Derecho Patrimonial - Conceptos Clave

El dret patrimonial és el conjunt de normes que regulen l'activitat econòmica de les persones.

La iniciativa privada és la llibertat de començar negocis i heretar béns.

L'Estat també pot participar en l'activitat econòmica, com per exemple, a través d'empreses públiques.

Una relació jurídica patrimonial involucra dues parts, un objecte i un contingut.

El creditor és la persona que té dret a rebre alguna cosa, mentre que el deutor és la persona que té l'obligació de donar-la.

Els drets reals donen el poder directe sobre un bé, sense necessitat de tercers.

Els drets personals son obligacions que una persona té envers una altra per a dur a terme una acció.

Una obligació consisteix en donar, fer o no fer alguna cosa, segons un acord legal.

Las obligaciones que surgen de la ley no se presumen, solo son exigibles cuando se establecen expresamente en el Código Civil o leyes especiales.

Cuando dos o más personas se ponen de acuerdo para realizar una acción, generan obligaciones que tienen fuerza de ley.

Los actos lícitos que crean una obligación legal sin un acuerdo expreso entre las partes.

Los actos o omisiones ilícitas generan una obligación legal para reparar el daño causado.

La culpa o negligencia es una acción que no es ilícita, pero que genera una responsabilidad legal.

Indica que una persona puede obligarse por su propia declaración de voluntad, sin necesidad de que otro acepte su promesa.

Son las normas que regulan el ejercicio de una profesión o especialidad.

Es la promesa de recompensar a quien encuentre un objeto perdido.

El deutor està obligat a realitzar una acció específica, com ara lliurar un bé, prestar un servei o abstenir-se de fer alguna cosa.

Els creditors poden iniciar accions legals per a recobrar el que se'ls deu, fins i tot si el deutor no ho fa voluntàriament.

Els creditors tenen el dret de disputar accions fraudulentes del deutor, que intenten evitar el pagament del deute.

Les obligacions tenen un caràcter bilateral, on cada part té drets i deures envers l'altra.

El creditor té el dret d'exigir el compliment de l'obligació per part del deutor, tant fora dels tribunals com per via judicial.

El deutor està sotmès a l'obligació de complir el que ha promès, però no pot evitar el compliment..

El deutor respon amb tots els seus béns, actuals i futurs, per al pagament del seu deute.

La figura del garant assumeix la responsabilitat del deute en cas que el deutor no pugui pagar.