Tema 2 : Glucids

Glúcids

• Biomolècules més abundants de la Terra
• Composició: Carboni, Hidrogen i Oxigen (també poden contenir N, S i P)
• Aspect: Blancs, gust dolç, tot i que no tots ho tenen.
• Funció: Energia (glicogen, midó). Estructura (quitina, cel·lulosa)
• Les plantes fixen cada any 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

Classificació

• Sacàrid (sakcharon = sucre)
  • Monosacàrids: glucosa (unitat bàsica).
  • Disacàrids: Lactosa, maltosa (dos monosacàrids units per enllaç o-glicosídic).
  • Oligosacàrids: fins a 20 monosacàrids units.
  • Polisacàrids: formats per n unitats de monosacàrids; hi ha polisacàrids lineals (cel·lulosa) i ramificats (midó, glicogen).

Monosacàrids

• Fórmula general: (CH2O)n (n=3-7)
• Propietats: Sòlids, blancs, solubles en aigua, gust dolç i caràcter reductor.
• Sufix: -osa (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa)
• No tenen enllaços dobles entre carbonis
• Aldoses / Cetoses (grup carbonil) tots els C restants units a grups OH.
• Les trioses (monosacàrids més senzills), C3H6O3
• Pentoses i hexoses (més abundants)

Isomeria

• Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química, diferent localització dels grups funcionals.
• Estereoisòmers: mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
  • Enantiòmers: estereoisòmers d'imatge especular no superponible. Desvien la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (Dextrogira- / Levogira-) segons la posició del C quiral més allunyat de l'aldehid o cetona respecte al gliceraldehid.
  • Diastereoisòmers: estereoisòmers amb un sól canvi (Epímers) o més d’un que no tenen una imatge especular entre ells. Propietats físico-químiques diferents.
  • Epímers: diastereosiòmers amb un sol canvi.

Estructura cíclica en dissolució

• En solució aquosa els monosacàrids de 5 o més C es troben en forma cíclica.
• El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o a la cetona per formar una estructura cíclica.
• Reacció Hemiacetal (aldehids) o Hemicetal (cetones).
• Estructures cícliques es representen en projeccions de Hawort.
• Aldoses de 6 C formen hexàmers (Piranoses).
• Cetoses de 6 C i aldoses de 5 formen pentàgons (Furanoses).

Isomeria a les formes cícliques

• El C 1 (en unir-se al C5) es converteix en un nou C asimètric o quiral anomenat C anòmer.
• Els isòmers respecte aquest C s'anomenen Anòmers (imatge especular que no es pot superposar).
• Segons la posició del grup OH en aquest carboni els Anòmers s'anomenen α o β.

Resum dels isòmers

• Isòmers: Configuratius, Estereoisòmers
  • Diastereoisòmers, epímers.
  • Enantiòmers (D-, L-)
  • Anòmers (α i β)
• Isòmers estructurals: (figuratius) mateixa fórmula molecular, però els àtoms estan enllaçats en diferent ordre.
• Estereoisòmers: mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
• Enantiòmers: imatge especular no superponible.
• Diastereoisòmers: no tenen una imatge especular entre ells.

Monosacàrids modificats

• Derivats dels monosacàrids amb modificacions.
  • Per reducció, oxidació, o addició de grups substituint un dels grups OH.

1. Sucres fosfat

• Monosacàrids units mitjançant un enllaç èster a un grup fosfat.
• Importants en la glicòlisi.
• G6P no creua les membranes.
• Riboses del DNA poden estar fosforilades.

2. Desoxisucres:

• Han perdut un grup OH.
• La desoxirribosa es troba al DNA.
• Ribosa, desoxirribosa, galactosa, fucosa.

3. Gluco-alcohols

• Addició de grups OH (sorbitol, manitol, inositol).
• S'originen per reducció (guanyen electrons) del grup carbonil (aldehid o cetona) a alcohol CH2OH.
• Són edulcorants.

4. Amino-glúcids o aminosucres

• Addició d’un grup amino (D-glucosamina i D galactosamina).
• Importants en la formació de la matriu extracel·lular i teixit connectiu.

5. Gluco-àcids o Oxidaciones Sucres àcids

• Addició d’un grup Carboxilic.
• Sucres urònics (identificats a partir de l'orina).
• S'originen en oxidar-se l'alcohol del C6 de les aldohexoses formant un grup carboxílic COOH.
• Són importants precursors dels sucres del teixit connectiu (Condroitina).

Enllaç Glicosídic

• Els monosacàrids s’uneixen per formar molècules més complexes.
• Oligosacàrids: 2 o més monosacàrids units (fins a 10).
• Disacàrids: unió de dos monosacàrids.
• Polisacàrids: milers de monosacàrids.
• Enllaç O-glicosílic: Es dóna entre el grup OH d’un monosacàrid amb el grup OH del següent.
  • Reacció de condensació: s'allibera una molècula d'aigua i requereix energia.
  • Ruptura de l'enllaç O-Glicosídic per Hidròlisi: consumeix una molècula d'aigua i també requereix energia.
  • Els números indiquen els C que formen l'enllaç O-glicosílic i α / β segons l'anòmer del primer monosacàrid.

Principales disacàrids

• Sacarosa: Glucosa (1-2) Fructosa - Disacàrid més abundant a les plantes, transport de sucres.
• Lactosa: Galactosa (1-4) Glucosa - Sucre de la llet.
• Maltosa: Glucosa (1-4) Glucosa - S'origina al degradar el midó; en germinats, es consumeix el midó de la llavor.

Polisacàrids

• Macromolècules (de centenars a milers de monosacàrids) formades per monosacàrids units per l’enllaç O-Glucosídic.
• Molt abundants en la natura
• Majoritàriament insolubles en aigua, (alguns formen dispersions col·loidals)
• No són dolços.
• Funcions:
  • Energètiques (magatzem de glucosa): Glicogen i midó.
  • Estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina).

Classificació dels polisacàrids

• Homopolisacàrids: mateix monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: diferent monosacàrid.
• Lineals: cadena simple.
• Ramificats: cadena amb diversos punts de ramificació.

