L'aparell digestiu

L'aparell digestiu

• Implicat en la funció de nutrició.
• Encarregat d'ingerir aliments.
• Els degrada a molècules petites capaces d'entrar a les cèl·lules (proteïnes, glúcids, lípids i AACC).
• Expulsa les restes no digeribles (femtes).

Tub digestiu

• Conducte amb un orifici d'entrada (boca) i un de sortida (anus).
• Es diferencien: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.

Glàndules digestives

• Les que es troben a la paret del tub digestiu: glàndules gàstriques de l'estómac i glàndules intestinals de l'intestí.
• Les que es troben fora del tub digestiu: les glàndules annexes (glàndules salivals, fetge i pàncrees).
• Secreten sucs digestius.
• Els sucs contenen proteïnes especials (enzims) capaces de trencar les molècules dels aliments en molècules petites.

Parts de l'aparell digestiu

• Cavitat bucal o boca: s'hi troben la llengua i les dents, i hi desemboquen les secrecions de glàndules salivals.
• Funcions de la cavitat bucal: ingerir aliments, tallar i triturar (dents), lubricar (saliva: aigua + enzims digestius) els aliments i iniciar la digestió (mecànica i química).
• Forma el bol alimentari (l'aliment mastegat i insalivat).
• Degluteix el bol alimentari.
• Faringe: conducte curt que comunica la boca i l'esòfag que és comú de les vies digestives i respiratòries.
• Epiglotis: llengüeta que, empesa pel bol alimentari, baixa i evita que l'aliment s'introdueixi cap a la tràquea.

Esòfag

• Conducte musculós (25 cm) que comunica la faringe i l'estómac.
• Transporta el bol alimentari gràcies a moviments peristàltics.
• Contraccions i relaxacions musculars (ones peristàltiques) es produeixen a l'esòfag.
• Aquestes moviments fan que el bol alimentari avanci cap a l'estómac.

Estómac

• Eixamplament del tub digestiu amb forma de sac, capacitat de 2,5 litres.
• Hi la vàlvula càrdies a l'entrada i vàlvula pílor a la sortida.
• Les parets tenen dues capes de teixit muscular gruixudes, generant moviments peristàltics.
• A l'interior, una mucosa gàstrica amb glàndules secreten el suc gàstric.
• Funcions:digestió química i digestió mecànica.
• El bol es converteix en quim, pasta líquida, per l'acció del suc gàstric.
• El quim abandona l'estómac i passa a l'intestí prim.
• Composició del quim: alimentari + sucs gàstrics (àcid clorhídric i enzims digestius: pepsina i lipasa gàstrica) + moviments peristàltics .

Intestí prim

• Tub de 7 m de longitud.
• Finalitza la digestió dels nutrients complexos dels aliments (quim).
• Duodè: s'hi aboca la bilis (fetge), el suc pancreàtic (pàncrees) i el suc intestinal (glàndules secretores del propi intestí).
• Reducció de les molècules del quim a molècules més petites → quil.
• Bilis = detergents que dispersen els greixos en aigua, facilitant la digestió química i l'absorció.
• Suc pancreàtic: degrada lípids, glúcids complexos i proteïnes.
• Suc intestinal: enzims que degraden les biomolècules.
• Jejú i ili: les molècules són absorbides a les vellositats.
• Nutrients (monosacàrids, aminoàcids, sals minerals i aigua) passen a la sang, fins al fetge (òrgan de reserva i distribució).
• Vellositats intestinals: plens de capil·lars sanguinis i vasos limfàtics, augmentant la superfície d'absorció de nutrients.
• La resta d'aliment passa a l'intestí gros.

Intestí gros

• Tub muscular d'1,7 m de longitud.
• Cec: conté l'apèndix.
• Còlon: ascendent, transversal i descendent.
• Recte: desemboca a l'anus, on s'evacuen les restes d'aliments no absorbits.
• El quil conté 80% d'aigua i substàncies no digerides.
• S'absorbeix gran part de l'aigua i es digereixen més substàncies per la flora bacteriana.
• Absorció: massa semisòlida resultant s'anomena femta (defecació).

