Psicologia del Desenvolupament Infantil

El nadó gira el cap cap a un costat i adopta la postura d'esgrima.

Quan toques la planta del peu del nadó, els seus dits del peu s'estenen.

En posició estirada de panxa avall, el nadó estira els braços com si volgués protegir-se de la caiguda.

El nadó realitza moviments de marxa quan se'l sosté per les aixelles i el posen sobre una superfície.

El nadó agafa qualsevol objecte que estigui al seu abast amb la mà o el peu.

Les habilitats més senzilles, com agafar un objecte o gatejar, es combinen per formar habilitats més complexes, com caminar o córrer.

Etapa que es caracteritza per la presència de reflexos primitius. No hi ha verticalitat. L'infant està de panxa enlaire. Aquesta postura l'ajuda a integrar les diferents parts del seu cos i aquest moviment crea connexions neuronals en el tronc de l'encèfal.

Quan està preparat, pot fer la giravolta i estar en bocaterrosa, fet que li permet enfortir la musculatura i aixecar el cap. Moviments laterals cap als dos costats. Mans lliures per explorar i descobrir.

Els moviments anteriors han permès enfortir més les cames i els braços. El tronc també té més to muscular. Comença a voler agafar objectes i premsa'ls amb la mà. Estira els braços i va experimentant amb la profunditat. Es desplaça amb l'arrossegament.

El desplaçament és per arrossegament creuat. Això fa que es vagi treballant una coordinació dreta i esquerra i per tant, la integració de les dues parts del cos. Gatejar esdevé un canvi de perspectiva. Coordinació mà, boca i visió mitjançant l'alimentació. Els reflexos primitius s'han convertit en habilitats més complexes. La pinça es va especialitzant. Així doncs, l'infant s'arrossega, repta, gateja i s'asseu. Fa equilibris dret, fa les primeres passes.

Perfecciona el desplaçament. Coordinació sensoriomotora: Els bebès aprenen sobre el món i sobre ells mateixos a través dels seus sentits, moviments i consciència del propi cos. Quan es mouen, comencen a entendre què passa quan fan certs moviments. Aquesta connexió entre el que senten i el que fan, que és controlada pel cervell en creixement, els proporciona tota la informació que necessiten per conèixer el seu cos i l’entorn.

Els nens petits només poden recordar, però no poden explicar els seus records fins que desenvolupen les habilitats lingüístiques necessàries.

La interacció social amb els adults ajuda els nens a aprendre habilitats, coneixement i valors importants de la seva cultura.

En aquest tipus d'aprenentatge, els adults guien els nens en activitats compartides, ajudant-los a aprendre habilitats i coneixements.

Els nens observen i imiten als adults mentre treballen o juguen, aprenent a través de l'observació i la pràctica.

Igual que a Guatemala, els nens indians acompanyen les seves mares al camp, aprenent a través de l'observació i la pràctica al costat dels adults.

En la cultura nord-americana, els nens aprenen a través del joc infantil i la interacció amb les seves famílies, amb l'animació dels adults.

Els bebès repeteixen accions que els proporcionen plaer, com ara xuclar-se el polze. Aquestes accions són inicialment per atzar, però es converteixen en un patró repetitiu.

Els bebès comencen a interactuar amb l'entorn. Observen com els objectes cauen o fan soroll quan els agiten. Els interessa manipular objectes per descobrir què passa.

Els bebès combinen accions per aconseguir un objectiu. Per exemple, poden gatejar fins a agafar un joguet que està fora del seu abast.

Els bebès experimenten amb noves accions per veure els resultats. Mostren curiositat i exploren diferents possibilitats.

Els bebès comencen a utilitzar símbols i conceptes per resoldre problemes senzills.

Piaget va definir els patrons organitzats de pensament i conducta que els nadons utilitzen en situacions particulars com a esquemes. Aquests esquemes s'aniran complexitzant a mesura que els infants creixen.

La primera etapa del desenvolupament cognitiu segons Piaget és l’etapa sensoriomotora, que abarca des del naixement fins els dos anys. Durant aquesta etapa, els bebès aprenen a través dels seus sentits i moviments.

Les reaccions circulars són un element clau de l'aprenentatge durant l'etapa sensoriomotora. Els nadons repeteixen accions agradables o interessants que van descobrir per casualitat.

Durant l'etapa sensoriomotora, els nadons passen per diferents tipus de reaccions circulars: primàries, que se centren en el propi cos; secundàries, que se centren en l'entorn; i terciàries, on els nadons experimenten amb nous comportaments per veure quins resultats obtenen.

La permanència de l'objecte és la comprensió que els objectes continuen existint encara que no es vegin. Piaget va observar que aquesta capacitat es desenvolupa lentament durant l'etapa sensoriomotora.

Els nadons comencen sent reactius als estímuls i a les sensacions, però a mesura que creixen, desenvolupen conductes orientades a metes. Això significa que poden planificar les seves accions per aconseguir un objectiu concret.

Piaget va plantejar que la permanència de l'objecte s'aconsegueix cap als 4 mesos, però les investigacions recents apunten que els bebès la desenvolupen abans. Aquesta capacitat es pot demostrar amb la imitació, on els nadons reprodueixen les accions d'altres persones.

Tot i que Piaget va fer aportacions valuoses a la comprensió del desenvolupament cognitiu infantil, les investigacions recents suggereixen que els nadons són més capaços del que ell va proposar. Es creu que ell va subestimar la capacitat dels nadons per entendre el món i imitar.

Els nadons comencen a fer sorolls quan estan feliços i a emetre sons com "ah" o "oh". També poden fer xerroteigs i riuen quan estan contents.

El balbuceig implica la repetició de cadenes de consonants i vocals, com ara "ma-ma-ma" o "baba". Encara que sovint es confon amb les primeres paraules, el balbuceig no té significat per als nadons.

Els nadons comencen a jugar amb els sons que escolten, imiten els sons dels adults, com ara riures o paraules simples i reconeixen patrons de so que escolten sovint. Somriuen o s'animen quan senten cançons.

Els infants perceben la parla i ploren i responen als sons. Hi ha diferents timbres i intensitats del plor que poden indicar: fam, son o enuig.

Els adults parlen al bebè i li ofereixen objectes mentre diuen la paraula. Amb el temps, el nen apren a associar el so amb el significat i a utilitzar la paraula per demanar.

El bebè escolta la veu de la mare i intueix l'entonació, la musicalitat i l'emoció d'allò que diu. La capacitat d'escoltar és fonamental per al desenvolupament del llenguatge.

Els infants identifiquen tots els fonemes de la seva llengua materna.

Reaccionen amb calma o sobresalt quan senten una veu familiar o sons forts.