Determinació d'enzims PDF

D) ENZIMS Determinació d’enzims  METABOLISME A) Metabolisme dels principis immediats 1. Metabolisme dels glúcids 2. Metabolisme dels lípids i de les lipoproteïnes 3. Metabolisme de les proteïnes B) Productes finals del...

D) ENZIMS Determinació d’enzims  METABOLISME A) Metabolisme dels principis immediats 1. Metabolisme dels glúcids 2. Metabolisme dels lípids i de les lipoproteïnes 3. Metabolisme de les proteïnes B) Productes finals del metabolisme 1. Compostos nitrogenats no proteics 2. Bilirrubina 3. Àcid làctic i àcid pirúvic 4. Cossos cetònics C) Equilibris hidroelectrolític i àcid base 1. Equilibri electrolític (determinació de l’osmolalitat plasmàtica). 2. Equilibri àcid-base (estudi dels gasos en sang i pH). Gasometries. D) Enzims  Tipus de medicions en espectrofotometria d’absorció molecular ‒ Espectrofotometria d’absorció molecular en UV – VIS. ‒ La majoria de magnituds bioquímiques → No absorbeixen llum!!! ‒ Mètodes indirectes: A + B + C → D + E A = analit poc absorbent B i C = reactius comercials D i/o E = substàncies mesurables ‒ Maneres de calcular les magnituds bioquímiques: a) Càlcul de la b) Càlcul de la c) Càlcul de l’activitat concentració en concentració en enzimàtica tècniques a punt final tècniques cinètiques  Tipus de medicions en espectrofotometria d’absorció molecular a) Càlcul de la concentració en tècniques a punt final TIPUS I – REACCIONS COLORIMÈTRIQUES Transformació de l’analit en una substància que absorbeix dins la Analit + reactiu → producte colorejat regió visible de l’espectre. Objectiu: calcular la [analit] → es fa calculant l’Abs del producte colorejat Abs (producte) α [analit] Ex: picrat sòdic Transformació de l’analit en presència TIPUS II – REACCIONS ENZIMÀTIQUES d’enzims. Els enzims fan possible la Analit + enzim → producte colorejat reacció però no s’hi involucren. L’analit és el substrat d’un enzim específic. Enzim: transforma la substància problema en un producte colorejat que absorbeix al UV-VIS. Abs (producte) α [analit] Ex: mètode de l’hexoquinasa  Tipus de medicions en espectrofotometria d’absorció molecular b) Càlcul de la concentració en tècniques cinètiques TIPUS I – REACCIONS ENZIMÀTIQUES Analit + enzim → producte colorejat Quan s’afegeix l’enzim a la mostra, aquest enzim desencadena la reacció que permet veure una ∆ Abs/t. Ex: determinació de la glucosa amb la tècnica Trinder → l’increment d’Abs és directament proporcional a la quantitat de glucosa de la mostra. Mètode GOD-POD La quinona és de color vermell. L’increment d’absorbància de la quinona és directament proporcional a la quantitat de glucosa de la mostra. Tipus de medicions en espectrofotometria d’absorció molecular c) Càlcul de l’activitat enzimàtica Objectiu: determinar la [enzim] Mesura de la quantitat de substrat que desapareix o la quantitat de producte que es forma per unitat de temps.  Tipus de medicions en espectrofotometria d’absorció molecular c) Càlcul de l’activitat enzimàtica ‒ L’absorbància es pot mesurar a un temps fix o fent una medició contínua: ‒ MÈTODE A PUNT FINAL (temps fix): 1. Es posen en contacte reactiu i mostra (enzim). 2. Es determina l’absorbància a λ concreta (temps = 0). 3. Passa un temps establert i s’atura la reacció. 4. Es mesura l’absorbància final. ‒ MÈTODE CINÈTIC (medició contínua): Asseguren que la condició de velocitat constant es manté durant tot l’assaig. Es fa amb [enzim] elevada, de manera que s’esgota el substrat. 1. Es posen en contacte els reactius i la mostra (enzim). 2. Es determina l’absorbància a λ concreta (temps = 0). 3. Es realitzen lectures cada minut durant 3-5 min.  