*(alfa) 10 Administració Pública

Concepte d'Administració Pública

• En sentit ampli, la integració la fan una sèrie d'ens públics amb personalitat jurídica pròpia i coordinada.

• L'Administració pública estructura el poder executiu i organitza els mitjans per a les tasques encomanades pel Govern.

• Les decisions polítiques es transformen en accions concretes a través de l'Administració.

• La Llei 40/2015 subjectiva el concepte de sector públic i inclou:

  • Administració General de l'Estat
  • Administracions de les comunitats autònomes
  • Entitats que integren l'Administració local
  • Sector públic institucional
  • Organismes o entitats de dret públic vinculats a les administracions públiques
  • Entitats de dret privat vinculades a les administracions públiques sotmeses a normes administratives
  • Universitats públiques sotmeses a la llei supletòriament

• Són administracions públiques:

  • L'Administració General de l'Estat
  • Les administracions de les comunitats autònomes
  • Les entitats que integren l'Administració local
  • Qualsevol organisme o entitat de dret públic vinculat a les administracions públiques

• L'Administració corporativa satisfà l'interès general i converteix organitzacions privades en públiques.

• Es regulen pel dret administratiu en funcions d'interès general, regint ens de dret públic de base associativa.

• Els ens corporatius són associacions obligatòries permanents per la defensa d'interessos privats amb funcions públiques.

• No es consideren administracions públiques stricto sensu.

• Classes:

  • Col·legis professionals
  • Cambres d'Indústria, Comerç i navegació, Agràries i de la Propietat urbana
  • Confraries de pescadors, Federacions esportives i Reials acadèmies

Inventari d'Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local

• Els articles 82 i 83 LRJSP configuren el registre públic administratiu garant de la informació i ordenació
• El registre és per a totes les entitats del sector públic institucional.
• El titular de l'òrgan de direcció ha de comunicar electrònicament els actes relatius a la creació, transformació, fusió o extinció en 30 dies hàbils
• Cal incloure la documentació justificativa a la Intervenció General de l'Administració.
• La inscripció es practica dins dels 15 dies hàbils següents a la recepció de la sol·licitud.
• L'Administració Tributària exigeix el certificat d'inscripció a l'Inventari d'Entitats per assignar el número d'identificació fiscal.

Principis constitucionals de les administracions públiques

• L'art. 103 CE indica que l'Administració Pública actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.
• Addicionalment, se sotmet a la llei i al dret.
• L'eficàcia impulsa el compliment dels fins mitjançant la correcta disposició de mitjans i estructures.
• La jerarquia assegura la unitat d'actuació fiscalitzant i dirigint les actuacions interiors.
• Els òrgans superiors tenen el poder de donar ordres, inspeccionar, dirigir, disciplinar, resoldre recursos i conflictes, i delegar tasques.
• La descentralització implica la transmissió de competències mai entre òrgans administratius de la mateixa administració pública.
• La norma amb rang legal o reglamentari permet acostar la gestió administrativa als administrats.
• La tutela administrativa atorga facultats de control des de la comunicació fins a l'execució per substitució.
• La desconcentració transmet competències normalment per alleugerir tasques a favor dels perifèrics i entre dos òrgans
• La coordinació és un complement a la jerarquia i es basa en l'intercanvi d'informació i la prestació d'assistència.
• Llei 26/2010 dictamina que les administracions públiques de Catalunya actuïn sota els principis generals d'eficàcia, eficiència, bona fe i confiança legítima.
• També la proximitat, imparcialitat, proporcionalitat, simplificació, transparència, accessibilitat, participació ciutadana, lleialtat institucional, col·laboració i cooperació interadministratives.
• Les AAPP catalanes han d'escollir la mesura menys restrictiva, motivar i adequar la persecució segons el principi d'intervenció mínima.
• Hi han principis d'actuació amb mitjans electrònics com la seguretat, igualtat, neutralitat, etc.
• A més de l'accessibilitat, interoperabilitat i adaptabilitat al progrés.
• L'art. 4 de la Llei 16/2015 dicta que són principis d’actuació relatius a la intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica:
  • Llibertat en l’exercici de l’activitat econòmica.
  • Intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat.
  • Impuls de mecanismes alternatius que permetin reduir càrregues.
  • Responsabilitat dels titulars en el compliment dels requisits exigits.
  • No exigència de mesures de control concurrents sobre una mateixa activitat.
  • Estandardització dels requisits exigits.
  • Facilitació de les relacions de les empreses i els professionals amb les administracions públiques.

