Biologia del sistema reproductor femení

L'úter és un òrgan muscular en forma de pera que es troba a la pelvis femenina. Té tres parts principals: el fons, el cos i el coll o cèrvix.

El miometri és la capa muscular de l'úter. És responsable de les contraccions durant el part.

L'endometri és la capa interna de l'úter. S'engrosseix durant cada cicle menstrual en preparació per a un possible embaràs.

El cèrvix és la part inferior de l'úter, que connecta amb la vagina. Té un orifici interior i un exterior.

El canal cervical és l'espai que hi ha dins del cèrvix, que connecta la cavitat uterina amb la vagina.

L'orifici cervical intern (OCI) és l'obertura del canal cervical cap a la cavitat uterina.

L'orifici cervical extern (OCE) és l'obertura del canal cervical cap a la vagina.

L'ectocèrvix és la part del cèrvix que sobresurt a la vagina. Està recobert d'un teixit diferent al de l'endocèrvix.

Estructura muscular de 12 cm que connecta l'ovari amb l'úter i té la funció de transportar l'òvul fecundat cap a l'úter.

La trompa de Fal·lopi es divideix en quatre parts: la part intramural, l'istm, l'ampul·la i l'infundíbul, que és la part més ampla i està unida a l'ovari.

La trompa de Fal·lopi està formada per tres capes: la capa peritoneal, la capa muscular i la capa mucosa.

La mucosa de la trompa de Fal·lopi està composta per cèl·lules secretores i ciliades que ajuden al transport de l'òvul.

Els ovaris tenen una funció exocrina i endocrina.

La capa superficial dels ovaris està formada per epiteli germinal i es destrueix en l'edat adulta.

L'albugínia és un engruiximent del teixit conjuntiu dels ovaris que té un color blanc.

La capa externa de l'ovari, que conté fol·licles primordials i fol·licles de Graaff en diferents etapes de desenvolupament.

La capa interna de l'ovari, que conté teixit conjuntiu, vasos sanguinis i limfàtics.

Un conducte muscular i membranós que s'estén des de la vulva fins al coll de l'úter.

La capa externa de la vagina, formada per teixit conjuntiu.

La capa mitjana de la vagina, formada per fibres musculars longitudinals i circulars.

La capa interna de la vagina, formada per epiteli escatós estratificat no queratinitzat, rica en glucogen.

Glàndules que segreguen un fluid que lubrica l'entrada de la vagina.

Les glàndules vestibulars majors, també conegudes com a glàndules de Bartholino.

Les glàndules vestibulars menors, també conegudes com a glàndules de Skene.

Glàndules que segreguen un fluid que proporciona lubricació al coll de l'úter.

El fluid que es produeix a partir del plexe vascular submucós de la vagina.

El pH àcid de la vagina

L'artèria principal que subministra sang a la vagina.

La artèria que connecta l'artèria hipogàstrica amb l'artèria uterina.

L'artèria principal que subministra sang a l'úter.

La menstruació és un procés fisiològic cíclic que es produeix quan no hi ha fecundació. Consisteix en la pèrdua hemàtica a través de la vagina, causada per la descamació brusca de l'endometri secretor, que es desenvolupà prèviament i pateix els efectes de la deprivació hormonal després de l'ovulació.

El cicle menstrual té una durada habitual de 26 a 28 dies, però el 82% de les dones tenen cicles que varien entre 22 i 32 dies. Un cicle menstrual normal dura 28 dies, amb una variació de 7 dies.

La menstruació es compon de sang, cèl·lules epitelials, teixit conjuntiu de sustentació, enzims fibrinolítics i aigua.

La fórmula menstrual (FM) representa els dies que separen una menstruació de la següent i la durada de la menstruació.

La menstruació és un procés natural que es considera un tribut mensual pel potencial de la fecundació però que finalment no es va donar.

"El plor de la naturalesa sobre l’òvul no fecundat" és una metàfora que representa el procés de la menstruació com a una pèrdua natural o un lament per no haver arribat a la fecundació.

La menstruació, a més de "la regla", "el mes" o "el període", té altres noms com "la tia Maria" o "la visita", sovint amb un ton humorístic o familiar.

Algunes cultures utilitzen expressions com "el mes", "la novetat" o "la lluna" per referir-se a la menstruació, en relació amb la periodicitat mensual i la relació amb el cicle lunar.

Dolor que precedeix o acompanya la menstruació.

Inflamació dels teixits, causada per l'acumulació de líquid en els espais intercel·lulars.

S'associa amb l'augment de la permeabilitat capil·lar, provocant l'acumulació de líquid en els teixits.

Un tipus de sagnat uterí anormal no relacionat amb la menstruació ni el puerperi.

Absència de menstruació.

Un tipus de sagnat uterí anormal que es classifica segons criteris visuals i objectius.

Un conjunt complex de símptomes físics i emocionals que moltes dones experimenten abans del període menstrual.

Dolor intens abans o durant la menstruació.

Un tipus d'amenorrea que s'origina amb un procediment mèdic.

Alteracions en la quantitat del flux menstrual.

Alteracions en la regularitat del cicle menstrual.

Alteracions en la durada del flux menstrual.

Un conjunt de símptomes que poden afectar l'estat físic i mental de les dones durant el cicle menstrual.

L'anatomia interna relacionada amb la menstruació.

La descripció del procés fisiològic del cicle menstrual.

La dismenorrea és un dolor menstrual intens i incapacitant. Es caracteritza per dolor a la pelvis, al ventre o al llom que pot ser acompanyat de nàusees, vòmits, diarrea, marejos i fatiga.

La dismenorrea pot tenir causa orgànica o funcional. La dismenorrea orgànica es deu a malalties que afecten els òrgans reproductors femenins, mentre que la dismenorrea funcional no té una causa específica.

El tractament de la dismenorrea depèn de la seva causa. En el cas de la dismenorrea funcional, el tractament es basa en analgèsics, antiinflamatoris, anticonceptius hormonals i tècniques de relaxació. La dismenorrea orgànica es tracta amb medicaments per a la malaltia subjacent.

La síndrome premenstrual (SPM) és un conjunt de símptomes físics i emocionals que es presenten en els dies previs a la menstruació. Aquests símptomes poden incloure tensió mamària, inflor abdominal, cansament, canvis d'humor, irritabilitat, ansietat i depressió.

L'SPM afecta entre el 30% i el 60% de les dones

El tractament de l'SPM es basa en canvis en l'estil de vida, com ara exercici regular, dieta saludable, descans suficient i maneig de l'estrès. En alguns casos, els medicaments com els antidepressius o els anticonceptius hormonals poden ser útils.

La valoració d'infermeria per a dones amb dismenorrea o SPM inclou la recollida d'informació sobre la seva història menstrual, simptomatologia, antecedents familiars, medicaments que pren i estil de vida.

Els diagnòstics d'infermeria per a dones amb dismenorrea o SPM poden incloure dèficit de coneixements, ansietat, temor, trastorn de la imatge corporal, risc de desequilibri de volum de líquids.

Les intervencions d'infermeria per a dones amb dismenorrea o SPM es basen en el maneig dels problemes identificats. Es poden proporcionar consells sobre estil de vida, tècniques de relaxació, medicaments, suport emocional i educació sobre les malalties.