Tema 3 : Lípids

Característiques dels lípids

• Els lípids són biomolècules essencials per a la vida.
• Són molècules orgàniques que formen les membranes cel·lulars.
• Estan formats per carboni, hidrogen, oxigen i, en alguns casos, nitrogen, fòsfor i sofre.
• Són molt reduïts, la qual cosa els atorga un caràcter apolar i un alt nivell energètic.
• Són hidrofòbics, insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics.
• Són mals conductors de la calor.
• Existeix una gran varietat de lípids, amb propietats químiques i funcions molt diverses.

Funcions dels lípids

• Funcions energètiques: Els lípids són la principal reserva energètica del cos.
• Funcions estructurals: Formem part de les membranes cel·lulars.
• Coenzims: Com la vitamina K.
• Hormones: Com els esteroides.
• Pigments: Com la vitamina A.
• Aïllament tèrmic: Ajuden a mantenir la temperatura corporal.
• Impermeabilitzant: Com les ceres.
• Protecció dels òrgans interns.
• Portadors d’electrons: Com l’ubiquinona.
• Molècules senyalitzadores: Com les prostaglandines.

Classificació dels lípids

• Lípids saponificables: Contenen àcids grassos i poden reaccionar amb hidròxids alcalins (NaOH o KOH) per formar sabó.
  • Acilglicerols: Formats per glicerol i àcids grassos.
  • Fosfolípids: Contenen un grup fosfat.
  • Esfingolípids: Contenen esfingosina.
  • Ceres: Formats per àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga.
• Lípids no saponificables: No contenen àcids grassos.
  • Isoprenoides: com les vitamines A, D, E i K.
  • Esteroides: Com les hormones sexuals i el colesterol.
  • Icosanoides: Com les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens.

 Àcids grassos

• Àcids carboxílics amb una llarga cadena hidrocarbonada no ramificada.
• La seva longitud varia entre 4 i 36 carbonis (C4 o C36).
• Són amfipàtics, amb una cadena hidrocarbonada apolar i un grup carboxil polar.
• Es troben ionitzats al pH fisiològic, alliberant H+.
• Segons els seus enllaços, es classifiquen en:
  • Saturats: Tots els enllaços C-C són simples. Presents a les grasses animals.
  • Insaturats: Presenten un o més dobles enllaços C=C. Presents als greixos vegetals.

Àcids grassos saturats

• No tenen dobles enllaços.
• Cadenes totalment esteses.
• Punt de fusió alt, solen ser sòlids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:0) on X és el nombre de carbonis i 0 és el nombre de dobles enllaços. Ex: Àcid hexadecanoic 16:0.

Àcids grassos insaturats

• Contenen un o més dobles enllaços.
• Cadenes amb torsió, produïda pel doble enllaç.
• Isomeria cis-trans. Solen ser en configuració cis.
• Punt de fusió baix, solen ser líquids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:Y) on X és el nombre de carbonis i Y és el nombre de dobles enllaços. Ex: Àcid octadecanoic 18:1.

Tipus de greixos

• Olis: Acilglicèrids amb almenys un àcid gras insaturat o de cadena curta. Liquids a temperatura ambient.
• Mantegues: Greixos semisòlids a temperatura ambient. Formats per àcids grassos saturats i de cadena curta.
• Llard: Greixos sòlids a temperatura ambient. Format per àcids grassos saturats de cadena llarga.

Triacilglicerols

• Unió èster d'una molècula de glicerol amb 1, 2 o 3 àcids grassos.
  • Monoacilglicerol (1 àcid gras).
  • Diacilglicerol (2 àcids grassos).
  • Triacilglicerol (3 àcids grassos).
• Poden ser simples (mateix àcid gras) o mixtes (diferents àcids grassos).
• Són insolubles en aigua i menys densos.

Funcions dels triacilglicerols

• Reserva energètica: S'acumulen als adipòcits, cèl·lules de reserva.
• Aïllament tèrmic.
• Coixinet protector.

Ceres

• Èsters d'àcids grassos de cadena llarga saturats o insaturats amb alcohols de cadena llarga.
• Apolars i hidrofòbics. Actuen com a repel·lents d'aigua i impermeabilitzants.

Lípids de membrana

• Són lípids complexos formats per:
  • Substància lipídica: àcids grassos.
  • Substància no lipídica: Glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats, sulfats.
  • Unitats de glicerol o esfingosina.
• Es classifiquen en fosfolípids (tenen un fosfat) i glucolípids (mono o disacàrid).
  • Glicerol: Glicerolípids.
  • Esfingosina: Esfingolípids.
• Són substàncies amfipàtiques.
• Formen part de les membranes cel·lulars.

Glicerofosfolípids (fosfoglicèrids)

• Molècules abundants a les membranes de les cèl·lules eucariotes.
• Esterificació d’un àcid fosfatídic amb glicerol.
• Una molècula de glicerol s’uneix a:
  • Un grup fosfat + substància variable.
  • Dues cadenes hidrocarbonades de 16-20 C (saturats) i 10-18 C (insaturats).
• Regió polar: glicerol + grup fosfat + subunitat.
• Regió apolar: les dues cadenes hidrocarbonades.
• Els fosfoglicèrids més abundants són:
  • Fosfatidilserina.
  • Lecitina o fosfatidilcolina.
  • Cefalina o fosfatidiletanolamina.