El principi de legalitat

• L'art. 1.1 CE declara que Espanya és un Estat social i democràtic de dret, on el principi de legalitat és primordial.
• Hi han sotmetiment dels ciutadans i poders a tot l'ordenament jurídic (art. 9.1 CE).
• L'art. 9.3 CE garanteix la legalitat, la jerarquia, la publicitat, la irretroactivitat i la seguretat jurídica.

Afectacions des de la perspectiva de les administracions públiques a la clàusula d'Estat de dret:

• La submissió del poder executiu i de l'Administració pública a la llei
  • L'art. 97 CE indica que el Govern exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària
  • L'art. 103.1 CE explica que l'Administració serveix els interessos generals i actua amb sotmetiment ple a la llei i al Dret
• Control judicial de la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa
  • L'art. 106.1 CE indica que els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa
• El principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració pública
  • L'art. 103.2 CE indica que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per tota lesió en els seus béns i drets i que vingui pels serveis públics
• La reserva de llei en diverses matèries i relació amb el dret administratiu:
  • Art. 11: La nacionalitat espanyola
  • Art. 13: Drets dels estrangers
  • Art. 53: Drets i llibertats reconeguts
  • Art. 98: Incompatibilitats dels membres del Govern.
  • Art. 103.3 CE: Estatut dels funcionaris públics, accés i sindicació
  • Art 105: Audiència ciutadana, accés als arxius i actuacions administratives

Les potestats administratives

• Segons Eduardo Garcia de Enterria, la potestat administrativa és el conjunt de poders que l'ordenament atorga a les administracions

• Tot i així no hi ha una definició del concepte, es pot deduir que és un poder general per la persecució de l'interès general.

• Per exemple en les STS de 27 de març de 1986, STS de 20 de desembre de 1994, o STS de 20 de març de 1995.

• Una potestat administrativa:

  • És general i abstracte, apta per a qualsevol objecte
  • Deriva de la llei
  • Està subjecta a la persecució de l'interès públic per part de l'Adminstració
  • L'exercici és obligatori i irrenunciable per tothom
  • No subjecta a la transmissió
  • Territorialitat
  • El límit és el sotmetiment de l'exercici de la potestat a la finalitat concreta per la que s'ha atorgat la mateixa

• La vinculació a les normes que regulen la seva atribució i el seu exercici

• El respecte als drets de les persones

• En l'ordenament jurídic hi han:

  • Expropiatòria (articles 33.3 i 149.1.18)
  • Autoorganització (articles 137 i 148.1.1)
  • Reglamentària (articles 97, 106.1 i 153)
  • Tributària (articles 133.2, 142 i 157.1.b)

• Les potestats dels ens locals (article 4 de la Llei 7/1985) són:

  • Reglamentària
  • Autoorganització
  • Tributària
  • Financera
  • Programació
  • Planificació
  • Expropiatòria
  • Investigació
  • Atermenament (deslinde)
  • Recuperació d’ofici dels seus béns

• La presumpció de legitimitat i executivitat dels seus actes

• Les potestats d’execució forçosa i sancionadora

• La potestat de revisió d’ofici dels seus actes i acords

• Cal que les administracions institucionals només gaudeixin d'aquelles seran les que siguin necessàries per l'assoliment de les finalitats per les que van ser creades

• Poden ser classificades com:

  • Públiques o privades
  • Explícites o implícites
  • Reglades o discrecionals
  • L'ordenament jurídic atribueix a una Administració pública
  • L'ordenament atribueix als ciutadans
  • Atorga de forma expressa l'ordenament jurídic.
  • Necessària per a l'Administració pugui exercir les seves funcions
  • L'Administració no te cap marge d'actuació.
  • L'Administració te la possibilitat d'optar entre vàlides a l’hora d’exercir-la entre diverses possibilitats vàlides a l'hora d'exercir-la

Les potestats reglades i les discrecionals

• Separa les potestats administratives en funció del grau predeterminació de l'exercici amb elements de caràcter reglat.

