El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Òrgans de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

• El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat, amb propostes del Parlament i del Govern.
• El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats, supervisant diverses activitats administratives.
• El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres i té imparcialitat i independència.
• La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes i la gestió econòmica de la Generalitat, amb plena autonomia organitzativa.
• El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
• Els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat inclouen el president, el Govern, el conseller primer, el vicepresident i els consellers.
• Els òrgans administratius es classifiquen en centrals, territorials, consultius i actius, amb funcions específiques per cada tipus d'òrgan.
• Les Delegacions Territorials del Govern representen la màxima autoritat de la Generalitat a la seva respectiva delegació territorial.
• Els òrgans consultius tenen assignades funcions d'informe, consulta, assessorament o proposta, amb la Comissió Jurídica Assessora com a òrgan consultiu del Govern.
• Es poden crear consells assessors interdepartamentals o dins d'un Departament, amb informes no vinculants.
• Els òrgans actius de l'Administració de la Generalitat inclouen les Subdireccions Generals, els Serveis, les Seccions i els Negociats, amb direcció exercida per funcionaris de carrera.
• Cada Conseller té l’atribució de representar el Departament corresponent i dirigir, organitzar i establir les prioritats del mateix.

Actes administratius motivats segons l'LPACAP

• Els actes administratius que han de ser motivats inclouen aquells que limitin drets subjectius o interessos legítims, resolguin procediments de revisió d'ofici, acordin la suspensió d'actes, rebutgin proves proposades pels interessats, acordin la terminació del procediment per impossibilitat material de continuar-lo, i dictin en l'exercici de potestats discrecionals.
• Els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància (article 36 LPACAP).
• Les notificacions dels actes administratius han de contenir el text íntegre de la resolució, indicar si posen fi a la via administrativa, expressar els recursos procedents, i s'han de cursar dins del termini de deu dies a partir de la data en què s'hagi dictat l'acte.
• Les administracions públiques poden adoptar mesures per protegir les dades personals que constin als actes administratius quan tinguin més d'un interessat com a destinatari.
• Les notificacions s'han de practicar preferentment per mitjans electrònics, i les persones físiques poden escollir si es comuniquen amb les administracions públiques per mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se electrònicament amb elles per efectuar qualsevol tràmit d'un procediment administratiu.
• Les persones jurídiques, les entitats sense personalitat jurídica i els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria han d'interactuar amb les administracions públiques per mitjans electrònics.
• Els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que disposin una altra cosa, i l'eficàcia pot quedar demorada quan així ho exigeixi el contingut de l'acte o estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior (article 39 LPACAP).
• Són nul·les les resolucions administratives que vulner

Deures i principis ètics i de conducta dels empleats públics

• Segons l'article 52 TRLEBEP, els empleats públics han de vetllar pels interessos generals amb subjecció a la Constitució i altres normes legals.
• El Codi de conducta dels empleats públics es basa en principis ètics i de conducta.
• Els empleats públics han de respectar la Constitució i altres normes legals segons els principis ètics.
• Han de perseguir la satisfacció dels interessos generals amb imparcialitat i interès comú.
• Han de respectar els drets fonamentals i evitar discriminació.
• Han d'abstenir-se de conflictes d'interessos i d'acceptar tractes de favor.
• Han de vigilar la consecució de l'interès general i complir els objectius de l'organització.
• No poden influir en tràmits administratius sense causa justa.
• Han de complir diligentment les tasques i actuar amb dedicació al servei públic.
• Han de guardar secret de les matèries classificades i mantenir discreció.
• Han de tractar amb respecte els ciutadans, superiors i altres empleats públics.
• Han de rebutjar regals o serveis en condicions avantatjoses i mantenir actualitzada la seva formació.

Regulacions de caça a Catalunya

• Les reserves nacionals de caça i zones de caça controlada hauran de retornar les captures i precintes a la direcció tècnica o als serveis territorials.
• El nombre de precintes per a la caça de la perdiu xerra de muntanya s'ajustarà a l'aprofitament establert per la direcció general competent en matèria d'activitats cinegètiques.
• El marcatge de les peces de caça amb precintes es regirà per la normativa anual establerta en el seu PTGC.
• Els precintes no utilitzats han de ser retornats abans del 30 de gener de 2023.
• Les persones caçadores especialistes de becada col·laboraran amb un carnet o full de captures diàries, proporcionat per la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.
• El període hàbil de caça del conill de bosc varia segons la comarca i les àrees privades de caça.
• S'han establert restriccions a la caça de guineus i requisits per col·locar parades en camins d'ús públic.
• Només s'autoritza la cacera del becadell comú a àrees privades de caça específiques.
• Els carnets de captura i seguiment cinegètic del becadell comú s'han de retornar als serveis territorials del departament competent.
• El període hàbil de caça de l'ànec collverd varia entre el segon diumenge d'octubre de 2022 i el primer diumenge de març de 2023.
• En terrenys de règim especial on es cacin ocells aquàtics, els dies hàbils poden ser qualsevol dia de la setmana.
• S'ha de fer seguiment del calendari lunar per adequar els dies hàbils en terrenys de règim especial.

