Moviment de terres: Neteja, Desmunts i Terraplens

Unitat 6.1: Moviment de terres

• El moviment de terres comprèn els treballs inicials per condicionar el terreny on es construirà.
• Inclou la neteja i anivellament del terreny, així com les excavacions necessàries.
• En alguns casos, es pot passar directament a l'excavació, sense neteja ni anivellament preliminars.

Moviment de terres

• Es refereix a les operacions que modifiquen el relleu d'un terreny per adaptar-lo a les necessitats de la construcció.
• El transport d'enderrocs es considera part del moviment de terres.
• Les explanacions per aconseguir la rasant o nivell adequat són tasques importants, realitzades mitjançant desmunts i terraplens.
• L'ús de maquinària pesada, com la motoanivelladora, és comú en aquests treballs.

Desmunts i Terraplens

• Desmuntar implica treure terra per rebaixar el nivell, mentre que terraplenar consisteix a afegir terra per elevar-lo.

Classes de moviment de terres

• Les classes es divideixen en: neteja, desmunt, terraplenat, pedraplenat, buidat, rases, pous i excavacions en galeria.
• Els quatre primers s'associen a explanacions, i els quatre restants a excavacions.
• Existeixen treballs complementaris com assaigs del terreny, replantejos, transport de terres, estintolament, esgotaments, enderrocaments i voladures.

Neteja i desbrossament

• Elimina la capa superficial del terreny per preparar-lo per a altres tasques.

Desmunt

• Rebaixa la cota del terreny mitjançant l'extracció de terres fins al nivell d'explanació.
• La naturalesa del terreny determinarà si es pot fer directament amb pala o si requereix aixades, pics o pala excavadora.

Terraplenat

• Consisteix a aconseguir farciments per igualar o elevar el terreny.
• Pot ser necessària la compactació per reduir l'esponjament mitjançant capes de 20 a 30 cm regades i compactades amb piconadores de corró.
• En superfícies menudes, s'utilitzen pisones de braç o vibradors.
• És crucial netejar el subsol de vegetació per evitar assentaments futurs.

Excavacions

• Inclouen intervencions per buidar un terreny.
• Poden ser a cel obert (buidats, pous i rases) o en galeria.

Buidat

• Similar al desmunt, però rebaixa la cota per davall del nivell natural, com en soterranis o piscines.

Rases

• Són excavacions longitudinals per fonaments correguts, caracteritzades per ser estretes, llargues i de poca profunditat.

Pous

• Són excavacions verticals amb seccions rectangulars, quadrades o circulars.
• La profunditat ha de ser major que el doble del seu diàmetre.

Excavació en galeria

• Realitzada sota terra amb estintolament a mesura que avança.
• Essencials en obres d'enginyeria, però menys freqüents en l'edificació.

Cost del moviment de terres

• Variable segons factors com els mitjans a utilitzar, volum a excavar, característiques del terreny, profunditat i amplària de l'excavació.
• També influeixen l'existència d'aigua, forma de l'excavació, grau de compactació, tipus de transport, plaç d'execució i condicions climatològiques.

Treballs complementaris

• Inclouen aquells que no són estrictament d'execució, però faciliten o són necessaris per al moviment de terres.

Assaigs del terreny

• Són estudis geotècnics que revelen les característiques del terreny.

Replantejos

• Traslladen al terreny les tasques d'anivellament o excavació previstes en un projecte.

Càrrega i transport de terres

• Pot ser dintre o fora de l'obra, dependent del grau d'esponjament, l'estat del terreny, la distància i els mitjans a utilitzar.
• El trasllat de material depèn de l'accés i la característica de l'obra, amb ús de dúmpers en cas de difícil accés.
• Es considera el concepte d'esponjament de les terres, on l'augment de volum influeix en el tipus de terreny, amb increments de l'ordre del 25%.
• Els vehicles inclouen camió de trabuc, camió dúmper, camió de cubeta o contenidor, i dúmper.

