Tema 2 : Glucids
101 Questions
62 Views

Choose a study mode

Play Quiz
Study Flashcards
Spaced Repetition
Chat to lesson

Podcast

Play an AI-generated podcast conversation about this lesson

Questions and Answers

Quina és la característica dels anòmers en els monosacàrids?

  • Tenir un carboni asimètric addicional. (correct)
  • No poder formar cyclicitat.
  • Ser sempre cíclics.
  • Tenir la mateixa configuració espacial.

    • Quins monosacàrids formen estructures anomenades piranoses?

  • Cetoses de 5 carbonis.
  • Cetoses de 6 carbonis.
  • Aldoses de 6 carbonis. (correct)
  • Aldoses de 5 carbonis.

    • Quina és la funció principal dels homopolisacàrids energètics com l'amidó?

  • Transportar nutrients.
  • Participar en reaccions enzimàtiques.
  • Proporcionar estructura a les cèl·lules.
  • Actuar com a reserva energètica. (correct)

    • Quina característica tenen els gluco-alcohols?

    <p>Són productes de reducció del grup carbonil.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus d'enllaç s'utilitza per unir monosacàrids en disacàrids?

    <p>Enllaç glicosídic.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents no és un tipus d'estereoisòmer?

    <p>Isòmers estructurals.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents molècules es classifica com a heteropolisacàrid?

    <p>Àcid hialurònic.</p> Signup and view all the answers

    Quin és el principal component estructural dels exosquelets d'insectes?

    <p>Quitina.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre els amino-glúcids és correcta?

    <p>Tenim un grup hidroxil substituït per un grup amino.</p> Signup and view all the answers

    Quin component forma part de la paret bacteriana?

    <p>Peptidoglicà</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents monosacàrids es troba en el DNA?

    <p>Desoxirribosa.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la funció principal del lisozima?

    <p>Trencar l'enllaç ß 1–4</p> Signup and view all the answers

    Quina d'aquestes opcions és un tipus de glucosaminoglucà (GAG)?

    <p>Àcid hialurònic</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glicoconjugat està format per cadenes de GAGs unides a una proteïna?

    <p>Proteoglicans</p> Signup and view all the answers

    Què és l'agarosa?

    <p>Un gel format per heteropolisacàrids</p> Signup and view all the answers

    Quina és una de les funcions de les integrines?

    <p>Connectar la matriu extracel·lular amb el citoesquelet</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents components és un anticoagulant natural?

    <p>Heparina</p> Signup and view all the answers

    Quina proteïna ajuda en la comunicació cel·lular a través del reconeixement de seqüències de glúcids?

    <p>Lectines</p> Signup and view all the answers

    Quins components es poden unir per formar agregats en la matriu extracel·lular?

    <p>Proteïnes i GAGs</p> Signup and view all the answers

    Quina funció té el sulfat de condroitina?

    <p>Proporcionar elasticitat al cartíleg</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents característiques defineix millor els monosacàrids?

    <p>Són sòlids, blancs, solubles en aigua i amb gust dolç.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glúcid és un oligòsacrid?

    <p>Un sacàrid format per fins a 20 unitats de monosacàrids.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la fórmula general per als monosacàrids?

    <p>(CH2O)n amb n entre 3 i 7.</p> Signup and view all the answers

    Quina funció NO pertany a els glúcids?

    <p>Funció hormonal.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre l'estereoisomeria dels monosacàrids és certa?

    <p>Els monosacàrids poden tenir isomers estructurals i estereoisòmers.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de monosacàrid és el gliceraldehid?

    <p>Una triosa.</p> Signup and view all the answers

    Quin és el paper del grup OH en la cíclica dels monosacàrids?

    <p>S'uneix al grup aldehid o cetona.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre els epímers és correcta?

    <p>Són diastereoisòmers amb un sol canvi.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glúcids són el midó i el glicogen?

    <p>Polisacàrids.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la característica clau que distingeix les aldoses de les cetoses?

    <p>La posició del grup carbonil.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents components NO forma part de la matriu extracel·lular?

    <p>Fibrina</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glucosaminoglucà (GAG) es troba principalment en les articulacions?

    <p>Àcid hialurònic</p> Signup and view all the answers

    Quin és el mecanisme d'acció del lisozima en els bacteris?

    <p>Trencar l'enllaç ß 1–4</p> Signup and view all the answers

    Quina funció té l'agar en el laboratori?

    <p>Separar ADN i ARN</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents GAGs es relaciona amb l'elasticitat de la pell?

    <p>Sulfat de dermatan</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions és correcta referent a la classificació dels glúcids?

    <p>Els polisacàrids es componen de més de 20 unitats de monosacàrids.</p> Signup and view all the answers

    Quina característica defineix millor els monosacàrids?

    <p>Presenten estructura cíclica en solució aquosa.</p> Signup and view all the answers

    Els estereoisòmers com els enantiòmers es diferencien per:

    <p>Ser imatges especulars no superposables.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions sobre la isomeria dels glúcids és falsa?

    <p>L'estereoisomeria només es dóna en monosacàrids.</p> Signup and view all the answers

    Quina funció NO pertany als glúcids?

    <p>Realitzar la fotosíntesi.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la característica dels monosacàrids relacionada amb l'estereoisomeria?

    <p>Poden presentar isomers rotatoris de la llum.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre els grups funcionals dels monosacàrids és correcta?

    <p>Els aldoses contenen un grup carbonil en l'extrem de la cadena.</p> Signup and view all the answers

    Quins monosacàrids formen estructures anomenades furanoses?

    <p>Cetoses de 6 C</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents opcions és veritable sobre els anòmers?

    <p>Es diferencien per la posició del grup OH</p> Signup and view all the answers

    Quina és la principal funció dels glicosaminoglicans?

    <p>Formar estructures rígides</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents propietats és característica dels polisacàrids?

    <p>Són macromolècules</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre l'enllaç O-glicosídic és correcta?

    <p>Requereix aigua per la seva formació</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents tractaments afectaria la glucosa 6-fosfat?

    <p>Hidròlisi</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de monosacàrid és la desoxirribosa?

    <p>Pentosa</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents opcions representa millor els homopolisacàrids?

    <p>Únic tipus de monosacàrid repetit</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents no és un tipus d'estereoisòmer?

    <p>Isòmer estructural</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glucíd es forma a partir d’oxidances sucres àcids?

    <p>Gluco- àcids</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre la funció energètica dels glúcids és correcta?

    <p>Són convertits en glicogen a partir de glucosa.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la característica clau que distingeix les pentoses de les hexoses?

    <p>El nombre de carbonis que contenen.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de monosacàrids conté un grup carbonil en una posició especifica diferent d'una aldehid?

    <p>Cetohexosa.</p> Signup and view all the answers

    Quina característica confereix als monosacàrids la capacitat de ser estereoisòmers?

    <p>La presència de carbonis quirals.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació és correcta sobre els epímers?

    <p>Tenen la mateixa fórmula química però diferent configuració en diversos carbonis.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents opcions és correcta respecte als hemicetals i hemiacetals?

    <p>Es formen a partir de la reacció del grup OH amb carbonis quiral.</p> Signup and view all the answers

    Quina és una característica dels anòmers en monosacàrids?

    <p>Representen variacions de configuració al carboni anòmer.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions sobre els polisacàrids és incorrecta?

    <p>La majoria dels polisacàrids són solubles en aigua.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents opcions descriu millor la formació dels gluco-alcohols?

    <p>Són creats per la reducció del grup carbonil a alcohol.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents característiques identifica els homopolisacàrids estructurals?

    <p>Són compostos per un únic tipus de monosacàrid amb enllaços β.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents és un paper important dels sucres urònics?

    <p>Són components clau en la matriu extracel·lular.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la característica clau que diferencia els homopolisacàrids energètics dels estructurals?

    <p>Contenen un únic tipus de monosacàrid.</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre la cel·lulosa és correcta?

    <p>Forma una estructura lineal robusta gràcies a enllaços β(1à4).</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents monosacàrids és important per la formació d'ADN?

    <p>Desoxirribosa</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents opcions és correcta sobre la maltosa?