Regulació de la caça a Catalunya

• Autorització per caçar porc vietnamita i híbrids amb senglar durant temporada hàbil i excepcional per danys
• Permesos de caça del senglar i cabirol en àrees privades i locals de caça segons PTGC vigent
• Permesos de caça de l'isard i cabra salvatge amb mètodes d'acostament i aguait en àrees de caça privades o locals
• Restriccions en caça de mascles no medallables de cabra salvatge i isards en àrees de caça
• Rastreig amb gos de peça de caça major ferida fins a 24 hores després de l'acció de caça autoritzada
• Comunicació prévia al cos d'Agents Rurals per rastreig amb gos fora de l'àrea de caça
• Atorgament de permisos de captura per les espècies isard, cabra salvatge, cabirol i cérvol en àrees privades i locals de caça
• Col·locació de precintes en les captures d'animals caçats
• Distribució de precintes per espècies caçades des de les oficines comarcals del departament competent
• Exempció d'ús de precintes per exemplars de cérvol femella en determinades comarques per prevenir la tuberculosi bovina
• Exempció d'ús de precintes per exemplars de cabirol mascle en àrees específiques per facilitar l'acompliment del pla d'aprofitament cinegètic
• Comunicació de captures i dades específiques requerides per cada captura

Patrimoni cultural català i protecció dels béns culturals

• El Departament de Cultura ha de ser informat de la declaració d'un bé cultural d'interès local per inscriure'l al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
• La catalogació de béns immobles ha de contemplar els jaciments arqueològics del terme municipal protegits.
• El patrimoni cultural català inclou béns immobles i mobles que, sense declaració o catalogació, tenen valor històric, artístic o arqueològic.
• Els propietaris de béns culturals d'interès nacional han de permetre l'accés als especialistes per estudiar-los.
• El Departament de Cultura pot impedir obres o intervencions en béns del patrimoni cultural català.
• Les intervencions en monuments, zones arqueològiques o paleontològiques d'interès nacional han de ser autoritzades pel Departament de Cultura.
• L'Administració pot inspeccionar les obres i intervencions en béns culturals catalans.
• Els propietaris han de permetre l'accés als especialistes per a inspeccions del patrimoni cultural.
• Els béns històrics que requereixin metodologia arqueològica són part del patrimoni arqueològic català.
• Les intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya requereixen autorització del Departament de Cultura.
• S'han de sol·licitar informes al Departament de Cultura per a intervencions que puguin afectar el patrimoni arqueològic.
• Els espais de protecció arqueològica són determinats pel Departament competent en patrimoni cultural, amb audiència prèvia dels interessats i de l'ajuntament afectat.

Glossari de termes mediambientals i regulació minera a Catalunya

• Les garanties financeres són fons destinats a protegir el medi ambient i restaurar terrenys afectats, com a avals bancaris o dipòsits en metàl·lic.
• La investigació minera és un conjunt de treballs per posar de manifest recursos geològics regulats per la normativa minera.
• La llera del riu és la zona coberta per les aigües en les màximes crescudes, i pot ser pública si està en domini públic.
• Les mesures mitigadores busquen reduir l'impacte ambiental i afavorir la recuperació del medi natural.
• El rebliment és l'emplenament amb materials inerts d'una zona excavada per l'ésser humà.
• La recuperació busca estabilitzar terrenys i pot incloure la revegetació.
• La rehabilitació és la reparació d'ecosistemes degradats, basant-se en la situació prèvia.
• La replantació afavoreix el creixement d'una nova coberta vegetal per evitar l'erosió o restaurar un ecosistema impactat.
• La restauració busca recrear les condicions d'un sistema natural alterat per l'activitat humana.
• La restauració paisatgística pretén que l'espai visual sigui similar a la seva condició original.
• La revegetació busca evitar l'erosió o restaurar un ecosistema a través de la plantació d'arbres i arbustos.
• La zona de domini públic hidràulic inclou aigües continentals i lleres de corrents naturals.