Factor activador plaquetari (PAF)

• Derivat dels glicerofosfolípids. Alliberat pels basòfils.
• Activa les plaquetes i l’alliberament de serotonina (vasoconstrictor).
• Important en la resposta inflamatòria.

Glicoesfingolípids o esfingolípids

• Formats per la unió d'esfingosina, un àcid gras, un alcohol o un glúcid.
• Són abundants a les membranes del cervell.
• Segons el tipus de glúcid que continguin, es diferencien en:
  • Ceramida: Esfingolípid més senzill.
  • Esfingomielina: Unit a una fosfocolina.
  • Cerebròsids: Presenten un monosacàrid.
  • Globòsids: Units a disacàrids o més.
  • Gangliòsids: Presenten un oligosacàrid complex.

Gangliòsids i el grup sanguini ABO

• El grup sanguini ABO es troba codificat pels glúcids dels gangliòsids, els quals es formen a partir d’una glicosiltransferasa codificada pel gen ABO.
  • Al·lel A: N-acetilgalactosamina amb fucosa.
  • Al·lel B: N-acetilgalactosamina a la part externa.
  • Al·lel O: Mutació que inactiva l’enzim.

Degradació dels lípids de membrana

• Els lípids de membrana es reciclen de manera contínua i es degraden al lisosoma.
• Les deficiències en les lipases, enzims que degraden els lípids, poden causar malalties:
  • Niemann-Pick: S’acumula esfingomielina al cervell, provocant retard mental i mort prematura.
  • Tay-Sachs: S’acumula el gangliòsid GM2, provocant retard del creixement, paràlisi, ceguesa i mort als 3-4 anys.

Eicosanoides

• Són lípids que actuen com a missatgers químics.
• Es sintetitzen en un teixit i actuen de manera local.
• Deriven de l’àcid araquidònic, un àcid gras poliinsaturat de 20 carbonis dels fosfolípids de membrana.
• Diversitat funcional: dolor, febre, contraccions uterines, etc.
• Tres tipus:
  • Prostaglandines: Regulen la síntesi d’AMPc. Controlen la contracció de l’úter, el flux sanguini, etc.
  • Tromboxans: Actuen en la formació de coàguls sanguinis.
  • Leucotriens: Importants en processos al·lèrgics i asmàtics.

Isoprenoides o terpens

• Derivats de l’isoprè.
• Estructura molecular i funcions variades.
• En les plantes, responsables de l’olor que desprenen.
• La classificació es basa en el nombre de molècules d'isoprè que contenen:
  • Monoterpens (2 molècules d'isoprè): Substàncies volàtils i aromàtiques.
  • Diterpens (4 molècules d'isoprè): Fitol, vitamina A, E i K.
  • Triterpens (6 molècules d'isoprè): Intermediaris en la síntesi de colesterol.
  • Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): Pigments fotosintètics.
  • Politerpens (molts d'isoprè): Cautxú.

Esteroides

• Compostos policíclics derivats de l’isoprè amb funció estructural i hormonal.
• El més important és el colesterol, component essencial de la membrana dels animals.
• Regula la fluïdesa de la membrana.
• Precursors de molècules com els àcids biliars i hormones esteroidees.

Àcids biliars

• Més polars que els altres esterols.
• Actuen a l’intestí com a detergents emulsionant els greixos.

Hormones esteroides

• Derivades del colesterol.
  • Testosterona: Regula l’activitat dels teixits reproductors masculins.
  • Estradiol: Regula l’activitat dels teixits reproductors femenins.
  • Progesterona: Regula l’activitat dels organismes reproductors femenins.
  • Cortisol: Regula la concentració de glucosa en sang.
  • Aldosterona: Regula la pressió sanguínia.

Vitamina A

• Es pot obtenir d'un terpè vegetal (tetraterpè), el beta-carotè, que l’hem d’ingerir.
• Important per formar retinal, pigment dels bastonets dels ulls.
• La deficiència de vitamina A pot provocar pell i ulls secs, esterilitat masculina i ceguesa nocturna.

Vitamina D

• Colecalciferol, derivat del colesterol a partir de l’acció de la llum solar.
• Regula la captació de calci en l’intestí i col·labora en la regulació del dipòsit i alliberament de calci als ossos.
• La deficiència de vitamina D pot provocar raquitisme.

Vitamina E

• Tocoferol, antioxidant.
• Hidrofòbic, s’associa amb membranes i depòsits lipídics.
• Protegeix els lípids insaturats de l’oxidació.

Vitamina K

• K1: Prové de les fulles verdes de les plantes.
• K2: Es sintetitza pels bacteris de la flora intestinal.
• Actua en la formació de la protrombina (proteïna essencial per a la formació dels coàguls a la sang).

### Lípids: Biomolècules Essencials

• Els lípids són biomolècules orgàniques essencials per a la vida.
• Formats per carboni, hidrogen, oxigen i, en alguns casos, nitrogen, fòsfor i sofre.
• Molt reduïts, la qual cosa els atorga un caràcter apolar i un alt nivell energètic.
• Hidrofòbics i insolubles en aigua, solubles en dissolvents orgànics.
• Mals conductors de la calor.
• Gran varietat de lípids, amb propietats químiques i funcions diverses.

Funcions dels Lípids

• Funcions energètiques: Principal reserva energètica del cos.
• Funcions estructurals: Formem part de les membranes cel·lulars.
• Coenzims: Com la vitamina K.
• Hormones: Com els esteroides.
• Pigments: Com la vitamina A.
• Aïllament tèrmic: Ajuden a mantenir la temperatura corporal.
• Impermeabilitzant: Com les ceres.
• Protecció dels òrgans interns.
• Portadors d’electrons: Com l’ubiquinona.
• Molècules senyalitzadores: Com les prostaglandines.