    <p>Es genera al degradar el midó mitjançant l'enllaç α(1-4).</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents polisacàrids forma part de la paret bacteriana?

    <p>Peptidoglicà</p> Signup and view all the answers

    Quina funció té l'agar en el laboratori?

    <p>Separar el DNA o RNA</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents grups de polisacàrids está associat amb la matriu extracel·lular?

    <p>Glucosaminoglucans</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents components té un paper en la lubricació de les articulacions?

    <p>Àcid hialurònic</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions és certa sobre els proteoglicans?

    <p>Són macromolècules amb cadenes de GAGs units a proteïnes</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents tipus de glucoconjugats consta d'olis sacàrids units a lípids?

    <p>Glicolípids</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents monosacàrids es classifica com a piranoses?

    <p>Glucosa</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus d'isomeria es presenta en els anòmers dels monosacàrids?

    <p>Isomeria quiral</p> Signup and view all the answers

    Quin d'aquests monosacàrids és un amino-glúcid?

    <p>D-glucosamina</p> Signup and view all the answers

    Quina és la principal diferència entre la cel·lulosa i la quitina?

    <p>La cel·lulosa conté glucosa, la quitina conté N-acetil-glucosamina</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents compostos s'origina per oxidació d'un monosacàrid?

    <p>Àcid glucurònic</p> Signup and view all the answers

    Quina és la funció principal dels homopolisacàrids estructurals com la cel·lulosa?

    <p>Funció estructural</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus d'enllaç glicosídic trobem en la maltosa?

    <p>α(1→4)</p> Signup and view all the answers

    Quina caracterització defineix els gluco-alcohols?

    <p>Són resultants de la reducció d'aldehids o cetones.</p> Signup and view all the answers

    Quina propietat és característica dels polisacàrids?

    <p>Són insolubles en aigua</p> Signup and view all the answers

    Quina és una funció de la Glicolisi relacionada amb els monosacàrids?

    <p>Generació de glucosa 6-fosfat.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions sobre els monosacàrids és correcta?

    <p>Els monosacàrids tenen una estructura cíclica en solució aquosa.</p> Signup and view all the answers

    Quin tipus de glucid es classifica com a di-sacàrid?

    <p>Maltosa</p> Signup and view all the answers

    Quins són els components principals dels glúcids?

    <p>Carboni, hidrogen i oxigen</p> Signup and view all the answers

    Quina característica diferencial existeix entre aldoses i cetoses?

    <p>Les aldoses tenen el grup carbonil al final de la cadena.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents compostos és un polisacàrid ramificat?

    <p>Glicogen</p> Signup and view all the answers

    Quina és la fórmula general dels monosacàrids?

    <p>(CH2O)n (n=3-7)</p> Signup and view all the answers

    Quina és la funció principal dels glúcids?

    <p>Emmagatzemar energia.</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions sobre els epímers és correcta?

    <p>Són diastereoisòmers amb un sol canvi.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents enllaços s'utilitza per unir monosacàrids en polisacàrids?

    <p>Enllaç O-glicosídic</p> Signup and view all the answers

    Quins tipus d'isòmers es consideren estereoisòmers que no són imatges especulars l'un de l'altre?

    <p>Diastereoisòmers</p> Signup and view all the answers

    Quina de les següents afirmacions sobre els gluco-alcohols és correcta?

    <p>S'originen per addició de grups OH als grups carbonil.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents polisacàrids no és considerat un homopolisacàrid?

    <p>Pectina</p> Signup and view all the answers

    Quina és la diferència principal entre els enantiómers i els anòmers?

    <p>Els enantiómers són imatges especulars no superposables, els anòmers es defineixen per la posició del grup OH.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la funció principal dels sucres urònics en el context de la matriu extracel·lular?

    <p>Actuar com a precursors dels sucres d'estructura connectiva.</p> Signup and view all the answers

    Quin dels següents grups de monosacàrids és correctament classificat segons el nombre de carbonis?

    <p>Tetroses (4 carbonis)</p> Signup and view all the answers

    Quina afirmació sobre l'important grup funcional dels monosacàrids és incorrecta?

    <p>Tots els monosacàrids són soluble en aigua.</p> Signup and view all the answers

    Quina és la diferència principal entre diastereoisòmers i enantiòmers?

    <p>Els diastereoisòmers difereixen en una o més posicions dels grups funcionals.</p> Signup and view all the answers

    Com es classifiquen els polisacàrids segons la seva estructura?

    <p>Els polisacàrids es poden classificar en lineals i ramificats.</p> Signup and view all the answers

    Study Notes

    Glúcids

    • Biomolècules més abundants de la Terra
    • Composició: Carboni, Hidrogen i Oxigen (també poden contenir N, S i P)
    • Aspect: Blancs, gust dolç, tot i que no tots ho tenen.
    • Funció: Energia (glicogen, midó). Estructura (quitina, cel·lulosa)
    • Les plantes fixen cada any 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

    Classificació

    • Sacàrid (sakcharon = sucre)
      • Monosacàrids: glucosa (unitat bàsica).
      • Disacàrids: Lactosa, maltosa (dos monosacàrids units per enllaç o-glicosídic).
      • Oligosacàrids: fins a 20 monosacàrids units.
      • Polisacàrids: formats per n unitats de monosacàrids; hi ha polisacàrids lineals (cel·lulosa) i ramificats (midó, glicogen).

    Monosacàrids

    • Fórmula general: (CH2O)n (n=3-7)
    • Propietats: Sòlids, blancs, solubles en aigua, gust dolç i caràcter reductor.
    • Sufix: -osa (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa)
    • No tenen enllaços dobles entre carbonis
    • Aldoses / Cetoses (grup carbonil) tots els C restants units a grups OH.
    • Les trioses (monosacàrids més senzills), C3H6O3
    • Pentoses i hexoses (més abundants)

    Isomeria

    • Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química, diferent localització dels grups funcionals.
    • Estereoisòmers: mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
      • Enantiòmers: estereoisòmers d'imatge especular no superponible. Desvien la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (Dextrogira- / Levogira-) segons la posició del C quiral més allunyat de l'aldehid o cetona respecte al gliceraldehid.
      • Diastereoisòmers: estereoisòmers amb un sól canvi (Epímers) o més d’un que no tenen una imatge especular entre ells. Propietats físico-químiques diferents.
      • Epímers: diastereosiòmers amb un sol canvi.

    Estructura cíclica en dissolució

    • En solució aquosa els monosacàrids de 5 o més C es troben en forma cíclica.
    • El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o a la cetona per formar una estructura cíclica.
    • Reacció Hemiacetal (aldehids) o Hemicetal (cetones).
    • Estructures cícliques es representen en projeccions de Hawort.
    • Aldoses de 6 C formen hexàmers (Piranoses).
    • Cetoses de 6 C i aldoses de 5 formen pentàgons (Furanoses).

    Isomeria a les formes cícliques

    • El C 1 (en unir-se al C5) es converteix en un nou C asimètric o quiral anomenat C anòmer.
    • Els isòmers respecte aquest C s'anomenen Anòmers (imatge especular que no es pot superposar).
    • Segons la posició del grup OH en aquest carboni els Anòmers s'anomenen α o β.

    Resum dels isòmers

    • Isòmers: Configuratius, Estereoisòmers
      • Diastereoisòmers, epímers.
      • Enantiòmers (D-, L-)
      • Anòmers (α i β)
    • Isòmers estructurals: (figuratius) mateixa fórmula molecular, però els àtoms estan enllaçats en diferent ordre.
    • Estereoisòmers: mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
    • Enantiòmers: imatge especular no superponible.
    • Diastereoisòmers: no tenen una imatge especular entre ells.

    Monosacàrids modificats

    • Derivats dels monosacàrids amb modificacions.
      • Per reducció, oxidació, o addició de grups substituint un dels grups OH.

    1. Sucres fosfat

    • Monosacàrids units mitjançant un enllaç èster a un grup fosfat.
    • Importants en la glicòlisi.
    • G6P no creua les membranes.
    • Riboses del DNA poden estar fosforilades.

    2. Desoxisucres:

    • Han perdut un grup OH.
    • La desoxirribosa es troba al DNA.
    • Ribosa, desoxirribosa, galactosa, fucosa.

