ha de seguir les regles de no dir mai la resposta; esperar-la, oferint retroalimentació, mantenint un clima d'acceptació i paciència.
• Durant la fase post-impacte el descobriment és la retroalimentació.

Resolució de problemes

• El tècnic planteja una tasca i els participants han de trobar la solució plantejant un problema físic, tècnic o específic de la pràctica.
• La resolució de problemes pretén que l'alumne trobi la resposta sense ajuda del tècnic, permetent que l'alumne usa les seves pròpies estratègies per resoldre el problema i proposant una selecció de problemes adequats pel seu moment evolutiu.
• Durant la fase del preimpacte, el professor decideix els continguts, durant la etapa d'impacte s'especifiquen els continguts i el participant pot verificar la seva resposta en la fase postimpacte.
• Plantejar el problema ha de tindre en compte els punts de que suposi un repte, l'objectiu ha d'estar relacionat amb un esforç raonable, i s'han d'exposar les normes i llimits.
• No s'han de mostrat demostracions per evitar la imitació.
• En canvi, els avantatges són la creativitat, espontaneïtat, el descobriment de moviments bàsics i el coneixement de les seves possibilitats, en canvi els inconvenients és més lent i hi ha la possibilitat de cometre errors tècnics.

Programa individualitzat

• Es planteja un problema, es dona el material i es resol
• Els participants són creatius en la resolució.
• L'alumne descobreix, dissenya la pregunta i la programació.
• El professor decideix el contingut i el tema general perque l'alumne segueix.

Per alumnes iniciats

• Alumne inicia l'activitat.
• Voluntat de dissenyar els seus propis problemes i buscar-ne solucions, per exemple buscant informació d'un tema selecionat.

Autoensenyament

• Totes les decisions les pren el participant.
• Aquesta situació no es dona a les aules i és pròpi de l'acondicionament físic i l'autoentrenament.

Mètodes/estratègies d'aprenentatge

• Les estratègies o mètodes d'ensenyament estan condicionats pels factors, tenint en compte per triar el context.
• Disposar d'una sèrie d'estratègies adaptades als perfils dels participants, al grau i etapa de maduresa.

Pràctica global

• Es treballa una activitat completa que pot ser classificada en global pura, polaritzant l'atenció o global modificada.
• La global pura consisteix en executant l'activitat globalment, adient per a iniciar un primer contacte esportiu.
• La tècnica de polaritzar l'atenció mostra l'activitat completa, però sol·licitant que el participante focalitzi la seva atenció.
• La global modificada es basa en canviar alguna condició d'execució per facilitar la realització i progressar en la complexitat.

Pràctica analítica

• Es busca dividir l'activitat en parts o tasques per l'aprenentatge de tasques complexes, simple-complex.
• Es pot classificar en analítica pura, seqüencial o progressiva:
• La pura consisteix en pràcticant les tasques per separat per assimilar la seva complexitat i no és un mètode utilitzat.

Analítica seqüencial

• Es traballa per separat cada tasca en l'ordre temporal complet
• En finalisar s'executarà el moviment comprés

Pràctica analítica progressiva

• Consisteix en descompondre l'activitat en varies tasques.
• Es comença dominant una tasca, seguidament a la següent i progressivament fins que es dominen totes.
• Un cop finalitzat cadascu, es realitza d'execució completa.
• A diferència de la seqüencial, l'ordre es pot practicar progressivamnet per la part que cosiderem més important.

Pràctica mixta

• Combinació entre mètodes global i analític, que dona resulatats positius.
• Com que totes les progressions, han de finalitzar amb la forma global, ja que la situació del joc és la més real.
• En els mètodes mixtes sempre començaran amb un exercici global,després es pratiarà més analítica i amb el mètode global.

Exercicis dins de la intervenció didàctica

• Són accions planificades que fan l'acció d'entrenar per la habilitat fisco esportiva.
• Un exercici estarà dissenyat per adquirir condicions del joc real, amb aspectes positius i intervenció d'elements realitzant de manera progressiva

Exercicis de solució variada

• A partir de la situació determinada, el participant ha d'actua segons els estímuls en tot l'ambient del joc
• Són exercicis ideals para treballar en la presa de decisions i en els graus de complexitat

Formes jugades

• Són activitat presentades de manera de joc forma lúdica
• Es fomenta la participació en els jocs i pot allunyar de l'objectiu del joc planteat.
• Es important siguir unes pautes.

Treballar encandements

• Potenciar els elements de joc

Treballar formes competitives

• És una bona manera de motiva per l'estinuls i intervencions

Afavorir a la inclusió

• Evitar afavorit, fomentar la participació tot el camp

Promoure la col·laboració i cooperació

• En esports col·lectius resulta essencial

Donar importància a la tasca del exercici i no en el resultats

• Si no té competició, l'aprenentatge o la millora és important

Estratègies d'aprenentatge Davant la pràctica

• Els exercicis es plantegen de manera analítica.

El joc com a metodología

• Els humans desenvolupa d'aquesta manera natural en la de la seva vida.
• Es continua present per les etapes de vida.
• Actitiv luida que utilitza metodològiament en el disseny
• Ës esencial pel desenvolupament d'aptituds, físsiques, capacitat inteléctulals i esporitvi de l'essper personals
• L'ámbit de l'activiat física es molt fonamenal per las activiitats.
• Es potencia en l'ensenyament, és l'eix de superació per al complimiente normas.

Tipus de jocs

• El joc llicre és aquelles que participen al poder generar la practica luítica distendida
• Jocs dirigits, el esprticipatn segueix sempre inidcacioens, és te una concerta y per medio y para tener objetivvos claros, se precisan loas acciones
  • " baló torres" en busuet

Tipología jocs

• Hi ha jocis d’extralàgia o persecucuón
• Sensacional és fuerza y relocidad
• Indiviul y colectivorensd

Pautes per optimizar l'ús de la metodologia

• Fomentar la pàrticipació: es bàsic
• Es importante evitar la participación entre los que tienen menos habilidades
• Repetir jocs

La fitxa del joc

• En la planifiació, es important tenir un util per esersir las actiivdades

• El joc és una structurada para mantenerla sistematizada

• Es imporante dar una plantilla base de datos que permita usar herramientas como la planificauclic y recursivo.

Atención a la diversidad

• El concepto de atención diversitad es dar aceptación a todos la personas
• Es importar identidicar para activar estrtegiias de atencion.

Limitación hàbitat

• Suelen sr limitadones auituvias visuales i de condicionamiento

Planificaciò

• En la palnifiación para valorearlas funcinonadlidades entre las estretgiuas de cada uno

Frecientes en las zonas

• Baja y en nula interacción desreguridad Para abordar estos aspectos podemos plantear diferentes estrategías que faciliten la intervención: ○ Plantear actividades abiertas y diversas. ○ Trabajar en grupos heterogenios. ○ Adaptar la metodología a las necesidades del grupo. ○ Adaptar tareas. ○ Adaptar material. ○ Adaptar espacios. ○ Explicar al grupo la necesidad de las adaptaciones. ○ Suport d’un company. ○ Suport d’un professional amb titulació́ especifica.