Homopolisacàrids

• Un únic tipus de monosacàrid que es repeteix (hexoses, pentoses).
• Reserva energètica (enllaç α ):
  • Midó
  • Glicogen
  • Dextrans.
• Estructurals (enllaç β):
  • Cel·lulosa
  • Quitina (N-acetil-glucosamina)

Homopolisacàrids energètics

• Midó:
  • Format per amilosa (30%) i amilopectina (70%) (α-D-glucoses)).
  • Polisacàrid de reserva vegetal.
  • Amilosa: cadena Lineal Gluα(1-4).
  • Amilopectina: cadena lineal α(1 à 4) amb ramificacions α(1 à 6) cada 24-30 residus.
• Glicogen:
  • Polisacàrid de reserva animal.
  • Lineal amb enllaços α(1 à 4) i ramificacions (1 à 6) però més que el midó (8-12 residus).
  • La seva hidròlisi dóna lloc a glucosa 1P.
  • Es troba al fetge (7% del seu pes) i els músculs.

Dextrans

• Homopolisacàrids de glucosa típics de bacteries i llevats.
• La placa bacteriana de les dents és rica en dextrans.
• Usos en sanitat: injectat en plasma redueix la viscositat de la sang a l'incrementar la pressió osmòtica.

Cel·lulosa

• Estructural, industrial.
• β(1 à 4) (D-glucoses), lineal; les cadenes formen ponts d'H generant xarxes resistents.

Quitina

• Polisacàrid format per residus d’N-acetil-D-glucosamina.
• Enllaç β(1 à 4).
• Es formen ponts d'H entre les cadenes formant estructures rígides i resistents que poden patir calcificacions, tot donant una major resistència.
• Segon polisacàrid més abundant.

Heteropolisacàrids

• Polisacàrids formats per diferents monosacàrids.
• Formen part de la matriu extracel·lular i es troben lliures, o units a proteïnes formant glicoconjugats.

1. Peptidoglicà. Paret bacteriana

• Format per un heteropolisacàrid que alterna N-acetilglicosamina i àcid muràmic amb enllaços β 1–4.
• Aquests polisacàrids lineals s’entrellacen entre ells mitjançant petits pèptids formant el Peptidoglicà.
• El lisozima trenca l’enllaç β 1–4, matant les bacteries per osmosi.
• El Lisozima es troba a les llàgrimes i a la saliva.

2. Agarosa. Gels

• Agar: Paret cel·lular d’algunes algues.
• Format per dos heteropolisacàrids: agar lineal i la agaropectina ramificat.
• L'agar forma estructures helicoidals que retenen aigua formant una matriu extracel·lular en forma de gel.
• S’utilitza en el laboratori per separar el DNA o RNA.

3. Glucosaminoglucans GAGs o mucopolisacàrids

• Components de la matriu extracel·lular.

Matriu extracel·lular

• Glucosaminoglucans (GAGs): heteropolisacàrid que es troba a la matriu extracel·lular (espai extracel·lular on trobem un fluid i al teixit connectiu).
  • Associats amb proteïnes (colàgena, elastina, fibronectina) i es poden unir entre elles per formar agregats.
  • Diferents tipus:
    • Àcid hialurònic (líquid sinovial, propietats lubricants).
    • Sulfat de Condroitin i Dermatan (a la pell, dona elasticitat, cartíleg).
    • Sulfat de Queratan (cabells, peülles, banyes, ungles, cartíleg).
    • Heparina (anticoagulant natural).

Àcid hialurònic

• Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
• Cadenes llargues.
• Forma solucions transparents i viscoses.
• Forma el líquid sinovial de les articulacions, el humor vitri dels ulls (hyalos=vidre).
• Forma matriu extracel·lular de tendons i cartílag.
• La hialuronidasa, un enzim secretat per bacteries, degrada l'àcid hialurònic, facilitant la infecció.
• L'esperma degrada hialuronat de l’òvul.

Sulfat de Condroitin

• (chondros= cartíleg)
• Teixits cartilaginosos, responsable de l’elasticitat i resistència de cartíleg, tendons, lligaments i parets de la aorta.
• Àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4 (6)-sulfat.
• GAGs més curts i es troba unit a proteïnes.

Sulfat de Dermatan

• (derma=pell)
• Similar al sulfat de Condroitin, es troba a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.

Sulfat de Queratan

• (keras=banya)
• Còrnea, teixits cartilaginosos, òssos i teixit mort extern: cabells, ungles, banyes, urpes, peülles.
• D-Galactosa i N-acetilglucosamina (6)-sulfat.

Heparina

• Del grec Hepar (fetge), anticoagulant produït pels mastòcits.
• S’uneix a l’antitrombina inhibint l’acció de la proteasa Trombina.

Glucoconjugats

• Glúcids units a una proteïna o lípid.
• Proteoglicans: macromolècules de la superficie cel·lular o la matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units a una proteïna de membrana o de la matriu extracel·lular.
• Glicoproteïnes: un o més oligosacàrids units a una proteïna.
• Glicolípids: lípids de membrana amb oligoscàrids units a la part polar del lípid.

Proteoglicans

• Macromolècules de la superficie cel·lular o de la matriu extracel·lular amb cadenes de Glicosaminglicans GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
• Agregats: complexos extracel·lulars de proteïna i GAGS estructurats a partir d’una cadena d’àcid hialurònic.

Estructura de la matriu extracel·lular i la cèl·lula

• Integrines: connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet, permetent la comunicació.
• Les proteïnes Colàgena, Fibronectina, Elastina i els Proteoglicans composen la matriu extracel·lular.
• Proteoglicans de membrana contribueixen a la comunicació cel·lular.
• Filaments d'actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

Glicoproteïnes

• Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als AA.
• Els sucres de les glucoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana.
• Tenen un paper important en el mecanisme de reconeixement cèl·lula-cèl·lula (importants en els estudis de càncer, fertilització...).
• Exemples: Glicoforina A, Hormones (FSH, LTH) i les immunoglobulines.

Glicolípids

• Glúcids units a la part polar de lípids de membrana.
• Gangliòsids: lípids de membrana on la part polar és un sucre.
• Ajuden a la relació cel·lular, també associats a proteïnes de membrana afavorint la comunicació membrana-exterior o cèl·lula-cèl·lula.
• Trobem O-glicosilació, lípids units als sucres fent que el sucre quedi ancorat a la cèl·lula.
• Important en grups sanguinis (el glucolípid que te a la membrana determina el grup sanguini).