Classificació dels Lípids

• Lípids saponificables: Contenen àcids grassos i poden reaccionar amb hidròxids alcalins (NaOH o KOH) per formar sabó.

  • Acilglicerols: Formats per glicerol i àcids grassos.
  • Fosfolípids: Contenen un grup fosfat.
  • Esfingolípids: Contenen esfingosina.
  • Ceres: Formats per àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga.

• Lípids no saponificables: No contenen àcids grassos.

  • Isoprenoides: com les vitamines A, D, E i K.
  • Esteroides: Com les hormones sexuals i el colesterol.
  • Icosanoides: Com les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens.

Àcids Grassos

• Àcids carboxílics amb una llarga cadena hidrocarbonada no ramificada.
• Longitud varia entre 4 i 36 carbonis (C4 o C36).
• Amfipàtics, amb una cadena hidrocarbonada apolar i un grup carboxil polar.
• Es troben ionitzats al pH fisiològic, alliberant H+.

Àcids Grassos Saturats

• No tenen dobles enllaços.
• Cadenes totalment esteses.
• Punt de fusió alt, solen ser sòlids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:0) on X és el nombre de carbonis i 0 és el nombre de dobles enllaços.
  • Ex: Àcid hexadecanoic 16:0.

Àcids Grassos Insaturats

• Contenen un o més dobles enllaços.
• Cadenes amb torsió, produïda pel doble enllaç.
• Isomeria cis-trans.
• Solen ser en configuració cis.
• Punt de fusió baix, solen ser líquids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:Y) on X és el nombre de carbonis i Y és el nombre de dobles enllaços.
  • Ex: Àcid octadecanoic 18:1

Tipus de Greixos

• Olis: Acilglicèrids amb almenys un àcid gras insaturat o de cadena curta. Líquids a temperatura ambient.
• Mantegues: Greixos semisòlids a temperatura ambient. Formats per àcids grassos saturats i de cadena curta.
• Llard: Greixos sòlids a temperatura ambient. Format per àcids grassos saturats de cadena llarga.

Triacilglicerols

• Unió èster d'una molècula de glicerol amb 1, 2 o 3 àcids grassos.
  • Monoacilglicerol (1 àcid gras).
  • Diacilglicerol (2 àcids grassos).
  • Triacilglicerol (3 àcids grassos).
• Poden ser simples (mateix àcid gras) o mixtes (diferents àcids grassos).
• Insolubles en aigua i menys densos.

Funcions dels Triacilglicerols

• Reserva energètica: S'acumulen als adipòcits, cèl·lules de reserva.
• Aïllament tèrmic.
• Coixinet protector.

Ceres

• Èsters d'àcids grassos de cadena llarga saturats o insaturats amb alcohols de cadena llarga.
• Apolars i hidrofòbics.
• Actuen com a repel·lents d'aigua i impermeabilitzants.

Lípids de Membrana

• Lípids complexos formats per:
  • Substància lipídica: àcids grassos.
  • Substància no lipídica: Glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats, sulfats.
• Unitats de glicerol o esfingosina.
• Es classifiquen en fosfolípids (tenen un fosfat) i glucolípids (mono o disacàrid).
  • Glicerol: Glicerolípids.
  • Esfingosina: Esfingolípids.
• Són substàncies amfipàtiques.
• Formem part de les membranes cel·lulars.

Glicerofosfolípids (Fosfoglicèrids)

• Molècules abundants a les membranes de les cèl·lules eucariotes.
• Esterificació d’un àcid fosfatídic amb glicerol.
• Una molècula de glicerol s’uneix a:
  • Un grup fosfat + substància variable.
  • Dues cadenes hidrocarbonades de 16-20 C (saturats) i 10-18 C (insaturats).
• Regió polar: glicerol + grup fosfat + subunitat.
• Regió apolar: les dues cadenes hidrocarbonades.
• Els fosfoglicèrids més abundants són:
  • Fosfatidilserina.
  • Lecitina o fosfatidilcolina.
  • Cefalina o fosfatidiletanolamina.

Factor activador plaquetari (PAF)

• Derivat dels glicerofosfolípids.
• Alliberat pels basòfils.
• Activa les plaquetes i l’alliberament de serotonina (vasoconstrictor).
• Important en la resposta inflamatòria.

Glicoesfingolípids o Esfingolípids

• Formats per la unió d'esfingosina, un àcid gras, un alcohol o un glúcid.
• Abundants a les membranes del cervell.
• Segons el tipus de glúcid que continguin, es diferencien en:
  • Ceramida: Esfingolípid més senzill.
  • Esfingomielina: Unit a una fosfocolina.
  • Cerebròsids: Presenten un monosacàrid.
  • Globòsids: Units a disacàrids o més.
  • Gangliòsids: Presenten un oligosacàrid complex.

Gangliòsids i el grup sanguini ABO

• El grup sanguini ABO es troba codificat pels glúcids dels gangliòsids, els quals es formen a partir d'una glicosiltransferasa codificada pel gen ABO.
  • Al·lel A: N-acetilgalactosamina amb fucosa.
  • Al·lel B: N-acetilgalactosamina a la part externa.
  • Al·lel O: Mutació que inactiva l’enzim.