Conceptes bàsics - Què són? - Quines són les seves característiques? - Per què són tan importants en les reaccions biològiques? - Com s’anomenen? Quins són els tres tipus de nomenclatura? - Com es classifiquen segons el tipus de reaccions que catalitzen? NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Què son els enzims? - Proteïnes altament especialitzades en la catalització de les reaccions biològiques , és a dir, acceleren la velocitat de les reaccions en què intervenen. - Estan presents en gairebé totes les rutes metabòliques, fent que les reaccions biològiques es produeixin a una velocitat adequada per la cèl·lula. - Es caracteritzen per: - Ser extraordinàriament específiques de la substància sobre la qual actuen (denominada substrat), per originar un producte de reacció. - El seu gran poder catalític. En absència d’enzims, una reacció es desenvoluparia però extremadament lenta. En presència d’enzims, la velocitat de la reacció pot augmentar milers de vegades. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Classificació segons reacció que catalitzen 1. Oxid-reductases: Reaccions d’oxidació-reducció, on un compost cedeix electrons (s’oxida) i un altre els guanya (es redueix). Fonamentals en processos energètics com la respiració cel·lular i la fotosíntesi. Exemple: - Lactat deshidrogenasa: Converteix lactat en piruvat, oxidant-lo, amb la reducció simultània de NAD⁺ a NADH. - Citocrom oxidasa: Participa en la cadena de transport d’electrons. 2. Lipases: Hidrolitzen els enllaços èsters dels lípids per descompondre’ls en glicerol i àcids grassos. Importants en el metabolisme de greixos i absorció de nutrients. Exemple: - Lipasa pancreàtica: Descompon triglicèrids a l’intestí durant la digestió. 3. Transferases: Transfereixen un grup funcional (com un grup fosfat, metil o amino) d’una molècula donadora a una molècula acceptora. Essencials en el metabolisme de carbohidrats, aminoàcids i nucleòtids. Exemple: - Hexoquinasa: Transfereix un grup fosfat de l’ATP a la glucosa, formant glucosa-6-fosfat. - Transaminases (AST (també anomenat GOT), ALT): Transfereixen grups amino entre aminoàcids i cetoàcids. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Classificació segons reacció que catalitzen 4. Liases: Trenquen enllaços químics (C-C, C-O, C-N) sense consumir ATP, sovint formant dobles enllaços o cicles. Fonamentals en vies metabòliques com el cicle de Krebs o la glucòlisi. Exemple: - Fumarasa: Catalitza la conversió de fumarat en malat al cicle de Krebs. 5. Hidrolases: Trenquen enllaços químics mitjançant l’addició d’aigua. Claus en la digestió (proteïnes, carbohidrats, greixos) i en la renovació cel·lular. Exemple: - Amilasa: Hidrolitza enllaços glucosídics en el midó, formant maltosa i glucosa. - Proteases: Trenquen enllaços peptídics en proteïnes. 6. Isomerases: Converteixen una molècula en un isòmer seu, canviant l’estructura sense alterar la fórmula química. Essencials per reestructurar molècules en vies metabòliques. Exemple: - Fosfoglucosa isomerasa: Converteix glucosa-6-fosfat en fructosa-6-fosfat durant la glucòlisi. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Classificació segons reacció que catalitzen - Classificació internacional dels enzims: OXIDO-REDUCTASES: (ISOENZIMS) LDH-1 : en el músculo cardíaco y eritrocitos. LDH-2 : en el músculo cardíaco y células sanguíneas. LDH-3 : en los pulmones. LDH-4 : en los riñones, placenta y páncreas. LDH-5 : en el hígado y músculo esquelético. LDH-6: en testículos e hígado. Una TRANSFERASA es una enzima que cataliza la transferencia de un grupo funcional, por ejemplo un metilo o un grupo fosfato, de una molécula donadora a otra aceptora. Por ejemplo, una reacción de transferencia es la siguiente: A–X + B → A + B–X.. Ex Bilirrubina Una HIDROLASA: : A–B + H2O → A–OH + B–H. Ex: lactasa NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Rutes metabòliques NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Estructura i especificitat de substrat - Estructura tridimensional - Centre actiu: zona a la qual s’uneix el substrat. Conté els aminoàcids responsables de catalitzar la reacció (centre catalític) i també els aminoàcids responsables d’unir-se específicament a un substrat de manera no covalent (centre de fixació). Per tant, el centre actiu confereix a l’enzim l’especificitat tant per al substrat com per la reacció que pot catalitzar. - Centre al·lostèric: zona que conté els aminoàcids responsables de la unió a molècules que ajuden a regular l’activitat enzimàtica. De vegades són el producte final d’una via metabólica. Pot inhibir o induir. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Estructura i especificitat de substrat - Cofactors: components no proteics que necessiten alguns enzims per a dur a terme la seva activitat catalítica. Tipus: - Ions metàl·lics, Fe, Mg… - Molècules orgàniques (coenzyme) - vitamines… Segons la força d’unió, els cofactors (orgànics) s’anomen: - Forts: grups prostètics. - No forts: coenzims - Holoenzim: enzim catalíticament actiu constituït pel complex enzim-cofactor. - Apoenzim: part proteica que resta quan se separa el cofactor. No és activa. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment. Estructura i especificitat de substrat NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Estructura i especificitat de substrat Algunas de las coenzimas más comunes incluyen: -Coenzima A (CoA): Es esencial en varias reacciones metabólicas, especialmente en la oxidación de ácidos grasos y el ciclo de Krebs. -Nicotinamida Adenina Dinucleótido (NAD): Existen dos formas, NAD+ y NADH. NAD+ acepta electrones durante reacciones de oxidación, convirtiéndose en NADH, que puede donar electrones en reacciones de reducción. -Flavín Adenina Dinucleótido (FAD): Al igual que NAD, actúa como aceptador y donante de electrones. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Mecanisme d’acció enzimàtica DESORDENAT - Transformació del complex E-S en un - Formació del complex de complex enzim – transició que substrat (E-S) afavoreix l’acció enzimàtica. - Dissociació del complex E-P. Es - Formació del recupera l’enzim complex enzim – lliure producte (E-P) - Reconeixement de l’enzim pel substrat NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Mecanisme d’acció enzimàtica ORDENAT 2. Formació del 3. Transformació del 1. Reconeixement de complex enzim – complex E-S en un l’enzim pel substrat substrat (E-S) complex de transició que afavoreix l’acció enzimàtica. 4. Formació del complex enzim – producte (E-P) 5. Dissociació del complex E-P. Es recupera l’enzim lliure NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica CATÀLISI ENZIMÀTICA - Una reacció química implica una reorganització dels àtoms, és a dir, que es trenquin i es formin enllaços que originin altres productes. - Perquè una reacció es produeixi espontàniament, l’energia lliure que desenvolupa aquesta reacció ha de ser negativa. (reactius estat inicial més E que estat final) - Perquè comenci el procés de reacció, cal aplicar una certa quantitat d’energia anomenada energia d’activació. - Els catalitzadors o enzims són substàncies que aconsegueixen disminuir l’energia d’activació i, per tant, incrementen la velocitat de la reacció sense alterar l’energia de l’estat final. - Estat de transició: és aquell en què les molècules presenten la màxima energia i és l’estat en què es produeixen les interaccions atòmiques que condueixen al canvi als enllaços químics. Els enzims s’uneixen al substrat de manera transitòria i disminueixen l’energia d’activació necessària per aconseguir l’estat de transició. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica CATÀLISI ENZIMÀTICA - Què és l’energia d’activació? - Què és l’estat de transició? NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica CATÀLISI ENZIMÀTICA - Què és l’energia d’activació? energia necessària perquè comenci la reacció. - Què és l’estat de transició? estat en que les molec presenten la màx. energia, interaccions atòmiques i canvis d’enllaços químics. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica CATÀLISI ENZIMÀTICA - El fet que el complex E-S produeix una reducció de l’energia requerida perquè el substrat passi directament a producte és la raó per la qual la reacció química en presència d’un enzim, té molta més rapidesa. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment. Els enzims disminueixen l’energia d’activació necessària per arribar a l’estat de transició. Com ho fan? Els enzims estabilitzen l’estat de transició, fent que sigui més fàcil completar la reacció. Els enzims augmenten la probabilitat de col·lisions efectives entre les molècules de substrat. Els enzims poden orientar els substrats de manera òptima per a la reacció.  Catàlisi i cinètica enzimàtica CATÀLISI ENZIMÀTICA. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica EQUACIÓ DE MICHAELIS-MENTEN - Model d’estudi de la cinètica enzimàtica i té en compte un sol substrat. - S’observen 3 velocitats de reacció: - A [S] baixa 🡪 la velocitat de formació del producte és proporcional a la [S] - A una certa [S] 🡪 els augments de velocitat deixen de ser proporcionals a la [S]. - A [S] alta 🡪 la velocitat de reacció es manté pràcticament constant. Tots els centres actius de E estaran ocupats per S. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica - La Km és característica de cada enzim i indica l’afinitat d’aquesta pel substrat: Si Km és alta, l’afinitat és baixa. Cal que [S] sigui alta per obtenir la ½ de la Vmax. Si Km és baixa, l’afinitat és alta. [S] pot ser baixa per obtenir la ½ de la Vmax. - Si 2 E competeixen pel mateix S, actuarà el que tingui la Km més alta/baixa.?? NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA CINÈTICA - Concentració del substrat:limita la reacció. - pH: a Ph extrems els enzims es desnaturalitzen. pH òptim per cada enzim. TAMPONS!!!!. - Temperatura: general, augment de Ta augment d’activitat - Força iònica: del medi, a major força iònica menor activitat enzimàtica - Concentració de l’enzim: A major Concentració, major velocitat. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Catàlisi i cinètica enzimàtica FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA CINÈTICA - pH: a Ph extrems els enzims es desnaturalitzen. pH òptim per cada enzim. - Exemple: Las enzimas en la mayor parte de las células humanas tienen valores de pH óptimos a un pH fisiológico de más o menos 7.4. Sin embargo, las enzimas en el estómago tienen un pH óptimo bajo porque hidrolizan las proteínas en el pH ácido del estómago. Por ejemplo, la pepsina, una enzima digestiva que se encuentra en el estómago, tiene un pH óptimo de 1.5 - 2.0. Entre comidas, el pH en el estómago es de 4 o 5, y la pepsina muestra poca o ninguna actividad digestiva. Cuando el alimento entra al estómago, la secreción de HCl baja el pH a aproximadamente 2, lo que activa la pepsina. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Inhibició enzimàtica Inhibició enzimàtica: -Irreversible: I modifica o destrueix enzim. Utilitzats com a fàrmacs (tractament del càncer), pesticides, en general, altament tòxics. -Reversibles: I es pot dissociar d’E. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Inhibició enzimàtica - Tipus de mecanismes d’inhibició reversibles: INHIBICIÓ COMPETITIVA: INHIBICIÓ ACOMPETITIVA INHIBICIÓ NO COMPETITIVA https://www.youtube.com/watch? v=XAKxXhreCog NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Inhibició enzimàtica - Tipus de mecanismes d’inhibició reversibles: Tipus En què consisteix? Si pujo [S], redueixo la vmax Km d’inhibició inhibició? Competitiva Acompetitiva No competitiva NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Inhibició enzimàtica - Tipus de mecanismes d’inhibició reversibles: Tipus En què consisteix? Si pujo [S], redueixo la vmax Km d’inhibició inhibició? I competeix amb S per Competitiva unir-se a E lliure. La unió Augmentant la [S]. Igual Puja I-E pot ser reversible. I s’uneix al complex E-S, No es resol augmentant Acompetitiva Baixa Baixa no a E lliure. [S]. I es fixa als llocs catalítics de E, de No No es resol augmentant manera que impedeixen Baixa Igual competitiva [S]. que es produeixi la reacció E-S. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Inhibició enzimàtica - Tipus de mecanismes d’inhibició reversibles: NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Regulació de l’activitat enzimàtica - A quin nivell es regulen els enzims? ENZIMS GENÈTIC RETROACTIU ISOENZIMS REGULADORS COMPARTIMEN-TA MOTIU HORMONAL CIÓ CEL·LULAR ESTRUCTURAL NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment. 1. Genètic Descripció: La regulació a nivell genètic implica el control de l'expressió dels gens que codifiquen els enzims. Mecanisme: La cèl·lula pot augmentar o disminuir la transcripció i traducció dels enzims segons les necessitats metabòliques. Exemple: La repressió dels enzims implicats en la síntesi de triptòfan quan aquest aminoàcid és abundant. 2. Regulador Descripció: Els enzims poden ser regulats directament per molècules activadores o inhibidores que s'uneixen a llocs al·lostèrics o actius. Mecanisme: Canvis en la conformació de l'enzim alteren la seva activitat. Exemple: L'ATP actua com a inhibidor al·lostèric de la fosfofructocinasa (PFK) en la glicòlisi. 3. Retroactiu Descripció: És la regulació basada en un mecanisme de feedback o retroalimentació per part dels productes finals d'una via metabòlica. Mecanisme: Quan el producte final d'una via s'acumula, inhibeix un enzim clau al principi de la via per evitar un excés de síntesi. Exemple: La inhibició de la tiolasa en la síntesi de colesterol per part del colesterol. 4. Isoenzim Descripció: Són diferents formes d'un mateix enzim que catalitzen la mateixa reacció però tenen propietats cinètiques o reguladores diferents. Mecanisme: Permeten una regulació específica segons el tipus de teixit o condició fisiològica. Exemple: La lactat deshidrogenasa (LDH) té isoenzims adaptats per al múscul (M) i el cor (H), amb diferents afinitats pel substrat. 5. Hormonal Descripció: Les hormones poden regular enzims modificant la seva síntesi o activitat. Mecanisme: Actuen a través de cascades de senyalització que impliquen fosforilació, ubiquitinació o altres modificacions postraduccionals. Exemple: La insulina activa l'acetil-CoA carboxilasa mitjançant desfosforilació per promoure la síntesi de lípids. 6. Compartimentació cel·lular Descripció: Els enzims es regulen mitjançant la seva localització dins de diferents compartiments cel·lulars, assegurant que només actuïn on cal. Mecanisme: La separació física evita que certs enzims interactuïn amb substrats inadequats. Exemple: Els enzims de la beta-oxidació dels àcids grassos es troben exclusivament en els mitocondris. 7. Motiu estructural Descripció: Certes estructures o dominis dels enzims són essencials per la seva activitat i poden ser regulats per modificacions estructurals. Mecanisme: Canvis en la conformació tridimensional de l'enzim per factors externs o interns poden activar o inactivar l'enzim. Exemple: La fosforilació d'un residu específic pot activar o inhibir l'enzim.  