Glàndules digestives

• Fetge: glàndula més gran del cos (1,5 Kg).
• Segrega la bilis: emulsiona els greixos dels aliments en aigua.
• Emmagatzema glúcids, sintetitza proteïnes (urea).
• Pàncrees: secrega suc pancreàtic (enzims que degraden proteïnes en aminoàcids) i sintetitza hormones (insulina).

Processos de l'aparell digestiu

• Ingestió i digestió dels aliments.
• Deglució del bol alimentari.
• Digestió química i mecànica dels aliments (transformació).
• Majoritàriament formats per nutrients complexos, en unitats més simples i petites.
• Absorció dels productes resultants de la digestió: a través de la paret de l'intestí fins a la sang i linfa.
• Transport als teixits de l'organisme per utilitzar-los i emmagatzemar-los: defecació o expulsió de les restes d'aliments no digerits o absorbits.

Funcions de l'aparell digestiu

• Ingestió dels aliments.
• Digestió mitjançant processos mecànics i químics (transformació de nutrients complexos en unitats més simples).
• Absorció dels productes pels nutrients són absorbits a través de l'intestí i transportats per la sang.
• Defecació: expulsió de les restes no digerides o absorbides.

Aparell respiratori

• Capta l'oxigen (O2) de l'aire i el condueix a l'aparell circulatori.
• Expulsa el diòxid de carboni (CO2) resultant de la respiració.
• Les cèl·lules eucariotes obtenen energia per la respiració cel·lular, necessària per viure i fer funcions vitals.

Parts de l'aparell respiratori

• Orificis nasals: comuniquen amb l'exterior i tenen pèls que filtren l'aire i glàndules que retenen la pols i humitegen l'aire.
• Fosses nasals: cavitats sobre la cavitat bucal amb replecs (cornets) que frenen el pas de l'aire.
• Afavoreixen la humidificació i l'escalfament.
• Boca: permet l'entrada d'aire sense filtrar ni humidificar.
• Faringe: comunica les vies respiratòries amb les digestives.
• Epiglotis: llengüeta que evita que l'aliment entri a la tràquea de les vies respiratòries.
• Laringe: conducte amb cordes vocals (replecs musculars i fibrosos).
• Les cordes vocals formen l'òrgan fonador que produeix sons.
• Tràquea: conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diametre format per serie d'anells cartilaginosos.
• Interiorment tapissada per un teixit epitelial ciliat que segrega mucositat.
• Atrpa les partícules que transporta l'aire.
• Bronquis: dos conductes en què es bifurca la tràquea.
• Bronquiolos: ramificacions dels bronquis que finalitzen en alveols permetent l'intercanvi de gasos.
• Pulmons: òrgans esponjosos formats per milions d'alvèols envoltats de capil·lars sanguinis.
• Lòbuls: el pulmó dret té 3 lòbuls i l'esquerre només 2.
• Pleures: dues membranes que envolten els pulmons, hi ha un líquid pleural.
• Vena pulmonar: transporta sang rica en O2 (pobra en CO2) dels pulmons al cor.
• Artèria pulmonar: transporta sang rica en CO₂ (pobra en O₂) del cor als pulmons.
• Cavitat toràcica (costelles i estèrnum): allotja els pulmons.
• Diafragma: membrana musculosa que facilita la dilatació pulmonar i l'expiració.

Ventilació pulmonar o respiració corporal

• Es el conjunt de moviments corporals que permeten l'intercanvi de gasos entre els pulmons i l'exterior.
• Inspiració: Augmenta la capacitat de la caixa toràcica, els pulmons es dilaten i entra aire ric en O2.
• Expiració: els músculs intercostals externs es relaxen i l diafragma ascendeix.
• Disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant sortida d'aire ric en CO2.

Intercanvi de gasos

• Els alveols pulmonars contenen aire procedent de l'exterior, ric en O2.
• La sang que arriba als capil·lars conté poc O2 i està carregada de CO2.
• Hi ha una distància mínima entre els gasos dels alvèols i els de capil·lars i les parets són permeables.
• Els alvèols acaben tenint una composició semblant després de de l'intercanvi de gasos.
• Els capil·lars que recobreixen els àlveols pulmonars surt cap al cor, ric en O₂ i pobre en CO2.

