Resum Tema 5 PDF

**Resum Tema 5** [Quants PC tenen les biblioteques de la UPC] 500 [Quina és la escola més antiga de la UPC] Mitjans del segle XIX, Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. [Quina és la missió de les biblioteques pel que fa a la col·lecció] Identificar, seleccionar, gestionar i preservar la...

**Resum Tema 5** [Quants PC tenen les biblioteques de la UPC] 500 [Quina és la escola més antiga de la UPC] Mitjans del segle XIX, Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. [Quina és la missió de les biblioteques pel que fa a la col·lecció] Identificar, seleccionar, gestionar i preservar la col·lecció. Això inclou facilitar l'accés als recursos en qualsevol format, estiguin o no localitzats físicament a les biblioteques de la UPC. [On es troben les col·leccions de les biblioteques, a més del catàleg de la UPC, DiscoveryUPC] Al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, http://puc.cbuc.cat) i en el catàleg de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias de España). [A quins materials donen prioritat per adquirir les biblioteques?] El necessaris per: \- Donar suport a l'aprenentatge i la docència de la Universitat \- Crear una col·lecció de recerca que doni suport a les titulacions i activitats acadèmiques i de recerca. \- Donar suport a les tasques del personal d'administració i serveis. [Qui fa la compra de documents?] El personal bibliotecari amb la col·laboració del professorat. Però també poden rebre suggeriments per part dels membres de la comunitat universitària. [Què intenta la UPC respecte a la compra consorciada?] La compra consorciada, tot i els avantatges que suposa, genera un despesa excessivament elevada per a la Universitat i també implica no poder realitzar sempre una compra selectiva que s'ajusti a les necessitats específiques dels usuaris de les biblioteques de la UPC, de manera que es disposa d'un volum considerable de col·leccions electròniques que, per la seva temàtica, no són consultades gairebé mai per la comunitat universitària de la UPC. En tot cas, la voluntat de les biblioteques de la UPC és, en un futur, tendir a reduir el volum d'adquisicions per part de la BDC, amb l'objectiu que aquesta despesa en recursos no superi, aproximadament, el 40 % del pressupost anual global de les biblioteques. [Criteris generals per a la selecció:] 1. Rellevància: S'adquireix material d'alt nivell relacionat amb l'aprenentatge, la docència i la investigació. 2. Especialització de la col·lecció: S'evita la redundància en les adquisicions, i es prioritza l'accés abans que la propietat. 3. Idioma: Es prioritza català i castellà, però es promou també la llengua anglesa com a factor clau per a la internalització. 4. Duplicats: Per norma general, les biblioteques dupliquen lla bibliografia de les guies docents i materials d'aprenentatge però eviten la duplicació de publicacions de recerca i alts graus d'especialització. Dupliquen publicacions periòdiques d'àmbit divulgatiu sempre quan tinguin un us intensiu i un baix cost. Eviten duplicar temàtica no politècnica. 5. Nivells de fortalesa: Programa Conspectus, que estableix nivells de fortalesa en funció de les necessitats dels usuaris. - Nivell 0: la biblioteca no té interès - Nivell 1, nivell mínim: només són necessàries les obres elementals per donar resposta a consultes mínimes. - Nivell 2, nivell bàsic: es manté una col·lecció per donar suport a consultes generals. Primers anys d'estudis d grau. - Nivell 3, nivell d'instrucció: permet un coneixement sistemàtic de la matèria. Darrers anys de grau i màster. - Nivell 4, nivell de recerca: inclou les publicacions més importants de la matèria per donar suport als estudis de doctorat i a la recerca. Es manté una col·lecció extensa de la matèria. - Nivell 5, nivell exhaustiu: es recull de manera exhaustiva els documents especialitzats de la matèria. 6. Preu: El valor no es valora només pel preu, sinó també el cost de seu processament físic. 7. Llicències: Tenen algunes limitacions, com si l'accés seguirà disponible si s'interromp la subscripció. Es fan a través del CBUC de manera consorciada i de les biblioteques de la UPC de manera centralitzada 8. Actualitzacions: Es vetlla per mantenir la col·lecció permanentment actualitzada i accessible. 9. Suport: Seleccionen els materials en el suport més adient segons les necessitats canviants de les diferents tipologies d'usuaris. En general, si es té una publicació periòdica en format electrònic, no s'adquireix en físic. En el cas de les monografies, especialment les especialitzades, la tendència també és fer prevaler l'adquisició en format electrònic. També les obres que poden quedar obsolets ràpidament. 