Amistat, Individualisme i Filosofia

Amistat i Individualisme a la Societat Actual

• La filosofia percep l'amistat com una relació amb història compartida i atenció mútua.
• L'individualisme creixent a la societat dificulta l'atenció cap als altres, contaminant els models d'amistat.
• L'educació ha d'ensenyar a distingir les bones amistats de les que no ho són, utilitzant el pensament crític i la filosofia.

Els Models d'Amistat segons Aristòtil

• Aristòtil distingeix tres tipus d'amistat: utilitària, de diversió i basada en l'excel·lència.
• L'amistat utilitària es basa en la utilitat mútua i dura mentre dura aquesta utilitat.
• L'amistat de diversió es limita al temps d'oci compartit.
• El model d'amistat basat en l'excel·lència ("areté") implica igualtat i valorar l'èxit aliè com a propi.
• Aquest últim tipus d'amistat és cada vegada més difícil de trobar a causa de la dificultat per alegrar-se sincerament pels èxits dels altres.

L'Ésser Humà com a Animal Polític i la Importància de les Relacions Socials

• Som "animals polítics" (Aristòtil), necessitem el grup per al desenvolupament.
• Un estudi de Harvard de 75 anys revela que la qualitat de les relacions socials és clau per a la salut i la felicitat en la vellesa.
• No importa la quantitat d'amics, sinó la qualitat de les seves relacions.
• Cultivar les relacions socials des de la infància permet percebre i valorar els altres, consolidant amistats duradores.

L'Autoajuda i les Relacions Socials

• Els llibres d'autoajuda han guanyat popularitat a causa de la virtualització de les relacions socials i la dificultat per trobar suport emocional.
• El problema de l'autoajuda és el seu enfocament en l'"auto", sense posar èmfasi en la relació amb els altres.
• L'autoajuda sovint ofereix receptes genèriques que poden no ser útils i portar a un consum continu d'aquests llibres.
• Recuperar el valor de l'amistat requereix inversió de temps i atenció, en comptes de dependre de manuals d'autoajuda impersonals.

La Felicitat en el Món Actual

• El paradigma de la felicitat ha passat d'una cerca secundària a un objectiu primordial.
• La felicitat contemporània s'orienta cap a la conquesta, amb una "llista de control" d'experiències i consums emocionals.
• S'ha transformat el consum material en consum emocional per reduir la culpa associada al materialisme.
• L'obsessió per acumular experiències pot generar angoixa i dificultat per avorrir-se.

L'Addicció a les Emocions i la Síndrome d'Abstinència Contemporània

• Un experiment demostra la dificultat de mantenir la ment en calma, portant a persones a auto-administrar-se descàrregues elèctriques per evitar l'avorriment.
• Es genera una drogodependència emocional que impedeix prendre distància de la realitat i tenir una percepció tranquil·la del temps.
• La "síndrome d'abstinència contemporània" es manifesta com hiperacció, buscant constantment activitats per evitar estar sol amb un mateix.

Adolescents i Xarxes Socials

• Hiperacció i estímuls alts que impacten en l'adolescència.
• Les xarxes socials permeten crear avatars idealitzats, generant una coexistència entre circumstàncies reals i virtuals.
• Les circumstàncies virtuals es poden equiparar en importància a les reals, influint en l'estil de vida.
• El control sobre la percepció de l'altre en l'entorn virtual contrasta amb la manca de control en la realitat.
• La manca de pensament crític pot portar a enamorar-se de la imatge virtual en comptes de la realitat, disminuint l'autoestima.

El Mite de Narcís i l'Autoestima en l'Era Digital

• El mite de Narcís il·lustra l'enamorament de la imatge creada a les xarxes, en comptes d'un mateix.
• Narcís es castigat enamorant-se de la seva pròpia imatge i mor al mirar-se al riu.
• Es dedica més temps i energia a la imatge exterior que a la realitat personal, provocant desconnexió i ferides en l'ego al desconnectar-se i mirar-se al mirall.