Clima i fenòmens atmosfèrics a Catalunya

• La inversió tèrmica es dóna durant l'hivern, en algunes planes interiors com la plana de Vic, i es deu a l'estabilitat atmosfèrica que acumula aire fred en les valls, provocant temperatures més baixes.
• L'amplitud tèrmica varia segons la proximitat a la costa, sent més gran lluny del mar i menor en zones litorals.
• La precipitació a Catalunya és molt irregular i creix de sud a nord, amb més humitat al nord i a les zones més elevades de muntanya i propers a la costa.
• Els climes mediterranis es caracteritzen per tenir precipitacions molt irregulars.
• Les precipitacions són més intenses durant la primavera i la tardor, sovint en forma de tempestes i ocasionades pel fenomen de la gota freda.
• El vent dominant a Catalunya és el de ponent, però també hi ha vents de component nord com la tramuntana i el mestral al nord i sud del país, respectivament.
• Les velocitats mitjanes anuals del vent es troben entre 1 m/s a Viella i 10 m/s a Portbou.
• La marinada o brisa marina és un vent diürn que bufa de mar cap a terra, dominant a l'estiu i moderada a la primavera i tardor, escassa a l'hivern.
• La gestió de les precipitacions és un dels principals reptes a Catalunya, ja que les inundacions i riuades són recurrents.
• L'efecte foehn provoca una ombra pluviomètrica en les planes de ponent i els sectors baixos de les valls, reduint els registres de precipitació anuals.
• La Catalunya humida es localitza des de la meitat nord cap al Pirineu, on plou més en general.
• Les temperatures més baixes no es donen sempre als punts més elevats, ja que influeixen altres factors com ara l'inversió tèrmica i l'amplitud tèrmica.

Clima de Catalunya: Varietats climàtiques i temperatures

• Catalunya té un clima mediterrani amb hiverns freds i estius calorosos i secs.
• Les zones de muntanya tenen temperatures més baixes i més precipitacions.
• La posició geogràfica de Catalunya entre Euràsia i Àfrica provoca fluctuacions de temperatura.
• Catalunya presenta una gran diversitat de climes locals com el mediterrani litoral, mediterrani prelitoral, mediterrani pirinenc, entre altres.
• La variabilitat geogràfica de Catalunya cobreix més de 3.000 metres d'altitud, generant una gran diversitat de pisos climàtics.
• La disposició de les serres Litoral i Prelitoral provoca trets de continentalitat a la depressió Central catalana.
• Catalunya presenta un mosaic de climes, amb zones climàtiques aproximades i límits tènues.
• La temperatura es mesura amb termòmetres i la unitat de mesura més comuna és el grau Celsius.
• Catalunya gaudeix d'una bonança tèrmica, amb temperatures mitjanes de 25°C a l'estiu i 10°C a l'hivern.
• Les zones interiors experimenten temperatures més altes a l'estiu, mentre que a l'hivern les diferències són més notables entre costa i interior.
• El clima de muntanya es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions amb l'augment de l'altitud.
• Les temperatures extremes a Catalunya han oscil·lat entre 43°C a Lleida i Igualada i -32°C a l'Estany Gento.

Regulació de residus de construcció i demolició

• El Decret no s'aplica als residus d'indústries extractives regulats per la Directiva 2006/21/CE.
• Defineix residu de construcció i demolició com a substància generada en obres de construcció o demolició.
• Un residu inert és aquell que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i no és biodegradable.
• Es considera obra de construcció o demolició la construcció, rehabilitació, reparació o demolició d'un bé immoble, amb exclusió de les activitats regulades per la Directiva 2006/21/CE.
• Les obres menors són de tècnica senzilla i no suposen alteracions importants.
• La persona productora de residus és la titular de la llicència d'obres o la que efectua operacions que canviïn la naturalesa dels residus.
• La persona posseïdora de residus és qui té els residus, excluint treballadors per compte d'altri.
• El tractament previ redueix el volum o perillositat dels residus.
• Les persones productores de residus han d'acatar les determinacions legals i incloure un estudi de gestió de residus en el projecte d'obra.
• Han de presentar un document d'acceptació signat per una persona gestora autoritzada per garantir la correcta destinació dels residus.
• Aquestes obligacions són imposades per l'article 23 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol.
• Les persones importadores o adquirents de residus de construcció i demolició en qualsevol Estat membre de la Unió Europea també són considerades productores de residus.