    3. Gluco-alcohols

    • Addició de grups OH (sorbitol, manitol, inositol).
    • S'originen per reducció (guanyen electrons) del grup carbonil (aldehid o cetona) a alcohol CH2OH.
    • Són edulcorants.

    4. Amino-glúcids o aminosucres

    • Addició d’un grup amino (D-glucosamina i D galactosamina).
    • Importants en la formació de la matriu extracel·lular i teixit connectiu.

    5. Gluco-àcids o Oxidaciones Sucres àcids

    • Addició d’un grup Carboxilic.
    • Sucres urònics (identificats a partir de l'orina).
    • S'originen en oxidar-se l'alcohol del C6 de les aldohexoses formant un grup carboxílic COOH.
    • Són importants precursors dels sucres del teixit connectiu (Condroitina).

    Enllaç Glicosídic

    • Els monosacàrids s’uneixen per formar molècules més complexes.
    • Oligosacàrids: 2 o més monosacàrids units (fins a 10).
    • Disacàrids: unió de dos monosacàrids.
    • Polisacàrids: milers de monosacàrids.
    • Enllaç O-glicosílic: Es dóna entre el grup OH d’un monosacàrid amb el grup OH del següent.
      • Reacció de condensació: s'allibera una molècula d'aigua i requereix energia.
      • Ruptura de l'enllaç O-Glicosídic per Hidròlisi: consumeix una molècula d'aigua i també requereix energia.
      • Els números indiquen els C que formen l'enllaç O-glicosílic i α / β segons l'anòmer del primer monosacàrid.

    Principales disacàrids

    • Sacarosa: Glucosa (1-2) Fructosa - Disacàrid més abundant a les plantes, transport de sucres.
    • Lactosa: Galactosa (1-4) Glucosa - Sucre de la llet.
    • Maltosa: Glucosa (1-4) Glucosa - S'origina al degradar el midó; en germinats, es consumeix el midó de la llavor.

    Polisacàrids

    • Macromolècules (de centenars a milers de monosacàrids) formades per monosacàrids units per l’enllaç O-Glucosídic.
    • Molt abundants en la natura
    • Majoritàriament insolubles en aigua, (alguns formen dispersions col·loidals)
    • No són dolços.
    • Funcions:
      • Energètiques (magatzem de glucosa): Glicogen i midó.
      • Estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina).

    Classificació dels polisacàrids

    • Homopolisacàrids: mateix monosacàrid.
    • Heteropolisacàrids: diferent monosacàrid.
    • Lineals: cadena simple.
    • Ramificats: cadena amb diversos punts de ramificació.

    Homopolisacàrids

    • Un únic tipus de monosacàrid que es repeteix (hexoses, pentoses).
    • Reserva energètica (enllaç α ):
      • Midó
      • Glicogen
      • Dextrans.
    • Estructurals (enllaç β):
      • Cel·lulosa
      • Quitina (N-acetil-glucosamina)

    Homopolisacàrids energètics

    • Midó:
      • Format per amilosa (30%) i amilopectina (70%) (α-D-glucoses)).
      • Polisacàrid de reserva vegetal.
      • Amilosa: cadena Lineal Gluα(1-4).
      • Amilopectina: cadena lineal α(1 à 4) amb ramificacions α(1 à 6) cada 24-30 residus.
    • Glicogen:
      • Polisacàrid de reserva animal.
      • Lineal amb enllaços α(1 à 4) i ramificacions (1 à 6) però més que el midó (8-12 residus).
      • La seva hidròlisi dóna lloc a glucosa 1P.
      • Es troba al fetge (7% del seu pes) i els músculs.

    Dextrans

    • Homopolisacàrids de glucosa típics de bacteries i llevats.
    • La placa bacteriana de les dents és rica en dextrans.
    • Usos en sanitat: injectat en plasma redueix la viscositat de la sang a l'incrementar la pressió osmòtica.

    Cel·lulosa

    • Estructural, industrial.
    • β(1 à 4) (D-glucoses), lineal; les cadenes formen ponts d'H generant xarxes resistents.

    Quitina

    • Polisacàrid format per residus d’N-acetil-D-glucosamina.
    • Enllaç β(1 à 4).
    • Es formen ponts d'H entre les cadenes formant estructures rígides i resistents que poden patir calcificacions, tot donant una major resistència.
    • Segon polisacàrid més abundant.

    Heteropolisacàrids

    • Polisacàrids formats per diferents monosacàrids.
    • Formen part de la matriu extracel·lular i es troben lliures, o units a proteïnes formant glicoconjugats.

    1. Peptidoglicà. Paret bacteriana

    • Format per un heteropolisacàrid que alterna N-acetilglicosamina i àcid muràmic amb enllaços β 1–4.
    • Aquests polisacàrids lineals s’entrellacen entre ells mitjançant petits pèptids formant el Peptidoglicà.
    • El lisozima trenca l’enllaç β 1–4, matant les bacteries per osmosi.
    • El Lisozima es troba a les llàgrimes i a la saliva.

    2. Agarosa. Gels

    • Agar: Paret cel·lular d’algunes algues.
    • Format per dos heteropolisacàrids: agar lineal i la agaropectina ramificat.
    • L'agar forma estructures helicoidals que retenen aigua formant una matriu extracel·lular en forma de gel.
    • S’utilitza en el laboratori per separar el DNA o RNA.

    3. Glucosaminoglucans GAGs o mucopolisacàrids

    • Components de la matriu extracel·lular.

    Matriu extracel·lular

    • Glucosaminoglucans (GAGs): heteropolisacàrid que es troba a la matriu extracel·lular (espai extracel·lular on trobem un fluid i al teixit connectiu).
      • Associats amb proteïnes (colàgena, elastina, fibronectina) i es poden unir entre elles per formar agregats.
      • Diferents tipus:
        • Àcid hialurònic (líquid sinovial, propietats lubricants).
        • Sulfat de Condroitin i Dermatan (a la pell, dona elasticitat, cartíleg).
        • Sulfat de Queratan (cabells, peülles, banyes, ungles, cartíleg).
        • Heparina (anticoagulant natural).

    Àcid hialurònic

    • Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
    • Cadenes llargues.
    • Forma solucions transparents i viscoses.
    • Forma el líquid sinovial de les articulacions, el humor vitri dels ulls (hyalos=vidre).
    • Forma matriu extracel·lular de tendons i cartílag.
    • La hialuronidasa, un enzim secretat per bacteries, degrada l'àcid hialurònic, facilitant la infecció.
    • L'esperma degrada hialuronat de l’òvul.

    Sulfat de Condroitin

    • (chondros= cartíleg)
    • Teixits cartilaginosos, responsable de l’elasticitat i resistència de cartíleg, tendons, lligaments i parets de la aorta.
    • Àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4 (6)-sulfat.
    • GAGs més curts i es troba unit a proteïnes.

    Sulfat de Dermatan

    • (derma=pell)
    • Similar al sulfat de Condroitin, es troba a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.

    Sulfat de Queratan

    • (keras=banya)
    • Còrnea, teixits cartilaginosos, òssos i teixit mort extern: cabells, ungles, banyes, urpes, peülles.
    • D-Galactosa i N-acetilglucosamina (6)-sulfat.

    Heparina

    • Del grec Hepar (fetge), anticoagulant produït pels mastòcits.
    • S’uneix a l’antitrombina inhibint l’acció de la proteasa Trombina.

    Glucoconjugats

    • Glúcids units a una proteïna o lípid.
    • Proteoglicans: macromolècules de la superficie cel·lular o la matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units a una proteïna de membrana o de la matriu extracel·lular.
    • Glicoproteïnes: un o més oligosacàrids units a una proteïna.
    • Glicolípids: lípids de membrana amb oligoscàrids units a la part polar del lípid.

    Proteoglicans

    • Macromolècules de la superficie cel·lular o de la matriu extracel·lular amb cadenes de Glicosaminglicans GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
    • Agregats: complexos extracel·lulars de proteïna i GAGS estructurats a partir d’una cadena d’àcid hialurònic.

