Fonaments de la Psicobiologia Temes 1 i 2

Unitat 1: Biologia, Neurociència i Psicologia

• Relació entre el sistema nerviós i la conducta. La neurociència neix al segle XX i evoluciona en diverses etapes.
• Des dels anys 50 fins als 60, s'unifiquen neurofisiologia, neuroanatomia, neuroquímica i l'estudi del comportament.
• La dècada dels 80 integra Biologia Molecular i Genètica Molecular.
• A mitjan anys 80, es desenvolupa la neurociència cognitiva, estudiant els mecanismes biològics de la cognició.
• Dels 90, s'incorporen tècniques de neuroimatge funcional per estudiar l'activitat cerebral.
• Al segle XXI, apareixen les ciències òmiques i la "BIG DATA" per analitzar grans volums de dades biològiques.
• La psicobiologia estudia els canvis biològics (genètics, moleculars, bioquímics, estructurals i funcionals) en relació a la conducta.
• Endo-fenotip: canvis biològics.
• Exo-fenotip: resposta a un estímul.
• La conducta està determinada per la història evolutiva dels gens i l'ontogènia.
• Els factors genètics i l'ambient intern (neurones) influeixen en la conducta.
• Els factors ambientals també són essencials per entendre la conducta.
• La psicologia fisiològica estudia les estructures, les molècules i la conducta del sistema nerviós. Es dona en un context controlat d'un laboratori.
• La psicofisiologia estudia els indicadors de l'activitat del sistema nerviós, en relació amb la conducta. L'organisme és la variable dependent.
• Les neuropsicòlegs estudien les funcions cerebrals complexes i els estudis correlacionals en humans i altres primats.

Unitat 2: Introducció a la Biologia

• Àtoms: Unitats bàsiques de la matèria, formats per un nucli (protons, neutrons) i electrons.
• Ions: Àtoms amb càrrega elèctrica neta (anions negatius, cations positius).
• Molècules: Agrupacions d'àtoms units per enllaços químics.
• Molècules inorgàniques: presenten en éssers vius i en la matèria inerta.
• Molècules orgàniques: exclusives dels éssers vius, base de la vida.
• Aigua: Molècula més abundant en els éssers vius, té propietats fisicoquímiques crucial per a la vida.
• pH: Mesura la concentració d'ions hidrogen (H⁺). El pH està regulat pel nostre organisme.
• L'aigua: Molècula essencial a la vida, amb múltiples funcions en els éssers vius.

Unitat 2(Cont.): Biomolècules orgàniques

• Glúcids: Són aldehids o cetones polihidroxilades; monosacàrids (glucosa, ribosa), disacàrids (sacarosa, lactosa) i polisacàrids (glucogen, midó).
• Lípids: Grup heterogeni, principalment constituïts per C, H i O.
• Àcids grassos: Cadenes hidrocarbonades amb un grup carboxil.
• Fosfolípids: Són diacilglicèrids amb àcid fosfòric, components principals de les membranes cel·lulars.
• Proteïnes: Polímers d'aminoàcids, amb funcions estructurals, de transport, catàliques i reguladores. La seva unitat bàsica són els aminoàcids.
• Aminoàcids: Molècules amb grup carboxil i amino, presenten varietat.
• Nucleòtids: Units per formar àcids nucleics (ADN i ARN); Unitat bàsica de l'ADN i ARN.
• ADN: Doble hèlix, informació genètica d'un organisme.
• ARN: Cadena senzilla, participen en la síntesi de proteïnes.

Unitat 3: Ambient, Genètica i Evolució de la conducta.

• Evolució històrica dels conceptes, dels homes primitius a la genètica moderna.
• Conceptes clau com la selecció natural (Darwin), el germoplasma.
• Els humans tenen diversitat (diferències individuals).
• La genètica estudia la manera com s'hereten els caràcters a través de les generacions
• Llei de Mendel (uniformitat, segregació, transmissió independent), models de transmissió monogènica.
• Al·lels: Variacions d'un gen.
• Al·lels múltiples: pluriformes de un gen, exemplificat en els grups sanguinis.
• Al·lels letals (dominants/recessius): presenten mutació en els gens que poden ser letals, tant per a la genètica com per a la salut de l'individu.
• Herència lligada al sexe: l'herència d'un gen depèn de la presencia de X i Y.
• Herència lligada al cromosoma X: els homes tenen X i Y, les dones X i X, així doncs presenta diferents resultats segons els sexes.
• Herència mitocondrial: Informació genètica del mitocondri, transmet només la mare.

Unitat 4: Teixit nerviós

• Estructura de les neurones: Sòma, dendrites, axons i terminals axonals.
• Tipus de neurones: Segons el nombre de prolongacions (monopolars, bipolars, pseudo-monopolars, multipolars), o segons la presència de mielina.
• Funcions de les neurones: Irritabilitat i Conducció dels impulsos.
• Els tipus de cèl·lules glials (Astròcits, Oligodendròcits, Micròglia). La seva funció en el sistema nerviós.
• Transport axonal: Implicat en la transmissió d'informació a través dels axons.
• Nòdul de Ranvier: Zones axòniques no mielinitzades importants per a l'impuls nerviós.