Entrega Seminari 2 PDF

Grup 1.2 Anna Dosdà Cárdenas Júlia Cucurull Martínez Marta Fontseca Ribas **1. Comenta els resultats de cadascun dels gràfics.** **Figura 1** En la primera figura, es representen 24 poblacions d' *Arabidopsis thaliana* segons la seva concentració de Carbonat (CaCO3 %). En total s'han recollit...

Grup 1.2 Anna Dosdà Cárdenas Júlia Cucurull Martínez Marta Fontseca Ribas **1. Comenta els resultats de cadascun dels gràfics.** **Figura 1** En la primera figura, es representen 24 poblacions d' *Arabidopsis thaliana* segons la seva concentració de Carbonat (CaCO3 %). En total s'han recollit 216 mostres: 3 mostres per població i per any d'estudi (2013-2015). Com podem veure, les poblacions es divideixen segons la concentració de Carbonat del sòl que constitueix el seu habitat natural, baix, mitjà i alt.  **Figura 2** En la gràfica de barres "a" de la figura 2, veiem representat els grups de població dividits segons l'anterior criteri: Baix, mitja i alt contingut de CaCo3 al sòl natiu. Dins de cada grup fem una subdivisió en la població LP (Las planes) i SCF (Santa coloma de fernes). La primera es una població trasplantada en un sòl ric en Carbonat mentre que la segona d'un sòl pobre en Carbonat. En l'eix de les ordenades correspon al fitness, es a dir, a l\'èxit de reproductivitat de l'*Arabidopsis thaliana.* En la gràfica de dispersió "d" de la figura 2, s\'observa una linea de correlació entre el percentatge de Carbonat del sòl natiu i el fitness en les plantes de LP (C+) amb una R=0,617, mentre que la població SCF (C-) no existeix una correlació clara amb una R=0,031 **Figura 3** En la gràfica de barres "a" de la figura 3, s'agafa una mostra originaria d'un sòl ric en carbonats (A1 C+) i es trasplanta en un sol LP (C+) i un de SCF (C-). Es fa el mateix en una planta originaria d'un sòl poble en carbonats (T6 C+). Això es relaciona amb el fitness de les plantes.  La gràfica de barres "d" de la figura 3 es basa en el mateix concepte que l\'anterior gràfica, però en comptes de relacionar-ho amb la fitness, es fa amb la concentració de Ferro de les fulles de les plantes. **2. Quines conclusions es poden extreure a partir dels resultats obtinguts?** **Figura 1** Es pot observar que per dur a terme aquest experiment es vas utilitzar un major nombre de vegetals plantats en sòls en baixes concentracions de carbonat (13), que no pas en sòls amb un contingut mitja (5) o alt (6). La planta anomenada T9 es la que té un percentatge més baix de CaCo3, al voltat del 0%, mentre que la planta A1 es la que arriba a un percentatge més alt, al voltat de 35%. **Figura 2** A simple vista veiem que les plantes SCF (C-) mantenen la seva fitness tot i provendre de sols més o menys carbonatats. A més, aquesta es més elevada, al voltant de 250, respecte les plantacions de LP (C+). Quan ens fixem en les plantacions de LP, aquestes presenten grans variacions en fitness segons el seu origen natiu del sòl. Concretament, la fitness es més elevada (200) per vegetals en plantacions originalment amb carbonats que no en baixes concentracions d'aquests (75). La conclusió que traiem d'aquest figures és que les plantacions que originen en sols carbonatats desenvolupen una dependència i al trasplantar-les en sòls pobres en carbonats això influencia en la seva fitness. Tanmateix el contrari ocorre en plantacions originàries de sols poc carbonatats: no creen aquesta dependència i per tant poden créixer en presencia de sòls pobres o rics en carbonats. La seva fitness serà similar i per tant tindran major reproductibilitat que no pas les que han creat la dependència. **Figura 3** Podem observar que una població en que el seu hàbitat natural té altes quantitats de carbonats (A1) té una fitness més alta en un sòl sense carbonats (SCF) que en un sòl amb carbonats (LP). Aquest fet ens mostra que tot i ser una