    Estructura de la matriu extracel·lular i la cèl·lula

    • Integrines: connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet, permetent la comunicació.
    • Les proteïnes Colàgena, Fibronectina, Elastina i els Proteoglicans composen la matriu extracel·lular.
    • Proteoglicans de membrana contribueixen a la comunicació cel·lular.
    • Filaments d'actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

    Glicoproteïnes

    • Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als AA.
    • Els sucres de les glucoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana.
    • Tenen un paper important en el mecanisme de reconeixement cèl·lula-cèl·lula (importants en els estudis de càncer, fertilització...).
    • Exemples: Glicoforina A, Hormones (FSH, LTH) i les immunoglobulines.

    Glicolípids

    • Glúcids units a la part polar de lípids de membrana.
    • Gangliòsids: lípids de membrana on la part polar és un sucre.
    • Ajuden a la relació cel·lular, també associats a proteïnes de membrana afavorint la comunicació membrana-exterior o cèl·lula-cèl·lula.
    • Trobem O-glicosilació, lípids units als sucres fent que el sucre quedi ancorat a la cèl·lula.
    • Important en grups sanguinis (el glucolípid que te a la membrana determina el grup sanguini).

    Comunicació cel·lular

    • Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
    • Lectines: proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
      • Hepatòcits tenen lectines que reconeixen les seqüències de glúcids dels eritòcits vells per eliminar-los.
      • Virus de la grip: lectines que reconeixen els sucres de la cèl·lula hosta.
      • Virus de l'Herpes també infecten mitjançant Lectines.
    • P-selectines: alenteixen els linfòcitsT en la superficie dels vasos inflamats per iniciar l'atac immunologic.
    • La tòxina produïda per la bacteria del còlera reconeixen els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

    Glúcids: biomolècules abundants

    • Els glúcids són les biomolècules més abundants de la Terra, formats per carboni, hidrogen i oxigen, amb la fórmula general (CH₂O)n.
    • A més dels tres elements principals, poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
    • Són blancs, generalment amb gust dolç, però no tots ho tenen.
    • Cada any les plantes fixen 100.000 tones de CO₂ en cel·lulosa i altres productes.
    • Tenen funcions energètiques, com l'emmagatzematge de glucosa en forma de glicogen o midó, i estructurals, com en el cas de la quitina i la cel·lulosa.

    Classificació dels glúcids

    • Els glúcids es classifiquen segons la seva mida:
      • Monosacàrids: Unitat bàsica dels glúcids, com la glucosa.
      • Disacàrids: Formats per la unió de dos monosacàrids, com la lactosa o la maltosa, mitjançant un enllaç O-glicosídic.
      • Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
      • Polisacàrids: Formats per la unió de nombrosos monosacàrids, com la cel·lulosa (lineal) o el midó i el glicogen (ramificats).

    Monosacàrids

    • Són sòlids, blancs, solubles en aigua, amb gust dolç i un caràcter reductor.
    • Acaben en -osa (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa) segons el nombre de carbonis.
    • Tenen un grup carbonil (aldehid o cetona) i la resta de carbonis units a grups OH.
    • Les trioses (C₃H₆O₃) són els monosacàrids més senzills.
    • Les pentoses i hexoses són els més abundants.

    Isomeria en els glúcids

    • Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química, però diferent localització dels grups funcionals.
    • Estereoisòmers: Mateixes connexions àtom a àtom, però diferent orientació espacial.
      • Enantiòmers: Imatge especular no superponible, amb propietats físiques similars, però desviant la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (Dextrogira- / Levogira-).
      • Diastereoisòmers: No són imatge especular entre ells, amb propietats físiques diferents.
        • Epímers: Diastereoisòmers amb un sol canvi en la posició d'un grup funcional.

    Estructura cíclica dels monosacàrids

    • En dissolució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis es troben en forma cíclica.
    • El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o cetona, formant una estructura cíclica.
    • Aquesta reacció es coneix com a reacció hemiacetal per als aldehids o hemicetal per a les cetones.
    • Les estructures cícliques es representen en projeccions de Haworth.
    • Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses.
    • Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàgons anomenats furanoses.

    Isomeria en les formes cícliques

    • Al formar-se l'enllaç cíclic, el C-1 es converteix en un nou carboni asimètric (quiral) anomenat C anòmer.
    • Els isòmers que es formen respecte a aquest C s'anomenen anòmers (imatge especular que no es pot superposar).
    • Els anòmers s'anomenen α o β segons la posició del grup OH en el carboni anomèric.

    Monosacàrids modificats

    • Són derivats dels monosacàrids, amb modificacions per reducció, oxidació o addició de grups:
      • Sucres fosfat: Afegeix un grup fosfat. Importants en la glicòlisi, com la glucosa 6-fosfat (G6P) i la fructosa 6-fosfat (F6P).
      • Des-oxisucres: Han perdut un grup OH, com la desoxirribosa (present en el DNA).
      • Gluco-alcohols: Addició de grups OH, com el sorbitol, manitol i inositol.
      • Amino-glúcids o aminosucres: Addició d'un grup amino, com la glucosamina i la galactosamina.
      • Gluco-àcids o Oxidaciones Sucres àcids: Addició d'un grup carboxílic, com l'àcid glucurònic i l'àcid galacturònic.

    Enllaç glicosídic

    • Els monosacàrids s'uneixen per formar molècules més complexes.
    • Enllaç O-glicosídic: Reacció de condensació que uneix el grup OH d'un monosacàrid amb el grup OH del següent, alliberant una molècula d'aigua.
      • Els números indiquen els carbonis que formen l'enllaç i α / β segons l'anòmer del primer monosacàrid.

    Disacàrids

    • Sacarosa: Glucosa (1-2) Fructosa. És el disacàrid més abundant en les plantes.
    • Lactosa: Galactosa (1-4) Glucosa. És el sucre de la llet.
    • Maltosa: Glucosa (1-4) Glucosa. S'origina al degradar el midó.

    Polisacàrids

    • Macromolècules formades per centenars o milers de monosacàrids units per l'enllaç O-glicosídic.
    • Molt abundants en la natura.
    • Majoritàriament insolubles en aigua.
    • Funcions energètiques: emmagatzematge de glucosa (glicogen i midó).
    • Funcions estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina.

    Classificació dels polisacàrids

    • Homopolisacàrids: Formats per un únic tipus de monosacàrid.
    • Heteropolisacàrids: Formats per diferents tipus de monosacàrids.

    Homopolisacàrids

    • Reserva energètica:
      • Midó: Format per amilosa (30%) i amilopectina (70%).
      • Glicogen: Polisacàrid de reserva animal, amb ramificacions més freqüents que el midó.
    • Estructurals:
      • Cel·lulosa: Polisacàrid estructural de les plantes.
      • Quitina: Polisacàrid estructural dels crustacis i insectes.

    Homopolisacàrids energètics

    • Midó:
      • Amilosa: Cadea lineal.
      • Amilopectina: Cadea lineal amb ramificacions.
    • Glicogen:
      • Cadea lineal amb ramificacions.
      • Es troba al fetge i els músculs.

    Dextrans

    • Homopolisacàrid de glucosa típic de bacteris i llevats.

    Heteropolisacàrids

    • Formats per diferents monosacàrids.
    • Formen part de la matriu extracel·lular o s'uneixen a proteïnes.
    • Exemples:
      • Peptidoglicà: Paret bacteriana.
      • Agarosa: Gels.
      • Glucosaminoglucans (GAGs) o mucopolisacàrids: Components de la matriu extracel·lular.

    Agar o Agarosa

    • Paret cel·lular d'algunes algues.
    • Forma estructures helicoidals que retenen aigua.
    • S'utilitza en el laboratori per separar DNA o RNA.

    Matriu extracel·lular

    • Glucosaminoglucans (GAGs): Heteropolisacàrids que es troben a la matriu extracel·lular.
    • Tipus de GAGs:
      • Àcid hialurònic: Present al líquid sinovial i l'humor vitri.
      • Sulfat de Condroitin: Present al cartíleg, tendons i lligaments.
      • Sulfat de Dermatan: Present a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.
      • Sulfat de Queratan: Present a la còrnea, cartíleg, ossos i teixit mort extern.
      • Heparina: Anticoagulant natural.

