Dret Civil: Accions i Drets Reals

Acció Personal o Acció de Crèdit

• El creditor pot recórrer a tot el patrimoni del deutor en cas de no pagament.
• El procediment és declaratiu i afecta tot el patrimoni del deutor.

Acció Real

• El titular només pot anar contra la cosa sobre la qual recau el dret real.
• El dret real recau sobre la cosa determinada.
• Es pot executar de manera notarial directa, evitant el procediment declaratiu.
• Si la cosa es perd sense culpa, el dret s'extingeix.
• Exemples: hipoteca (immobles) o penyora (mobles).

Dret Personal (DC) i Dret Real (DR): relació

• Un DC es pot garantir amb un altre dret personal: aval o fiança.
• L'avalador posa el seu patrimoni a disposició del creditor en cas de no pagament.
• Exemple: un préstec amb garantia hipotecària.

Dret Ple o Dret de Propietari

• El dret de propietat és un dret ple que afecta totes les facultats sobre la cosa: cremar, llogar, vendre, regalar, hipotecar, rebre els fruits, etc.

Drets Limitats (iura in re aliena)

• Limiten el dret de propietat d'una altra persona.
• Afecten algunes facultats del dret, però no totes.
• Exemples: usdefruit, nua propietat, servituds.

Obligacions

• Requisits de la prestació (Art. 1271, 1272 CC)
• Impossibilitat de compliment (Art. 1182, 1184, 1135, 1136, 1147)
• Modalitat d'execució forçosa.

Objecte de l'obligació: determina la classe

• Obligació de donar: el deutor s'obliga a lliurar una cosa al creditor.
• Obligació de fer: el deutor s'obliga a realitzar un acte o servei per al creditor.
• Obligació de no fer: el deutor s'obliga a abstenir-se d'una determinada acció.

Circumstàncies de l'Obligació: Lloc de compliment

• Element essencial: un incompliment en el lloc fixat constitueix un incompliment total.
• Circumstancial: un incompliment en el lloc fixat pot generar només una indemnització.
• Fixació imprescindible si no hi ha pacte: art. 1171 CC.

Circumstàncies de l'Obligació: Temps o moment de compliment o execució

• No imprescindible: si no hi ha cap data fixada, el pagament s'ha de fer immediatament.
• El creditor pot acceptar el pagament anticipat.
• Element essencial: si el moment fixat és crucial per al creditor, el no compliment suposa un incompliment total.

Accessoris addicionals de l'obligació de donar

• S'estenen als accessoris addicionals, encara que no s'hagin esmentat.
• Exemple: cables d'un ordinador.
• Els fruits no s'inclouen: només els percebuts abans del naixement de l'obligació.

Execució forçosa de l'obligació de donar

• El creditor podrà obligar al deutor a lliurar la cosa determinada.
• Si la cosa està en possessió d'un tercer de bona fe, no es podrà desposseir-lo.
• El deutor haurà d'entregar el valor equivalent: execució per equivalència.

Obligació de donar cosa genèrica

• Es determina pel gènere, espècie, quantitat i qualitat de la cosa.
• Si les parts no diuen res, la qualitat serà la mitjana (art. 1167 CC).
• L'objecte de l'obligació es defineix per la combinació d'aquests criteris.

Obligació genèrica: deute de diners

• No existeix una qualitat dels diners.
• S'ha de tornar la mateixa suma en diners.
• Deute econòmic: el valor dels diners o poder adquisitiu pot fluctuar.
• El deute d'indemnització també pot fluctuar segons el valor.

Principi del nominalisme:

• El Codi Civil considera el deute de diners com a nominal, independent del valor.
• Les alteracions del valor de la moneda no influeixen en l'import del deute.
• Excepció: s'estableix la conversió forçosa a la moneda de curs legal en Espanya per a la moneda estrangera, tenint en compte el valor del canvi.

Mecanismes de correcció del nominalisme

• Es tenen en compte les fluctuacions del valor de la moneda.
• Es poden utilitzar mecanismes de correcció del nominalisme per a evitar problemes amb la fluctuació del valor dels diners.

Obligació de fer:

• El creditor té el poder de disposició sobre el servei.
• S'ha d'aprovar l'execució del servei.
• Si el resultat no coincideix amb el acordat, no s'aprovarà.
• El risc de pèrdua o destrucció del servei passa al creditor en el moment de l'aprovació.

Execució forçosa de l'obligació de fer

• Depèn del caràcter personalíssim de l'activitat.
• No personalíssim: es demanarà executar a càrrec del deutor.
• Personalíssim: impossibilitat personal del deutor comporta la impossibilitat de la prestació.
• Si hi ha culpa del deutor, es pagarà l'equivalent.

