Contractes del Sector Públic

Contractes del Sector Públic

• Un contracte és un acord entre dues parts, on una s'obliga a realitzar una prestació o lliurar un bé a canvi d'un preu.
• Per tant, els elements necessaris en un contracte són:
• Les parts: la persona que encarrega una prestació i la paga, i la que la realitza o lliura el bé.
• L'objecte: l'activitat, prestació o bé que es presta o es lliura.
• El preu: la contraprestació econòmica per la realització de l'activitat o lliurament del bé.
• En els contractes públics, una de les parts és sempre l'Administració, que encarrega la prestació o el bé i paga el preu.
• L'empresa o el particular és qui realitza la prestació o lliura el bé.
• L'Administració actua en el mercat com a receptor de béns i serveis, en una posició equivalent a la dels particulars, però representant l'interès públic.
• En contractació pública, l'Administració no actua regulant una activitat ni executa cap norma prèvia.
• Acorda amb els particulars una actuació destinada a l'Administració o a la prestació d'un servei públic.
• Els contractes públics són aquells en què una de les parts és l'Administració entesa en sentit ampli.
• Els contractes privats són aquells en què les parts són persones físiques o jurídiques privades.

Diferències entre contractes públics i privats

• Les parts contractuals: En els contractes públics hi ha d'haver un ens públic.
• L'origen del finançament: En els contractes públics, la contraprestació econòmica es fa amb diners públics, garantint la necessitat, equitat, transparència i objectivitat de la despesa.
• Existència de regulació específica: Hi ha una regulació específica per a la contractació, a més de la regulació europea a través de directives.
• La Llei 40/2015 recull una petita regulació que modifica la llei de contractació anterior, en la disposició final novena.
• La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, trasposa les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
• La forma en què s'escull la persona que ha de realitzar la prestació: S'ha de seguir un procediment específic basat en els principis de publicitat, concurrència i no discriminació, garantint que l'empresa seleccionada presenti l'oferta més avantatjosa en termes econòmics, solvència i qualitat.
• La normativa estableix prerrogatives bàsiques per garantir la transparència i objectivitat en la contractació pública.
• L'adjudicació de contractes de les administracions públiques té l'objectiu de garantir les llibertats previstes al Tractat: Iliure circulació de mercaderies, llibertat d'establiment i Iliure prestació de serveis.
• D'aquestes llibertats es deriven principis com la igualtat de tracte, no-discriminació, reconeixement mutu, proporcionalitat i transparència.
• Aquests principis es recullen en la legislació estatal, definint-los com a publicitat, concurrència, transparència, igualtat i no-discriminació.

Tipologia dels contractes

• La Llei de contractes estableix una classificació dels contractes des de tres vessants:
• Classificació material: Segons la prestació (servei, béns o obres), els contractes tenen un règim jurídic diferent.
• Classificacions vinculades: Al preu del contracte i a la forma en què s'escull el contractista.

Tipus de contractes per l'objecte

• Contractes d'obres: Tenen per objecte la realització d'una obra o l'execució d'algun dels treballs previstos a l'annex I del text refós.
• Contractes de concessió d'obres públiques: Tenen per objecte la realització per part del concessionari d'una de les prestacions que integren l'objecte del contracte d'obres, inclosos reparació i manteniment, a canvi del dret a explotar econòmicament l'obra i, opcionalment, la percepció d'un preu.
• Contractes de concessió de serveis: Una administració pública encomana a una empresa privada la gestió d'un servei assumit com a propi, amb el contractista assumint el risc operacional.
• Contractes de subministrament: Tenen per objecte l'adquisició, arrendament financer o arrendament de productes o béns mobles, incloent equips i sistemes informàtics i de telecomunicacions.
• Contractes de serveis: Tenen per objecte el desenvolupament per part de l'adjudicatari d'una activitat o l'obtenció d'un resultat diferent d'una obra o un subministrament.
• Contractes mixtos: Integren en el seu objecte prestacions corresponents a diferents tipus de contractes., per determinar les normes per la seva adjudicació és cal atendre la prestació que resulti més avantatjosa des del punt de vista econòmic.

Subjecció a la normativa comunitària

• La LCSP diferencia entre contractes subjectes a una regulació harmonitzada i els que no ho estan.
• Els contractes sotmesos a regulació harmonitzada són:
• Contractes d'obres, de concessió d'obres públiques, de subministrament i de serveis, adjudicats per una entitat que tingui la condició de poder adjudicador, sempre que el seu valor estimat sigui igual o superior a:.
• 5.000.000 € en contractes d'obres i en els de concessió d'obres públiques.
• 200.000 € en contractes de subministrament i de serveis.
• El valor estimat del contracte és l'import total del pressupost de licitació, excloent l'IVA.
• Els contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat sempre estan subjectes a regulació harmonitzada.