    Glucoconjugats

    • Glúcids units a una proteïna o lípid.
    • Tipus de glucoconjugats:
      • Proteoglicans: Cadenes de GAGs units a una proteïna.
      • Glicoproteïnes: Oligosacàrids units a una proteïna.
      • Glicolípids: Lípids de membrana amb oligoscàrids units a la part polar.

    Proteoglicans

    • Macromolècules de la superfície cel·lular o de la matriu extracel·lular.
    • Cadenes de GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
    • Agregats: Complexos extracel·lulars de proteïna i GAGs.

    Estructura de la matriu extracel·lular i la cèl·lula

    • Integrines: Connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet.
    • Proteïnes de la matriu extracel·lular: Colàgena, fibronectina, elastina i proteoglicans.
    • Filaments d'actina: Formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

    Glicoproteïnes

    • Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als aminoàcids.
    • Els sucres de les glucoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana, amb un paper important en el mecanisme de reconeixement cel·lular.

    Glicolípids

    • Glúcids units a la part polar de lípids de membrana.
    • Ajuden a la relació cel·lular i s'associen a proteïnes de membrana.
    • Importants en el sistema de grups sanguinis.

    Comunicació cel·lular

    • Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
    • Lectines: Proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
      • Hepatòcits, virus de la grip, virus de l'Herpes, P-selectines, tòxina del còlera.

    Glúcids

    • Són les biomolècules més abundants a la Terra.
    • Estan compostes principalment per carboni, hidrogen i oxigen, però també poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
    • Generalment són blancs i dolços, però no tots ho són.
    • Cada any, les plantes fixen 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

    Funcions dels Glúcids

    • Tenen funcions energètiques: el glicogen i el midó s’utilitzen com a reserves d’energia per convertir-se en glucosa.
    • Tenen funcions estructurals: la quitina i la cel·lulosa formen part de les estructures d'alguns organismes.

    Classificació dels Glúcids

    • Monosacàrids: són la unitat bàsica dels glúcids i no es poden descompondre en molècules més simples. Exemples: glucosa, fructosa.
    • Disacàrids: es componen de dos monosacàrids units per un enllaç glucosídic. Exemples: lactosa, maltosa.
    • Oligosacàrids: contenen entre 2 i 20 monosacàrids units.
    • Polisacàrids: estan formats per centenars o milers de monosacàrids units per enllaços glucosídics. Poden ser lineals (cel·lulosa) o ramificats (midó, glicogen).

    Monosacàrids

    • Tenen la fórmula general (CH2O)n, on n varia entre 3 i 7.
    • Són sòlids, blancs, solubles en aigua, dolços i tenen caràcter reductor.
    • El sufix "-osa" s’utilitza per nomenar les molècules (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
    • No presenten enllaços dobles C-C.
    • S’agrupen en aldoses (grup carbonil a l’extrem) i cetoses (grup carbonil al centre de la molècula), tots els altres carbonis estan units a grups OH.
    • Les trioses són els monosacàrids més senzills (3C) i les pentoses i hexoses són els més abundants.

    Isomeria dels Glúcids

    • Els glúcids poden presentar isomeria:
      • Isòmers estructurals: tenen la mateixa fórmula química, però els grups funcionals estan distribuïts de manera diferent.
      • Estereoisòmers: tenen la mateixa connexió àtom a àtom, però difereixen en l’orientació espacial dels àtoms.
      • Enantiòmers: són estereoisòmers que són imatges especulars no superponibles. Presenten propietats físiques idèntiques, però desvien la llum polaritzada en direccions oposades.
      • Dextrogira (+): desvien la llum polaritzada cap a la dreta.
      • Levogira (-): desvien la llum polaritzada cap a l’esquerra.
      • Diastereoisòmers: són estereoisòmers que no són imatges especulars, amb un únic canvi (epímers) o més d’un. Tenen propietats físico-químiques diferents.
      • Epímers: diastereoisòmers que difereixen únicament en la configuració d’un sol carboni asimètric.

    La Forma Cíclica dels Monosacàrids

    • En solució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis es troben en forma cíclica.
    • El grup OH del carboni 5 s’uneix al grup aldehid o cetona, formant una estructura cíclica.
      • Reacció hemiacetal per als aldehids.
      • Reacció hemicetal per a les cetones.
    • Les estructures cícliques es representen amb les projeccions de Haworth.
    • Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses per la seva semblança al pirà.
    • Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàgons i s’anomenen furanoses per la seva semblança al furà.

    Isomeria en les Formes Cícliques

    • El carboni anomèric: es forma un nou carboni asimètric (quiral) quan el carboni 1 s’uneix al carboni 5.
    • Anòmers: són isòmers que difereixen en la configuració del carboni anomèric.
      • α: grup OH en el carboni anomèric cap avall respecte al plànol de l’anell.
      • β: grup OH en el carboni anomèric cap amunt respecte al plànol de l’anell.

    Resum de la Isomeria

    • Isòmers:
      • Configuracionals:
        • Estereoisòmers:
          • Diastereoisòmers: epímers
          • Enantiòmers (D-, L-)
        • Anòmers (α, β)
      • Estructurals

    Monosacàrids Modificats

    • Són derivats dels monosacàrids modificats per reducció, oxidació o addició de grups funcionals.
    • Sucres fosfat: s’afegeix un grup fosfat al monosacàrid. Importants en la glicòlisi. Exemple: glucosa 6-fosfat (G6P).
    • Desoxisucres: han perdut un grup OH. Exemples: desoxirribosa (DNA), ribosa.
    • Glucoalcohols: addició d’un grup OH. S’originen per reducció del grup carbonil a alcohol. Exemples: sorbitol, manitol, inositol.
    • Amino-glúcids o aminosucres: es substitui un grup OH per un grup amino (NH2). Exemples: glucosamina, galactosamina.
    • Gluco-àcids: s’afegeix un grup carboxílic (COOH) al monosacàrid. Són importants en la formació del teixit connectiu. Exemples: àcid glucurònic, àcid galacturònic.

    Enllaç Glicosídic

    • Els monosacàrids s’uneixen per a formar molècules més complexes mitjançant un enllaç O-glicosídic.
    • Oligosacàrids: 2 o més monosacàrids units.
    • Disacàrids: 2 monosacàrids units.
    • Polisacàrids: milers de monosacàrids units.
    • Enllaç O-glicosídic: Es forma entre el grup OH d’un monosacàrid i el grup OH d’un altre monosacàrid mitjançant una reacció de condensació que allibera una molècula d'aigua.
    • La ruptura de l’enllaç O-glicosídic (hidròlisi) requereix una molècula d'aigua.
    • Els números indiquen els carbonis que formen l’enllaç O-glicosídic i α/β indiquen l’anòmer del primer monosacàrid.

    Principals Disacàrids

    • Sacarosa: glucosa (1-2) fructosa.
    • Lactosa: galactosa (1-4) glucosa.
    • Maltosa: glucosa (1-4) glucosa.

    Polisacàrids

    • Macromolècules (centenars a milers de monosacàrids) formades per monosacàrids units per enllaços O-glicosídics.
    • Molt abundants a la natura.
    • La majoria són insolubles en aigua. Alguns formen dispersions col·loidals.
    • No són dolços.
    • Funcions:
      • Energètiques: glicogen i midó.
      • Estructurals: cel·lulosa, pectines, quitina.

    Classificació dels Polisacàrids

    • Homopolisacàrids: compostos per un únic tipus de monosacàrid.
    • Heteropolisacàrids: compostos per diferents tipus de monosacàrids.
    • Lineals o ramificats.

    Homopolisacàrids

    • Un únic tipus de monosacàrid que es repeteix (hexoses, pentoses).
    • Reserva energètica (enllaç α): midó, glicogen i dextrans.
    • Estructurals (enllaç β): cel·lulosa i quitina (N-acetil-glucosamina).

    Homopolisacàrids Energètics

    • Midó: format per amilosa (30%) i amilopectina (70%).
      • Amilosa: cadena lineal de glucosa (α 1-4).
      • Amilopectina: cadena lineal de glucosa (α 1-4) amb ramificacions (α 1-6) cada 24-30 residus.
    • Glicogen: polisacàrid de reserva animal.
      • Cadena lineal de glucosa (α 1-4) amb ramificacions (α 1-6) més freqüents que en el midó (cada 8-12 residus).
      • La seva hidròlisi dóna lloc a glucosa 1-P.
      • Es troba al fetge (7% del seu pes) i als músculs.
    • Dextrans: homopolisacàrids de glucosa típics de bacteris i llevats.
      • La placa bacteriana de les dents és rica en dextrans.
      • S’utilitzen en la sanitat per a reduir la viscositat de la sang.

