Introducció a la Salut - Història de la Medicina (Curs 2023-2024)

14 Questions

Qui era el déu de la Medicina segons la mitologia grega?

Asclepi (Asklepios)

Què feien els malalts curables en els temples d'Asclepi?

Dormien al temple i eren visitats per Asclepi durant la nit

Quin és el significat de 'Médico' segons l'RAE?

Persona legalment autoritzada per exercir la medicina

Quin és el significat de 'Medicina' segons l'IEC?

Ciència i art de guarir, alleujar les malalties i preservar la salut dels humans

Qui va ser considerat el 'pare de la medicina' a Grècia al segle V a.C.?

Hipòcrates

Quin metge va descriure la circulació pulmonar menor al segle XVI a Espanya?

Miguel Servet

Quin metge va inventar l'estetoscopi al segle XVIII a França?

René Laennec

'El Cànon de Medicina' va ser escrit per quin metge persa al segle XI?

Avicena

'El bàcul d'Asclepi' és un símbol relacionat amb quina figura de la medicina antiga?

Asclepi o Esculapi

'El papir Edwin Smith' és una obra associada amb quin metge egipci del 2700 a.C.?

Imhotep

Quin científic va ser considerat el precursor de l'estudi de l'anatomia al segle XVI a Bèlgica?

Andrea Vesalio

Quin metge va escriure sobre les malalties i alteracions de les dones als segles IV a.C. i II?

Metrodora/Galè

Quin grup de persones es consideren autoritzades legalment per exercir la medicina a Catalunya?

Metges

Quin grup d'especialistes es van oposar a l'opinió establerta que la cirurgia era una pràctica marginal als segles XI-XVI?

Alquimistes, astròlegs i metges.

Study Notes

Metges: professionals responsables de la salut, guaridors de malaltes, diagnosticadors i consellers de vida. Persones autoritzades legalment per exercir la medicina a Catalunya.
Bàcul d'Asclepi/Esculapi: símbol mundial de la medicina, utilitza la vara de la deessa Asclepi o Esculapi. Representa una serp i es fa servir per organitzacions relacionades amb la medicina.
Imhotep (Egipte, 2700 a.C.): primers metges egipcis, astrònom, arquitecte i científic. Fundador de la medicina egípcia, autor del papir Edwin Smith. Considerat una divinitat i "pare de la medicina".
Hipòcrates (Grècia, segle V a.C.): metge, astrònom, arquitecte i científic. Escriví el Corpus Hipocràtic, que descriu la cura de ferides, interconnexions dels òrgans, diagnòstic de malalties i prevenció de malalties. Considerat el "pare de la medicina".
Teoria dels "humors": diu que les persones tenen quatre "humors" (terra/bilis negra, aigua/flegma, aire/sang, foc/bilis groga). Hipòcrates va escriure sobre això i va ser seguit per Aristòtil.
Metrodora/Galè (Egipte/Grècia, segle IV a.C./Grècia, segle II): metges especialsitzats en les malalties i alteracions de les dones. Metrodora va escriure sobre aquest tema i va usar l'espèculum per fer examen i un tampó anticonceptiu i per tractar infeccions.
Avicena (Persia, segle XI) i Andrea Vesalio (Andries van Wessel) (Bèlgica, segle XVI): metges que van fer moltes contribucions a la filosofia, la ciència i la medicina. Avicena va escriure El Cànon de Medicina i es considera el precursor de la bioquímica i la toxicologia. Vesalio va escriure Sobre el teixit del cos humà i va ser el precursor de l'estudi de la anatomia.
Alquimista, astròleg i metge (segles XI-XVI): van oposar-se a l'opinió establerta que la cirurgia era una pràctica marginal, realitzada pels barbers. Van usar minerals per tractar malalties i crear els primers "fàrmacs" utilitzant les propietats químiques de diferents substàncies.
Miguel Servet (Espanya, segle XVI) i William Harvey (Anglaterra, segle XVII): metges que van descriure la circulació pulmonar i la circulació de la sang. Servet va descriure la circulació pulmonar menor i Harvey va descriure la circulació i les propietats de la sang i van anular el model d'Asclepi.
René Laennec (França, segle XVIII) i Anton van Leeuwenhoek (Holanda, segle XVII): metges que van fer grans contribucions al diagnòstic de malalties. Laennec va inventar l'estetoscopi i van estudiar la seva utilitat per fer el diagnòstic a partir dels símptomes i van observar i descriure nombroses lesions anàtomo-patològiques.