Degradació dels lípids de membrana

• Els lípids de membrana es reciclen de manera contínua i es degraden al lisosoma.
• Les deficiències en les lipases, enzims que degraden els lípids, poden causar malalties:
  • Niemann-Pick: S’acumula esfingomielina al cervell, provocant retard mental i mort prematura.
  • Tay-Sachs: S’acumula el gangliòsid GM2, provocant retard del creixement, paràlisi, ceguesa i mort als 3-4 anys.

Eicosanoides

• Lípids que actuen com a missatgers químics.
• Es sintetitzen en un teixit i actuen de manera local.
• Deriven de l’àcid araquidònic, un àcid gras poliinsaturat de 20 carbonis dels fosfolípids de membrana.
• Diversitat funcional: dolor, febre, contraccions uterines, etc.
• Tres tipus:
  • Prostaglandines: Regulen la síntesi d’AMPc. Controlen la contracció de l’úter, el flux sanguini, etc.
  • Tromboxans: Actuen en la formació de coàguls sanguinis.
  • Leucotriens: Importants en processos al·lèrgics i asmàtics.

Isoprenoides o Terpens

• Derivats de l’isoprè.
• Estructura molecular i funcions variades.
• En les plantes, responsables de l’olor que desprenen.
• La classificació es basa en el nombre de molècules d'isoprè que contenen:
  • Monoterpens (2 molècules d'isoprè): Substàncies volàtils i aromàtiques.
  • Diterpens (4 molècules d'isoprè): Fitol, vitamina A, E i K.
  • Triterpens (6 molècules d'isoprè): Intermediaris en la síntesi de colesterol.
  • Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): Pigments fotosintètics.
  • Politerpens (molts d'isoprè): Cautxú.

Esteroides

• Compostos policíclics derivats de l’isoprè amb funció estructural i hormonal.
• El més important és el colesterol, component essencial de la membrana dels animals.
• Regula la fluïdesa de la membrana.
• Precursors de molècules com els àcids biliars i hormones esteroidees.

Àcids biliars

• Més polars que els altres esterols.
• Actuen a l’intestí com a detergents emulsionant els greixos.

Hormones esteroides

• Derivades del colesterol.
  • Testosterona: Regula l’activitat dels teixits reproductors masculins.
  • Estradiol: Regula l’activitat dels teixits reproductors femenins.
  • Progesterona: Regula l’activitat dels organismes reproductors femenins.
  • Cortisol: Regula la concentració de glucosa en sang.
  • Aldosterona: Regula la pressió sanguínia.

Vitamina A

• Es pot obtenir d'un terpè vegetal (tetraterpè), el beta-carotè, que l’hem d’ingerir.
• Important per formar retinal, pigment dels bastonets dels ulls.
• La deficiència de vitamina A pot provocar pell i ulls secs, esterilitat masculina i ceguesa nocturna.

Vitamina D

• Colecalciferol, derivat del colesterol a partir de l’acció de la llum solar.
• Regula la captació de calci en l’intestí i col·labora en la regulació del dipòsit i alliberament de calci als ossos.
• La deficiència de vitamina D pot provocar raquitisme.

Vitamina E

• Tocoferol, antioxidant.
• Hidrofòbic, s’associa amb membranes i depòsits lipídics.
• Protegeix els lípids insaturats de l’oxidació.

Vitamina K

• K1: Prové de les fulles verdes de les plantes.
• K2: Es sintetitza pels bacteris de la flora intestinal.
• Actua en la formació de la protrombina (proteïna essencial per a la formació dels coàguls a la sang).

Lípids

• Els lípids són biomolècules orgàniques que formen part de les membranes cel·lulars.
• Els lípids estan formats per carboni, hidrogen, oxigen i, en alguns casos, nitrogen, fòsfor i sofre.
• Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics.
• Els lípids presenten una gran varietat de propietats químiques i funcions.

Funcions dels lípids

• Principal reserva energètica del cos
• Formen part de les membranes cel·lulars
• Actuen com a coenzims, com la vitamina K
• Són precursors d'hormones com els esteroides
• Actuen com a pigments com la vitamina A
• Proporcionen aïllament tèrmic
• Actuen com a impermeabilitzants, com les ceres
• Protegeixen els òrgans interns
• Actuen com a portadors d'electrons
• Molècules senyalitzadores, com les prostaglandines

Classificació dels lípids

• Lípids saponificables:
  • Contenen àcids grassos
  • Poden formar sabó en reaccionar amb hidròxids alcalins (NaOH o KOH)
    • Acilglicerols: Formats per glicerol i àcids grassos
    • Fosfolípids: Contenen un grup fosfat
    • Esfingolípids: Contenen esfingosina
    • Ceres: Formats per àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga
• Lípids no saponificables:
  • No contenen àcids grassos
    • Isoprenoides: Com les vitamines A, D, E i K.
    • Esteroides: Com les hormones sexuals i el colesterol
    • Icosanoides: Com les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens

Àcids grassos

• Són àcids carboxílics amb una llarga cadena hidrocarbonada no ramificada.
• La seva longitud varia entre 4 a 36 carbonis.
• Són amfipàtics:
  • Cadena hidrocarbonada apolar
  • Grup carboxil polar
• Es troben ionitzats al pH fisiològic

Àcids grassos saturats

• No tenen doble enllaç
• Cadenes totalment esteses
• Punt de fusió alt, solen ser sòlids a temperatura ambient
• Nomenclatura (X:0) on X és el nombre de carbonis i 0 és el nombre de dobles enllaços
  • Ex: Àcid hexadecanoic 16:0