    Homopolisacàrids Estructurals

    • Cel·lulosa: estructural, indústria.
      • β (1-4) (D-glucoses), lineal.
      • Les cadenes formen ponts d'hidrogen generant xarxes resistents.
    • Quitina: polisacàrid format per residus de N-acetil-D-glucosamina.
      • β (1-4).
      • Es formen ponts d’hidrogen entre les cadenes, formant estructures rígides i resistents que poden patir calcificacions.
      • És el segon polisacàrid més abundant.

    Heteropolisacàrids

    • Són polisacàrids formats per diferents monosacàrids.
    • Formen part de la matriu extracel·lular i es troben lliures o units a proteïnes formant glicoconjugats.

    Heteropolisacàrids Importants

    • Peptidoglicà: Paret bacteriana.
      • Format per un heteropolisacàrid que alterna N-acetilglucosamina i àcid muràmic amb enllaços β 1-4.
      • Aquests polisacàrids lineals s’entrellacen mitjançant petits pèptids formant el peptidoglicà.
      • El lisozima trenca l’enllaç β 1-4, matant les bacteries per osmosi.
      • El lisozima es troba a les llàgrimes i la saliva.
    • Agar o Agarosa: gels.
      • Paret cel·lular d’algues.
      • Format per dos heteropolisacàrids: agar lineal i la agaropectina ramificat.
      • L’agar forma estructures helicoidals que retenen aigua formant una matriu extracel·lular en forma de gel.
      • S’utilitza en el laboratori per a separar el DNA o RNA.
    • Glucosaminoglucans (GAGs) o mucopolisacàrids: components de la matriu extracel·lular.

    Matriu Extracel·lular

    • Glucosaminoglucans (GAGs), heteropolisacàrids que es troben a la matriu extracel·lular.
    • Associats amb proteïnes (col·lagen, elastina, fibronectina) i es poden unir entre elles per a formar agregats.
    • Tipus de GAGs:
      • Àcid hialurònic: líquid sinovial, propietats lubricantes.
      • Sulfat de condroitina i dermatan: pell, elasticitat, cartílag.
      • Sulfat de queratan: cabells, peülles, banyes, ungles, cartílag.
      • Heparina: anticoagulant natural.

    Àcid Hialurònic

    • Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
    • Cadenes llargues.
    • Forma solucions transparents i viscoses.
    • Forma el líquid sinovial de les articulacions i l’humor vitri dels ulls.
    • Forma la matriu extracel·lular de tendons i cartílag.
    • Hialuronidasa: enzim secretat per bacteris que degrada l’àcid hialurònic.
    • L’esperma degrada l’àcid hialurònic de l’òvul.

    Sulfat de Condroitina

    • Tx. cartilaginós; responsable de l’elasticitat i resistència del cartílag, tendons, lligaments i parets de l’aorta.
    • Àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4 (6)-sulfat.
    • GAGs més curts i es troba unit a proteïnes.

    Sulfat de Dermatan

    • Similar al sulfat de condroitina.
    • Es troba a la pell, vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.

    Sulfat de Queratan

    • Còrnea, tx. cartilaginós, ossos i teixit mort extern: cabells, ungles, banyes, urpes, peülles.
    • D-Galactosa i N-acetilglucosamina (6)-sulfat.

    Heparina

    • Del grec Hepar (fetge), és un anticoagulant produït pels mastòcits.
    • S’uneix a l’antitrombina inhibint l’acció de la proteasa trombina.

    Glicoconjugats

    • Glúcids units a una proteïna o lípid.
    • Proteoglicans: macromolècules de la superfície cel·lular o matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units a una proteïna de membrana o de la matriu extracel·lular.
    • Glicoproteïnes: un o més oligosacàrids units a una proteïna.
    • Glicolípids: lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar del lípid.

    Proteoglicans

    • Macromolècules de la superfície cel·lular o de la matriu extracel·lular amb cadenes de GAGs units covalentment a una proteïna de membrana o secretada.
    • Agregats: complexos extracel·lulars de proteïna i GAGs estructurats a partir d’una cadena d’àcid hialurònic.

    Estrutura de la Matriu Extracel·lular i la Cèl·lula

    • Integrines: connecten la matriu extracel·lular i el citoesquelet, permetent la comunicació.
    • Col·lagen, fibronectina, elastina i els proteoglicans composen la matriu extracel·lular.
    • Els proteoglicans de membrana contribueixen a la comunicació cel·lular.
    • Els filaments d’actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrines.

    Glicoproteïnes

    • Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als aminoàcids.
    • Els sucres de les glicoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana i tenen un paper important en el mecanisme de reconeixement cel·lula-cel·lula.
    • Importants en els estudis del càncer, fertilització…
    • Exemples: glicoforina A, hormones (FSH, LTH) i immunoglobulines.

    Glicolípids

    • Glúcids units a la part polar dels lípids de membrana.
    • Gangliòsids: lípids de membrana on la part polar és un sucre.
    • Ajuden a la relació cel·lular, també associats a proteïnes de membrana afavorint la comunicació membrana-exterior o cèl·lula-cèl·lula.
    • Trobem O-glicosilació, on els lípids s’uneixen als sucres, ancorant el sucre a la cèl·lula.
    • Important en el sistema de grups sanguinis.

    Comunicació Cel·lular

    • Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids aporten informació a les cèl·lules.
    • Les lectines són proteïnes de membrana que reconeixen seqüències de glúcids.
    • Els hepatòcits tenen lectines que reconeixen les seqüències de glúcids dels eritròcits vells per eliminar-los.
    • El virus de la grip té lectines que reconeixen els sucres de la cèl·lula hoste.
    • Els virus de l’herpes també infecten mitjançant lectines.
    • Les P-selectines (un tipus de lectines) alenteixen els linfòcits T en la superfície dels vasos inflamats per iniciar l’atac immunològic.
    • La toxina produïda per la bacteria del còlera reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

    Glúcids

    • Són les biomolècules més abundants a la Terra.
    • Estan compostes de carboni, hidrogen i oxigen, però algunes poden contenir nitrogen, sofre i fòsfor.
    • Són blanques i tenen gust dolç, però no tots els glúcids són dolços.
    • Les plantes fixen 100.000 tones de CO2 anualment a través de la fotosíntesi, produint cel·lulosa i altres materials.

    Funcions dels Glúcids

    • Funcions energètiques: El glicogen i el midó s'utilitzen com a fonts d'energia, proporcionant la glucosa necessària per a la respiració cel·lular.
    • Funcions estructurals: La quitina i la cel·lulosa tenen funcions estructurals, com ara la composició de les parets cel·lulars dels vegetals i l'exoesquelet dels invertebrats.

    Classificació dels Glúcids

    • Monosacàrids: Són les unitats bàsiques dels glúcids, formades per una única molècula de sucre. La glucosa és un exemple comú.
    • Disacàrids: Formats per l'unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic. La lactosa, la maltosa i la sacarosa són exemples comuns.
    • Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
    • Polisacàrids: Formats per la unió de centenars o milers de monosacàrids. Poden ser lineals (com la cel·lulosa) o ramificats (com el midó o el glicogen).

    Monosacàrids

    • Fórmula general: (CH2O)n, on n pot variar de 3 a 7.
    • Són sòlids, blancs, solubles en aigua i tenen gust dolç.
    • Són reductors, amb un carboni a la molècula que pot ser oxidat.
    • El sufix "-osa" s'utilitza per a la seva nomenclatura (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
    • Tenen una sèrie d'isòmers que difereixen en la composició estructural.

    Isomeria dels Glúcids

    • Isòmers estructurals: Tenen la mateixa fòrmula química, però amb diferent posició dels grups funcionals.
    • Estereoisòmers: Tenen els mateixos àtoms units, però difereixen en la disposició espacial dels mateixos.
    • Enantiòmers: Són estereoisòmers que són imatges especulars no superponibles. Desvien la llum polaritzada en direccions oposades. S'identifiquen com a D- o L-.
    • Diastereoisòmers: Són estereoisòmers que no són imatges especulars. Un diastereoisòmer amb un sol canvi en la configuració s'anomena epímer. Tenen propietats físico-químiques diferents.

