Models de negoci

El segon (premium) permet l'accés a funcions o contingut exclusiu dels usuaris que paguen una subscripció. Exemple: LinkedIn, qualsevol joc per comprar monedes, etc.

S'ofereix el producte bàsic (esquer), barat o gratuït mentre el producte complementari o la recàrrega (ganxo) es ven car. No pot utilitzar el producte principal sense el producte secundari. És fàcil d'atraure clients amb el producte "esquer" perquè els sembla que estan rebent un negociació. Exemple: Gillette, Nespresso, PlayStation (compres la play per 500 i es fa més negocis amb els jocs), etc.

El model de negoci SaaS o Software as a Service és un programari allotjat de manera centralitzada en una infraestructura del núvol. Els clients paguen una quota de subscripció per utilitzar el programari. Exemple: Microsoft, Shopify, HubSpot, etc.

El model de negoci a la carta es basa en "L'accés és millor que la regla de propietat". El productes i serveis són fàcilment accessibles per al client en menys temps. Exemple: Uber, Glovo, etc.

És un model de negoci en línia basat en una estratègia de compliment de comandes on el comerciant ven un producte amb la seva pròpia marca, però no manté un inventari ni un mànec, l'enviament i el compliment del producte. Més aviat, compra el producte del tercer tan aviat com un client fa una compra i els fa enviar directament al client. Exemple: Meowingtons (botiga de gats), Mitjons Mooshe (mitjons originals), etc.

A diferència de les plataformes a gran escala, els micromercats se centren en productes o bé molt concrets serveis, sovint atenent comunitats nínxols o necessitats específiques dins de mercats més grans. Això crea una experiència de compra curada i personalitzada. Atractiu dels micromercats fermament per a nínxols de públic i construir comunitats lleials. Exemple: Depop (compres socials P2P), PC Componentes (comerç electrònic espanyol portàtil), etc.

El model de repartiment d'actius permet que persones o empreses puguin llogar o demanar préstec actius infrautilitzats propietat d'altres. Aquest model prospera quan els actius són costosos i sovint estan inactius, permetent la creació de valor mitjançant l'accés temporal en lloc de propietat.

L'anàlisi de l'entorn general té com a objectiu identificar els factors que poden afectar els resultats d'una empresa. Aquesta anàlisi se centra en el sistema socioeconòmic on opera l'empresa.

El marc PESTEL és una eina per a l'anàlisi de l'entorn general. Aquest marc s'utilitza per a identificar factors Polítics, Econòmics, Socials, Tecnològics, Ambientals i Legals que poden afectar una empresa.

L'anàlisi de l'entorn competitiu es centra en el sector o indústria on opera una empresa, amb l'objectiu de comprendre les dinàmiques competitives i definir l'estratègia.

El model de les 5 forces de Porter és un marc per a l'anàlisi de l'entorn competitiu. Aquest model analitza les forces que determinen l'atractiu d'una indústria.

L'amenaça de nous competidors es refereix a la probabilitat que noves empreses entrants al sector augmentin la competència. Això pot reduir el benefici potencial de les empreses existents.

Les barreres d'entrada són factors que dificulten el llançament d'una nova empresa a un sector. Això pot crear un avantatge per a les empreses existents.

L'amenaça de productes substitutius es refereix a la probabilitat que els clients opten per productes o serveis alternatius que compleixen la mateixa funció. Això pot disminuir el consum dels productes / serveis de les empreses en un sector.

El poder de negociació dels proveïdors es refereix a la capacitat dels proveïdors d'influir en el preu i les condicions dels productes o serveis que venen. Aquest poder pot disminuir el benefici potencial de les empreses en un sector.

Aquesta força examina fins a quin punt els clients tenen poder per a posar pressió a les empreses. Els clients tenen molt de poder quan hi ha moltes alternatives per comprar i quan no hi ha molts clients.

Aquesta força analitza el grau de competència en una indústria. Una alta rivalitat significa que les empreses han de lluitar per a guanyar clients.

Indica la presència de molts competidors aproximadament iguals en mida i potència.

Un mercat amb un alt creixement pot moderar la competició perquè les empreses poden augmentar les seves vendes sense agafar clients dels competidors.