Estintolaments

• Obres de seguretat contra despreniments de terres en rases, pous o buits.
• Es classifiquen segons la quantitat d'elements utilitzats com lleugeres, mitjanament o totalment quallades.
• Les excavacions es fan amb rebaixes de 0.40m de profunditat.
• L'amplària serà suficientment ampla, amb mesures de 65 cm per profunditats de fins a 1.5 metres i de 75 cm per a profunditats de fins a 2 metres.

Esgotaments

• Eliminació d'aigua en una excavació per treballar en sec.
• L'aigua s'evacua principalment per bombeig però existeixen tècniques per a formar barreres contra ella: fang tixotròpics, congelació i tablestacat.

Enderrocs

• Alliberen un solar de les edificacions existents.
• Quan s'inclouen en el capítol de moviments de terres, es tracta d'enderrocs generals executats per empreses especialitzades.

Voladures

• Requereixen l'ús d'explosius per a volar terrenys rocosos.
• Donada la perillositat, necessiten especialistes.

Unitat 6.2: El Terreny

• Per a la construcció, primer cal conèixer què té de baix de les construccions: el terreny.
• És imprescindible conèixer les característiques del sòl per a establir les càrregues que podrà suportar.

Mecànica del sòl

• Determina les característiques del sòl mitjançant assaigs en el terreny o laboratoris a partir de mostres.
• És la ciència que estudia els esforços en i les seves afectacions
• L'objectiu és conèixer el terreny i conèixer quina resistència té i si és adient per construir-hi.

Dos procediments per establir les característiques del sòl

• En laboratoris, l'estudi de mostres. Sol realitzar-se per a construccions grans en terrenys poc homogenis o dubtosos.

Assajos

• Existeixen assajos realitzats al terreny per fer una mesura de l'afonament mitjançant una càrrega augmentant.
• Són sobretot rellevants els que efectuen sobre el sòl que ha de suportar els fonaments.
• Per als fonaments en una zona a explotar, dependrà de si la superfície és homogènia o no.
• És important saber la profunditat d'assentament del nivell dels fonaments.

Característiques dels terrenys

• Un terreny està format per capes diferents de sòl de grossària variable.
• Pot ser de successius errors geològics o de qualsevol material.
• L'ordre és sempre igual.

Conceptes generals dels sòls

• Sòls granulars o incoherents
  • Sòls que si estan compactades són una bona base per als fonaments.
• Sòls coherents
  • Que tinguen un grau elevat de humitat per aconseguir certa resistència.
• Sòls orgànics
  • Sòls que han sigut cultivats que tenen poca omogeneitat i un grau elevat d'humitat, i no deu fonamentar-se sobre aquests.
• Sòls terraplenats
  • Que ha sigut omplert per fer una explanació per donar un anivellament a un terreny, i no deu fonamentar-se sobre aquest perquè sempre necessita mitjans mecànics per estar bé compacte.
• Estrats Inclinats
  • La disposició dels terrenys forma diferents estrats, que de vegades es presenten en capes inclinades
  • Convé recordar que és perillós assentar fonaments sobre terrenys d'aquest tipus que presenten poca compacitat i que es troben sobre un ferm molt dur, ja que, en aquests casos, la capa podria esvarar.

Aigua freàtica

• Nivell freàtic altera la resistència del terreny.
• Conèixer per les conseqüències.

Angle de talús natural

• Quan s'amuntona una massa de terra, els grànuls tendeixen a esvarar-se a partir de determinat angle.

Esponjament

• És l'augment del sòl quan s'extrau del terreny.
• La fórmula és VL - VB / VB - VB= volum banc, VL volum lliure.

Argiles expansives

• Terreny en el qual solen produir-se moviments degut a les variacions de volums i del grau d'humitat.

Concepte d'assentament

• Assentament: afonament sòl.
• Grau: tolera unitat, moment velocitat.

Pressions admissibles

• Les pressions van a dependre del material del terreny.

Conceptes bàsics de pressions

• Resistència
• Treball
• Fatiga de trencament
• Tensió

Estudis geotècnics

• Determinació de resistència Es fan assajos Es fa a partir de làmines i nivell geotécnic