Regulació de l’activitat enzimàtica ISOENZIMS - Proteïnes que tenen seqüència d’aa diferent però que catalitzen la mateixa reacció. - L’existència d’isoenzims permet l’ajust del metabolisme per satisfer les necessitats particulars d’un determinat teixit o etapa del desenvolupament. - Els tres tipos de CK es denominen isoenzimas. Aquests són: Creatina-cinasa muscular (CK-MM, por sus siglas en inglés), que es troba al múscul esquelètic i al cor. Creatina-cinasa miocàrdica (CK-MB, por sus siglas en inglés), que es troba al cor i augmenta quan el múscul cardíac resulta malmès. CK-BB teixit cerebral i intestí NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Regulació de l’activitat enzimàtica ISOENZIMS La CK-MB se eleva a las 3 a 6 horas y vuelve a la normalidad a las 12 a 48 horas tras un infarto de miocardio. Por ello se realizan mediciones secuenciales para ver la evolución. La CK-MB no suele aparecer elevada si el dolor torácico es por una angor (angina de pecho) un embolismo pulmonar o por una insuficiencia cardiaca congestiva. La CK-BB aparece elevada si hay daño en el tejido cerebral o en caso de infarto pulmonar por un embolismo. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Activitat enzimàtica i diagnòstic clínic ENZIMOLOGIA CLÍNICA Aplicació del coneixement dels enzims per al diagnòstic, tractament i pronòstic d’una malaltia. - 1 enzim alterat → 1 patologia concreta (NO) - Diversos enzims alterats → aproximació diagnòstic a una patologia - Abordatge: *Les “chaperonas” farmacològiques són molèculas petites capaces d’unir-se a proteïnes que, com a conseqüència d’una alteració genètica, són incapaces de plegar-se de manera adequada, les ajuden a que adoptin el seu plegament correcte i, així, recuperar el seu funcionament òptim. *Teràpia gènica NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Activitat enzimàtica i diagnòstic clínic QUÈ CAL TENIR EN COMPTE SOBRE ELS ENZIMS? - Vida mitjana adequada. - Rang de normalitat (edat, sexe, estrès, exercici, etc.). - Existència d’isoenzims. - Estabilitat de l’activitat (2-7 dies a 4 °C). - Millor sèrum com a mostra de partida. OBJECTIUS DE L’ANÀLISI ENZIMÀTICA: - Determinar enzims (activitat catalítica dels enzims en líquids biològics). - Determinar la concentració d’un substrat. Ex: determinació de glucosa pel mètode de la GOD. - Determinar la concentració de substàncies amb l’ajuda de reactius marcats amb enzims. Ex: ELISA. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Enzims presents al plasma ENZIMS ESPECÍFICS DEL PLASMA - Enzims que tenen funcions fisiològiques al plasma. - Sintetitzats principalment a fetge. - L’alteració més freqüent és una DISMINUCIÓ de l’activitat enzimàtica → indica una alteració de la seva síntesi (alteració de la funció hepàtica). ENZIMS NO ESPECÍFICS DEL PLASMA - Enzims que desenvolupen la seva activitat a l’interior de cèl·lules o òrgans de destí. - Tipus: - Enzims de secreció: realitzen la seva funció fora de les cèl·lules que els sintetitzen. Nivells elevats indiquen un augment patològic de la seva secreció o problemes en l’entrada a la circulació o degradació. - Enzims associats al metabolisme cel·lular: realitzen la seva activitat dins de la mateixa cèl·lula. Nivells elevats indiquen alteracions a nivell cel·lular. - Exemples: AST, ALT; LDH, CK, amilasa, γ-GT, 5’nucleotidasa. NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment.  