• Les potestats reglades indiquen que l'Administració no te marge de decisió.

• L'òrgan competent per exercir només pot optar per la única solució vàlida del dret.

• Les potestats discrecionals els permeten a l'òrgan competent escollir entre vàries opcions vàlides i admeses en Dret per exemple en STS de 20 de setembre de 1994.

• La discrecionalitat no s'ha de confondre amb l'arbitrarietat.

• La discrecionalitat deriva de la impossibilitat de regular tots els supòsits amb una precisió absoluta.

• L'Administració ha de exercir la potestat d'una forma discrecional, ja que ha d'exercir la potestat d'una forma discrecional hi han discriminacions tècniques en els processos selectius, etc.

• Les potestats no plenes i que queden marge es fan amb criteris o barems, per exemple, valoració de la formació, tot i així implica triar entre dos o més solucions vàlides a l'hora d'exercir.

• No és arbitrari, ja que qualsevol de les opcions es igual de vàlida, es basa en la potestat discrecional i hi ha elements reglats.

• A més de ser el lloc pràctic de l’òrgan competent. El procediment administratiu adient

• Necessitat de motivació per part de l'òrgan competent (article 35.1.i LPAC)

• La graduació de les sancions en un procediment sancionador en un exemple de potestat discrecional que permet claredat.

• La potestat discrecional a l’hora de fer els tipus d'infracció lleu, greu o molt greu (fins aquest punt continuem amb actes reglats, doncs cada fet infractor està aparellat a un tipus d’infracció)

• La necessitat de motivació i pel respecte als criteris de graduació establerts fan que no sigui discrecional.

• També és de rellevància la desviació de poder segons l'article 70 LJCA .

• La desviació de poder utilitza potestats administratives per a finalitats diferents de les previstes i es possible quan l’Administració exerceix potestats reglades.

Drets i deures de les persones en les seves relacions amb l’Adminstració Pública

• El punt A correspon a drets e drets de les persones en les seves relacions amb les .
• El punt B Dreis i dree a relacionar-se.
• El punt C correspon a drets dels interessats en el procediment administratiu.
• Estan recollits a l’article 13 de la Llei 39/2015 sempre que es comunicant a comunicat per exemple si es comunicant amb les adminstraccio a través d’un punt d’accès, han de ser assistids si utitizaven mitjans elctronoc
• Cal dir que han d’utitizar que que les llengíues seran en el territori pero cal recordar a que l’estraut com porta uan seris de cnse que el castella es cocoficial a tot el procediment, etc, tot i que si un no esta d’acord cal dir que el resepct et deferencia ha de ser per les autoritza per exemple que en en tot correpsognui legalment
• L’utilitzacio que tot hi que de les tot 3, . D. de d’ecmre
• L ‘.A i i es . La o es
• Cal que etinguin si us pla

Drets i obligació a relacionar

• Si no uetizarn que les es fer per mitjans etlrec
• Les o .
• L’e el qual uan et o a acc´s
• L’ a a traves e pe que queda acreditat que .

Regim juridic de l'Administració digital

• La socienttat ha canviat canviat
• S’ha acces o que per hagin
• El ual a

Regulació a Catalunya

• L’Estatut de 2006 incideix a camp a digitals article 140.
• Cal destacar les següents a 29 agost us es
• Hi ha l u dels a i as a cataluyna per un sector

El del model administració electrònic Es volen u des us A digital Grantzir

El pla de cataluyua el marc a de cat el catalog

Les del o

• S’ha de des en catalunya Les prnciplaos aportaordenari en a s’h a . O.
• C digital es de .A
• , les la o i.
• O
• Gestió en gestió catalunya
• C

Es el es i el des en 7 c’es e s p e un d’e e

• El . La s i catalunyya .a. i P i en i e a i.

S d i u

El i e q a que de f

El e u e i e en e q els e u. E i a s q.

A e e e e a en

Unio de d’el e e de e el que e de e i un c e el q es es