El Pensament Crític i la Circumstància

• El pensament crític és la capacitat d'entendre el món en interrelació amb els altres.
• El pensament crític s'entén com la capacitat d'entendre el món en relació amb el d'altres.
• Dos elements claus per entendre i desenvolupar el pensament crític són: la circumstància i el context.
• La circumstància, segons Ortega y Gasset, és la part de la vida que no escollim però que ens configura (lloc de naixement, nivell social, etc.).
• Ortega y Gasset: "Jo sóc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo jo".
• Entendre el món en relació amb el d'altres.
• Dos terços de la biografia estan definits pel lloc i el moment en què neix, la resta depèn de les decisions personals.

El Context i la Presa de Decisions

• El context és essencial per a l'evolució del pensament, ja que les decisions sempre estan enclavades en diferents contextos.
• Interpretar el context en cada moment és fonamental perquè el pensament no quedi ancorat a un moment històric limitat.
• La capacitat del qüestionament es centra en fer una bones preguntes davant d'una situació

Reflexions sobre el qüestionament i el pensament crític

• A partir dels 12 o 13 anys, les qüestions que es plantegen adolescents, joves i professors són similars.
• La capacitat de qüestionar sovint s'estanca i no evoluciona, quedant-se en preguntes superficials.
• Aprendre a pensar bé és un exercici intens que requereix temps, però que dona fruits increïbles.
• Després d'un treball continuat, es pot ensenyar a veure més enllà del context superficial.

Associació de la filosofia amb el pensament crític

• La filosofia es pot associar amb la capacitat de pensament crític, utilitzant filòsofs de l'antiga Grècia i Roma.
• Aquests filòsofs oferien exemples pragmàtics útils per al dia a dia.

Epictet i l'estoïcisme

• Epictet, un esclau alliberat que va fundar una escola filosòfica estoica, oferia consells pràctics per a la vida.
• Epictet recomana plantejar-se què depèn de nosaltres i què no per prendre bones decisions.
• Coses que depenen de nosaltres i requereixen atenció: opinions, aspiracions i limitacions.
• Cal responsabilitzar-se de les opinions i ser conscient d'on es donen i a qui van dirigides.
• És fonamental en l'era de les xarxes socials, on la indignació sovint supera l'anàlisi reflexiva.
• S'han de decidir les aspiracions des de les circumstàncies personals per evitar la insatisfacció d'importar aspiracions alienes.
• Cal acceptar i gestionar les limitacions personals, en lloc d'acceptar les imposades per altres.
• Coses que no depenen de nosaltres i no haurien d'afectar-nos tant: opinions dels altres, afectes dels altres i èxits dels altres.
• S'ha de donar la importància adequada a cada opinió, especialment a les xarxes socials.
• No s'ha d'intentar forçar l'afecte dels altres ni obsessionar-se amb igualar els èxits dels altres.

La postveritat i els titulars de premsa

• El pensament crític és essencial per entendre com la postveritat s'infiltra en la societat.
• Els titulars de premsa sensacionalistes apel·len a l'emoció, anul·lant la capacitat de raonament.
• Aquest recurs ja era conegut pels romans, que utilitzaven el "pa i circ" per controlar la població.
• S'ha d'educar la gent per analitzar el context complet de les notícies i evitar la descontextualització que oblida la veritat.

Cultivar el pensament crític des de la infància

• El pensament crític és una inversió de futur que requereix temps per implementar-se.
• És com plantar un arbre: la inversió inicial no es gaudeix immediatament, però a llarg termini ofereix grans beneficis.
• S'ha d'intentar mantenir el "protopensament" original dels nens, basat en l'admiració, la curiositat i el qüestionament.
• L'admiració filosòfica implica adonar-se que darrere de la realitat hi ha alguna cosa més.
• Cal entrenar l'admiració dins de la quotidianitat, despertant la curiositat i el qüestionament.
• Això permetrà lluitar contra la postveritat i entendre com funciona la realitat.

