Biologia Cel·lular: Transport de Molècules

La compartimentació cel·lular és la divisió de la cèl·lula en regions diferenciades per membranes, cadascuna amb una funció específica.

El transport de proteïnes és el procés pel qual les proteïnes es mouen entre diferents compartiments cel·lulars, com ara el citoplasma i el nucli.

La major part de la superfície de membrana d'una cèl·lula no es troba a la membrana plasmàtica sinó a l'interior, en els diferents orgànuls.

Els mitocondris, els cloroplasts i els peroxisomes són orgànuls que tenen un origen evolutiu diferent dels altres orgànuls cel·lulars. Es creu que van sorgir per endosimbiosi, on un antic bacteri va ser englobat per una cèl·lula hoste.

L'endosimbiosi és un procés evolutiu on un organisme viu entra a viure dins d'un altre organisme, amb un benefici mutu.

Els mitocondris, els cloroplasts i els peroxisomes són exemples d'orgànuls que s'han originat per endosimbiosi.

L'endosimbiosi és un procés evolutiu important que ha donat lloc a la diversitat dels organismes vius, inclosos els humans.

El nucli és un compartiment cel·lular que conté l'ADN. Presenta una doble membrana, l'embolcall nuclear, que té una estructura similar al sistema endomembranós.

El citosol és el fluid que omple l'interior de la cèl·lula, en el qual es troben els orgànuls

El sistema endomembranós és un conjunt d'orgànuls connectats per membranes, com l'RER, el REL, l'aparell de Golgi, etc.

Les proteïnes s'importen al nucli un cop s'han sintetitzat al citosol.

L'embolcall nuclear està format per dues membranes que s'assemblen al sistema endomembranós. Les proteïnes que s'importen al nucli segueixen vies similars a les que recorren al Golgi.

El procés que implica la importació de proteïnes al nucli després que la seva síntesi s'hagi completat.

Les proteïnes que s'importen al nucli tenen un senyal de localització nuclear (NLS).

A més del nucli, les proteïnes es poden importar a altres compartiments cel·lulars com els mitocondris o els peroxisomes.

El transport de proteïnes al nucli requereix energia.

Aquesta via és necessària si la proteïna que es sintetitza ha d'anar cap a un lisosoma, endosoma o Golgi. La proteïna ha de portar una seqüència senyal per a la traducció cotraduccional que indica la seva destinació. Aquesta seqüència es troba a l'extrem N-terminal i està formada per 15-30 aminoàcids amb una estructura específica.

És una part de la seqüència senyal que indica la destinació de la proteïna. Es troba a l'extrem N-terminal de la molècula i té una estructura específica d'aminoàcids.

La força que impulsa la proteïna a entrar al RER. Es genera durant la traducció.

Aquest procés converteix substàncies tòxiques en formes hidrosolubles (que es dissolen en aigua), per tal de facilitar la seva eliminació de l'organisme.

El fetge, els ronyons i els pulmons són els òrgans que s'encarreguen de filtrar i eliminar les substàncies tòxiques de l'organisme.

Molècules petites que poden travessar la membrana nuclear sense necessitat d'ajuda.

Un complex de proteïnes que regula el pas de molècules a través de la membrana nuclear.

Transportador que requereix energia (GTP) per a moure molècules grans a través de la membrana nuclear.

El límit de mida de les molècules que poden ser transportades per transport selectiu a través dels porus nuclears.

Proteïnes que s'encarreguen de la síntesi de ribosomes al nucleol.

Les proteïnes ribosòmiques, sintetitzades al citosol, s'han de transportar al nucli per a la síntesi de ribosomes.

Proteïnes que s'uneix al DNA per a controlar la transcripció.

El procés de crear ARN a partir de l'ADN.

El procés de crear proteïnes a partir de l'ARN.

La membrana que envolta el nucli, separant-lo del citoplasma.

Un procés on es modifica una proteïna després de la seva síntesi, cosa que pot afectar la seva funció, vida útil o localització dins la cèl·lula.

Afegir un grup metil a una proteïna. Pots pensar-ho com un petit adhesiu que s'afegeix a la proteïna.

Treure un grup metil d'una proteïna. És l'oposat de la metilació.

Una modificació que pot ajudar a estendre la vida útil d'una proteïna.

Afegir un sucre a una proteïna. Un altre tipus d'adhesiu que s'afegeix a una proteïna.

Afegir un àcid gras (lípid) a una proteïna.

Afegir un grup prenil a una proteïna. Un altre tipus d'adhesiu que s'afegeix a una proteïna.

Un lípid afegit a una proteïna pot fer que la proteïna s'amagui o que vagi a una membrana cel·lular.

Un procés on una proteïna es talla, cosa que pot activar, inactiva o degrada la proteïna.

Modificacions posttraduccionals i el processat regulen on una proteïna anirà a la cèl·lula. Poden enviar-la a un orgànul o a la membrana.