Comunicació cel·lular

• Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
• Lectines: proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
  • Hepatòcits tenen lectines que reconeixen les seqüències de glúcids dels eritòcits vells per eliminar-los.
  • Virus de la grip: lectines que reconeixen els sucres de la cèl·lula hosta.
  • Virus de l'Herpes també infecten mitjançant Lectines.
• P-selectines: alenteixen els linfòcitsT en la superficie dels vasos inflamats per iniciar l'atac immunologic.
• La tòxina produïda per la bacteria del còlera reconeixen els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

Glúcids: biomolècules abundants

• Els glúcids són les biomolècules més abundants de la Terra, formats per carboni, hidrogen i oxigen, amb la fórmula general (CH₂O)n.
• A més dels tres elements principals, poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
• Són blancs, generalment amb gust dolç, però no tots ho tenen.
• Cada any les plantes fixen 100.000 tones de CO₂ en cel·lulosa i altres productes.
• Tenen funcions energètiques, com l'emmagatzematge de glucosa en forma de glicogen o midó, i estructurals, com en el cas de la quitina i la cel·lulosa.

Classificació dels glúcids

• Els glúcids es classifiquen segons la seva mida:
  • Monosacàrids: Unitat bàsica dels glúcids, com la glucosa.
  • Disacàrids: Formats per la unió de dos monosacàrids, com la lactosa o la maltosa, mitjançant un enllaç O-glicosídic.
  • Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
  • Polisacàrids: Formats per la unió de nombrosos monosacàrids, com la cel·lulosa (lineal) o el midó i el glicogen (ramificats).

Monosacàrids

• Són sòlids, blancs, solubles en aigua, amb gust dolç i un caràcter reductor.
• Acaben en -osa (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa) segons el nombre de carbonis.
• Tenen un grup carbonil (aldehid o cetona) i la resta de carbonis units a grups OH.
• Les trioses (C₃H₆O₃) són els monosacàrids més senzills.
• Les pentoses i hexoses són els més abundants.

Isomeria en els glúcids

• Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química, però diferent localització dels grups funcionals.
• Estereoisòmers: Mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
  • Enantiòmers: Imatge especular no superponible, amb propietats físiques similars, però desviant la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (Dextrogira- / Levogira-).
  • Diastereoisòmers: No són imatge especular entre ells, amb propietats físiques diferents.
    • Epímers: Diastereoisòmers amb un sol canvi en la posició d'un grup funcional.

Estructura cíclica dels monosacàrids

• En dissolució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis es troben en forma cíclica.
• El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o cetona, formant una estructura cíclica.
• Aquesta reacció es coneix com a reacció hemiacetal per als aldehids o hemicetal per a les cetones.
• Les estructures cícliques es representen en projeccions de Haworth.
• Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses.
• Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàgons anomenats furanoses.

Isomeria en les formes cícliques

• Al formar-se l'enllaç cíclic, el C-1 es converteix en un nou carboni asimètric (quiral) anomenat C anòmer.
• Els isòmers que es formen respecte a aquest C s'anomenen anòmers (imatge especular que no es pot superposar).
• Els anòmers s'anomenen α o β segons la posició del grup OH en el carboni anomèric.

Monosacàrids modificats

• Són derivats dels monosacàrids, amb modificacions per reducció, oxidació o addició de grups:
  • Sucres fosfat: Afegeix un grup fosfat. Importants en la glicòlisi, com la glucosa 6-fosfat (G6P) i la fructosa 6-fosfat (F6P).
  • Des-oxisucres: Han perdut un grup OH, com la desoxirribosa (present en el DNA).
  • Gluco-alcohols: Addició de grups OH, com el sorbitol, manitol i inositol.
  • Amino-glúcids o aminosucres: Addició d'un grup amino, com la glucosamina i la galactosamina.
  • Gluco-àcids o Oxidaciones Sucres àcids: Addició d'un grup carboxílic, com l'àcid glucurònic i l'àcid galacturònic.

Enllaç glicosídic

• Els monosacàrids s'uneixen per formar molècules més complexes.
• Enllaç O-glicosídic: Reacció de condensació que uneix el grup OH d'un monosacàrid amb el grup OH del següent, alliberant una molècula d'aigua.
  • Els números indiquen els carbonis que formen l'enllaç i α / β segons l'anòmer del primer monosacàrid.

Disacàrids

• Sacarosa: Glucosa (1-2) Fructosa. És el disacàrid més abundant en les plantes.
• Lactosa: Galactosa (1-4) Glucosa. És el sucre de la llet.
• Maltosa: Glucosa (1-4) Glucosa. S'origina al degradar el midó.

Polisacàrids

• Macromolècules formades per centenars o milers de monosacàrids units per l'enllaç O-glicosídic.
• Molt abundants en la natura.
• Majoritàriament insolubles en aigua.
• Funcions energètiques: emmagatzematge de glucosa (glicogen i midó).
• Funcions estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina.

Classificació dels polisacàrids

• Homopolisacàrids: Formats per un únic tipus de monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: Formats per diferents tipus de monosacàrids.

Homopolisacàrids

• Reserva energètica:
  • Midó: Format per amilosa (30%) i amilopectina (70%).
  • Glicogen: Polisacàrid de reserva animal, amb ramificacions més freqüents que el midó.
• Estructurals:
  • Cel·lulosa: Polisacàrid estructural de les plantes.
  • Quitina: Polisacàrid estructural dels crustacis i insectes.

Homopolisacàrids energètics

• Midó:
  • Amilosa: Cadea lineal.
  • Amilopectina: Cadea lineal amb ramificacions.
• Glicogen:
  • Cadea lineal amb ramificacions.
  • Es troba al fetge i els músculs.

Dextrans

• Homopolisacàrid de glucosa típic de bacteris i llevats.

Heteropolisacàrids

• Formats per diferents monosacàrids.
• Formen part de la matriu extracel·lular o s'uneixen a proteïnes.
• Exemples:
  • Peptidoglicà: Paret bacteriana.
  • Agarosa: Gels.
  • Glucosaminoglucans (GAGs) o mucopolisacàrids: Components de la matriu extracel·lular.

