Lliga Regionalista a Catalunya

Orígens i Consolidació del Catalanisme (1833-1901)

Fonaments Culturals: La Renaixença

• La Renaixença va ser un moviment cultural i literari que tenia com a objectiu recuperar l'ús de la llengua i dels senyals d'identitat catalans.

La Societat Civil, Bressol del Catalanisme

• La majoria de la població va mantenir la llengua catalana com a pròpia, tot i que el castellà era l'única llengua oficial en l'administració, l'ensenyament i els actes oficials.
• La societat catalana va crear moltes entitats culturals i cíviques d'afiliació voluntària, com ara ateneus, editorials, centres excursionistes, revistes i publicacions.
• Aquestes organitzacions van impulsar campanyes en defensa de la llengua i per recuperar la història i les tradicions culturals i folklòriques.
• Va ser la mateixa societat la que es va plantejar reivindicar l'ús del català, no el món oficial com l'ajuntament, les diputacions o la universitat.

La Renaixença Literària i Cultural

• La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir per reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana
• La publicació en català de l'oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau marca el començament de la Renaixença.
• Intel·lectuals i erudits van investigar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per a recuperar i reivindicar la identitat pròpia.
• Es va fer un estudi del passat medieval, impulsat per literats com Milà i Fontanals i Bofarull, i per juristes com Francesc Permanyer i Manuel Duran.
• Filòlegs, folkloristes i músics, com Marià Aguiló, van dedicar-se a ajuntar paraules, llegendes, cançons, etc.
• Els Jocs Florals (concursos literaris) es van començar a celebrar el 1858 per a promoure i difondre la llengua catalana.
• Els Jocs Florals enviaven poesies i grans obres que donaven molta fama a la llengua catalana, i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua, promovent un model de llengua literària culte.
• Escriptors destacats d'aquest període són Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

La Renaixença Popular

• Alguns escriptors defensaven l'ús del català que es parlava;
• Frederic Soler, conegut amb el pseudònim de Serafí - Pitarra, va fer obres sarcàstiques amb personatges de classe alta
• Josep Anselm Clavé feia cançons per promoure la pau entre treballadors
• Abdó Terradas va escriure El rei Micomicó
• Valentí Almirall va escriure Lo catalanisme

Els Primers Moviments Anticentralistes

El Progressisme Radical i l'Anticentralisme

• Les constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única, centralitzant el poder polític, econòmic, administratiu, jurídic i militar.
• L'Estat liberal d'Isabel II va ser criticat per sectors del progressisme català que no estaven d'acord amb la centralització.
• Entre 1835 i 1843, es van produir moviments populars (bullangues) per evidenciar el descontentament i oposició al centralisme.
• La Jamància del 1843, en la insurrecció de Barcelona, va formular projectes de reforma de l'Estat amb contingut anticentralista, federal i popular.
• L'augment del centralisme durant la Dècada Moderada (1844) va portar a declarar l'Estat de guerra a Catalunya diverses vegades.
• Alguns moderats catalans van mostrar-se descontents amb l'uniformisme cultural, reivindicant el particularisme català, i alguns escriptors i polítics van defensar la descentralització de l'Estat
• Escriptors i politics com Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralització de l'Estat.

Les Propostes Foralistes del Carlisme

• El carlisme, adaptat a Catalunya (especialment a les zones rurals), defensava els principis absolutistes i tradicionalstes, les institucions tradicionals i la particularitat de Catalunya.

El Federalisme

• El 1868, amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals es van difondre políticament arreu de Catalunya
• Les idees federals es van difondre politicalment sobretot als medis urbans, on va rebre el soport de la petita burgesia i el proletariat
• El teòric del federalisme Francesc Pi i Maragall considerava que Espanya havia de garantir la participació ciutadana, l'exercici de les llibertats, i la protecció dels drets, defensant un estat federal espanyol resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions.
• El Pacte federal de Tortosa va ser firmat el 1869 per un grup de federals catalans, entre ells Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, per impulsar un Estat federal espanyol
• La caracterització de com havia de ser un Estat Federal es va concretar durant la proclamació de la 1a República, però el fracàs d'aquesta i la Restauració van fer perdre influència al republicanisme.
• Josep M. Vallès i Ribot va proposar el 1883 la redacció d'un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola.

El Començament del Catalanisme Polític

La Jove Catalunya i el Centre Català

• Valentí Almirall, impulsor del catalanisme polític, va promoure el Primer Congrés Catalanista per aplegar tendències diverses.
• El 1881, Almirall es va distanciar de Pi i Maragall per impulsar una acció política específicament catalana, formant el Centre Català.
• Centre Català va desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i crear nuclis propagandístics del catalanisme.
• El 1883, durant el Segon Congrés Catalanista, el Centre Català va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics i va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin per organitzacions estrictament catalanes.
• El congrés va quedar inacabat per causes politiques conjunturals, però també per les diferències entre els diferents sectors del catalanisme, tot i que arribaven a acords entre qüestions específiques com la defensa del proteccionisme i del dret català, representaven posicions ideològiques força diferenciades.