    Estructura Cíclica dels Monosacàrids

    • En solució aquosa, els monosacàrids amb 5 o més carbonis adopten una estructura cíclica (principalment piranoses i furanoses).
    • El grup OH del C-5 s'uneix amb l'aldehid o la cetona, formant una estructura cíclica.
    • Aquest procés s'anomena reacció hemiacetal per als aldehids i hemicetal per a les cetones.
    • Les formes cícliques es poden representar amb projeccions de Haworth.

    Isomeria en les Formes Cícliques

    • El C-1, unint-se al C-5, crea un nou centre quiral.
    • Els isòmers resultants s'anomenen anòmers (imatges especulars no superponibles).
    • La posició del grup OH al C-1 determina si l'anòmer és α o β.

    Monosacàrids Modificats

    • Són derivats dels monosacàrids modificats per reducció, oxidació o addició de grups funcionals.
    • Sucres fosfat: Incorporen un grup fosfat, importants en la glicòlisi.
    • Des-oxisucres: Han perdut un grup OH. La desoxirribosa es troba al DNA.
    • Gluco-alcohols: Incorporen un grup OH per reducció. El sorbitol i el manitol són exemples de gluco-alcohols.
    • Amino-glúcids: Incorporen un grup amino. La glucosamina i la galactosamina són exemples d'amino-glúcids.
    • Gluco-àcids: Incorporen un grup carboxílic, importants per a la formació del teixit connectiu.

    Enllaç Glicosídic

    • L'enllaç O-glicosídic és el que uneix els monosacàrids per formar polímers més complexos.
    • Formació: Reacció de condensació, s'allibera aigua i requereix energia.
    • Ruptura: Reacció d'hidròlisi, es necessita aigua i energia.

    Disacàrids

    • Sacarosa: Formada per la unió de glucosa i fructosa mitjançant un enllaç α(1-2).
    • Lactosa: Glucosa i galactosa unides per un enllaç β(1-4).
    • Maltosa: Glucosa i glucosa unides per un enllaç α(1-4).

    Polisacàrids

    • Molècules de gran mida, formades per centenars o milers de monosacàrids units per enllaç O-glicosídic.
    • Són abundants a la natura, majoritàriament insolubles en aigua i no tenen gust dolç.
    • Funcions principals:
    • Funcions energètiques: Glicogen i midó (reserva de glucosa).
    • Funcions estructurals: Cel·lulosa, pectines, quitina.

    Classificació dels Polisacàrids

    • Homopolisacàrids: Un únic tipus de monosacàrid (hexoses o pentoses).
    • Heteropolisacàrids: Diferents tipus de monosacàrids.
    • Lineals: Cadenes rectes.
    • Ramificats: Cadenes amb branques.

    Homopolisacàrids

    • Energètics: Midó, glicogen i dextrans.
    • Estructurals: Cel·lulosa i quitina.

    Homopolisacàrids Energètics

    • Midó: Polímer de reserva vegetal format per amilosa (30%) i amilopectina (70%), ambdós formats per α-D-glucoses.
    • Glicogen: Polímer de reserva animal, amb estructura ramificada format per glucosa.
    • Dextrans: Homopolisacàrids de glucosa típics de bacteris i llevats.

    Homopolisacàrids Estructurals

    • Cel·lulosa: Format per β-D-glucoses, responsable de la rigidesa de les parets cel·lulars de les plantes.
    • Quitina: Format per N-acetil-D-glucosamina, responsable de la rigidesa de l'exoesquelet dels invertebrats.

    Heteropolisacàrids

    • Formats per diferents monosacàrids, formant part de la matriu extracel·lular.
    • Peptidoglicà: Component de la paret cel·lular bacteriana, format per N-acetilglucosamina i àcid muràmic.
    • Agar o Agarosa: Format per dos heteropolisacàrids lineals que retenen aigua formant gels.
    • Glucosaminoglucans (GAGs) o Mucopolisacàrids: Components de la matriu extracel·lular.

    Matriu Extracel·lular

    • Glucosaminoglucans (GAGs): Heteropolisacàrids de la matriu extracel·lular.
    • Àcid hialurònic: Format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.
    • Sulfat de condroitín: Compost d'àcid glucurònic i N-acetilgalactosamina 4(6)-sulfat, important per a l'elasticitat de cartílags, tendons i lligaments.
    • Sulfat de dermatan: Similar al sulfat de condroitín, trobat a la pell i els vasos sanguinis.
    • Sulfat de queratan: Format per D-galactosa i N-acetilglucosamina 6-sulfat.
    • Heparina: Anticoagulant natural produït pels mastòcits.

    Glucoconjugats

    • Glúcids units a proteïnes o lípids.
    • Proteoglicans: Macromolècules a la superfície cel·lular o a la matriu extracel·lular, amb cadenes de GAGs units a una proteïna.
    • Glicoproteïnes: Un o més oligosacàrids units a una proteïna. Importants en la comunicació cel·lular.
    • Glicolípids: Lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar. Intervenen en la comunicació cel·lular.

    Estructura de la Matriu Extracel·lular i la Cèl·lula

    • Integrins: Proteïnes que connecten la matriu extracel·lular amb el citoesquelet, permetent la comunicació cel·lular.
    • La matriu extracel·lular està formada, entre altres, per proteïnes com la colàgena, la fibronectina i l'elastina.
    • Els proteoglicans de membrana participen en la comunicació cel·lular.
    • Els filaments d'actina formen el citoesquelet i estan connectats a les integrins.

    Glicoproteïnes

    • Moltes proteïnes secretables i de membrana tenen oligosacàrids units als seus aminoàcids.
    • Els sucres de les glicoproteïnes de membrana solen estar a la part externa de la membrana i tenen un paper important en la comunicació cel·lular.
    • Exemples: Glicoforina A, hormones (FSH, LTH) i immunoglobulines.

    Glicolípids

    • Glúcids units a la part polar dels lípids de membrana.
    • Els gangliòsids són un tipus de glicolípid important per a la comunicació cel·lular.
    • Aporten informació sobre la cèl·lula i faciliten la comunicació cèl·lula-cèl·lula.
    • Important en la classificació dels grups sanguinis.

    Comunicació Cel·lular

    • Els oligosacàrids i polisacàrids que s'uneixen a proteïnes i lípids proporcionen informació a les cèl·lules.
    • Les lectines reconeixen seqüències de glúcids.
    • Els hepatòcits tenen lectines per a eliminar els eritròcits vells.
    • Alguns virus, com la grip o l'herpes, utilitzen lectines per a infectar les cèl·lules.
    • Les P-selectines (tipus de lectines) alenteixen els linfòcits T a la superfície dels vasos inflamats, iniciant l'atac immunològic.
    • La tòxina del còlera reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

    Glúcids

    • Són les biomolècules més abundants a la Terra.
    • Composició: Carboni, Hidrogen i Oxigen (algunes poden contenir N, S i P).
    • Tenen un gust dolç, tot i que no tots els glúcids tenen gust dolç (ex: cel·lulosa).
    • Cada any les plantes fixen 100.000 tones de CO2 en cel·lulosa i altres productes mitjançant la fotosíntesi.

    Funcions dels Glúcids

    • Funcions energètiques: Els glúcids com el glicogen i el midó s'utilitzen com a reserves d'energia.
    • Funcions estructurals: Alguns glúcids formen part d'estructures com la quitina i la cel·lulosa.

    Classificació dels Glúcids

    • Monosacàrids: Glúcids simples que no es poden hidrolitzar a unitats més petites.
    • Disacàrids: Formats per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç o-glicosídic.
    • Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.
    • Polisacàrids: Macromolècules formades per l'unió de molts monosacàrids, amb cadenes lineals o ramificades.

    Monosacàrids

    • Fórmula general: (CH2O)n (n=3-7)
    • Sòlids, blancs, solubles en aigua, amb gust dolç i caràcter reductor.
    • Acaben amb el sufix "-osa" (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa, heptosa).
    • Tenen un grup carbonil (aldehid o cetona).
    • Aldoses: El grup carbonil és un aldehid.
    • Cetoses: El grup carbonil és una cetona.

    Isomeria dels Glúcids

    • Isòmers estructurals: Mateixa fórmula química però diferent localització dels grups funcionals.
    • Estereoisòmers: Molècules amb les mateixes connexions àtom a àtom, però diferent configuració espacial.
      • Enantiòmers: Estereoisòmers d'imatge especular no superponible.
      • Diastereoisòmers: Estereoisòmers que no són imatge especular entre ells.
        • Epímers: Diastereoisòmers amb un sol canvi en la configuració d'un centre quiral.
    • Els monosacàrids presenten centres quirals (carbonis units a 4 grups diferents), per tant, presenten enantiòmers.
    • Els enantiòmers desvien la llum polaritzada a la dreta o a l'esquerra (dextrògir o levògir).
    • La posició del centre quiral més allunyat del grup carbonil determina la configuració D o L.

    Estructura Cíclica dels Monosacàrids

    • En solució aquosa, els monosacàrids de 5 o més carbonis adopten una forma cíclica.
    • El grup OH del C-5 s'uneix al grup aldehid o cetona formant una estructura cíclica (reacció hemicetal o hemiacetal).
    • Les estructures cícliques es representen en projeccions de Haworth.
    • Les aldoses de 6 carbonis formen hexàmers anomenats piranoses.
    • Les cetoses de 6 carbonis i les aldoses de 5 carbonis formen pentàmers anomenats furanoses.
    • La formació del cicle crea un nou centre quiral anomenat C anòmer.
    • Els isòmers que es formen pel C anòmer s'anomenen anòmers (α o β).

    Monosacàrids Modificats

    • Sucres fosfat: Monosacàrids units a un grup fosfat per un enllaç èster.
    • Desoxisucres: Monosacàrids que han perdut un grup OH.
    • Gluco-alcohols: Monosacàrids amb un grup carbonil (aldehido o cetona) reduït a alcohol.
    • Amino-glúcids: Monosacàrids amb un grup OH substituït per un grup amino (NH2).
    • Gluco-àcids: Monosacàrids amb un grup OH oxidat a grup carboxílic (COOH).

    Enllaç Glicosídic

    • Els monosacàrids s'uneixen per formar oligosacàrids i polisacàrids.
    • Enllaç O-glicosídic: Enllaç format entre el grup OH d'un monosacàrid amb el grup OH d'un altre monosacàrid.
    • És una reacció de condensació (s'allibera aigua) que requereix energia.
    • La rotura de l'enllaç O-glicosídic per hidròlisi requereix energia i consumeix aigua.

    Principales Classes de Disacàrids:

    • Sacarosa: Format per glucosa i fructosa. Tenen un enllaç α(1-2).
    • Lactosa: Format per galactosa i glucosa. Tenen un enllaç β(1-4).
    • Maltosa: Format per dos molècules de glucosa. Tenen un enllaç α(1-4).

    Polisacàrids

    • Macromolècules formades per la unió de centenars o milers de monosacàrids per enllaç O-glicosídic.
    • Generalment són insolubles en aigua.
    • No tenen gust dolç.
    • Funcions energètiques: Reserva d'energia (ex: midó, glicogen).
    • Funcions estructurals: Donen suport estructural (ex: cel·lulosa, pectina, quitina).

    Classificació dels Polisacàrids

    • Homopolisacàrids: Formats per un únic tipus de monosacàrid.
    • Heteropolisacàrids: Formats per diferents tipus de monosacàrids.
    • Polisacàrids lineals: Cadenes sense ramificacions.
    • Polisacàrids ramificats: Cadenes amb ramificacions.

    Homopolisacàrids

    • Reserva energètica (enllaç α):
      • Midó: Polisacàrid de reserva en plantes. Format per amilosa (cadena lineal) i amilopectina (cadena ramificada). Tenen enllaços α(1-4) i α(1-6).
      • Glicogen: Polisacàrid de reserva en animals. Tenen enllaços α(1-4) i α(1-6) amb més ramificacions que el midó.
    • Estructurals (enllaç β):
      • Cel·lulosa: Polisacàrid estructural en plantes. Tenen enllaços β(1-4) i formen xarxes resistents gràcies als ponts d'hidrogen.
      • Quitina: Polisacàrid estructural en animals. Format per N-acetilglucosamina. Els enllaços β(1-4) i els ponts d'hidrogen formen estructures rígides i resistents.

    Heteropolisacàrids

    • Són polisacàrids formats per diferents tipus de monosacàrids. La seva composició varia.
    • Són components importants de la matriu extracel·lular, trobats tant lliures com units a proteïnes (glicoconjugats).

    Exemples d'Heteropolisacàrids:

    • Peptidoglicà: Component principal de la paret cel·lular bacteriana.
    • Agarosa: S'usa en el laboratori per a la separació de DNA i RNA.
    • Glucosaminoglucans (GAGs): Família d'heteropolisacàrids que formen part de la matriu extracel·lular dels teixits connectius.
      • Àcid hialurònic: Donat lubricació, el trobem al líquid sinovial, tendons i cartílag.
      • Sulfat de Condroitin: Tenen càrrega negativa, donen elasticitat, els trobem en cartíleg, tendons i lligaments.
      • Sulfat de Dermatan: Podob a sulfat de condroití, present sobretot a la pell.
      • Sulfat de Queratan: Responsable de la rigidesa, el trobem a la pell, ungles, pèl.
      • Heparina: Anticoagulant natural produït pels mastòcits.

    Glicoconjugats

    • Glúcids units covalentment a proteïnes o lípids.
    • Proteoglicans: Macromolècules amb cadenes de GAG's unides a una proteïna.
    • Glicoproteïnes: Proteïnes amb oligosacàrids units a la seva superfície.
    • Glicolípids: Lípids de membrana amb oligosacàrids units a la part polar.

    Funcions dels Glicoconjugats

    • Proteoglicans: Implicades en la formació de matriu extracel·lular, el transport de molècules i la senyalització cel·lular.
    • Glicoproteïnes: Implicades en el reconeixement cèl·lula-cèl·lula, la unió a factors de creixement i la defensa immune.
    • Glicolípids: Implicades en la senyalització cel·lular, la reconeixement cèl·lula-cèl·lula i l'adherència cel·lular.

    Comunicació Cel·lular

    • Els oligosacàrids i polisacàrids units a proteïnes i lípids contribueixen a la comunicació cel·lular.
    • Lectines: Proteïnes capaces de reconèixer i unir-se a seqüències específiques de glúcids a la superfície de les cèl·lules.
    • Integrines: Proteïnes de membrana que connecten la matriu extracel·lular amb el citoesquelet.

    Exemples d'Interaccions Cel·lulars Mediades per Glúcids

    • Hepatòcits: Reconeixen els glúcids dels eritròcits vells per eliminar-los.
    • Virus de la grip: Reconeixen els sucres de la superfície cel·lular de l'hoste per infectar-la.
    • Virus de l'Herpes: Infecta mitjançant lectines.
    • P-selectines: Proteïnes que alenteixen els linfòcits T a la superfície dels vasos sanguinis inflamats per iniciar l'atac immunològic.
    • Tòxina del còlera: Reconeix els oligosacàrids dels gangliòsids dels enteròcits.

    Studying That Suits You

    Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.

    Quiz Team

    More Like This

    Tema 2: Glúcidos (CM 19/09/18)
    18 questions

    Tema 2: Glúcidos (CM 19/09/18)

    UnmatchedDivisionism avatar
    UnmatchedDivisionism
    tema 2: Makroøkonomiens fødsel // Bruttonationalproduktet (BNP)
    10 questions

    tema 2: Makroøkonomiens fødsel // Bruttonationalproduktet (BNP)

    stor_dreng123 avatar
    stor_dreng123
    Tema 2. Glúcids
    45 questions

    Tema 2. Glúcids

    WonderfulFarce avatar
    WonderfulFarce
    Tema 2: Glúcids
    84 questions

    Tema 2: Glúcids

    TrustingMandelbrot3124 avatar
    TrustingMandelbrot3124
    Use Quizgecko on...
    Browser
    Open
    Browser
    Browser