Mecanismes de Defensa en Psicologia

La part de la personalitat que intenta equilibrar les demandes de l'Id (instints), el Superjò (moralitat) i la realitat.

Principi que guia el Jo, buscant la satisfacció dels instints de manera realista i acceptable socialment.

Estat d'ansietat causat per la amenaça d'un perill real i extern.

Estat d'ansietat que surgeix quan la persona prevé o experimenta la manifestació dels seus impulsos primaris.

Estat d'ansietat generat per la violació o perill de violació de les normes morals del Superjò.

Estratègies inconscients que hem utilitzat per evitar l'ansietat i protegir la personalitat.

L’acció del Jo de contenir i regular els impulsos de l’Id, fent-los menys impulsius i més realistes.

L’acció del Jo de fer menys exigent les normes del Superjò, trobant un equilibri entre la moralitat i les necessitats individuals.

La idea que la ment inconscient és la causa principal de malalties mentals i molts comportaments.

Una branca de la psicologia que se centra en el funcionament de la ment inconscient. Aquesta disciplina busca entendre tant la ment sana com la trastornada.

Teories de la vida psíquica i tècniques terapèutiques enfocades en els processos inconscients. La sexualitat infantil, la repressió i l'inconscient dinàmic són elements fonamentals d'aquestes teories.

El mètode de tractament de malalties mentals basat en el psicoanàlisi.

El mètode de Freud per arribar al material inconscient, mitjançant la llibertat per expressar els pensaments sense censura, sense un ordre lògic.

Un procés on les experiències traumàtiques o pensaments inacceptables són allunyats de la consciència, però poden seguir influenciant la conducta.

La hipnosi i la catarsi van ser mètodes utilitzats per alleujar els símptomes de malalties mentals, però no van ser efectius a llarg termini.

La creença que els pensaments inconscients, sobretot els infantils, influeixen en la nostra conducta.

L'idiotesa era considerada per Binet un retard mental que corresponia a la incapacitat de superar les proves del test de Binet al nivell dels 2 anys, malgrat tenir més de 2 anys.

L'imbecilitat era considerada per Binet un retard mental que corresponia a la incapacitat de superar les proves del test de Binet al nivell dels 3-6 anys, malgrat tenir més de 6 anys.

El moró era considerat per Binet un retard mental que corresponia a la incapacitat de superar les proves del test de Binet al nivell dels 7-9 anys, malgrat tenir més de 9 anys.

El Quocient Intel·lectual (QI) és un indicador numèric que calcula la relació entre l'edat mental (EM) i l'edat cronològica (EC) d'un individu. La fórmula per calcular el QI és (EM/EC) x 100.

La Intel·ligència General (g) és un concepte que descriu una capacitat cognitiva genèrica present en totes les activitats mentals, segons Charles Spearman.

La teoria bifactorial de Spearman afirma que la intel·ligència es compon de dos tipus de factors: la intel·ligència general (g) i la intel·ligència específica (s).

L'Ortopèdia Mental era un mètode educatiu compensatori que buscava millorar les capacitats intel·lectuals dels nens amb problemes a través d'exercicis específics per reforçar la voluntat, l'atenció i la disciplina.

Binet concebia la intel·ligència com una capacitat multifacètica, formada per la unió de diverses facultats que permeten l'adaptació al medi. Considerava que l'observació clínica era més important que les dades quantitatives.

Un mecanisme inconscient que es basa en redirigir les emocions, impulsos o desitjos cap a un altre objecte o persona. Aquesta redirecció serveix per evitar l'ansietat que podria provocar l'expressió de la resposta inicial.

Un mecanisme que permet canalitzar conductes i impulsos reprimits (agressius o sexuals) cap a activitats socialment acceptables, com ara l'art, la literatura o la política.

Un mecanisme que consisteix a projectar característiques pròpies no conscients sobre els altres. S'atribueixen les pròpies emocions o desitjos a una altra persona, per tal d'evitar la responsabilitat o la vergonya.

Un mecanisme que implica adoptar característiques d'una persona que s'admira. Això permet reduir la sensació d'incompetència o de no acomplir amb les normes del superjò.

Un mecanisme que consisteix a racionalitzar els pensaments i conductes per a evitar l'ansietat. Es busquen explicacions lògiques, encara que falses, per a justificar decisions o accions.

El conjunt de normes i valors morals que s'internalitzen durant la infància i que determinen la conducta.

Un estat d'ànim negatiu que es caracteritza per la preocupació, la tensió i la por.

Un sistema de classificació de trastorns psicològics que va ser el precursor del DSM.

Un manual que classifica els trastorns mentals i que s'utilitza en psiquiatria i psicologia.

Un tractament que utilitza corrents elèctriques per alleugerir símptomes d'esquizofrènia i depressió greu.

Una operació quirúrgica que se seccionaven les fibres nervioses que connectaven el lòbul frontal amb el tàlem.

Va ser el precursor de la lobotomia, injectant alcohol al lòbul frontal a persones amb estrès posttraumàtic.

Un mètode terapèutic que utilitza el magnetisme.

Una categoria de trastorns mentals marcada per la desorganització del pensament.

Münsterberg creia que els problemes mentals, com l’alcoholisme, la drogoaddicció, les fòbies o les disfuncions sexuals, no eren psicòtics, sinó més aviat un deteriorament neurològic.

Münsterberg va proposar un mètode d’intervenció que involucrava reforçar la idea contrària a la que causa el problema. Per exemple, enfrontar-se a la por d’altures mitjançant l’exposició graduada a espais alts.

Segons Münsterberg, no és tan important saber l’origen d’un problema com treballar per erradicar la conducta desadaptativa en el present.

Münsterberg va ser pioner en l’aplicació de la psicologia a l’àmbit legal, com per exemple, l’estudi de la fiabilitat dels testimonis oculars.

Els testimonis oculars poden ser poc fiables degut a factors com l’estrès o la situació traumàtica, que poden distorsionar la percepció i el record d’un esdeveniment.

Münsterberg va advertir sobre l’ús de la coacció en interrogatoris, ja que pot conduir a testimonis falsos, ja que la persona pot dir alguna cosa que no és veritat per a deixar de ser maltractada o pressionada.

Un aparell destinat a detectar mentides mesurant canvis en el ritme cardíac. Aquest mètode avui dia es considera poc fiable.

Münsterberg va contribuir a la psicologia industrial amb idees sobre la selecció de personal, l’eficàcia i el rendiment, així com les tècniques de màrqueting.