10. Accessibilitat: Els suports i els formats es seleccionen sobre la base de la facilitat d'ús per les persones amb discapacitat o limitacions. [Criteris específics per a la selecció:] 1. Col·lecció docent i d'aprenentatge: Bibliografia recomanada en la guia docent de grau i postgrau, i material docent. La bibliografia recomanada es divideix en bibliografia bàsica (5 títols, 1 en angles mínim) i complementaria (màxim 10 títols addicionals). Sempre que sigui possible es prioritza la versió electrònica, si no hi ha es garanteix un exemplar. 2. Col·lecció de recerca: es tracta d'una col·lecció de documents i recursos molt especialitzats i amb un tractament dels temes en profunditat. El seu objectiu principal és donar suport a l'estudi, la docència de postgrau i la recerca en la Universitat i inclou: **monografies**, **publicacions periòdiques**, **treballs acadèmics i Altre material per a la recerca**. 3. **Col·leccions especials:** Es consideren col·leccions especials les col·leccions següents: **Col·leccions culturals**: conjunts de documents que tenen com a temàtica principal la cultura en les seves diferents manifestacions i que, per tant, no se centren en l'àmbit estrictament politècnic. tenen com a objectiu potenciar el contingut humanístic i apropar la cultura als usuaris des del vessant lúdic. **Col·lecció patrimonial**: col·lecció de documents editats i/o publicats per la UPC. **Fons antic:** col·lecció d'obres de fons antic de caràcter científic i tècnic, segons les disciplines impartides en les diferents escoles des del seu inici. **Fons de reserva:** col·leccions d'obres modernes considerades valuoses i amb accés restringit per motius de preservació. **Documents d'arxiu:** el document d'arxiu és aquell document elaborat o rebut per una persona o una organització en el curs de la seva activitat i que ha de ser preservat. 4. Obres de referència: Es tracta d'obres de consulta puntual de temàtica general i especialitzada com ara diccionaris, enciclopèdies, anuaris, memòries, etc. 5. Premsa: Fa referència a publicacions periòdiques impreses i/o electròniques que recullen els esdeveniments i les notícies en diferents àmbits geogràfics. [Preservació de la col·lecció en suport físic] 11. Temperatura: Entre 16 i 20 graus 12. Humitat: entre el 40 y 60 per cent. 13. Llum: No superior a 50 lux. 14. Contaminació: instal·lació de filtres d'aire. Cal portar a terme els processos necessaris per garantir el contingut informatiu dels documents en paper mitjançant digitalitzacions, reproduccions en el mateix suport o en altres suports, etc. , d'aquell material que s'ajusta a la política institucional de selecció, d'aquell del qual s'ha assumit la responsabilitat de preservació, d'aquell que es té obligació de preservar o d'aquell el valor del qual així ho justifica. 15. En activitats d'exposició de documents cal intentar, si és possible: 1. que no s'exposin originals i fer ús de vitrines (cal evitar la fusta o, si més no, utilitzar vitrines de fusta dura) o marcs segellats, 2. així com mantenir un nivell de lluminositat baix i usar filtres apropiats contra la llum ultraviolada. 3. Cal disposar els materials, com ara llibres, horitzontalment o amb poc angle. 4. Els materials de grans dimensions (dibuixos, mapes, etc.), fullets o altres documents formats per components diversos es guarden millor col·locant-los horitzontalment en gavetes planeres i/o en caixes de bona qualitat i amb tapa. 5. Cal utilitzar carpetes lliures [d'àcid amb reserva alcalina]. La manipulació de documents sempre comporta un deteriorament progressiu. 6. Cal tenir-ne cura i evitar que caiguin. 7. Es recomana folrar els documents subjectes al préstec a domicili o, si més no, aquells enquadernats en rústica. 8. És inevitable que, amb l'ús continuat, s'hagin de contractar serveis de restauració per refer enquadernacions, encolar, etc., i, per tant, cal disposar de pressupost per assumir aquestes despeses. [Procesamiento técnico de los documentos] Es el conjunto de tareas que hay que realizar sobre los materiales desde que entran en la biblioteca hasta que se ponen a disposición de los usuarios. En orden cronológico, las tareas son: registro, sellado, catalogación, tejuelado y magnetizado del documento. [Quién hace las tareas de procesamiento] Los procesos relativos al tratamiento físico (registro, sellado, tejuelado y magnetizado) por lo general las realiza el personal auxiliar de la biblioteca. Mientras que la catalogación y la clasificación son tareas del técnico o ayudante de biblioteca. 