Resum Tema 5 - Biblioteques UPC

Acció que identifica un fons com a propietat de la biblioteca.

El lloc de l'emblema de la biblioteca al material.

La signatura topogràfica que indica la ubicació del document dins del fons bibliogràfic.

Etiqueta al lomo del llibre que indica la signatura topogràfica.

Codi que indica la posició del document a la biblioteca.

Escriure la signatura a la portada.

Marcar amb un segell de goma amb tinta indeleble no grasa.

Marcar amb un segell de coure.

Un número únic, consecutiu i que mai es reutilitza assignat a cada document de la biblioteca.

Llibre on es registren els detalls de cada document que entra a la biblioteca.

Un programa informàtic que gestiona les col·leccions de la biblioteca, inclosos els registres dels documents.

Cada còpia d'un mateix títol té un número de registre únic.

Cada volum d'una obra en diverses parts té un número de registre.

Cada volum d'un llibre que conté diverses obres, independentment de l'autor, té un número de registre.

No hi ha una norma estàndard. Generalment, es col·loca a la portada, a l'angle superior esquerre, precedit per la lletra R.

S'anota en una etiqueta adherida al document i en la seva funda o caràtula.

La funció principal de les biblioteques de la UPC és identificar, seleccionar, gestionar i preservar els recursos d'informació. Això inclou garantir l'accés a aquests recursos, tant els que estan físicament a les biblioteques com els que es troben a plataformes digitals.

A més del catàleg de la UPC (DiscoveryUPC), les col·leccions de les biblioteques es poden trobar al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) i al catàleg de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias de España).

Les biblioteques de la UPC prioritzen l'adquisició de materials que: donen suport a l'aprenentatge i la docència, creen una col·lecció de recerca per a les titulacions i activitats acadèmiques, i donen suport a les tasques administratives i de serveis.

El personal bibliotecari, amb la col·laboració del professorat, s'encarrega de la compra de documents. Els membres de la comunitat universitària també poden suggerir noves adquisicions.

La UPC intenta reduir el volum de compres consorciades ja que, tot i els seus beneficis, generen despeses elevades i no sempre permeten comprar materials específics per a la comunitat universitària.

La UPC segueix criteris per a la selecció de materials, incloent la rellevància, l'especialització, la redundància, l'idioma i l'accessibilitat.

Un criteri important per a la selecció de material és evitar redundància en les adquisicions. Això significa prioritzar l'accés a recursos existents abans que la compra de còpies addicionals.

La UPC promou el català i el castellà, però també la llengua anglesa com a factor clau per a la internacionalització. Aquesta priorització reflecteix la importància de la diversitat lingüística en un context global.

Les biblioteques dupliquen la bibliografia de les guies docents i materials d'aprenentatge per garantir l'accés a recursos necessaris per a l'estudi. No obstant això, s'evita la duplicació de publicacions de recerca i especialitzades per raons d'espai, cost i accés a fonts electròniques.

El programa Conspectus classifica la importància de diferents temes per a la biblioteca a través de cinc nivells. Aquest sistema permet prioritzar l'adquisició de recursos per a satisfer les necessitats dels usuaris. D'aquesta manera, la biblioteca pot aconseguir l'equilibri entre la cobertura de temes importants i la gestió de recursos.

El cost d'adquisició d'un recurs no és l'únic factor a tenir en compte. El cost del processament físic, que inclou tasques com la catalogació, la reparació i la gestió, també és important.

Les llicències digitals poden ser adquirides de manera consorciada a través del CBUC i centralitzadament a través de les biblioteques de la UPC. S'ha de tenir en compte que l'accés a recursos digitals pot quedar interromput si s'interromp la subscripció.

La biblioteca s'esforça per mantenir la col·lecció el més actualitzada possible per brindar als usuaris accés a la informació més recent. Això implica l'actualització constant de la col·lecció i la seva disponibilitat per als usuaris.

La biblioteca selecciona el suport més adequat per a cada material en funció de les necessitats canviants dels usuaris. En general, se prioritza el suport digital quan aquesta opció està disponible.

La biblioteca es preocupa per l'accessibilitat de la informació per a tots els usuaris, inclosos aquells amb discapacitat. S'escullen suports i formats que facilitin l'ús per a persones amb limitacions.

La col·lecció docent i d'aprenentatge inclou la bibliografia recomanada a les guies docents de grau i postgrau, així com material docent complementari. Aquests materials són essencials per a l'estudi i l'aprenentatge dels estudiants.

Un sistema d'ordenació que utilitza números per classificar els llibres segons el seu tema.

Un codi que identifica un àmbit del coneixement en la CDU. S'utilitza per trobar llibres sobre un tema específic a la biblioteca.

El primer grup de nombres en un topogràfic, que indica una àrea general del coneixement.

Un segon grup de nombres en un topogràfic, separat per un punt, que indica un tema més específic dins d'una àrea general.

Els llibres amb el mateix número del primer bloc s'ordenen segons el segon bloc de nombres, de menor a major.

Si el primer bloc de nombres és el mateix, s'ordenen els llibres segons els números decimals.

Si els números de classificació són iguals fins a un punt, les lletres al final del topogràfic s'ordenen alfabèticament.

Els llibres s'ordenen de manera lineal, de manera que si s'acaba un prestatge, es continua al següent.

En els CD i DVD, el tejuelo s'ha de col·locar de manera visible al cantó o a la caixa o funda del disc.

En els llibres valiosos, s'ha d'evitar col·locar el tejuelo al llom per a no danyar-lo. S'ha de buscar un altre mètode com ara una faja de polietilè, un etiqueta a la caixa de conservació o una targeta inserida entre les pàgines.

Les etiquetes adhesives electromagnètiques s'utilitzen per a evitar el robatori de documents a les biblioteques. S'activen i desactiven quan se n'extreu i se'n retorna un document, respectivament.

Les etiquetes electromagnètiques es poden col·locar entre dues fulles d'un llibre just a la unió de les fulles amb el llom per a que siguin invisibles.

En els CD i DVD, l'etiqueta electromagnètica s'adheix a un dels costats i es protegeix amb un plàstic transparent.

No s'ha d'utilitzar etiquetes electromagnètiques en documents patrimonials, rars o valiosos, ja que el pegament pot danyar-los de manera irreversible.

Els documents de la biblioteca s'identifiquen amb etiquetes de codis de barres, que permeten saber quin exemplar és.