Règim Jurídic

• La LCSP manté la classificació tradicional entre contractes administratius i contractes privats.
• Contractes administratius: Formalitzats per una administració pública, amb un objecte tipificat en la LCSP (execució d'una obra, concessió d'una obra pública, gestió d'un servei públic, realització de subministraments, prestació d'un servei i la col·laboració entre el sector públic i el sector privat) o que tenen un objecte diferent però són de naturalesa administrativa especial.
• Contractes privats: Contractes concertats per ens, organismes i entitats del sector públic que no tenen condició d'administració pública.
• Es consideren contractes privats, fins i tot si els formalitza una administració pública:
• Els que tenen per objecte serveis financers (assegurances i serveis bancaris i d'inversions).
• Els que tenen per objecte la creació i interpretació artística i literària o espectacles.
• La subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades.
• Els contractes patrimonials (compravenda, donació, permuta, arrendament i altres negocis jurídics anàlegs sobre béns immobles, valors negociables i propietats incorporals).
• En general, tots els que no compleixen els requisits de l'article 19, és a dir, els que no estan vinculats al gir o tràfic específic de l'administració contractant ni satisfan de manera directa o immediata una finalitat pública de la seva competència específica.

Principis de la contractació

• Racionalitat i consistència: L'Administració només pot celebrar contractes necessaris per complir les seves finalitats institucionals, amb una determinació precisa de les necessitats i la idoneïtat de l'objecte i contingut.
• La durada dels contractes ha de tenir en compte la naturalesa de les prestacions, les característiques del finançament i la necessitat de sotmetre periòdicament a concurrència la realització dels mateixos.
• El contracte pot preveure pròrrogues si les seves característiques romanen inalterables durant el període de durada i la concurrència per a l'adjudicació ha tingut en compte la durada màxima del contracte.
• Llibertat de pactes i contingut mínim del contracte.
• Es poden incloure qualssevol pactes, clàusules i condicions sempre que no siguin contraris a l'interès públic, a l'ordenament jurídic i als principis de bona administració.
• Es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt si estan directament vinculades entre si i mantenen relacions de complementarietat.
• El contracte ha d'incloure necessàriament:
• Identificació de les parts.
• Definició de l'objecte del contracte.
• Enumeració dels documents que integren el contracte.
• El preu o manera de determinar-ho i condicions de pagament.
• La durada del contracte o dates de començament i finalització, així com la de la pròrroga o pròrrogues, si estiguessin previstes.
• Les condicions de recepció, lliurament o admissió de les prestacions.
• Els supòsits en què procedeix la resolució.
• Perfecció i forma: Els contractes de l'administració es perfeccionen mitjançant la seva formalització.
• Els contractes que celebri l'administració es formalitzen per escrit en document privat que s'elevarà a públic mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial.
• Els contractes amb caràcter d'emergència o de reduïda quantia poden contractar-se verbalment.
• Els contractes s'han de formalitzar en un termini de quinze dies hàbils a comptar des de la notificació de l'adjudicació a l'adjudicatari.

Recursos especials en matèria de contractació

• Anuncis de licitació, plecs i documents contractuals que estableixin les condicions de la contractació.
• Actes de tràmit adoptats en el procediment d'adjudicació, sempre que aquests decideixin directament o indirectament sobre l'adjudicació i determinin la possibilitat de continuar el procediment.
• Òrgans competents per a la resolució del contracte.
• Àmbit de l'Administració general de l'Estat: Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals adscrit al Ministeri d'Economia.
• Àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: Òrgan administratiu de recursos contractuals, que exerceix les seves funcions en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les entitats i els organismes que formen part del seu sector públic que tenen la consideració de poders adjudicadors, les administracions locals integrades en el seu territori i les entitats i els organismes de l'Administració local que tenen la consideració de poders adjudicadors.
• Els municipis de més de cinquanta mil habitants poden crear un òrgan propi per resoldre els recursos del seu àmbit local i sector públic.
• Legitimació: Correspon a tota persona física o jurídica amb drets o interessos legítims afectats per les decisions objecte del recurs.
• Procediment:
• Prèviament a la interposició del recurs, es poden sol·licitar mesures provisionals que l'òrgan encarregat ha d'adoptar en cinc dies.
• S'ha de comunicar per escrit a l'òrgan de contractació la intenció d'interposar el recurs.
• El termini per interposar el recurs és de 15 dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació de l'acte impugnat.
• En cas de defectes, es donen 3 dies hàbils per esmenar-los.
• La interposició del recurs suspèn automàticament la tramitació de l'expedient de contractació si l'acte objecte del recurs és l'adjudicació.
• Es dóna trasllat als interessats, i es concedeixen 5 dies hàbils per formular al·legacions.
• S'obre un termini de prova de 10 dies hàbils.
• La resolució es dictarà en el termini de 5 dies hàbils següents a la finalització del període de prova.
• La resolució pot ser:
  • Estimació del recurs en tot o en part.
  • Desestimació del recurs.
  • Inadmissió del recurs.