Funcions de l'aparell respiratori

• Intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni per eliminar-lo de l'organisme.
• Proporciona oxigen a les cèl·lules per a l'energia.

Aparell excretor

• Expulsa a l'exterior substàncies prejudicals de la sang (metabolisme cel·lular).
• Elimina excessos de sals, medicaments o additius alimentaris.
• Les substàncies rebutjades de les cèl·lules van la sang i al òngans excretors.
• La excreció per aparell urinari (aigua, urea, sals minerals) pell (suor, glàndules sudorípares), pulmons (CO2) i fetge (bilis, femta).

Parts de l'aparell excretor

• Aparell urinari: ronyons, urèters, bufeta i uretra.
• Elabora l'orina a+ les substàncies nocieves de la sang i impulsa el líquid a l'exterior.
• Ronyons: orgàns amb forma de mongeta.
• La seva funció és filtrar la sang, extreure les substàncies nocives, i formar l’orina.
• Està format, de l'exterior a l'interior per càpsula renal, zona cortical granulosa, zona medul·lar i pelvis renal.

Ronyons (nefrones)

• Càpsula de Bowman: hi té forma de copa.
• Envolta els capil·lars de la filtració de la sang.
• Túbul renal: llarg perquè l'aigua i elements es produeix la reabsorció.
• Conducte col·lector: tub compartit per diverses nefrones, que porta l'orina a la pelvis renal.

Formació de l'orina

• Filtració cap a la càpsula de Bowman (orina molt diluïda).
• Reabsorció d'aigua, glucosa i aminoàcids als capil·lars al tub renal (líquid resultant serà l'orina)
• Conducció als túbuls del col·lector, l'orina concentrada arriba a la pelvis va a l'urèter.
• Urèters: condueixen l'orina a la bufeta urinària.
• Bufeta urinària: acumula l'orina fins a l'expulsió i té múscul esfínter.
• Uretra: transporta l'orina a l'exterior.

Funció de l'aparell excretor

• L'eliminació de les substàncies de rebuig produïdes per les cèl·lules durant els seus processos metabòlics.

Aparell circulatori

• Distribueix aliments i oxigen i recull els productes de rebuig.
• Format per:
• Dos líquids (sang i limfa) i vasos sanguinis i limfàtics.
• Bomba (cor).

Funcions

• Transportar els nutrients, recull de l'intestí prim, i l'oxigen dels pulmons.
• Transporta les hormones, defensa immunitària i homeostàtica.
• Plasma: format per aigua (90%)
• Conté nutrients, productes de rebuig, hormones, anticossos....
• Cèl·lules sanguínies deriven de la medul·la roja dels óssos.
• Els glòbuls vermells transporten O2 i CO2.
• Glòbuls blancs defensen contra les infeccions.
• Plaquetes coagulen la sang.
• Vasos sanguinis.

Sang

• Hi ha uns que condueixen al cervell i als cor i diversos òrgans.
• Artèries: transporta la sang des de l'orgàn a la resta del cos.
• Les parets de les arteries suporten l'alta pressió impulsada pel cor.
• Venes: condueixen al cor.
• Parets primes perquè tenen baixa pressió i vàlvules semilunars.
• Capil·lars: intercanvi de O2, CO i substàncies de rebuig

El Cor

• Òrgan musculós de la mida d'un puny.
• Bombejar la sang a les parts allunyades del cos.
• Fabricat per teixit miocardi
• Contracció involuntaria format per aurícules, ventricles i vàlvules auriculoventriculars i sigmoides.
• Circula mitjançant dos circuits (el menor o pulmonar per l intercanvi de gasos i el major o general transportant oxigen i nutrients.)

Circulació de sang

• Sistema tancat, hi ha un doble circuit (cor-pulmons i corre- cos), compleixen el cicle.
• La hemoglobina no es barreja.

Plasma intersticial

• Part de la sang que surt de capil·lars.

Sistema limfàtic

• Format per capilars de plasma intersticial, hi ha petits vasos, a la vegades condueix a vàscul
• Als ganglis hi ha molts limfòcits defensius.