Són una alternativa d'allotjament econòmica i flexible que permet als viatgers explorar una ciutat local.

Són una opció de transport més econòmica i pràctica que un taxi. Especialment en ciutats amb un bon sistema de transport públic.

És una opció econòmica i flexible per a exercitar-se a casa, però pot mancar d'orientació i disciplina.

Els costos fixos són alts i s'han de mantenir ocupats a capacitat plena per ser eficients. Aquesta dinàmica provoca una forta competència en el sector, ja que els preus han de ser competitius.

El poder de negociació dels clients és baix quan els clients són lleials a la marca i tenen costos de canvi alts. Els clients estaran disposats a pagar preus més alts.

Els proveïdors tenen un poder de negociació mitjà quan l'empresa pot negociar preus favorables per a grans volums de compres, però els components adquirits són crucials per a la qualitat del producte final.

Hi ha una gran amenaça de nous entrants quan les barreres d'entrada a la indústria són baixes, permetent que noves empreses entrin fàcilment al mercat.

L'amenaça de productes substitutius és alta quan altres productes o tecnologies poden substituir el producte actual.

La rivalitat entre competidors és mitjana-alta quan les diferències de qualitat entre productes s'han reduït i els competidors ofereixen productes similars.

L'anàlisi Porter's 5F és un marc per avaluar les forces competitives que afecten una indústria.

Els objectius d'una empresa defineixen la seva direcció i els resultats que vol aconseguir.

Els fundadors utilitzen els seus propis diners o els ingressos inicials de la startup per a finançar-se. Aquest mètode dona control total, però limita el creixement i comporta un alt risc personal.

Un grup de persones riques que inverteixen en startups en fase inicial. A més del capital, poden oferir tutoria i experiència empresarial.

Empreses que inverteixen en startups d'alt creixement. Ofereixen grans quantitats de diners, però exigeixen una part significativa de la propietat.

Els inversors busquen startups amb proves clares de progrés, com ara un producte mínim viable (MVP) o primers clients.

Aquest mètode de finançament permet a les startups obtenir capital del públic a través de plataformes com Kickstarter o CapitalCell. A més del capital, ajuda a validar la demanda del producte.

Font de finançament no dilutiu proporcionada per governs o organitzacions. Ajuden a construir credibilitat, però són molt competitives.

S'utilitza per valorar startups i empreses mitjançant l'anàlisi de les seves mètriques de creixement i potencial, en comptes de centrar-se en els actius tangibles.

Un pla de negoci és un document que descriu les activitats principals d'una empresa i com planeja assolir els seus objectius. És una guia per a l'empresa que ajuda a definir el camí a seguir i a atraure inversors.

Un resum executiu és una secció del pla de negoci que resumeix l'empresa i els seus objectius, incidint en la missió, el lideratge, els empleats, les operacions i la ubicació. Ha de ser concis i informatiu.

L'anàlisi de mercat i entorn s'enfoca a estudiar la competència, l'adaptació de l'empresa a la indústria, els seus punts forts i febles, la demanda dels consumidors i la dificultat d'agafar quota de mercat.

El pla de màrqueting defineix l'estratègia per a aconseguir els objectius de venda i màrqueting de l'empresa. Inclou aspectes com la definició del públic objectiu, el posicionament del producte, la comunicació i la promoció, entre d'altres.

El pla financer és un document que detalla les dades financeres de l'empresa, incloent els ingressos, despeses, inversions i previsió de beneficis. Ajuda a controlar la situació financera de l'empresa i a planificar el futur.

El tauler de control (KPI's) permet monitoritzar l'evolució de l'empresa mesurant i analitzant els indicadors clau de rendiment. Aquestes mètriques proporcionen informació per a prendre decisions estratègiques.

Establir Benchmarks permet comparar-se amb els competidors i mesurar el progrés. Utilitzant comparacions amb empreses del sector, es pot millorar la competitivitat i el rendiment.

El model de negoci defineix com l'empresa crea valor per als clients i genera ingressos. Inclou la proposició de valor, el model de distribució, els canals de venda i la estructura de costos.