Àcids grassos insaturats

• Contenen un o més dobles enllaços
• Cadenes amb torsió, produïda pel doble enllaç
• Isomeria cis-trans, generalment en configuració cis
• Punt de fusió baix, solen ser líquids a temperatura ambient
• Nomenclatura (X:Y) on X és el nombre de carbonis i Y és el nombre de dobles enllaços
  • Ex: Àcid octadecanoic 18:1

Tipus de greixos

• Olis: Liquids a temperatura ambient, contenen almenys un àcid gras insaturat o de cadena curta
• Mantegues: Greixos semisòlids a temperatura ambient, formats per àcids grassos saturats i de cadena curta
• Llard: Greixos sòlids a temperatura ambient, formats per àcids grassos saturats de cadena llarga

Triacilglicerols

• Unió èster d'una molècula de glicerol amb 1, 2 o 3 àcids grassos
  • Monoacilglicerol (1 àcid gras)
  • Diacilglicerol (2 àcids grassos)
  • Triacilglicerol (3 àcids grassos)
• Poden ser simples (mateix àcid gras) o mixtes (diferents àcids grassos)
• Són insolubles en aigua i menys densos

Funcions dels triacilglicerols

• Reserva energètica
• Aïllament tèrmic
• Coixinet protector

Ceres

• Èsters d'àcids grassos de cadena llarga saturats o insaturats amb alcohols de cadena llarga
• Apolars i hidrofòbics
• Actuen com a repel·lents d'aigua i impermeabilitzants

Lípids de membrana

• Són lípids complexos formats per dues parts:
  • Substància lipídica: àcids grassos
  • Substància no lipídica: Glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats, sulfats
• Unitats de glicerol o esfingosina
• Es classifiquen en fosfolípids (tenen un fosfat) i glucolípids (mono o disacàrid)

Glicerol: Glicerolípids

Esfingosina: Esfingolípids

• Són substàncies amfipàtiques
• Formen part de les membranes cel·lulars

Glicerofosfolípids (fosfoglicèrids)

• Molècules abundants a les membranes de les cèl·lules eucariotes
• Esterificació d’un àcid fosfatídic amb glicerol
• Una molècula de glicerol s’uneix a:
  • Un grup fosfat + substància variable
  • Dues cadenes hidrocarbonades
• Regió polar: glicerol + grup fosfat + subunitat.
• Regió apolar: les dues cadenes hidrocarbonades.
• Els fosfoglicèrids més abundants són:
  • Fosfatidilserina
  • Lecitina o fosfatidilcolina
  • Cefalina o fosfatidiletanolamina

Factor activador plaquetari (PAF)

• Derivat dels glicerofosfolípids.
• Alliberat pels basòfils.
• Activa les plaquetes i l’alliberament de serotonina (vasoconstrictor).
• Important en la resposta inflamatòria.

Glicoesfingolípids o esfingolípids

• Formats per la unió d'esfingosina, un àcid gras, un alcohol o un glúcid.
• Abundants a les membranes del cervell
• Segons el tipus de glúcid que continguin, es diferencien en:
  • Ceramida: Esfingolípid més senzill
  • Esfingomielina: Unit a una fosfocolina
  • Cerebròsids: Presenten un monosacàrid
  • Globòsids: Units a disacàrids o més
  • Gangliòsids: Presenten un oligosacàrid complex

Gangliòsids i el grup sanguini ABO

• El grup sanguini ABO està codificat pels glúcids dels gangliòsids.
• Aquesta informació la proporciona una glicosiltransferasa, la qual està codificada pel gen ABO.
  • Al·lel A: N-acetilgalactosamina amb fucosa.
  • Al·lel B: N-acetilgalactosamina a la part externa.
  • Al·lel O: Mutació que inactiva l’enzim.

Degradació dels lípids de membrana

• Els lípids de membrana es reciclen de manera contínua i es degraden al lisosoma.
• Les deficiències en les lipases, enzims que degraden els lípids, poden causar malalties:
  • Niemann-Pick: S’acumula esfingomielina al cervell
  • Tay-Sachs: S’acumula el gangliòsid GM2

Eicosanoides

• Lípids que actuen com a missatgers químics
• Es sintetitzen en un teixit i actuen de manera local
• Deriven de l’àcid araquidònic, un àcid gras poliinsaturat de 20 carbonis dels fosfolípids de membrana
• Diversitat funcional: dolor, febre, contraccions uterines, etc.
• Tres tipus:
  • Prostaglandines: Regulen la síntesi d’AMPc. Controlen la contracció de l’úter, el flux sanguini, etc.
  • Tromboxans: Actuen en la formació de coàguls sanguinis
  • Leucotriens: Importants en processos al·lèrgics i asmàtics

Isoprenoides o terpens

• Derivats de l’isoprè
• Estructura molecular i funcions variades
• En les plantes, responsables de l’olor que desprenen
• La classificació es basa en el nombre de molècules d'isoprè que contenen:
  • Monoterpens (2 molècules d'isoprè): Substàncies volàtils i aromàtiques.
  • Diterpens (4 molècules d'isoprè): Fitol, vitamina A, E i K.
  • Triterpens (6 molècules d'isoprè): Intermediaris en la síntesi de colesterol.
  • Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): Pigments fotosintètics.
  • Politerpens (molts d'isoprè): Cautxú

Esteroides

• Compostos policíclics derivats de l’isoprè amb funció estructural i hormonal.
• El més important és el colesterol, component essencial de la membrana dels animals.
• Regula la fluïdesa de la membrana.
• Precursors de molècules com els àcids biliars i hormones esteroidees.