El Fracàs d'Ampliar les Bases del Catalanisme

• El projecte d'Almirall ("Lo catalanisme") era fer una organització interclassista que aplegués tots el corrents del catalanisme i que esdevingués una força política influent, però va ser impossible.
• Almirall representava un catalanisme massa republicà per atraure la burgesia catalana, i el projecte no remarcava tant el contingut social però tampoc va atreure a la base popular.
• Les diferències entre alguns membres del Centre Català i l'orientació progressista d'Almirall van conduir a l'escissió del moviment.

La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

• L'escissió del Centre Català va conduir a la Lliga de Catalunya (1887), que va incorporar homes com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Àngel Guimerà
• La Lliga de Catalunya tenia un caràcter més conservador i connectava amb la burgesia descontenta amb la política dinàstica.
• Aquesta nova organització reivindicava l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalana.
• Una de les seves primeres iniciativas va ser el Missatge a la Reina Regent demanant l'autonomia per a Catalunya
• La Lliga promogué una campanya en defensa del dret civil català, que va resultar amb el govern acceptant canviar la redacció del Codi Civil, presentat com “la primera victòria del catalanisme".

El Catalanisme Conservador

• La dècada del 1890 van sorgir amb força les tendències del catalanisme conservador.

El Catalanisme Tradicionalista: Torras i Bages

• Durant la implantació de l'Estat liberal, una bona part del clero es va unir al carlisme i va adoptar posicions integristes i antiliberals, però acabarien buscant un espai dins el liberalisme més conservador.
• El vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic, va guanyar importancia.
• L'acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Colell i el bisbe Josep Morgades, amb l'objectiu de cristianitzar el mateix moviment.
• El grup va dotar-se d'un òrgan de premsa ( La Veu del Montserrat) i va fer campanyes a favor del mil·lenari de Montserrat i la restauració del mnestir de Ripoll, així com l'exigència que els bisbes fossin catalans.
• Aquesta tradició vigatana es va asociar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, defensor del catalanisme d'arrels cristianes.
• "La tradició catalana" defensava que l'esperit de Catalunya reposa ens la família, la propietat i la religió, refusant els plantejaments de canvi social, i defensava una edat mitjana idealitzada com a model i una estratègia allunyada de l'acció política.

La Unió Catalanista i l'Assemblea de Manresa

• El dirigent de la Lliga de Catalunya, Narcís Verdaguer i Callís, va proposar la fundació d'una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals d'arreu de Catalunya.
• La Unió Catalanista es va constuir amb l'objectiu def er una federació de tots els grups
• Difondre les idees regionalistes i elaborar un programa comú
• El programa comú va tenir suport important a la Catalunya rural.
• La base social principalment era de propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
• Tenis diferències internes pel que fa a la participació en la vida política.
• La Unó Catalanista va celebrar un dels primers actes a Manresa i es van Aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana
• Aquest document era conegut com Bases de Manresa:
• Reconeixia la sobirania plena de Catalunya
• Proclamava el caràcter oficial de la llengua catalana
• Defensava restablir les antigues institucions

Les Bases de Manresa

• Estructurades en 17 articles, definien un poder regional que es basava en la plena sobirania de Catalunya
• Les competències de l'Estat central quedaven limitades, i se'n donaven a poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, etc.
• Es proclamava l'oficialitat de la llengua catalana
• Es demanava que els càrrecs públics a Catalunya fossin exercits per catalans
• Es declarava voluntari el servei militar
• Defensaven el restabliment d'antigues institucions i la vinculació de Catalunya amb espanya gràcies a acords

El Catalanisme com a Regeneracionisme

• La crisi del 1898 va afavorir el salt del catalanisme a la política espanyola amb la Lliga Regionalista.

L'Oportunitat: El Desastre del 98

• El desastre del 1898 va significar la irrupció del catalanisme a la vida política catalana.

La Candidatura Dels Quatre Presidents

• El 1899, davant el fracàs del projecte regeneracionista, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van crear la Unió Regionalista, que demanava autonomia política i administrativa per a Catalunya.
• Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va fundar el Centre Nacional Català, format per joves favorables a la intervenció del catalanisme en la política electoral.
• El 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van acordar una candidatura unitària perquè la Unió Regionalista tenia base social industrial i comercial, mentre que el Centre Nacional projecte polític i dirigents experts.
• Aquesta iniciativa es va conèixer com la "candidatura dels quatre presidents" encapçalada per Albert Rusiñol, el doctor Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaler i Sebastià Torres així donant prestigi a instutucions catalanes.
• La candidatura catalana va imposar-se a Barcelona, tot i la victòria dels partits dinàstics.

Un Partit de Nou Tipus: la Lliga Regionalista

• L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat politica: la Lliga regionalista i l'oficialitat al diari La Veu de Catalunya
• A partir d'aquell moment, l'hegemonia electoral va ser una disputa entre republicans i catalanistes
• La Lliga va ser una força moderna que tenia fins i tot afiliats i centres polítics
• La Lliga va influir en els industrials, els comerciants i els professionals de Barcelona
• Posteriorment es van expandir per Catalunya
• Es va convertis eun partit dominat per propietaris agrarisal programa polític va ser ajudara lluitat contra ll acentralització.

Aquesta lliçó explora la consolidació de la Lliga Regionalista a Catalunya, examinant factors com el diari La Veu de Catalunya i les eleccions de 1901. Analitza les Bases de Manresa, l'impacte del desastre del 98, i les diferències entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. El focus està en el seu programa polític i evolució.