Enzims Enzims associats a patologies hepàtiques - Fosfatasa alcalina ALP o FA - Gamma-glutamil transferasa (γ-GT) o GGT - Aminotransferases: ALT i AST - Lactat deshidrogenasa Enzims associats a patologies pancreàtiques: - α-amilasa - Lipasa Enzims associats a patologies cardíaques i musculars : - Creatinina quinasa total NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment. Fosfatasa alcalina: Eliminació de grups fosfat (desfosforilació): Catalitza la ruptura d’enllaços fosfoèsters, alliberant fosfat inorgànic (PiPiPi) i un compost no fosforilat. Exemple de reacció: Substrat-fosfat+H2O→Substrat+H3PO4 GGT: La GGT és un marcador útil per diagnosticar i monitoritzar malalties hepàtiques, especialment: Colestasi: Obstrucció del flux biliar. Dany hepàtic per consum d’alcohol. Hepatitis i cirrosi. També pot augmentar en malalties pancreàtiques o renals. També em dona informació en el cas dels infarts de miocardi (IM) i diabetis mellitus: La GGT és un marcador associat al dany oxidatiu, un mecanisme implicat en la patogènesi de la diabetis mellitus tipus 2. En cas d’IM, que pot activar la GGT com a resposta per degradar glutatió i gestionar l’excés de radicals lliures.  Enzims associats a patologies cardíaques i musculars CREATINA QUINASA - Estructura: 2 cadenes, la M i la B. - Isoenzims: - CK-BB 🡪 teixit cerebral i intestí - CK-MB 🡪 d’origen cardíac (20 %) - CK-MM 🡪 d’origen muscular esquelètic (98 %) i cardíac (80%) - Alteracions: miopaties i infart de miocardi - Determinació - Valors de referència: 160 U/l en dones i 190 U/l en homes NF4: Determinació d’enzims, descrivint la seqüència del procediment. Els enzims CK (creatina quinasa) són importants en el Característiques estructurals: metabolisme energètic, especialment en teixits amb alta 1. Dimerització: demanda energètica com músculs i cervell. Les seves ○ Els enzims CK són dímers, formats per la combinació de dues cadenes característiques estructurals i funcionals son: polipeptídiques (subunitats) diferents: B (brain, cerebral). M (muscle, muscular). Característiques estructurals: ○ Segons la combinació, s’obtenen tres isoenzims principals: CK-MM: Predomina al múscul esquelètic i cardíac. 1. Dimerització: CK-MB: Característic del múscul cardíac. CK-BB: Present principalment al cervell i teixits no musculars. ○ Els enzims CK són dímers, formats per la 2. Estructura activa: combinació de dues cadenes polipeptídiques ○ Els dímers tenen un centre actiu en cada subunitat, que participa en la catàlisi de la (subunitats) diferents: reacció. B (brain, cerebral). M (muscle, muscular). ○ Segons la combinació, s’obtenen tres Característiques funcionals: isoenzims principals: 1. Catàlisi de la reacció energètica: CK-MM: Predomina al múscul ○ La CK catalitza la transferència d’un grup fosfat entre creatina i ATP, segons la esquelètic i cardíac. direcció de la reacció: CK-MB: Característic del múscul Creatina+ATP↔Fosfocreatina+ADP cardíac. CK-BB: Present principalment al ○ Aquesta reacció és crucial per a la generació i l’emmagatzematge ràpid d’energia. cervell i teixits no musculars. 1. Distribució tissular: ○ CK-MM: Abundant al múscul esquelètic i al cor. 2. Estructura activa: ○ CK-MB: Serveix com a marcador de dany cardíac (per exemple, després d’un infart ○ Els dímers tenen un centre actiu en cada de miocardi). ○ CK-BB: Localitzat en el cervell i altres teixits no musculars. subunitat, que participa en la catàlisi de la 2. Regulació energètica: reacció. ○ Actua com un sistema tampó d’energia, assegurant la disponibilitat immediata d’ATP en teixits amb alta demanda energètica. Els enzims CK (creatina quinasa) són importants en el Importància clínica: metabolisme energètic, especialment en teixits amb alta demanda energètica com músculs i cervell. Aquí tens una Els isoenzims CK són marcadors bioquímics útils per avaluar lesions musculars i cardíacs, com l’infart de descripció breu de les seves característiques estructurals i miocardi (augment de CK-MB) o la rabdomiòlisi (augment de CK total). funcionals: