Tema 3: Lípids

Molècules orgàniques hidrofòbiques (repel·len l'aigua).

Èsters d'àcids grassos de cadena llarga i alcohols de cadena llarga.

Lípids que no es dissolen en aigua.

Component principal dels lípids, amb cadenes hidrocarbonades.

Alcohol de 3 carbonis que forma part dels glicerofosfolípids

Lípids amb components lipídics i no lipídics, formant part de les membranes cel·lulars.

Lípids de membrana que contenen un grup fosfat.

Tipus de fosfolípid que inclou glicerol.

Grup diferent al fosfat que s'uneix al glicerol en els glicerofosfolípids.

Àcids grassos que no tenen enllaços dobles entre els seus àtoms de carboni.

Àcids grassos que tenen un o més enllaços dobles entre els seus àtoms de carboni.

Utilitza la fórmula X:Y, on X és el nombre d'àtoms de carboni i Y és el nombre d'enllaços dobles.

Acilglicèrids que conté almenys un àcid gras insaturat o de cadena curta. Són líquids a temperatura ambient.

Greixos semi-sòlids a temperatura ambient, formats per àcids grassos saturats i de cadena curta.

Unió d'una molècula de glicerol amb 3 àcids grassos a través d'enllaços èster.

Els TAG són la forma principal de reserva d'energia en els animals i s'emmagatzemen a les cèl·lules adiposes. Són molt eficients per emmagatzemar energia.

Temperatura a la que una substància passa de sòlid a líquid.

Forma dels enllaços dobles que donen lloc a disposicions diferents dels grups al voltant de l'enllaç.

Tipus de fosfolípid que conté glicerol com a component estructural principal.

Un glicerofosfolípid abundant a les membranes cel·lulars, també coneguda com a lecitina.

Un glicerofosfolípid component de les membranes, també coneguda com a cefalina.

Un glicerofosfolípid que forma part de les membranes cel·lulars, important a algunes membranes nervioses.

Fosfolípid de membrana, especialment abundant a la membrana mitocondrial.

Derivada dels glicerofosfolípids i alliberada pels basòfils, activa plaquetes i la resposta inflamatòria.

Tipus de lípid de membrana format per esfingosina, àcid gras i glúcid/alcohol.

Glicosfingolípids que conté fosfocolina com a component, important a la beina de mielina.

Tipus de glicosfingolípid més senzill en els quals es basen la majoria.

Glicosfingolípids que presenten un sol monosacàrid, (galactosa o glucosa).

Són un tipus de lípid que conté un oligosacàrid complex amb una molècula d'àcid siàlic. Actuen com a comunicadors i senyals intercel·lulars.

Determinat pels glúcids dels gangliòsids, que es formen a partir d'una glicosiltransferasa codificada pel gen ABO.

Codifica la N-acetilgalactosamina amb fucosa.

Codifica la N-acetilgalactosamina en la part externa de la molècula.

Produeix una mutació que inactiva l'enzim necessari per a la formació de gangliòsid (glicosi transferasa).

Procés continu de degradació de lípids de membrana al lisosoma.

Defectes en les lipases que degraden els lípids, produeixen acumulacions de lípids en diferents òrgans.

Acumulació de esfingomielina al cervell, que produeix retard mental i mort prematura.

Acumulació del gangliòsid GM2, que causa retard del creixement, paràlisi, ceguesa i mort als 3-4 anys.

Lípids que actuen com a missatgers químics a nivell local, derivats de l'àcid araquidònic. Tenen diverses funcions, incloent dolor, febre i contraccions uterines.

Tipus d'eicosanoides que regulen processos com la contracció uterina, la inflamació i la temperatura corporal.

Tipus d'eicosanoides que intervenen en la formació de coàguls i la regulació del flux sanguini.

Tipus d'eicosanoides importants en processos al·lèrgics i asmàtics.

És un terpè vegetal (tetraterpè), beta-carotè (precursor), important per formar el pigment retinal en els bastonets dels ulls. Es troba a la llet, fetge, rovell d'ou i vegetals amb pigments.

Provoca pell i ulls secs, esterilitat masculina i ceguesa nocturna.

És una vitamina esteroïdea (colecalciferol) que es forma a la pell amb la llum del sol. Regula la captació de calci a l'intestí i l'equilibri als ossos.

Malaltia causada per una deficiència de vitamina D.

Rovell d'ou, olis de fetge de peix, llet i formatge.

Antioxidant hidròfob que protegeix els lípids insaturats de l'oxidació, important per a les membranes.

Olis vegetals, nous i vegetals verds.

Important per la formació de protrombina, essencial per als coàguls de sang. K1 prové de plantes i K2 es sintetitza pels bacteris.

Verdures de fulla verda, rovell d'ou i oli de soja.

Controla la contracció de la musculatura de les vies aèries superiors i un excés produeix atacs d'asma.

Inhibeixen l'enzim COX, interrompent la producció de prostaglandines i tromboxans.

Inhibeix l'enzim COX només al cervell, tenint una acció antipirètica.

Derivats del isoprè, estructures moleculars amb funcions variades, importants en plantes com a olors.

Substàncies volàtils i aromàtiques, amb 2 molècules d'isoprè. Exemples inclouen geraniol, pinen, timol i aldehid cinàmic.

Amb 4 molècules d'isoprè, com el fitol, component de la clorofil·la, i vitamines liposolubles A, E i K.

Amb 6 molècules d'isoprè, són intermediaris en la síntesi del colesterol.

Amb 8 molècules d'isoprè, són pigments fotosintètics com els carotenoides (carotens, licopens i xantofil·les).

Amb milers d'unitats d'isoprè i exemples inclouen el cautxú.

Compostos policíclics derivats de l'isoprè, amb importants funcions estructurals i hormonals, com el colesterol.

Esteroide important, component essencial de les membranes animals amb estructura rígida, regulana la fluïdesa.

Esterols més polars que actuen com a detergents, emulsionant greixos a l'intestí per a la digestió.

Derivats del colesterol amb funcions hormonals, com la testosterona, l'estradiol i la progesterona.

Hormona androgena que regula els teixits reproductors masculins.

Hormona estrògena que regula els teixits reproductors femenins.

Precursor de testosterona i estradiol, important en el cicle menstrual i l'embaràs.

Hormona de l'escorça suprarenal que regula la concentració de glucosa en la sang.

Hormona de l'escorça suprarenal que regula la pressió sanguínia i la concentració de sodi.