Enzims i la seva Classificació

L'inhibició enzimàtica irreversible és un tipus d'inhibició on l'inhibidor es combina amb l'enzim de manera permanent, modificant-lo o destruint-lo.

L'inhibició enzimàtica reversible és un tipus d'inhibició on l'inhibidor es combina amb l'enzim de manera temporal, permetent que la seva unió es reverteixi.

L'inhibició competitiva és un tipus d'inhibició reversible on l'inhibidor competeix amb el substrat per unir-se al centre actiu de l'enzim.

L'inhibició acompetitiva és un tipus d'inhibició reversible on l'inhibidor s'uneix al complex enzim-substrat, però no a l'enzim lliure.

L'inhibició no competitiva és un tipus d'inhibició reversible on l'inhibidor s'uneix a l'enzim en un lloc diferent al centre actiu, però afecta la seva capacitat de catalitzar la reacció.

La regulació enzimàtica es pot produir a diferents nivells, com ara la modificació química de l'enzim, la regulació per quantitat d'enzim, la regulació al·lostèrica i la regulació genètica.

Són molècules que acceleren les reaccions químiques en els organismes vivents sense ser consumides en el procés. Són altament específiques i tenen un gran poder catalític.

Són un tipus d’enzim que s’encarreguen de trencar enllaços químics mitjançant l’addició d’aigua. Són molt importants en la digestió i la renovació cel·lular.

Catalitzen la transferència d’un grup funcional, com un grup fosfat, metil o amino, d’un donador a un acceptor. Són essencials en el metabolisme de carbohidrats, aminoàcids i nucleòtids.

Són enzims que trenquen enllaços químics, com ara C-C, C-O o C-N, sense necessitat d’ATP. Sovint creen dobles enllaços o cicles.

Són enzims que catalitzen reaccions d’oxidació-reducció on un compost cedeix electrons (s’oxida) i un altre els guanya (es redueix). Són fonamentals en processos energètics com la respiració cel·lular i la fotosíntesi.

La regulació a nivell genètic implica el control de l'expressió dels gens que codifiquen els enzims. La cèl·lula pot augmentar o disminuir la transcripció i traducció dels enzims segons les necessitats metabòliques.

Els enzims poden ser regulats directament per molècules activadores o inhibidores que s'uneixen a llocs al·lostèrics o actius. Canvis en la conformació de l'enzim alteren la seva activitat.

És la regulació basada en un mecanisme de feedback o retroalimentació per part dels productes finals d'una via metabòlica. Quan el producte final d'una via s'acumula, inhibeix un enzim clau al principi de la via per evitar un excés de síntesi.

Són diferents formes d'un mateix enzim que catalitzen la mateixa reacció però tenen propietats cinètiques o reguladores diferents. Permeten una regulació específica segons el tipus de teixit o condició fisiològica.

Les hormones poden regular enzims modificant la seva síntesi o activitat. Actuen a través de cascades de senyalització que impliquen fosforilació, ubiquitinació o altres modificacions postraduccionals.

Els enzims es regulen mitjançant la seva localització dins de diferents compartiments cel·lulars, assegurant que només actuïn on cal.

Els enzims tenen un paper crucial en el moviment. La seva activitat permet la contracció muscular, el transport molecular i altres moviments cel·lulars.

Els enzims poden ser estructurals, contribuint a la forma i estabilitat de les estructures cel·lulars.

Els enzims poden ser reguladors, participant en processos com la regulació de la transcripció, la traducció i altres processos cel·lulars.

Els enzims tenen un paper important en el manteniment de l'homeòstasi cel·lular.

La separació física impedeix que certs enzims interactuïn amb substrats inadequats. Exemple: els enzims de la beta-oxidació dels àcids grassos es troben exclusivament en els mitocondris.

Canvis en la conformació tridimensional de l'enzim per factors externs o interns poden activar o inactivar l'enzim. Exemple: La fosforilació d'un residu específic pot activar o inhibir l'enzim.

Proteïnes que tenen seqüència d'aa diferent però que catalitzen la mateixa reacció. L'existència d'isoenzims permet l'ajust del metabolisme per satisfer les necessitats particulars d'un determinat teixit o etapa del desenvolupament.

La CK-MB se eleva a les 3 a 6 hores i torna a la normalitat a les 12 a 48 hores després d'un infart de miocardi. Per això es realitzen mesures seqüencials per veure l'evolució.

La CK-BB apareix elevada si hi ha dany al teixit cerebral o en cas d'infart pulmonar per un embolisme.

Aplicació del coneixement dels enzims per al diagnòstic, tractament i pronòstic d'una malaltia.

Es denomina creatina-cinasa miocàrdica, es troba al cor i augmenta quan el múscul cardíac resulta malmès.

Es denomina creatina-cinasa muscular, es troba al múscul esquelètic i al cor.

La CK-MB no suele aparecer elevada si el dolor torácico es por una angor (angina de pecho), un embolismo pulmonar o por una insuficiencia cardiaca congestiva.

Tindran diversitat en la seva seqüència però amb la mateixa funcionalitat

Un model per estudiar la cinètica enzimàtica que considera un sol substrat i mostra com la velocitat de reacció canvia a diferents concentracions de substrat.

La velocitat màxima a la qual un enzim pot catalitzar una reacció. Es assoleix quan tots els centres actius de l'enzim estan ocupats pel substrat.

Un procés que accelerà la reacció química sense ser consumit en el procés.

Un tipus de catàlisi on un enzim actua com a catalitzador per accelerar una reacció bioquímica.

Canvis en el pH poden desnaturalitzar els enzims, afectant la seva activitat. Cada enzim té un pH òptim al qual funciona millor.

Un augment de temperatura generalment augmenta l'activitat enzimàtica, però temperatures extremes poden desnaturalitzar l'enzim.

La concentració de l'enzim influeix en la velocitat de la reacció. A major concentració d'enzim, més ràpida serà la reacció.

La concentració del substrat influeix en la velocitat de la reacció. A major concentració de substrat, més ràpida serà la reacció fins que s'arribi a la Vmax.

Els canvis en la força iònica del medi, com la concentració d'ions, poden afectar l'activitat enzimàtica. En general, una major força iònica tendeix a disminuir l'activitat enzimàtica.