Obligació de no fer

• El deutor s'obliga a abstenir-se d'una determinada acció.
• Es realitza en interès particular d'una de les parts.
• Beneficia al creditor.

Execució forçosa de l'obligació de no fer

• Només es pot fer per equivalència: valoració econòmica.
• La indemnització es calcula com a preu de la indemnització.
• El creditor pot reclamar per danys i perjudicis si el deutor no compleix l'obligació.

Obligacions

• El Codi Civil (CC) regula les obligacions al llibre IV, juntament amb els contractes.
• Els articles 1088 a 1254 del CC inclouen una reglamentació general de les obligacions.
• La prestació és la conducta jurídicament deguda en una obligació (Art. 1088 CC).
• La prestació pot ser:
  • Donar: una cosa (Art. 1094, 1097 CC)
    • Exemple: donar diners
  • Fer: un servei (Art. 1098 CC)
    • Exemple: fer un pentinat.
  • No fer: abstenir-se d’una activitat (Art. 1099 CC)
    • Exemple: Prohibit per passar per casa meva.
    • Importància de tenir en compte els límits amb el dret penal o administratiu.
• La prestació és jurídicament deguda i exigible pel creditor al deutor.
• La prestació pot tenir tres nivells:
  • Efectiu: la conducta s’ha de realitzar immediatament (sense terminis ni condicions).
    • Exemple: comprar a una botiga.
  • Eventual: la conducta dependrà d’una condició.
    • Exemple: si plou et regalaré la meitat de la collita.
  • Possible: opció entre dues o més conductes.
    • Exemple: obligacions alternatives.
• Les parts determinen la conducta i, un cop determinada, ni creditor ni deutor la poden canviar unilateralment, llevat que s’hagués pactat.
• La prestació té les següents característiques:
  • Deguda: té un caràcter objectiu, independentment de qui la realitzi (Art. 1158.1 CC).
    • Exemple: qualsevol persona pot pagar un deute al creditor.
  • No subjectiva: la prestació només la pot fer el deutor.
  • Inmodificable: no es permet un nou acord entre les parts un cop s’ha fet el contracte (Art. 1273).

Deute

• El deutor ha de complir amb la prestació, però no té l’obligació de fer-ho personalment, excepte si la prestació és personalíssima.
• El deutor és l’únic responsable de l’incompliment, amb independència de qui realitza la prestació.
• Si el deutor no compleix, el creditor pot:
  • Exigir l’execució forçosa del compliment (Art. 1096, 1098 CC).
  • Reclamar indemnització per danys i perjudicis (Art. 1101 CC).

Responsabilitat per incompliment

• La responsabilitat per incompliment depèn de si l’incompliment del deutor és o no imputable:
  • Diligent: l’obligació s’extingeix.
  • Dolós o no diligent: el deutor és responsable (Art. 1122.1 i 3; 1104 CC). - En cas de responsabilitat, el deutor respon amb tots els seus béns (Art. 1911, 1828 CC).
• La garantia patrimonial del deutor pot reforçar-se amb:
  • Garanties personals: vinculació d’un altre patrimoni (exemple: fiança).
  • Garanties reals: vinculació del valor d’un bé determinat (exemple: hipoteca).

Càrrega de la diligència

• La diligència no és una obligació, sinó una càrrega que el deutor ha d’assumir per evitar la responsabilitat.

• El CC estableix dos models de diligència:

  • Bon pare de família: model supletori, amb un grau mitjà de coneixement.
  • Persona amb habilitats específiques: grau més alt de coneixement segons l’habilitat professional (exemple: metge).

Crèdit

• El creditor és el titular del dret de crèdit (Art. 1162 CC).
• El creditor pot:
  • Disposar totalment o parcialment del seu dret de crèdit.
  • Consentir les modificacions proposades pel deutor.
  • Provar l’existència del seu crèdit.
  • Exigir el compliment al deutor.
  • Rebre la prestació en persona, excepte si la prestació és personalíssima.
  • Acceptar la prestació independentment de qui l’ofereixi (Art. 1158,1161).
  • Consignar la cosa en les obligacions de donar (Art. 1452, 1590).
• El crèdit té un valor econòmic que es pot substituir per equivalència en cas d’impossibilitat de compliment (Art. 1135,1147).
• Perquè el creditor cobri, és necessari que:
  • El crèdit existeixi.
  • El crèdit sigui exigible.
  • El deutor sigui solvent.

Tercer

• Un tercer no és titular de cap dret de crèdit o deute.

• Pot veure’s afectat per la relació obligatòria, tenint un interès en que l’obligació:

  • Subsisteixi.
  • Es compleixi o s’extingeixi (exemple: fiador, pignorant, hipotecant).