L'atenció i la turbotemporalitat

• És necessari prestar atenció als fills per desenvolupar el pensament crític de manera autònoma.
• L'atenció és un préstec que s'ha de retornar enriquit per mantenir l'interès.
• La turbotemporalitat i la velocitat de tot afecten negativament l'atenció i el pensament crític.

Els superherois i les debilitats

• Els superherois són un instrument interessant per extreure conclusions vàlides per a l'aprenentatge.
• Es pot investigar per què són superherois i treure la part més humana d'ells.
• Superman, tot i ser superpoderós, és humil i està educat per atendre sempre la sociabilitat dels altres.
• Els pares i educadors no han de presentar-se com a superherois totpoderosos, sinó mostrar també les seves debilitats.
• Tot superheroi té una debilitat que el pot destrossar, i és important que els fills i alumnes coneguin les nostres.
• És beneficiós que els nens reconeguin les vulnerabilitats dels seus pares i els involucrin en la comprensió de la realitat.

L'exemple de Spiderman

• Spiderman es retrata com un adolescent amant de la ciència, una mica assetjat, que descobreix un element clau del seu superpoder a través de la seva curiositat.
• La capacitat de Spiderman per crear xarxes és el resultat de la seva curiositat científica, no un poder inherent.
• Inicialment, Spiderman utilitza els seus poders per a lucre personal, buscant diners lluitant.
• Spiderman aprèn una lliçó sobre responsabilitat després que un lladre roba diners d'una lluita i, posteriorment, mata el seu oncle.
• Aquest incident porta a Spiderman a adonar-se que un gran poder comporta una gran responsabilitat, impactant en la seva comprensió de com les seves accions afecten els altres.

L'enfocament de Wonder Woman

• Wonder Woman utilitza el "Llaç de la Veritat", creat per un psicòleg que va ser precursor del detector de mentides.
• El Llaç de la Veritat obliga els individus a dir la veritat.
• Wonder Woman s'enfronta als adversaris a través de la veritat i el diàleg, i també domina dotze idiomes i va exercir com a ambaixadora de la pau.
• Creu en la bondat inherent de les persones i en el potencial perquè els enemics canviïn a través del diàleg i la veritat.
• Wonder Woman creu en la humanització dels dolents, creient que poden canviar a través de la veritat i el diàleg.
• Creu en oferir als adversaris una segona oportunitat mostrant la veritat a través del diàleg.

La humanitat de Batman

• Batman és un superheroi sense superpoders naturals, que s'enfronta constantment al perill.
• Batman tria el símbol del ratpenat per enfrontar-se a la seva por infantil als ratpenats.
• Superar la por és una lliçó valuosa, que contrasta amb l'escapament a través de l'entreteniment.
• Es destaca la cooperació de Batman a través de les seves associacions amb companys com Robin, que l'ajuden a assolir els seus objectius.

Temes generals

• L'anàlisi dels superherois revela profunditats filosòfiques aplicables a la vida diària.
• Un tema central és la bondat inherent de la humanitat.
• Malgrat la presència de dolents, la societat està plena de gent que ajuda, fa el bé i arrisca la seva vida pels altres.
• Es qüestiona la narrativa social negativa i s'argumenta que la societat no és tan negativa, desconfiada o egoista com sovint es retrata.
• Es suggereix que les notícies negatives que dominen els titulars indiquen que el món generalment funciona bé, ja que la noticiabilitat de la negativitat la destaca com una excepció.
• La informació predominantment negativa es deu a la raresa dels esdeveniments negatius.
• Es pretén comprendre i transmetre aquesta perspectiva als fills i companys.

L'individualisme creixent dificulta l'atenció als altres, contaminant l'amistat. Aristòtil distingeix amistats utilitàries, de diversió i basades en l'excel·lència. L'educació ha d'ensenyar a distingir amistats amb pensament crític.