Agar o Agarosa

• Paret cel·lular d'algunes algues.
• Forma estructures helicoidals que retenen aigua.
• S'utilitza en el laboratori per separar DNA o RNA.

Matriu extracel·lular

• Glucosaminoglucans (GAGs): Heteropolisacàrids que es troben a la matriu extracel·lular.
• Tipus de GAGs:
  • Àcid hialurònic: Present al líquid sinovial i l'humor vitri.
  • Sulfat de Condroitin: Present al cartíleg, tendons i lligaments.
  • Sulfat de Dermatan: Present a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.
  • Sulfat de Queratan: Present a la còrnea, cartíleg, ossos i teixit mort extern.
  • Heparina: Anticoagulant natural.

Glucoconjugats

• Glúcids units a una proteïna o lípid.
• Tipus de glucoconjugats:
  • Proteoglicans: Cadenes de GAGs units a una proteïna.
  • Glicoproteïnes: Oligosacàrids units a una proteïna.
  • Glicolípids: Lípids de membrana amb oligoscàrids units a la part polar.

Proteoglicans

• Macromolècules de la superfície cel·lular o de la matriu extracel·lular.
• Cadenes de GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
• Agregats: Complexos extracel·lulars de proteïna i GAGs.

Estructura de la matriu extracel·lular i la cèl·lula

• Integrines: Connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet.
• Proteïnes de la matriu extracel·lular: Colàgena, fibronectina, elastina i proteoglicans.
• Filaments d'actina: Formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

Glicoproteïnes

• Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als aminoàcids.
• Els sucres de les glucoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana, amb un paper important en el mecanisme de reconeixement cel·lular.

Glicolípids

• Glúcids units a la part polar de lípids de membrana.
• Ajuden a la relació cel·lular i s'associen a proteïnes de membrana.
• Importants en el sistema de grups sanguinis.

Comunicació cel·lular

• Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
• Lectines: Proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
  • Hepatòcits, virus de la grip, virus de l'Herpes, P-selectines, tòxina del còlera.

Glúcids

• Són les biomolècules més abundants a la Terra.
• Estan compostes principalment per carboni, hidrogen i oxigen, però també poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
• Generalment són blancs i dolços, però no tots ho són.
• Cada any, les plantes fixen 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

Funcions dels Glúcids

• Tenen funcions energètiques: el glicogen i el midó s’utilitzen com a reserves d’energia per convertir-se en glucosa.
• Tenen funcions estructurals: la quitina i la cel·lulosa formen part de les estructures d'alguns organismes.

Classificació dels Glúcids

• Monosacàrids: són la unitat bàsica dels glúcids i no es poden descompondre en molècules més simples. Exemples: glucosa, fructosa.
• Disacàrids: es componen de dos monosacàrids units per un enllaç glucosídic. Exemples: lactosa, maltosa.
• Oligosacàrids: contenen entre 2 i 20 monosacàrids units.
• Polisacàrids: estan formats per centenars o milers de monosacàrids units per enllaços glucosídics. Poden ser lineals (cel·lulosa) o ramificats (midó, glicogen).

Monosacàrids

• Tenen la fórmula general (CH2O)n, on n varia entre 3 i 7.
• Són sòlids, blancs, solubles en aigua, dolços i tenen caràcter reductor.
• El sufix "-osa" s’utilitza per nomenar les molècules (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
• No presenten enllaços dobles C-C.
• S’agrupen en aldoses (grup carbonil a l’extrem) i cetoses (grup carbonil al centre de la molècula), tots els altres carbonis estan units a grups OH.
• Les trioses són els monosacàrids més senzills (3C) i les pentoses i hexoses són els més abundants.

Isomeria dels Glúcids

• Els glúcids poden presentar isomeria:
  • Isòmers estructurals: tenen la mateixa fórmula química, però els grups funcionals estan distribuïts de manera diferent.
  • Estereoisòmers: tenen la mateixa connexió àtom a àtom, però difereixen en l’orientació espacial dels àtoms.
  • Enantiòmers: són estereoisòmers que són imatges especulars no superponibles. Presenten propietats físiques idèntiques, però desvien la llum polaritzada en direccions oposades.
  • Dextrogira (+): desvien la llum polaritzada cap a la dreta.
  • Levogira (-): desvien la llum polaritzada cap a l’esquerra.
  • Diastereoisòmers: són estereoisòmers que no són imatges especulars, amb un únic canvi (epímers) o més d’un. Tenen propietats físico-químiques diferents.
  • Epímers: diastereoisòmers que difereixen únicament en la configuració d’un sol carboni asimètric.

La Forma Cíclica dels Monosacàrids

• En solució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis es troben en forma cíclica.
• El grup OH del carboni 5 s’uneix al grup aldehid o cetona, formant una estructura cíclica.
  • Reacció hemiacetal per als aldehids.
  • Reacció hemicetal per a les cetones.
• Les estructures cícliques es representen amb les projeccions de Haworth.
• Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses per la seva semblança al pirà.
• Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàgons i s’anomenen furanoses per la seva semblança al furà.

Isomeria en les Formes Cícliques

• El carboni anomèric: es forma un nou carboni asimètric (quiral) quan el carboni 1 s’uneix al carboni 5.
• Anòmers: són isòmers que difereixen en la configuració del carboni anomèric.
  • α: grup OH en el carboni anomèric cap avall respecte al plànol de l’anell.
  • β: grup OH en el carboni anomèric cap amunt respecte al plànol de l’anell.

Resum de la Isomeria

• Isòmers:
  • Configuracionals:
    • Estereoisòmers:
      • Diastereoisòmers: epímers
      • Enantiòmers (D-, L-)
    • Anòmers (α, β)
  • Estructurals

Monosacàrids Modificats

• Són derivats dels monosacàrids modificats per reducció, oxidació o addició de grups funcionals.
• Sucres fosfat: s’afegeix un grup fosfat al monosacàrid. Importants en la glicòlisi. Exemple: glucosa 6-fosfat (G6P).
• Desoxisucres: han perdut un grup OH. Exemples: desoxirribosa (DNA), ribosa.
• Glucoalcohols: addició d’un grup OH. S’originen per reducció del grup carbonil a alcohol. Exemples: sorbitol, manitol, inositol.
• Amino-glúcids o aminosucres: es substitui un grup OH per un grup amino (NH2). Exemples: glucosamina, galactosamina.
• Gluco-àcids: s’afegeix un grup carboxílic (COOH) al monosacàrid. Són importants en la formació del teixit connectiu. Exemples: àcid glucurònic, àcid galacturònic.

Enllaç Glicosídic

• Els monosacàrids s’uneixen per a formar molècules més complexes mitjançant un enllaç O-glicosídic.
• Oligosacàrids: 2 o més monosacàrids units.
• Disacàrids: 2 monosacàrids units.
• Polisacàrids: milers de monosacàrids units.
• Enllaç O-glicosídic: Es forma entre el grup OH d’un monosacàrid i el grup OH d’un altre monosacàrid mitjançant una reacció de condensació que allibera una molècula d'aigua.
• La ruptura de l’enllaç O-glicosídic (hidròlisi) requereix una molècula d'aigua.
• Els números indiquen els carbonis que formen l’enllaç O-glicosídic i α/β indiquen l’anòmer del primer monosacàrid.

Principals Disacàrids

• Sacarosa: glucosa (1-2) fructosa.
• Lactosa: galactosa (1-4) glucosa.
• Maltosa: glucosa (1-4) glucosa.

Polisacàrids

• Macromolècules (centenars a milers de monosacàrids) formades per monosacàrids units per enllaços O-glicosídics.
• Molt abundants a la natura.
• La majoria són insolubles en aigua. Alguns formen dispersions col·loidals.
• No són dolços.
• Funcions:
  • Energètiques: glicogen i midó.
  • Estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina.

Classificació dels Polisacàrids

• Homopolisacàrids: compostos per un únic tipus de monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: compostos per diferents tipus de monosacàrids.
• Lineals o ramificats.

Homopolisacàrids

• Un únic tipus de monosacàrid que es repeteix (hexoses, pentoses).
• Reserva energètica (enllaç α): midó, glicogen i dextrans.
• Estructurals (enllaç β): cel·lulosa i quitina (N-acetil-glucosamina).

Homopolisacàrids Energètics

• Midó: format per amilosa (30%) i amilopectina (70%).
  • Amilosa: cadena lineal de glucosa (α 1-4).
  • Amilopectina: cadena lineal de glucosa (α 1-4) amb ramificacions (α 1-6) cada 24-30 residus.
• Glicogen: polisacàrid de reserva animal.
  • Cadena lineal de glucosa (α 1-4) amb ramificacions (α 1-6) més freqüents que en el midó (cada 8-12 residus).
  • La seva hidròlisi dóna lloc a glucosa 1-P.
  • Es troba al fetge (7% del seu pes) i als músculs.
• Dextrans: homopolisacàrids de glucosa típics de bacteris i llevats.
  • La placa bacteriana de les dents és rica en dextrans.
  • S’utilitzen en la sanitat per a reduir la viscositat de la sang.

Homopolisacàrids Estructurals

• Cel·lulosa: estructural, indústria.
  • β (1-4) (D-glucoses), lineal.
  • Les cadenes formen ponts d'hidrogen generant xarxes resistents.
• Quitina: polisacàrid format per residus de N-acetil-D-glucosamina.
  • β (1-4).
  • Es formen ponts d’hidrogen entre les cadenes, formant estructures rígides i resistents que poden patir calcificacions.
  • És el segon polisacàrid més abundant.

Heteropolisacàrids

• Són polisacàrids formats per diferents monosacàrids.
• Formen part de la matriu extracel·lular i es troben lliures o units a proteïnes formant glicoconjugats.

Heteropolisacàrids Importants

• Peptidoglicà: Paret bacteriana.
  • Format per un heteropolisacàrid que alterna N-acetilglucosamina i àcid muràmic amb enllaços β 1-4.
  • Aquests polisacàrids lineals s’entrellacen mitjançant petits pèptids formant el peptidoglicà.
  • El lisozima trenca l’enllaç β 1-4, matant les bacteries per osmosi.
  • El lisozima es troba a les llàgrimes i la saliva.
• Agar o Agarosa: gels.
  • Paret cel·lular d’algues.
  • Format per dos heteropolisacàrids: agar lineal i la agaropectina ramificat.
  • L’agar forma estructures helicoidals que retenen aigua formant una matriu extracel·lular en forma de gel.
  • S’utilitza en el laboratori per a separar el DNA o RNA.
• Glucosaminoglucans (GAGs) o mucopolisacàrids: components de la matriu extracel·lular.

Matriu Extracel·lular

• Glucosaminoglucans (GAGs), heteropolisacàrids que es troben a la matriu extracel·lular.
• Associats amb proteïnes (col·lagen, elastina, fibronectina) i es poden unir entre elles per a formar agregats.
• Tipus de GAGs:
  • Àcid hialurònic: líquid sinovial, propietats lubricantes.
  • Sulfat de condroitina i dermatan: pell, elasticitat, cartílag.
  • Sulfat de queratan: cabells, peülles, banyes, ungles, cartílag.
  • Heparina: anticoagulant natural.

Àcid Hialurònic

• Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
• Cadenes llargues.
• Forma solucions transparents i viscoses.
• Forma el líquid sinovial de les articulacions i l’humor vitri dels ulls.
• Forma la matriu extracel·lular de tendons i cartílag.
• Hialuronidasa: enzim secretat per bacteris que degrada l’àcid hialurònic.
• L’esperma degrada l’àcid hialurònic de l’òvul.

Sulfat de Condroitina

• Tx. cartilaginós; responsable de l’elasticitat i resistència del cartílag, tendons, lligaments i parets de l’aorta.
• Àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4 (6)-sulfat.
• GAGs més curts i es troba unit a proteïnes.

Sulfat de Dermatan

• Similar al sulfat de condroitina.
• Es troba a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.

Sulfat de Queratan

• Còrnea, tx. cartilaginós, ossos i teixit mort extern: cabells, ungles, banyes, urpes, peülles.
• D-Galactosa i N-acetilglucosamina (6)-sulfat.

Heparina

• Del grec Hepar (fetge), és un anticoagulant produït pels mastòcits.
• S’uneix a l’antitrombina inhibint l’acció de la proteasa trombina.

Glicoconjugats

• Glúcids units a una proteïna o lípid.
• Proteoglicans: macromolècules de la superfície cel·lular o matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units a una proteïna de membrana o de la matriu extracel·lular.
• Glicoproteïnes: un o més oligosacàrids units a una proteïna.
• Glicolípids: lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar del lípid.

Proteoglicans

• Macromolècules de la superfície cel·lular o de la matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
• Agregats: complexos extracel·lulars de proteïna i GAGs estructurats a partir d’una cadena d’àcid hialurònic.

Estrutura de la Matriu Extracel·lular i la Cèl·lula

• Integrines: connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet, permetent la comunicació.
• Col·lagen, fibronectina, elastina i els proteoglicans composen la matriu extracel·lular.
• Els proteoglicans de membrana contribueixen a la comunicació cel·lular.
• Els filaments d’actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

Glicoproteïnes

• Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als aminoàcids.
• Els sucres de les glicoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana i tenen un paper important en el mecanisme de reconeixement cel·lula-cel·lula.
• Importants en els estudis del càncer, fertilització…
• Exemples: glicoforina A, hormones (FSH, LTH) i immunoglobulines.

Glicolípids

• Glúcids units a la part polar dels lípids de membrana.
• Gangliòsids: lípids de membrana on la part polar és un sucre.
• Ajuden a la relació cel·lular, també associats a proteïnes de membrana afavorint la comunicació membrana-exterior o cèl·lula-cèl·lula.
• Trobem O-glicosilació, on els lípids s’uneixen als sucres, ancorant el sucre a la cèl·lula.
• Important en el sistema de grups sanguinis.

Comunicació Cel·lular

• Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
• Les lectines són proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
• Els hepatòcits tenen lectines que reconeixen les seqüències de glúcids dels eritròcits vells per eliminar-los.
• El virus de la grip té lectines que reconeixen els sucres de la cèl·lula hoste.
• Els virus de l’herpes també infecten mitjançant lectines.
• Les P-selectines (un tipus de lectines) alenteixen els linfòcits T en la superfície dels vasos inflamats per iniciar l’atac immunològic.
• La toxina produïda per la bacteria del còlera reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

Glúcids

• Són les biomolècules més abundants a la Terra.
• Estan compostes de carboni, hidrogen i oxigen, però algunes poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
• Són blanques i tenen gust dolç, però no tots els glúcids són dolços.
• Les plantes fixen 100.000 tones de CO2 anualment a través de la fotosíntesi, produint cel·lulosa i altres materials.

Funcions dels Glúcids

• Funcions energètiques: El glicogen i el midó s'utilitzen com a fonts d'energia, proporcionant la glucosa necessària per a la respiració cel·lular.
• Funcions estructurals: La quitina i la cel·lulosa tenen funcions estructurals, com ara la composició de les parets cel·lulars dels vegetals i l'exoesquelet dels invertebrats.

Classificació dels Glúcids

• Monosacàrids: Són les unitats bàsiques dels glúcids, formades per una única molècula de sucre. La glucosa és un exemple comú.
• Disacàrids: Formats per l'unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic. La lactosa, la maltosa i la sacarosa són exemples comuns.
• Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
• Polisacàrids: Formats per la unió de centenars o milers de monosacàrids. Poden ser lineals (com la cel·lulosa) o ramificats (com el midó o el glicogen).

Monosacàrids

• Fórmula general: (CH2O)n, on n pot variar de 3 a 7.
• Són sòlids, blancs, solubles en aigua i tenen gust dolç.
• Són reductors, amb un carboni a la molècula que pot ser oxidat.
• El sufix "-osa" s'utilitza per a la seva nomenclatura (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
• Tenen una sèrie d'isòmers que difereixen en la composició estructural.

Isomeria dels Glúcids

• Isòmers estructurals: Tenen la mateixa fòrmula química, però amb diferent posició dels grups funcionals.
• Estereoisòmers: Tenen els mateixos àtoms units, però difereixen en la disposició espacial dels mateixos.
• Enantiòmers: Són estereoisòmers que són imatges especulars no superponibles. Desvien la llum polaritzada en direccions oposades. S'identifiquen com a D- o L-.
• Diastereoisòmers: Són estereoisòmers que no són imatges especulars. Un diastereoisòmer amb un sol canvi en la configuració s'anomena epímer. Tenen propietats físico-químiques diferents.

Estructura Cíclica dels Monosacàrids

• En solució aquosa, els monosacàrids amb 5 o més carbonis adopten una estructura cíclica (principalment piranoses i furanoses).
• El grup OH del C-5 s'uneix amb l'aldehid o la cetona, formant una estructura cíclica.
• Aquest procés s'anomena reacció hemiacetal per als aldehids i hemicetal per a les cetones.
• Les formes cícliques es poden representar amb projeccions de Haworth.

Isomeria en les Formes Cícliques

• El C-1, unint-se al C-5, crea un nou centre quiral.
• Els isòmers resultants s'anomenen anòmers (imatges especulars no superponibles).
• La posició del grup OH al C-1 determina si l'anòmer és α o β.

Monosacàrids Modificats

• Són derivats dels monosacàrids modificats per reducció, oxidació o addició de grups funcionals.
• Sucres fosfat: Incorporen un grup fosfat, importants en la glicòlisi.
• Des-oxisucres: Han perdut un grup OH. La desoxirribosa es troba al DNA.
• Gluco-alcohols: Incorporen un grup OH per reducció. El sorbitol i el manitol són exemples de gluco-alcohols.
• Amino-glúcids: Incorporen un grup amino. La glucosamina i la galactosamina són exemples d'amino-glúcids.
• Gluco-àcids: Incorporen un grup carboxílic, importants per a la formació del teixit connectiu.

Enllaç Glicosídic

• L'enllaç O-glicosídic és el que uneix els monosacàrids per formar polímers més complexos.
• Formació: Reacció de condensació, s'allibera aigua i requereix energia.
• Ruptura: Reacció d'hidròlisi, es necessita aigua i energia.

Disacàrids

• Sacarosa: Formada per la unió de glucosa i fructosa mitjançant un enllaç α(1-2).
• Lactosa: Glucosa i galactosa unides per un enllaç β(1-4).
• Maltosa: Glucosa i glucosa unides per un enllaç α(1-4).

Polisacàrids

• Molècules de gran mida, formades per centenars o milers de monosacàrids units per enllaç O-glicosídic.
• Són abundants a la natura, majoritàriament insolubles en aigua i no tenen gust dolç.
• Funcions principals:
• Funcions energètiques: Glicogen i midó (reserva de glucosa).
• Funcions estructurals: Cel·lulosa, pectines, quitina.

Classificació dels Polisacàrids

• Homopolisacàrids: Un únic tipus de monosacàrid (hexoses o pentoses).
• Heteropolisacàrids: Diferents tipus de monosacàrids.
• Lineals: Cadenes rectes.
• Ramificats: Cadenes amb branques.

Homopolisacàrids

• Energètics: Midó, glicogen i dextrans.
• Estructurals: Cel·lulosa i quitina.

Homopolisacàrids Energètics

• Midó: Polímer de reserva vegetal format per amilosa (30%) i amilopectina (70%), ambdós formats per α-D-glucoses.
• Glicogen: Polímer de reserva animal, amb estructura ramificada format per glucosa.
• Dextrans: Homopolisacàrids de glucosa típics de bacteris i llevats.

Homopolisacàrids Estructurals

• Cel·lulosa: Format per β-D-glucoses, responsable de la rigidesa de les parets cel·lulars de les plantes.
• Quitina: Format per N-acetil-D-glucosamina, responsable de la rigidesa de l'exoesquelet dels invertebrats.

Heteropolisacàrids

• Formats per diferents monosacàrids, formant part de la matriu extracel·lular.
• Peptidoglicà: Component de la paret cel·lular bacteriana, format per N-acetilglucosamina i àcid muràmic.
• Agar o Agarosa: Format per dos heteropolisacàrids lineals que retenen aigua formant gels.
• Glucosaminoglucans (GAGs) o Mucopolisacàrids: Components de la matriu extracel·lular.

Matriu Extracel·lular

• Glucosaminoglucans (GAGs): Heteropolisacàrids de la matriu extracel·lular.
• Àcid hialurònic: Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
• Sulfat de condroitín: Compost d'àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4(6)-sulfat, important per a l'elasticitat de cartílags, tendons i lligaments.
• Sulfat de dermatan: Similar al sulfat de condroitín, trobat a la pell i els vasos sanguinis.
• Sulfat de queratan: Format per D-galactosa i N-acetilglucosamina 6-sulfat.
• Heparina: Anticoagulant natural produït pels mastòcits.

Glucoconjugats

• Glúcids units a proteïnes o lípids.
• Proteoglicans: Macromolècules a la superfície cel·lular o a la matriu extracel·lular, amb cadenes de GAGs units a una proteïna.
• Glicoproteïnes: Un o més oligosacàrids units a una proteïna. Importants en la comunicació cel·lular.
• Glicolípids: Lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar. Intervenen en la comunicació cel·lular.

Estructura de la Matriu Extracel·lular i la Cèl·lula

• Integrins: Proteïnes que connecten la matriu extracel·lular amb el citoesquelet, permetent la comunicació cel·lular.
• La matriu extracel·lular està formada, entre altres, per proteïnes com la colàgena, la fibronectina i l'elastina.
• Els proteoglicans de membrana participen en la comunicació cel·lular.
• Els filaments d'actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrins.

Glicoproteïnes

• Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als seus aminoàcids.
• Els sucres de les glicoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana i tenen un paper important en la comunicació cel·lular.
• Exemples: Glicoforina A, hormones (FSH, LTH) i immunoglobulines.

Glicolípids

• Glúcids units a la part polar dels lípids de membrana.
• Els gangliòsids són un tipus de glicolípid important per a la comunicació cel·lular.
• Aporten informació sobre la cèl·lula i faciliten la comunicació cèl·lula-cèl·lula.
• Important en la classificació dels grups sanguinis.

Comunicació Cel·lular

• Els oligosacàrids i polisacàrids que s'uneixen a proteïnes i lípids proporcionen informació a les cèl·lules.
• Les lectines reconeixen seqüències de glúcids.
• Els hepatòcits tenen lectines per a eliminar els eritròcits vells.
• Alguns virus, com la grip o l'herpes, utilitzen lectines per a infectar les cèl·lules.
• Les P-selectines (tipus de lectines) alenteixen els linfòcits T a la superfície dels vasos inflamats, iniciant l'atac immunològic.
• La tòxina del còlera reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

Glúcids

• Són les biomolècules més abundants a la Terra.
• Composició: Carboni, Hidrogen i Oxigen (algunes poden contenir N, S i P).
• Tenen un gust dolç, tot i que no tots els glúcids tenen gust dolç (ex: cel·lulosa).
• Cada any les plantes fixen 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

Funcions dels Glúcids

• Funcions energètiques: Els glúcids com el glicogen i el midó s'utilitzen com a reserves d'energia.
• Funcions estructurals: Alguns glúcids formen part d'estructures com la quitina i la cel·lulosa.

Classificació dels Glúcids

• Monosacàrids: Glúcids simples que no es poden hidrolitzar a unitats més petites.
• Disacàrids: Formats per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç o-glicosídic.
• Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
• Polisacàrids: Macromolècules formades per l'unió de molts monosacàrids, amb cadenes lineals o ramificades.

Monosacàrids

• Fórmula general: (CH2O)n (n=3-7)
• Sòlids, blancs, solubles en aigua, amb gust dolç i caràcter reductor.
• Acaben amb el sufix "-osa" (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
• Tenen un grup carbonil (aldehid o cetona).
• Aldoses: El grup carbonil és un aldehid.
• Cetoses: El grup carbonil és una cetona.

Isomeria dels Glúcids

• Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química però diferent localització dels grups funcionals.
• Estereoisòmers: Molècules amb les mateixes connexions àtom a àtom, però diferent configuració espacial.
  • Enantiòmers: Estereoisòmers d'imatge especular no superponible.
  • Diastereoisòmers: Estereoisòmers que no són imatge especular entre ells.
    • Epímers: Diastereoisòmers amb un sol canvi en la configuració d'un centre quiral.
• Els monosacàrids presenten centres quirals (carbonis units a 4 grups diferents), per tant, presenten enantiòmers.
• Els enantiòmers desvien la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (dextrògir o levògir).
• La posició del centre quiral més allunyat del grup carbonil determina la configuració D o L.

Estructura Cíclica dels Monosacàrids

• En solució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis adopten una forma cíclica.
• El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o cetona formant una estructura cíclica (reacció hemicetal o hemiacetal).
• Les estructures cícliques es representen en projeccions de Haworth.
• Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses.
• Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàmers anomenats furanoses.
• La formació del cicle crea un nou centre quiral anomenat C anòmer.
• Els isòmers que es formen pel C anòmer s'anomenen anòmers (α o β).

Monosacàrids Modificats

• Sucres fosfat: Monosacàrids units a un grup fosfat per un enllaç èster.
• Desoxisucres: Monosacàrids que han perdut un grup OH.
• Gluco-alcohols: Monosacàrids amb un grup carbonil (aldehido o cetona) reduït a alcohol.
• Amino-glúcids: Monosacàrids amb un grup OH substituït per un grup amino (NH2).
• Gluco-àcids: Monosacàrids amb un grup OH oxidat a grup carboxílic (COOH).

Enllaç Glicosídic

• Els monosacàrids s'uneixen per formar oligosacàrids i polisacàrids.
• Enllaç O-glicosídic: Enllaç format entre el grup OH d'un monosacàrid amb el grup OH d'un altre monosacàrid.
• És una reacció de condensació (s'allibera aigua) que requereix energia.
• La rotura de l'enllaç O-glicosídic per hidròlisi requereix energia i consumeix aigua.

Principales Classes de Disacàrids:

• Sacarosa: Format per glucosa i fructosa. Tenen un enllaç α(1-2).
• Lactosa: Format per galactosa i glucosa. Tenen un enllaç β(1-4).
• Maltosa: Format per dos molècules de glucosa. Tenen un enllaç α(1-4).

Polisacàrids

• Macromolècules formades per la unió de centenars o milers de monosacàrids per enllaç O-glicosídic.
• Generalment són insolubles en aigua.
• No tenen gust dolç.
• Funcions energètiques: Reserva d'energia (ex: midó, glicogen).
• Funcions estructurals: Donen suport estructural (ex: cel·lulosa, pectina, quitina).

Classificació dels Polisacàrids

• Homopolisacàrids: Formats per un únic tipus de monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: Formats per diferents tipus de monosacàrids.
• Polisacàrids lineals: Cadenes sense ramificacions.
• Polisacàrids ramificats: Cadenes amb ramificacions.

Homopolisacàrids

• Reserva energètica (enllaç α):
  • Midó: Polisacàrid de reserva en plantes. Format per amilosa (cadena lineal) i amilopectina (cadena ramificada). Tenen enllaços α(1-4) i α(1-6).
  • Glicogen: Polisacàrid de reserva en animals. Tenen enllaços α(1-4) i α(1-6) amb més ramificacions que el midó.
• Estructurals (enllaç β):
  • Cel·lulosa: Polisacàrid estructural en plantes. Tenen enllaços β(1-4) i formen xarxes resistents gràcies als ponts d'hidrogen.
  • Quitina: Polisacàrid estructural en animals. Format per N-acetilglucosamina. Els enllaços β(1-4) i els ponts d'hidrogen formen estructures rígides i resistents.

Heteropolisacàrids

• Són polisacàrids formats per diferents tipus de monosacàrids. La seva composició varia.
• Són components importants de la matriu extracel·lular, trobats tant lliures com units a proteïnes (glicoconjugats).

Exemples d'Heteropolisacàrids:

• Peptidoglicà: Component principal de la paret cel·lular bacteriana.
• Agarosa: S'usa en el laboratori per a la separació de DNA i RNA.
• Glucosaminoglucans (GAGs): Família d'heteropolisacàrids que formen part de la matriu extracel·lular dels teixits connectius.
  • Àcid hialurònic: Donat lubricació, el trobem al líquid sinovial, tendons i cartílag.
  • Sulfat de Condroitin: Tenen càrrega negativa, donen elasticitat, els trobem en cartíleg, tendons i lligaments.
  • Sulfat de Dermatan: Podob a sulfat de condroití, present sobretot a la pell.
  • Sulfat de Queratan: Responsable de la rigidesa, el trobem a la pell, ungles, pèl.
  • Heparina: Anticoagulant natural produït pels mastòcits.

Glicoconjugats

• Glúcids units covalentment a proteïnes o lípids.
• Proteoglicans: Macromolècules amb cadenes de GAG's unides a una proteïna.
• Glicoproteïnes: Proteïnes amb oligosacàrids units a la seva superfície.
• Glicolípids: Lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar.

Funcions dels Glicoconjugats

• Proteoglicans: Implicades en la formació de matriu extracel·lular, el transport de molècules i la senyalització cel·lular.
• Glicoproteïnes: Implicades en el reconeixement cèl·lula-cèl·lula, la unió a factors de creixement i la defensa immune.
• Glicolípids: Implicades en la senyalització cel·lular, la reconeixement cèl·lula-cèl·lula i l'adherència cel·lular.

Comunicació Cel·lular

• Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids contribueixen a la comunicació cel·lular.
• Lectines: Proteïnes capaces de reconèixer i unir-se a seqüències específiques de glúcids a la superfície de les cèl·lules.
• Integrines: Proteïnes de membrana que connecten la matriu extracel·lular amb el citoesquelet.

Exemples d'Interaccions Cel·lulars Mediades per Glúcids

• Hepatòcits: Reconeixen els glúcids dels eritròcits vells per eliminar-los.
• Virus de la grip: Reconeixen els sucres de la superfície cel·lular de l'hoste per infectar-la.
• Virus de l'Herpes: Infecta mitjançant lectines.
• P-selectines: Proteïnes que alenteixen els linfòcits T a la superfície dels vasos sanguinis inflamats per iniciar l'atac immunològic.
• Tòxina del còlera: Reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.