Parcs Nacionals, Naturals i Reserves a Catalunya

• A Catalunya hi ha un total de 73 Espais Naturals Protegits (ENPES), distribuïts en Parc Nacional (1), Parcs Naturals (14), Reserves Naturals (64) i Paratges Naturals d’Interès Nacional (7).
• El Parc Nacional és un espai natural d'extensió gran, no modificat essencialment per l'acció humana, amb interès científic, paisatgístic i educatiu.
• La declaració de parc nacional es fa per llei del Congrés dels Diputats, en aplicació de la Llei estatal 30/2014, de Parcs Nacionals.
• El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l'únic parc nacional a Catalunya, declarat el 21 d’octubre de 1955, amb una superfície de 40.852 hectàrees.
• El Paratge Natural d'Interès Nacional protegeix espais o elements naturals d'interès científic, paisatgístic i educatiu, amb limitacions a les activitats.
• A Catalunya hi ha 7 paratges naturals d'interès nacional, incloent Vall del monestir de Poblet, Massís de l’Albera i Massís del Pedraforca.
• Les Reserves Naturals preserven ecosistemes naturals i la seva declaració es fa per llei o decret del Consell Executiu.
• A Catalunya hi ha 6 reserves naturals integrals, com la Reserva Natural Integral del Cap de Creus i la Reserva Integral I dels Aiguamolls de l'Empordà.
• Les Reserves Naturals Parcials protegeixen formacions geològiques, biòtops i vies migratòries de la fauna salvatge, amb restriccions a les activitats que poden perjudicar els valors naturals.
• A Catalunya hi ha 58 reserves naturals parcials, incloent 25 al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dues al Parc Natural del Delta de l’Ebre.
• Els Parcs Naturals protegeixen espais naturals amb valors qualificats, compatible amb l'aprofitament ordenat dels recursos i l'activitat dels habitants.
• A Catalunya hi ha 14 parcs naturals, incloent Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí, les Illes Med

Normativa sobre prevenció i protecció d'incendis forestals

• La falta de notificació de la resolució expressa en un termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes estimatoris en certes circumstàncies.
• La conversió de l'activitat forestal a l'activitat agrícola està sotmesa a règim de comunicació o autorització, segons les característiques de la superfície i la seva ubicació.
• Les comunitats autònomes han de regular les activitats que puguin ocasionar risc d'incendi, així com establir normes de seguretat aplicables a edificacions i infraestructures en terrenys forestals.
• Les forces de seguretat de l'Estat, juntament amb les autonòmiques i locals, han d'intervenir en la prevenció dels incendis forestals.
• Les administracions públiques poden regular la constitució de grups de voluntaris per col·laborar en la prevenció i l'extinció dels incendis forestals.
• S'estableixen prohibicions i mesures de restauració per als terrenys forestals incendiats, amb possibilitat d'excepcions per raons d'interès públic.
• La protecció de les forests contra agents nocius ha de ser preferentment preventiva, mitjançant tècniques silvícoles adequades i altres mètodes.
• El Departament competent en matèria de forests ha d'adoptar mesures de vigilància, localització i extinció de plagues forestals, informant els propietaris i l'òrgan competent de l'Administració General de l'Estat.
• Els titulars de les forests estan obligats a comunicar l'aparició atípica d'agents nocius i a executar les accions obligatòries determinades pel Departament competent en matèria de forests.
• Les actuacions per a l'extinció de plagues forestals han d'ésser dutes a terme pels titulars dels terrenys afectats, amb ajuts establerts amb caràcter general i subsidiàriament pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Entitats i Conceptes Clau del Pla INFOCAT