• Pot intervenir en la relació obligatòria:

  • Pagant-la o garantint-la.
  • Esdevenint part de la relació obligacional (exemple: subrogació del creditor).

• Un tercer mai es pot veure perjudicat per un acte del deutor o creditor, excepte si ho coneix o consent (Art. 1187.2, 1526, 1851).

Conservació

• L’obligació de conservació és accessòria de la principal de donar, i es presumeix que l’estat inicial de la cosa era bo (Art. 1562).
• El deutor té l’obligació de conservar la cosa de manera diligent (Art. 622-27.2, 622-41.1 i 2).
• El deutor no serà responsable dels danys causats per:
  • Cas fortuït o força major (Art. 1105).
  • Falta de diligència quan la diligència a la que queda obligat és “prestable” (Art. 622-27.2, 622-41.1 i 2).
• El deutor pot conservar la cosa a través de:
  • Protecció dels perills externs.
  • Evitar danys.
  • Impedir danys per part de tercers.
  • Avisar al creditor quan la conservació li correspon a aquest.

Dret d’ús

• El deutor, obligat a la entrega i conservació, pot tenir un dret d’ús.
• L’ús no és incompatibli amb l’obligació de conservació.
• El dret d’ús pot ser:
  • Pac̀tat.
  • Derivar de la pròpia obligació de conservació.

El dret d'obligacions

• El dret d'obligacions s'insereix dins del dret civil patrimonial.
• Regula les obligacions patrimonials entre subjectes privats.

La llei d'obligacions i contractes

• La Llei 3/2017, 15 de febrer, del llibre sisè del CCCat, relatiu a les obligacions i contractes, no s'aplica immediatament als contractes subscrits abans de la seva entrada en vigor.
• Criteri general: cada contracte es regeix per les disposicions vigents en el moment de la seva conclusió.
• La llei té caràcter obert i de formació successiva, permetent incorporacions futures.
• La llei només desenvolupa 6 capítols del Títol II, regulant aspectes com l'estructura general del llibre VI i algunes formes contractuals típiques.
• No regula la teoria general de les obligacions, la teoria del contracte, molts contractes en particular i la responsabilitat extracontractual.

Drets reals vs. drets de crèdit

• El dret de crèdit existeix davant una persona concreta, mentre que el dret real té un poder directe i immediat sobre la cosa.
• El dret de crèdit és exigible a una persona concreta (deutor), mentre que el dret real és exigible erga omnes (contra qualsevol).
• El Codi Civil no proporciona una definició d'obligació, però la regula en el llibre IV, juntament amb els contractes.

La prestació

• L'obligació consisteix en donar, fer o no fer alguna cosa.
• La prestació és la conducta jurídicament deguda o necessària, exigible pel creditor al deutor.
• La prestació pot tenir diferents nivells d'efectivitat: efectiu, eventual i possible.
• La conducta material té les següents característiques:
  • Degut: El creditor pot obligar-lo a fer la prestació, independentment de qui la faci (característic objectiu).
  • Objecte: Determina la classe d'obligació (donar, fer o no fer).
  • Circumstàncies:
    • Lloc de compliment: Imprescindible (si no ho pacten les parts, ho fa la llei).
    • Temps o moment de compliment: No imprescindible (el deutor pot pagar anticipadament si el creditor ho accepta).
• Execució forçosa:
  • Si l'activitat no és personalíssima, es demanarà al deutor la seva execució.
  • Si l'activitat serà personalíssima, l'impossibilitat del deutor comporta la seva impossibilitat, i si hi ha culpa del deutor, es pagarà l'equivalent.

Obligació de no fer

• La obligació de no fer suposa una abstenció, prohibició d'una conducta, en interès particular.
• Beneficia al creditor.
• Si la conducta afectés a tothom seria una conducta regulada pel dret administratiu o penal.
• Execució forçosa:
  • En cas d'incomplir un no fer simple, només es pot anar al compliment per equivalència (aquesta valoració econòmica és el preu de la indemnització).

Obligació facultativa

• La conducta facultativa és una opció que el deutor té per extingir l'obligació.
• El creditor no pot exigir-la.
• La subsistència de l'obligació depèn de la subsistència de la conducta facultativa.

Classes d'obligacions segons el nivell d'efectivitat

• Obligació futura: Les parts projecten una obligació per al futur.
• Obligació sotmesa a condició suspensiva: L'efectivitat de l'obligació depèn d'un succés futur i incert.

Explora les diferències entre accions personals i reals en el context del dret civil. Aprèn sobre els drets limitats, el dret ple de propietat i les garanties com l'aval en situacions de deute. Aquest qüestionari t'ajudarà a consolidar els teus coneixements sobre els drets i obligacions en les relacions civils.