Àcids biliars

• Més polars que els altres esterols.
• Actuen a l’intestí com a detergents emulsionant els greixos.

Hormones esteroides

• Derivades del colesterol.
  • Testosterona: Regula l’activitat dels teixits reproductors masculins.
  • Estradiol: Regula l’activitat dels teixits reproductors femenins.
  • Progesterona: Regula l’activitat dels organismes reproductors femenins.
  • Cortisol: Regula la concentració de glucosa en sang.
  • Aldosterona: Regula la pressió sanguínia

Vitamina A

• S'obté d'un terpè vegetal (tetraterpè), el beta-carotè.
• Important per formar retinal, pigment dels bastonets dels ulls.
• La deficiència de vitamina A pot provocar pell i ulls secs, esterilitat masculina i ceguesa nocturna

Vitamina D

• Colecalciferol, derivat del colesterol a partir de l’acció de la llum solar.
• Regula la captació de calci en l’intestí
• Col·labora en la regulació del dipòsit i alliberament de calci als ossos.
• La deficiència de vitamina D pot provocar raquitisme

Vitamina E

• Tocoferol, antioxidant.
• Hidrofòbic, s’associa amb membranes i depòsits lipídics.
• Protegeix els lípids insaturats de l’oxidació.

Vitamina K

• K1: Prové de les fulles verdes de les plantes.
• K2: Es sintetitza pels bacteris de la flora intestinal.
• Actua en la formació de la protrombina (proteïna essencial per a la formació dels coàguls a la sang).

Característiques dels lípids

• Els lípids són biomolècules orgàniques essencials per a la vida, que formen les membranes cel·lulars.
• Estan formats per carboni, hidrogen i oxigen, i algunes vegades nitrogen, fòsfor i sofre.
• Són molt reduïts, la qual cosa els atorga un caràcter apolar i un alt nivell energètic.
• Són hidrofòbics, insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics.
• Són mals conductors de la calor.
• Existeix una gran varietat de lípids, amb propietats químiques i funcions molt diverses.

Funcions dels lípids

• Funcions energètiques: Són la principal reserva energètica del cos.
• Funcions estructurals: Formem part de les membranes cel·lulars.
• Coenzims: Com la vitamina K.
• Hormones: Com els esteroides.
• Pigments: Com la vitamina A.
• Aïllament tèrmic: Ajuden a mantenir la temperatura corporal.
• Impermeabilitzant: Com les ceres.
• Protecció dels òrgans interns.
• Portadors d’electrons: Com l’ubiquinona.
• Molècules senyalitzadores: Com les prostaglandines.

Classificació dels lípids

• Lípids saponificables: Contenen àcids grassos i poden reaccionar amb hidròxids alcalins (NaOH o KOH) per formar sabó.
  • Acilglicerols: Formats per glicerol i àcids grassos.
  • Fosfolípids: Contenen un grup fosfat.
  • Esfingolípids: Contenen esfingosina.
  • Ceres: Formats per àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga.
• Lípids no saponificables: No contenen àcids grassos.
  • Isoprenoides: com les vitamines A, D, E i K.
  • Esteroides: Com les hormones sexuals i el colesterol.
  • Icosanoides: Com les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens.

Àcids grassos

• Són àcids carboxílics amb una llarga cadena hidrocarbonada no ramificada.
• La seva longitud varia entre 4 i 36 carbonis (C4 o C36).
• Són amfipàtics, amb una cadena hidrocarbonada apolar i un grup carboxil polar.
• Es troben ionitzats al pH fisiològic, alliberant H+.
• Segons els seus enllaços, es classifiquen en:
  • Saturats: Tots els enllaços C-C són simples. Presents a les grasses animals.
  • Insaturats: Presenten un o més dobles enllaços C=C. Presents als greixos vegetals.

Àcids grassos saturats

• No tenen dobles enllaços.
• Cadenes totalment esteses.
• Punt de fusió alt, solen ser sòlids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:0) on X és el nombre de carbonis i 0 és el nombre de dobles enllaços.
• Ex: Àcid hexadecanoic 16:0.

Àcids grassos insaturats

• Contenen un o més dobles enllaços.
• Cadenes amb torsió, produïda pel doble enllaç.
• Isomeria cis-trans.
• Solen ser en configuració cis.
• Punt de fusió baix, solen ser líquids a temperatura ambient.
• Nomenclatura (X:Y) on X és el nombre de carbonis i Y és el nombre de dobles enllaços.
• Ex: Àcid octadecanoic 18:1.

Tipus de greixos

• Olis: Acilglicèrids amb almenys un àcid gras insaturat o de cadena curta. Líquids a temperatura ambient.
• Mantegues: Greixos semisòlids a temperatura ambient. Formats per àcids grassos saturats i de cadena curta.
• Llard: Greixos sòlids a temperatura ambient. Format per àcids grassos saturats de cadena llarga.

Triacilglicerols

• Unió èster d'una molècula de glicerol amb 1, 2 o 3 àcids grassos.
• Monoacilglicerol (1 àcid gras).
• Diacilglicerol (2 àcids grassos).
• Triacilglicerol (3 àcids grassos).
• Poden ser simples (mateix àcid gras) o mixtes (diferents àcids grassos).
• Són insolubles en aigua i menys densos.