1. [Registro: ] Definición: Inscripción en el registro de entradas de cada uno de los documentos que ingresan en el centro y la operación mediante la cual los documentos pasan a formar parte, de manera formal, del fondo de la biblioteca. El registro además constituye el inventario de todos los documentos que forman el fondo. Todos los fondos que ingresan en la biblioteca deben registrarse, asignándoles un **número de registro correlativo** a cada uno de ellos, anotando la fecha de entrada y los **datos necesarios que permitan identificar cada documento**: Autor, título, datos de la publicación, número de volúmenes que tiene el centro, tamaño, tipo de encuadernación, precio, procedencia y anotaciones sobre incidencias que puedan suceder con el documento. Si el registro se hace de forma manual todos estos datos se anotan en el **libro de registro**. Si la **biblioteca está automatizada** no es necesario llevar libro de registro ya que todos los datos se registran en el programa que utilice para llevar a cabo los demás procesos (Absys, Abies, etc.). El material no librario se puede registrar junto al material librario especificando su soporte, o utilizar registros complementarios que contemplen sus peculiaridades. **NÚMEROS DE REGISTRO** **A cada documento se le asigna un número: únicos, consecutivos y que nunca se reutilizan**. Los programas informáticos asignan automáticamente ese número según se van incorporando los documentos al fondo. - Los **ejemplares iguales de un mismo título** llevarán un número de registro para cada uno de ellos. - Las **obras en varias unidades físicas** llevarán un número de registro por cada volumen. - Si **un volumen contiene varias obras del mismo autor o de diferentes autores** lleva un número de registro, ya que se le da registro a cada unidad física.  **¿Dónde se coloca el número de registro en el documento?** **No existe una norma establecida** para ubicar el número de registro en los documentos, aunque casi todas las bibliotecas siguen pautas parecidas. - En las **publicaciones periódicas** **y en los libros** el número de registro se anota en la portada, normalmente en el ángulo superior izquierdo, precedido de la letra R. - En los **materiales especiales** (discos, casetes, vídeos, CDs,...), se anota en una etiqueta adherida al documento y en la carátula o en la funda que le acompaña. - En los **mapas, fotografías, diapositivas y otros materiales gráficos** conviene que el número de registro figure en el documento y además en el envase. - En **incunables, libros raros o valiosos** si el número de registro se escriben en el libro se hará con lápiz de grafito y preferentemente en la parte superior o inferior de la portada o en su reverso. En ocasiones resulta más prudente utilizar una tarjeta de papel neutro para anotar el número e insertarla dentro del libro. 2. Sellado [**Es la operación por la que se identifican los fondos como propiedad de la biblioteca**.] Para marcar con el emblema de la biblioteca se utilizará [un **sello de caucho**, con tampón de tinta indeleble no grasa para los libros y un **sello de cobre** para los grabados]. [El **lugar en el que ha de ponerse el sello** no está determinado, pero suele colocarse en la portada, en las cantoneras, en determinado número de páginas intermedias, normalmente impares, y en la última página o colofón.] En todo caso, el sello debe ir en lugares donde no impida la lectura del documento, ni la visibilidad de las ilustraciones, normalmente en los márgenes. Para **grabados y obras de especial importancia** suelen usarse sellos de pequeño tamaño. En **otros materiales**, el sellado depende de su forma física (solapas, caja, etc.). Dependiendo del tipo de material la práctica más habitual en la mayoría de las bibliotecas es sellar los documentos como sigue: - Los **planos, láminas, discos**... se sellan en los márgenes y si no hay espacio, en el reverso en blanco. - En las **diapositivas** se anotan las iniciales de la biblioteca en el lateral derecho de cada una de ellas y también en el material anejo que las pueda acompañar. - En los **CD, DVD y casetes** se escriben las iniciales de la biblioteca en la etiqueta central o en su cara impresa, así como en el material anejo que pueda acompañarlos. **TEJUELADO** [La **signatura topográfica indica la localización del documento dentro del fondo bibliográfico**. **La signatura se debe indicar en el lomo del libro mediante una etiqueta llamada tejuelo**.] Puede ser el número de registro o número currens cuando la colocación de los documentos se hace por orden de llegada de los mismos o coincidir con el número de la clasificación cuando la colocación es sistemática. Con las indicaciones dadas por los responsables del proceso técnico se procederá al **tejuelado del documento**. Se hará de forma legible y clara en las etiquetas adhesivas para tal efecto y se utilizará adhesivo no ácido. El código que aparece en el tejuelo será el que el usuario tendrá que buscar en el catálogo y que le permitirá localizar el documento en