• Entitats involucrades en l'operativitat del Pla INFOCAT inclouen la DGEFGM, DGAR, DGPC, DGP, DGPEIS, SMC, SEM, SFADF, Ajuntaments, consells comarcals, Creu Roja, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, RENFE i altres.
• El Pla INFOCAT defineix conceptes clau com Àrea General d'Operacions, Confinament, Distància d'Intervenció, Efecte Dòmino, Element Vulnerable, Evacuació, Exposició, Gran Incendi Forestal, Incendi Actiu, Estabilitzat, Controlat i Extingit, Índex de Risc d'Incendi Forestal, Mobilització, i Perill.
• La mobilització és el conjunt d'operacions per a la lluita contra incendis forestals.
• El Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) és una zona amb gran risc d'incendi forestal i continuïtat de massa forestal on es poden produir Gran Incendi Forestal (GIF).
• No tenir continuïtat immediata amb la trama urbana és una condició en el Pla INFOCAT per a posicions separades dels sòls urbans o urbanitzables.
• La perillositat en el Pla INFOCAT és un valor característic de cada punt del territori que inclou la influència dels diferents factors relacionats amb la probabilitat i intensitat dels incendis forestals.
• El GIF és un incendi que manté de forma sostinguda una velocitat, intensitat lineal i longitud de flama que supera la capacitat dels sistemes d'extinció, i pot afectar de forma important la població o més de 500 ha.
• La evacuació pot ser espontània o programada, i és el conjunt d'accions encaminades a abandonar o desallotjar la població de les zones de risc.
• El confinament és l'acció de tancar algú en un espai limitat i aïllat de l'exterior, preferentment sense finestres, després d'haver aturat les instal·lacions de climatització i ventilació.
• El concepte d'element vulnerable fa referència a un element susceptible de patir danys en un determinat nivell de perillositat.
• El concepte d'índex de risc d'inc

Entitats i Conceptes Clau del Pla INFOCAT

• Entitats involucrades en l'operativitat del Pla INFOCAT inclouen la DGEFGM, DGAR, DGPC, DGP, DGPEIS, SMC, SEM, SFADF, Ajuntaments, consells comarcals, Creu Roja, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, RENFE i altres.
• El Pla INFOCAT defineix conceptes clau com Àrea General d'Operacions, Confinament, Distància d'Intervenció, Efecte Dòmino, Element Vulnerable, Evacuació, Exposició, Gran Incendi Forestal, Incendi Actiu, Estabilitzat, Controlat i Extingit, Índex de Risc d'Incendi Forestal, Mobilització, i Perill.
• La mobilització és el conjunt d'operacions per a la lluita contra incendis forestals.
• El Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) és una zona amb gran risc d'incendi forestal i continuïtat de massa forestal on es poden produir Gran Incendi Forestal (GIF).
• No tenir continuïtat immediata amb la trama urbana és una condició en el Pla INFOCAT per a posicions separades dels sòls urbans o urbanitzables.
• La perillositat en el Pla INFOCAT és un valor característic de cada punt del territori que inclou la influència dels diferents factors relacionats amb la probabilitat i intensitat dels incendis forestals.
• El GIF és un incendi que manté de forma sostinguda una velocitat, intensitat lineal i longitud de flama que supera la capacitat dels sistemes d'extinció, i pot afectar de forma important la població o més de 500 ha.
• La evacuació pot ser espontània o programada, i és el conjunt d'accions encaminades a abandonar o desallotjar la població de les zones de risc.
• El confinament és l'acció de tancar algú en un espai limitat i aïllat de l'exterior, preferentment sense finestres, després d'haver aturat les instal·lacions de climatització i ventilació.
• El concepte d'element vulnerable fa referència a un element susceptible de patir danys en un determinat nivell de perillositat.
• El concepte d'índex de risc d'inc

Infraccions greus i molt greus relacionades amb la protecció dels animals

• Incloure animals en espectacles sense autorització és considerada una infracció greu.
• La caça, captura, venda i exhibició d'animals protegits és considerada una infracció greu.
• No estar inscrit en el Registre de nuclis zoològics és considerat una infracció greu.
• Abandonar animals en circumstàncies sense risc per a ells és considerat una infracció greu.
• Caçar en reserves naturals de fauna salvatge és considerat una infracció greu.
• No donar als animals l'atenció veterinària necessària és considerat una infracció greu.
• Caçar en espais on la caça està prohibida és considerat una infracció greu.
• No esterilitzar els animals de companyia en els casos determinats és considerat una infracció greu.
• Maltractar o agredir físicament els animals és considerat una infracció molt greu.
• No evitar la fugida d'animals que pugui comportar una alteració ecològica greu és considerat una infracció molt greu.
• Organitzar baralles d'animals és considerat una infracció molt greu.
• Les infraccions poden ser sancionades amb multes de fins a 45.000 euros i incloure el comís dels animals.