Funcions dels triacilglicerols

• Reserva energètica: S'acumulen als adipòcits, cèl·lules de reserva.
• Aïllament tèrmic.
• Coixinet protector.

Ceres

• Èsters d'àcids grassos de cadena llarga saturats o insaturats amb alcohols de cadena llarga.
• Apolars i hidrofòbics.
• Actuen com a repel·lents d'aigua i impermeabilitzants.

Lípids de membrana

• Són lípids complexos formats per:
  • Substància lipídica: àcids grassos.
  • Substància no lipídica: Glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats, sulfats.
• Unitats de glicerol o esfingosina.
• Es classifiquen en fosfolípids (tenen un fosfat) i glucolípids (mono o disacàrid).
• Glicerol: Glicerolípids.
• Esfingosina: Esfingolípids.
• Són substàncies amfipàtiques.
• Formem part de les membranes cel·lulars.

Glicerofosfolípids (fosfoglicèrids)

• Molècules abundants a les membranes de les cèl·lules eucariotes.
• Esterificació d’un àcid fosfatídic amb glicerol.
• Una molècula de glicerol s’uneix a:
  • Un grup fosfat + substància variable.
  • Dues cadenes hidrocarbonades de 16-20 C (saturats) i 10-18 C (insaturats).
• Regió polar: glicerol + grup fosfat + subunitat.
• Regió apolar: les dues cadenes hidrocarbonades.
• Els fosfoglicèrids més abundants són:
  • Fosfatidilserina.
  • Lecitina o fosfatidilcolina.
  • Cefalina o fosfatidiletanolamina.

Factor activador plaquetari (PAF)

• Derivat dels glicerofosfolípids.
• Alliberat pels basòfils.
• Activa les plaquetes i l’alliberament de serotonina (vasoconstrictor).
• Important en la resposta inflamatòria.

Glicoesfingolípids o esfingolípids

• Formats per la unió d'esfingosina, un àcid gras, un alcohol o un glúcid.
• Són abundants a les membranes del cervell.
• Segons el tipus de glúcid que continguin, es diferencien en:
  • Ceramida: Esfingolípid més senzill.
  • Esfingomielina: Unit a una fosfocolina.
  • Cerebròsids: Presenten un monosacàrid.
  • Globòsids: Units a disacàrids o més.
  • Gangliòsids: Presenten un oligosacàrid complex.

Gangliòsids i el grup sanguini ABO

• El grup sanguini ABO es troba codificat pels glúcids dels gangliòsids, els quals es formen a partir d’una glicosiltransferasa codificada pel gen ABO.
• Al·lel A: N-acetilgalactosamina amb fucosa.
• Al·lel B: N-acetilgalactosamina a la part externa.
• Al·lel O: Mutació que inactiva l’enzim.

Degradació dels lípids de membrana

• Els lípids de membrana es reciclen de manera contínua i es degraden al lisosoma.
• Les deficiències en les lipases, enzims que degraden els lípids, poden causar malalties:
  • Niemann-Pick: S’acumula esfingomielina al cervell, provocant retard mental i mort prematura.
  • Tay-Sachs: S’acumula el gangliòsid GM2, provocant retard del creixement, paràlisi, ceguesa i mort als 3-4 anys.

Eicosanoides

• Són lípids que actuen com a missatgers químics.
• Es sintetitzen en un teixit i actuen de manera local.
• Deriven de l’àcid araquidònic, un àcid gras poliinsaturat de 20 carbonis dels fosfolípids de membrana.
• Diversitat funcional: dolor, febre, contraccions uterines, etc.
• Tres tipus:
  • Prostaglandines: Regulen la síntesi d’AMPc. Controlen la contracció de l’úter, el flux sanguini, etc.
  • Tromboxans: Actuen en la formació de coàguls sanguinis.
  • Leucotriens: Importants en processos al·lèrgics i asmàtics.

Isoprenoides o terpens

• Derivats de l’isoprè.
• Estructura molecular i funcions variades.
• En les plantes, responsables de l’olor que desprenen.
• La classificació es basa en el nombre de molècules d'isoprè que contenen:
  • Monoterpens (2 molècules d'isoprè): Substàncies volàtils i aromàtiques.
  • Diterpens (4 molècules d'isoprè): Fitol, vitamina A, E i K.
  • Triterpens (6 molècules d'isoprè): Intermediaris en la síntesi de colesterol.
  • Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): Pigments fotosintètics.
  • Politerpens (molts d'isoprè): Cautxú.

Esteroides

• Compostos policíclics derivats de l’isoprè amb funció estructural i hormonal.
• El més important és el colesterol, component essencial de la membrana dels animals.
• Regula la fluïdesa de la membrana.
• Precursors de molècules com els àcids biliars i hormones esteroidees.

Àcids biliars

• Més polars que els altres esterols.
• Actuen a l’intestí com a detergents emulsionant els greixos.

Hormones esteroides

• Derivades del colesterol.
• Testosterona: Regula l’activitat dels teixits reproductors masculins.
• Estradiol: Regula l’activitat dels teixits reproductors femenins.
• Progesterona: Regula l’activitat dels organismes reproductors femenins.
• Cortisol: Regula la concentració de glucosa en sang.
• Aldosterona: Regula la pressió sanguínia.