las estanterías. La signatura **se indicará también en la esquina superior derecha de la portada** del libro, con lápiz blando, de forma clara y legible. En los CD **y DVD** se colocará el tejuelo de manera visible en el canto o en la caja o funda que contiene el disco. En los **libros valiosos** se evitará poner el tejuelo sobre el lomo siendo preferible utilizar **otros métodos**: Faja de polietileno, etiquetado en la caja de conservación, en la sobrecubierta de protección, en una tarjeta insertada entre las páginas, fajas de papel, tejuelos colgantes, etc. **Puedes ver la descripción de los métodos que citamos y varios ejemplos de colocación de tejuelos aquí:** **ELEMENTOS PARA EL PRÉSTAMO** - **MAGNETIZADO DE LOS DOCUMENTOS -- ANTIHURTO** [Después de sellados, se magnetizarán todos los documentos con el dispositivo adecuado para no ocasionar desperfectos]. [Lo más habitual en bibliotecas es el uso de **etiquetas adhesivas electromagnéticas**. Nunca se realizará esta tarea delante de los usuarios por razones obvias.] Las **etiquetas adhesivas electromagnéticas**, colocadas en los documentos cumplen una doble función: disuadir y evitar el hurto, ya que son detectadas por los [[sistemas de alarma de la biblioteca]](https://www.bibliopos.es/forma-de-proceder-si-se-activa-el-sistema-antihurto-en-la-biblioteca/). Estas etiquetas se caracterizan porque se pueden desactivar cuando el usuario se lleva el documento en préstamo y volver a reactivar cuando lo devuelve. Las casas comerciales las ofertan en varias medidas y con adhesivo en una o ambas caras. Los **modelos con adhesivo en ambas caras** se colocan **entre dos hojas de un libro** justo en la unión de las hojas con el lomo, de manera que pasen desapercibidas. Las **etiquetas con adhesivo en una sola cara** se colocan en las pastas, portadas o en una hoja al azar. Si la encuadernación del libro lo permite se puede colocar en el interior del lomo. En los  **CDs y DVDs** se adhiere en uno de los lados y se protege con un plástico transparente, del mismo diámetro que los discos, que resulta imposible retirar sin dañar el disco. En los **documentos patrimoniales, raros o valiosos** no se recomienda utilizar las etiquetas electromagnéticas para evitar el robo ya que el pegamento que contienen puede deteriorar de manera irreversible este tipo de documentos. En estos casos la protección contra el robo consiste principalmente en la vigilancia mientras se consultan los documentos. - **ETIQUETAS DE CÓDIGOS DE BARRAS ** [Cada documento debe estar etiquetado con un código de barras que identifica a cada ejemplar con un código único. Normalmente incluye el ISBN y otros datos de identificación como el título, autor y editorial]. La **etiqueta del código de barras** por lo general **se coloca en la cubierta trasera del libro o de la caja o funda de los materiales especiales. **Esta ubicación** **facilita la lectura de la etiqueta con el lector óptico cuando se realiza un préstamo y enlazar el documento prestado con los datos del usuario que se lo lleva en préstamo. En los **libros raros o valiosos** no conviene adherir directamente sobre ellos la etiqueta con el código de barras, en su lugar se puede optar por algunas de las alternativas que se proponían en el caso de los tejuelos y que se describen en el documento que citábamos. [Com buscar un llibre al prestatge: signatura topogràfica. CDU] Aquest sistema d'ordenació s'anomena Classificació Decimal Universal (CDU) Assigna un nombre del 0 al 9 a cada àmbit del coneixement. Fa referència a la temàtica del llibre i et dirigeix al prestatge on hi ha endreçats els documents d'aquest mateix tema. 1. COM ES LLEGEIX EL TOPOGRÀFIC? El primer bloc de nombres indica una gran àrea de coneixement:  Si té un segon bloc de nombres, separats per un punt o per un altre símbol, vol dir que és d'un tema més específic dins de l\'àrea de coneixement assenyalada pel primer bloc de nombres: [COM S'ORDENEN ELS LLIBRES?] Els llibres s\'ordenen pel nombre de classificació, de menor a major. Inicialment es té en compte el primer bloc de nombres enters (són un màxim de 3) sense considerar els decimals. Si el 1er nombre coincideix, es compara el 2n i així successivament fins trobar la diferència entre els nombres:  En el cas que el primer bloc de números siguin iguals, els llibres s\'ordenen amb base al valor numèric dels decimals, comparant dígit per dígit fins a trobar la diferència: Finalment, es tenen en compte les tres últimes lletres, i s'ordenen alfabèticament: 159.9 Alc 159.9 Bra 159.9 Ser COM S'ORDENEN ELS LLIBRES? D'ESQUERRA A DRETA, I QUAN S'ACABA UN PRESTATGE, CONTINUA AL SEGÜENT EN RESUM, PER TROBAR UN LLIBRE ALS PRESTATGES DE LA BIBLIOTECA, EL PRIMER QUE NECESSITES ÉS SABER EL SEU TOPOGRÀFIC