Fonaments del Periodisme

Els fets són esdeveniments que ocorren sense intenció de ser notícia; la notícia és un relat d'un fet, interpretat i estructurat per un mitjà de comunicació.

Informació: dades, estadístiques; Interpretació: contextualització d'informació; Opinió: Judici de valor sobre un fet.

Qualitat de creïble d'una narrativa periodística que genera confiança en el públic.

Procés per assegurar la veracitat de la informació periodística mitjançant contrast de fonts.

Dificultat per aconseguir objectivitat pel periodista, que ha d'interpretar la realitat des del seu punt de vista i condicionaments.

Neutralitat en presentar informació; absència de prejudicis.

Accedir a diverses fonts d'informació per verificar la veritat d'una notícia.

Situar un fet dins del seu entorn, incloent l'històric, social i polític, per facilitar el seu enteniment.

Formats específics de presentació d'informació periodística, com ara notícia, crònica o crítica, que defineixen l'esperit i la manera d'explicar la notícia.

L'acord implícit que es crea entre el periodista i el lector quan s'utilitza un gènere específic.

Els gèneres defineixen l'accessibilitat, la comprensió i la utilitat dels continguts periodístics pel públic.

Els gèneres periodístics estan influïts pels valors i les tradicions culturals d'un lloc.

Un enfocament periodístic que utilitza múltiples plataformes per presentar una història.

Mitjans de comunicació tradicionals com la premsa escrita, la ràdio o la televisió.

Històries que es distribuïxen a través de diverses plataformes digitals.

Els gèneres periodístics són la base del periodisme professional, donen estructures que ajuden a la productivitat.

Dret d'un professional a no revelar informació per motius ètics o de protecció de drets.

Dret dels periodistes a abandonar el seu treball si canvia substancialment la línia ideològica del mitjà.

Lleis i principis que guien la conducta ètica dels periodistes.

Entitat professional que defensa els interessos dels periodistes a Catalunya.

Capacitat dels periodistes de prendre decisions sense influències externes que puguin afectar la seva objectivitat.

Institucions que controlen el periodisme i la informació

Obligació de proporcionar informació correcta sobre fets.

Posició ideològica o perspectiva política que un mitjà de comunicació defensa.

Individus o institucions que accepten participar en una entrevista o proporcionar informació a un periodista.

Individus o institucions que no desitgen participar presentant informació o realitzant entrevistes amb un periodista.

Persona o organització que té un contacte o accés directe a l'esdeveniment o tema que s'està investigant.

Persona o organització que té un contacte indirecte amb un esdeveniment o tema i pot proporcionar informació en segona persona.

Persona o organització autoritzada per una institució o empresa per comunicar-se amb els mitjans de comunicació.

Persona no autoritzada per una institució o empresa, però que pot proporcionar informació rellevant sobre un tema específic.

Informació proporcionada per una font que no pot ser publicada en el periodisme.

Fundació impulsada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya el 1997 per garantir el compliment del Codi Deontològic del periodisme. Format per experts en comunicació i membres de la societat civil.

Supervisar el compliment del Codi Deontològic. Atendre queixes de ciutadans, institucions o empreses sobre males pràctiques periodístiques. Fomentar un periodisme responsable i d'alta qualitat.

Un organisme públic creat el 2000 encarregat de la regulació dels mitjans audiovisuals a Catalunya. És una autoritat independent amb un Consell format per membres designats pel Parlament de Catalunya.

Vetllar pel respecte als drets humans, la igualtat de gènere i la protecció dels menors en els continguts audiovisuals. Supervisar les emissions de ràdio, TV i altres plataformes digitals. Gestionar les llicències d'emissió i resoldre conflictes relacionats amb l'audiovisual.

Organització sindical fundada el 1993 per defensar els drets laborals i professionals dels periodistes i altres treballadors dels mitjans. Format per professionals afiliats i treballa a nivell català i estatal.

Lluitar per condicions laborals dignes, com la seguretat laboral i la igualtat salarial. Defensar la llibertat de premsa i els drets d'autoria dels periodistes. Denunciar la precarietat laboral i promoure la conciliació entre la vida personal i professional.

El llenguatge i l'estil s'han de posar al servei de l'eficàcia i la necessitat d'expressió.

Un conjunt de normes i directrius que defineixen com s'ha d'escriure en un mitjà de comunicació, empresa o institució.

La part més important d'una notícia que resumeix la informació principal de manera curta, atractiva i informativa.

Hi ha diferents tipus de titulars segons la seva finalitat: informatius, temàtics i expressius.

Un titular que inclou una frase dita per algú, pot ser en estil directe o indirecta.

Els titulars tenen algunes normes, com no posar puntuació al final, usar el present, ser concisos i evitar sigles.

La notícia escrita segueix una estructura invertida, amb la informació més important al principi i la resta en ordre d'importància.

La notícia audiovisual (ràdio i TV) té una estructura diferent, amb la informació crucial al final per mantenir l'interès de l'audiència.

El primer paràgraf d'una notícia escrita que ha de desenvolupar la informació del titular i no introduir un tema nou.