Vitamina A

• Es pot obtenir d'un terpè vegetal (tetraterpè), el beta-carotè, que l’hem d’ingerir.
• Important per formar retinal, pigment dels bastonets dels ulls.
• La deficiència de vitamina A pot provocar pell i ulls secs, esterilitat masculina i ceguesa nocturna.

Vitamina D

• Colecalciferol, derivat del colesterol a partir de l’acció de la llum solar.
• Regula la captació de calci en l’intestí i col·labora en la regulació del dipòsit i alliberament de calci als ossos.
• La deficiència de vitamina D pot provocar raquitisme.

Vitamina E

• Tocoferol, antioxidant.
• Hidrofòbic, s’associa amb membranes i depòsits lipídics.
• Protegeix els lípids insaturats de l’oxidació.

Vitamina K

• K1: Prové de les fulles verdes de les plantes.
• K2: Es sintetitza pels bacteris de la flora intestinal.
• Actua en la formació de la protrombina (proteïna essencial per a la formació dels coàguls a la sang).

Lípids: Biomolècules essencials

• Els lípids són biomolècules orgàniques essencials per a la vida.
• Formats per carboni, hidrogen, oxigen i, en alguns casos, nitrogen, fòsfor i sofre.
• Són apolars i hidrofòbics, la qual cosa els fa insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.
• Funcions importants: reserva energètica, estructura de les membranes cel·lulars, coenzims, hormones, pigments, aïllament tèrmic, impermeabilització, portadors d'electrons i molècules senyalitzadores.

Tipus de lípids

• Saponificables: Contenen àcids grassos i poden reaccionar amb hidròxids alcalins per formar sabó.
  • Acilglicerols: Formats per glicerol i àcids grassos.
  • Fosfolípids: Contenen un grup fosfat.
  • Esfingolípids: Contenen esfingosina.
  • Ceres: Formats per àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga.
• No saponificables: No contenen àcids grassos.
  • Isoprenoides: Com les vitamines A, D, E i K.
  • Esteroides: Com les hormones sexuals i el colesterol.
  • Icosanoides: Com les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens.

Àcids grassos

• Àcids carboxílics amb una llarga cadena hidrocarbonada no ramificada.
• La seva longitud varia entre 4 i 36 carbonis.
• Són amfipàtics, amb una cadena hidrocarbonada apolar i un grup carboxil polar.
• Es troben ionitzats al pH fisiològic, alliberant H+.
• Classificació:
  • Saturats: No tenen dobles enllaços. Presenten un punt de fusió alt i solen ser sòlids a temperatura ambient.
  • Insaturats: Contenen un o més dobles enllaços. Presenten un punt de fusió baix i solen ser líquids a temperatura ambient.

Triacilglicerols

• Unió èster d'una molècula de glicerol amb 1, 2 o 3 àcids grassos.
• Poden ser simples (mateix àcid gras) o mixtes (diferents àcids grassos).
• Funcions: reserva energètica, aïllament tèrmic, coixinet protector.

Ceres

• Èsters d'àcids grassos de cadena llarga amb alcohols de cadena llarga.
• Apolars i hidrofòbics.
• Actuen com a repel·lents d'aigua i impermeabilitzants.

Lípids de membrana

• Lípids complexos formats per:
  • Substància lipídica: àcids grassos.
  • Substància no lipídica: Glúcids, àcid fosfòric, derivats aminats, sulfats.
• Es classifiquen en fosfolípids (tenen un fosfat) i glucolípids (mono o disacàrid).
• Són substàncies amfipàtiques i formen part de les membranes cel·lulars.
• Glicerofosfolípids: Molècules abundants a les membranes de les cèl·lules eucariotes.
  • Una molècula de glicerol s'uneix a un grup fosfat + substància variable i dues cadenes hidrocarbonades.
  • Regió polar: glicerol + grup fosfat + subunitat.
  • Regió apolar: les dues cadenes hidrocarbonades.
  • Els fosfoglicèrids més abundants són: Fosfatidilserina, Lecitina o fosfatidilcolina, Cefalina o fosfatidiletanolamina, Factor activador plaquetari (PAF).
• Glicoesfingolípids: Formats per la unió d'esfingosina, un àcid gras, un alcohol o un glúcid.
  • Abundants a les membranes del cervell.
  • Classificació: Cerámida, Esfingomielina, Cerebròsids, Globòsids, Gangliòsids.

Eicosanoides

• Lípids que actuen com a missatgers químics de manera local.
• Són derivats de l'àcid araquidònic, un àcid gras poliinsaturat de 20 carbonis dels fosfolípids de membrana.
• Diversitat funcional: dolor, febre, contraccions uterines, etc.
• Classificació: Prostaglandines, Tromboxans, Leucotriens.

Isoprenoides o terpens

• Derivats de l'isoprè amb funció estructural i hormonal.
• En les plantes, responsables de l'olor que desprenen.
• Classificació: Monoterpens, Diterpens, Triterpens, Tetraterpens, Politerpens.

Esteroides

• Compostos policíclics derivats de l'isoprè.
• El més important és el colesterol, component essencial de la membrana dels animals.
• Regula la fluïdesa de la membrana.
• Precursors de molècules com els àcids biliars i hormones esteroidees.

Vitamines

• Vitamina A: Importants per formar el retinal, pigment dels bastonets dels ulls.
• Vitamina D: Regula la captació de calci en l'intestí.
• Vitamina E: Antioxidant
• Vitamina K: Actua en la formació de la protrombina, proteïna essencial per a la formació dels coàguls a la sang.