població que resisteix l'alta presència de carbonats en el sòl, aquests redueixen la seva fitness. Per altra banda, quan una població que prové d'un habitat natural amb baixes concentracions de carbonat es cultiva en els dos sòls (LP i SCF) la fitness és molt major en el sòl sense carbonats (SCF), ja que els carbonats limiten el seu creixement. En conclusió, les poblacions que provenen d'hàbitats naturals amb alta presència de carbonats presenten unes fitness majors, un major rang òptim, en ambdós sòls, en comparació amb les poblacions que provenen d'hàbitats naturals amb baixa presència de carbonats que presenten una fitness mitjana en el sòl sense carbonats (SCF) i una fitness molt baixa en sòls amb carbonats (LP). **Figura 4:** Podem observar que una població en que el seu hàbitat natural té altes quantitats de carbonats (A1) té unes concentracions de ferro majors quan es troba en un sòl sense carbonats (SCF) que en un sòl amb carbonats (LP). L\'excés de carbonats crea problemes de nutrició perquè bloqueja els receptors de components com el ferro. Per altra banda, quan una població que prové d'un habitat natural amb baixes concentracions de carbonat es cultiva en els dos sòls (LP i SCF) la concentració de ferro és molt major en el sòl sense carbonats (SCF). En aquest cas, observem que les concentracions de ferro són molt majors en la població T6 (-C) quan és cultivada en el sòl sense carbonats (SCF) i s'observa una gran diferència amb les altres situacions. Que la població A1 (+C) presenti baixes concentracions de ferro al sòl de SCF, tot i la baixa concentració de carbonats, pot ser degut a adaptacions de l'espècie en que les necessitats de ferro siguin menors a causa de la dificultat d'absorbir-lo per l'actuació dels carbonats en el seu hàbitat natural (+C). **3. Quin problema genera la presència de carbonats al sòl?** La presència de carbonats al sòl pot generar problemes relacionats amb l\'alcalinitat, l\'acumulació de sals, la disponibilitat de nutrients, la germinació de llavors i l\'estructura del sòl, la qual cosa pot afectar negativament el creixement d'algun tipus de plantes i la productivitat agrícola en aquestes àrees. La mitigació d\'aquests problemes pot requerir mesures com la correcció del pH, la millora de la qualitat de l\' aigua de reg i l\'elecció de plantes resistents a sòls alcalins. Observant les gràfiques anteriors, hem arribat a la conclusió que quan es trasplanta una vegetació que inicialment s'ha desenvolupat en terres rics en carbonats a terres que no en tenen, hi ha un dèficit en el creixement i desenvolupament d'aquestes, mentre que les que han crescut en sols amb poc carbonat, mantenen el creixement hi hagi o no presencia de carbonat. Una explicació aquest fet podria ser que les plantes que requereixen un sòl alcalí o amb un alt contingut de carbonats estan adaptades per obtenir certs nutrients en aquestes condicions. Quan es cultiven en sòls àcids o neutres que no tenen carbonats, és possible que no puguin accedir a nutrients essencials de manera adequada. Això pot portar a deficiències nutricionals, la qual cosa afectarà el seu creixement i desenvolupament. Una altre explicació podria ser que les plantes que requereixen sòls alcalins sovint estan adaptades a condicions de drenatge específiques. Si se les planta en sòls que no tenen les característiques de drenatge adequades, poden experimentar estrès hídric a causa de l\' excés d\' humitat o la falta d\' ella. **4. Aquest treball és una contribució a la ciència bàsica, penseu però que podria tenir alguna aplicació pràctica? Quina/es seria/n?** Dels resultats obtinguts en aquest estudi, hem extret una sèrie de conclusions que poden ser útils a l'hora de millorar la productivitat de les plantes. A continuació deixem un llistat de les que creiem que poden ser les aplicacions més directes o efectives. - - - -