Tècniques de Control en Odontopediatria

Els pares insisteixen a romandre dins del gabinet amb el seu fill, sigui quina fos l'edat del nen. Aquest nen no aprèn a perdre, perquè els seus pares han eliminat del seu entorn qualsevol obstacle o dificultat.

Existeixen pares que van des de la indiferència per falta de temps degut als seus treballs, fins al rebuig obert o abandó.

Aquests pares exigeixen dels seus fills comportaments que no corresponen amb la seva edat cronològica. No ajuden els seus fills a dominar la por, sinó que els oprimeixen.

Els nens d'aquests pares aprenen ràpidament als seus pares, quan els neguen alguna cosa reaccionen de manera exigent i egoista.

Els pares tenen un paper important en la gestió de l'ansietat del nen a la consulta. La seva presència pot ser contraproduent, augmentant la tensió.

És recomanable que els pares no estiguin presents a la consulta dental, per evitar distraccions i ansietat en el nen.

És important que els pares estiguin presents en les primeres visites, la cita de prevenció i educació bucodental, urgències, nens molt petits amb vocabulari escàs i en pacients amb discapacitat.

Es refereix a com els nens interactuen amb el seu entorn. És un mode característic que té una persona per reaccionar davant dels altres i les situacions.

Un nen amb un temperament fàcil acostuma a tenir un estat d'ànim positiu, respon bé a la novetat i el canvi.

Un nen amb un temperament difícil acostuma a tenir un humor negatiu i intens, plora molt, i respon malament a la novetat.

Un nen amb un temperament de difícil maneig té una reacció mitjana davant de noves situacions, tant positives com negatives.

Un nen que col·labora amb el dentista sense problemes.

Un nen entre els 3 i 6 anys que pot cooperar, però necessita atenció especial.

Un nen que col·labora amb el dentista, però està nerviós, pot tenir por i agafar-se fort a la butaca.

Un nen que col·labora, però no mostra emocions, es comporta de forma tancada i trista.

Un pacient inquiet a causa de la seva edat o per l'ansietat que presenta durant el tractament.

Un pacient que té tendència a dormir-se o estar atent, possiblement per la seva edat o per cansament.

Tècniques de maneig de la conducta basades en la comunicació clara i transparent.

Utilitzar un llenguatge que els nens puguin entendre, evitant paraules que causin por o ansietat.

Mètode que consisteix en dir, mostrar i fer el procediment al nen per a reduir la seva ansietat.

Una de les tècniques bàsiques de maneig de la conducta que consisteix en recompensar positivament les accions desitjades.

Una tècnica que implica desviar l'atenció del nen del procediment amb jocs o activitats.

Un gas inhalat que permet relaxar-se i reduir la consciència del dolor durant el tractament odontològic.

Un mètode per preparar el nen per a les sessions de dentistes, que inclou explicar el procediment, mostrar-lo amb un model i després realitzar-lo.

Es basa en canviar el to i el volum de la veu per connectar amb el nen i guanyar-se la seva confiança en l'ambient dental.

Un mètode actiu per a desviar l'atenció del nen durant un procediment dental, reduint així el seu malestar.

L'ús del joc com a eina educativa i terapèutica per a ajudar els nens a gestionar l'ansietat i el temor a la consulta dental.

Mètode per a familiaritzar el nen amb l'instrumental i els procediments de la consulta dental, reduint l'ansietat.

L'ús d'objectes lúdics com a eines per a captar l'atenció dels nens durant les sessions de dentistes.

El joc ha de ser iniciat pel professional per a generar confiança i interacció amb el nen.

La participació del professional en el joc pot variar en funció de l'edat i la maduresa del nen.

La reducció de la por i l'ansietat del nen en visites al dentista, aconseguida a través de mesures de relaxació i abordatge gradual.

Un mètode per tractar la por al dentista, que consisteix en familiaritzar gradualment al nen amb el consultori i les seves eines.

Les primeres visites al dentista són crucials per crear un ambient positiu i familiaritzar el nen amb l'entorn dental.

El rol de l'higienista dental és ensenyar l'higiene dental, mentre que l'odontopediatria requereix adaptabilitat per a connectar amb els nens.

Un objectiu fonamental de l'odontopediatria és aconseguir una experiència positiva i agradable per al nen al consultori dental.

L'adaptació dels nens a l'entorn dental, minimitzant l'ansietat i la por, és clau per a fomentar l'acceptació dels tractaments odontopediàtrics.

L'educació dels hàbits d'higiene dental és un pilar fonamental en l'àmbit odontopediàtric.

L'adaptabilitat i les estratègies de connexió amb els nens són essencials per a aconseguir la cooperació en l'odontopediatria.

Aquesta tècnica utilitza canvis en l'expressió facial, la postura i el contacte físic per a controlar el comportament dels nens, especialment els més petits.

Aquesta tècnica consisteix en premiar les conductes desitjades per a augmentar la seva freqüència i, alhora, ignorar o castigar les conductes no desitjades per a que desapareguin.

Aquesta tècnica utilitza elogis verbals, expressions facials positives i altres gestos per a reforçar el comportament positiu.

Aquesta tècnica utilitza objectes tangibles com a recompenses per a motivar el bon comportament.

Aquesta tècnica utilitza activitats agradables per al nen com a recompensa per a incentivar el bon comportament.

Aquesta tècnica consisteix en observar un o més nens que mostren un comportament positiu en una situació específica, per a aprendre d'ells i comprendre què se'n espera. S'utilitza per als nens més petits.

Aquesta tècnica s'utilitza per a reduir la por o la fòbia en pacients amb o sense experiència dental, exposant-los gradualment a la situació que els provoca por a través d'exercicis i tècniques de relaxació.