Infraccions administratives lleus i menys greus en matèria d'aigües a Catalunya

• El règim sancionador del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya preveu únicament infraccions relacionades amb els sistemes de sanejament.
• Les infraccions tipificades en el Reglament del Domini Públic Hidràulic es sancionen en aplicació del text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.
• Les accions o omissions que causin danys als béns del domini públic hidràulic, sempre que la valoració d'aquells no superi els 3.000.00 euros, són infraccions administratives lleus.
• El dany a les obres hidràuliques o plantacions i la sostracció i danys als materials arreplegats per a la seva construcció, conservació, neteja i poda en els supòsits en què la valoració d'aquests danys, o del sostret, no superi els 3.000.00 euros, també són infraccions administratives lleus.
• La tallada d'arbres, branques, arrels o arbustos a les lleres, riberes o marges sotmesos al règim de policia sense autorització administrativa és una infracció administrativa lleu.
• La desobediència a les ordres o el requeriment dels funcionaris dels serveis de l'Administració hidràulica competent en l'exercici de les funcions que té conferides per la legislació vigent és una infracció administrativa lleu.
• El creuament de canals o llits, en lloc no autoritzat, per persones, bestiar o vehicles és una infracció administrativa lleu.
• L’inexactitud o omissió de caràcter essencial en les dades, les manifestacions o els documents que s'incorporin o acompanyin a la declaració responsable és una infracció administrativa lleu.
• Els abocaments efectuats sense la corresponent autorització o aquells que incompleixin les condicions en què han estat autoritzats, així com altres actuacions susceptibles de contaminar les aigües continentals, o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, o

Delictes contra l'ordenació del territori i el medi ambient

• Imposició de pena de presó i multa per a promotors, constructors o tècnics directors que realitzin obres no autoritzables en sòl no urbanitzable
• Possible demolició de l'obra i reposició al seu estat original, amb la condició de garanties per a indemnitzacions
• Comís dels guanys provinents del delicte, amb penes més severes per a persones jurídiques
• Castig per autoritats o funcionaris que emetin informes favorables sobre projectes contraris a normes d'ordenació territorial
• Penes per enderrocar o alterar edificis singularment protegits, amb possibilitat de reconstrucció o restauració ordenada pel tribunal
• Castig per autoritats o funcionaris que emetin informes favorables sobre projectes d'enderroc o alteració d'edificis singularment protegits
• Penes per causar danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, amb possibilitat d'imposar penes superiors en casos greus
• Castig per imprudència greu causant danys en arxius, museus, biblioteques o béns de valor artístic, històric, cultural o científic
• Penes per contravenir lleis protectores del medi ambient, amb especial atenció a emissions, abocaments, radiacions i altres activitats contaminants
• Possibilitat d'imposar pena de presó, multa i inhabilitació per a la professió o ofici en casos de danys al medi ambient
• Penes més severes per danys substancials a la qualitat de l'aire, del sòl o de les aigües, o a animals o plantes, incloent espais transfronterers
• En tots els casos, els jutges o tribunals poden ordenar mesures encaminades a restaurar els béns danyats

Estructura i funcions de la Constitució espanyola

• El capítol tercer estableix els principis de la política social i econòmica, com la protecció de la família, la distribució equitativa de la renda i la Seguretat Social.
• El capítol quart recull les garanties de les llibertats i els drets fonamentals, incloent el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i la institució del Defensor del Poble.
• El capítol cinquè permet la suspensió dels drets i llibertats a través de l'estat d'excepció o de setge.
• El Títol II regula la Corona, establint que el Rei és el Cap de l’Estat i la seva inviolabilitat.
• El Títol III detalla la composició i funcionament de les Corts Generals, incloent el Congrés dels Diputats i el Senat.
• S'estableix el procediment per l'elaboració de les lleis, amb la iniciativa legislativa al Govern espanyol o als ciutadans a través de la iniciativa legislativa popular.
• La Constitució reserva a les lleis orgàniques el desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, així com l'aprovació dels Estatuts d’Autonomia i altres matèries importants.
• La Constitució diferencia les lleis orgàniques pel principi de competència, no de jerarquia, i requereix una majoria absoluta del Congrés per a la seva aprovació, modificació o derogació.
• Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa en exclusiva, però poden delegar al Govern la capacitat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries diferents a través de decrets legislatius.
• El Govern pot dictar normes amb rang de llei, com ara el decret llei i el decret legislatiu, amb la intervenció de les Corts Generals en algun moment dels procediments de tramitació.
• Les Corts Generals poden delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries diferents a través de decrets legislatius, segons el que estableix la Constitució.
• La Constitució espanyola detalla els processos i requisits per a la creació de lleis, incloent la importància de les lleis orgàniques