Les Revolucions Liberals del Segle XIX PDF

Les revolucions liberals burgeses  Què són les revolucions liberals burgeses? Conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre el 1789 al 1848. en què la Burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat volen posar fi a l’A. R i implantar un nou sistema polí...

Les revolucions liberals burgeses  Què són les revolucions liberals burgeses? Conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre el 1789 al 1848. en què la Burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat volen posar fi a l’A. R i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social. Què van suposar les revolucions liberals burgeses? Sobirania nacional. ABSOLUTISME LIBERALISME Divisió de poders. Constitució. monarquia per Nou sistema polític. dret diví. Parlament Les revolucions liberals burgeses: quan i on es van produir? REVOLUCIÓ Altres revolucions FRANCESA burgeses i liberals: EUA (1776) i Amèrica del 1789 Sud (1808-26) REVOLUCIONS 1820 REVOLUCIONS 1830 REVOLUCIONS 1848 Quines van ser les causes de la R. francesa?  França, ca. 1789. 1. Les fams i els períodes d’escassetat. un seguit de males collites provoquen la FAM i la DIFICULTAT del pagesos per PAGAR IMPOSTOS al rei i als nobles. Aquesta situació va augmentar el malestar popular contra els estaments privilegiats.  2. Crisi financera. guerres La monarquia francesa GASTA MÉS DINERS DELS QUE INGRESSA en: la la qual cosa provoca la BANCARROTA. 3. Monopoli dels càrrecs de poder dels privilegiats. Malgrat que la burgesia s’havia enriquit, gràcies al comerç triangular, continuava sense tenir: Accés a càrrecs de poders. MONOPOLITZATS pels privilegiats. Com va esclatar la Rev. francesa? 1. Convocatòria dels Estats Generals. 5 de maig de 1789 Davant d’aquesta situació el rei és veu obligat a convocar els ESTATS GENERALS per demanar als privilegiats que paguin impostos. Com FUNCIONAVEN? * El rei plantejava la seva petició. * Cada estament es reunia i discutia per separat. * Cada estament disposava d’un sol vot. Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia, representant del Tercer Estat, va demanar canviar el sistema de votació: QUE ES VOTES PER PERSONA I NO PER ESTAMENTS. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO!! 2. Proclamació de l’Assemblea Nacional. 20 de juny de 1789 El rei i els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat El rei SUSPÈN la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, COM REACCIONEN els representats del Tercer Estat? EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA 20 de juny de 1789 Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics es reuneixen en un petit pavelló, Sala del joc de pilota, i es constitueixen en Assemblea Nacional representants de la nació. I juren no abandonar aquell lloc fins haver donat a França una CONSTITUCIÓ que garantís la LLIBERTAT i la IGUALTAT de tots els francesos. Va ser una REVOLUCIÓ POLÍTICA: elaborar una constitució era reconèixer que el poder era del poble, sobirania nacional i qüestionar el poder del rei. A més, a més... reconèixer la igualtat de tots els francesos significava posar fi a la societat estamental. 3. Presa de la Bastilla i crema de palaus: Davant d’aquesta situació el REI crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional. A París les Classes Popular Urbanes ASSALTEN la presó i Com reacciona arsenal militar de la BASTILLA, 14 Juliol 1789. el Poble? Les noticies del que passa a París arriben al camp i es produeix “La Gran Por”. LA GRAN POR Per tota França els camperols es revelen LA LAREVOLUCIÓ REVOLUCIÓ contra els senyors TRIONFA TRIONFA!!!!!! (atacs a castells, incendis...) Els membres del Tercer Estat es revelen per tot arreu en defensa dels seus representats Molts Nobles i la monarquia perd el control del País. abandonen França. 4. La fi de l’Antic Règim: Per buscar una solució a la situació el REI torna a obrir els ESTATS GENERALS, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL, vot per persona i no per estament. en l’Assemblea nacional? A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics: REIALISTES GIRONDINS JACOBINS Noblesa i clergat Absolutistes Burgesia conservadora Burgesia progressista volen tornar a l’A, R. Defensen el LIBERALISME Consideren que la revolució per mitjà d’un pacte amb el també ha de beneficiar a les rei i els privilegiats, CPU i els camperols. exclouen a les CPU i els camperols. Quines van ser les fases de la Revolució?  Monarquia constitucional 1789 - 1792 Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut. Durant aquesta primera etapa GOVERNEN els GIRONDINS legislant a favor de la burgesia i els antics privilegiats. Quines polítiques porten a terme? Declaració de drets de l’home i del ciutadà s’ELIMINEN els privilegis. s’estableix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Es posa FI al poder absolut del rei. Es redacta la constitució de 1791. Desamortització dels béns de l’església per solucionar crisi finacera. Tothom està d’acord? La noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític volien tornar a l’Antic Règim.  Tothom està d’acord? El REI intenta fugir de França, per posar-se al front dels exèrcits estrangers i envair-la per acabar amb la Revolució. Es descobert a la frontera, Varennes, i se l’obliga a retornar a París. La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de: Les classes populars, els SAINTS-CULOTTES. Ja NO SE’N REFIEN ni del REI, ni tampoc del govern dels GIRONDINS. Els SAINTS-CULOTTES consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels GIRONDINS NO els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats.  Els Saints-culottes al carrer i els Jacobins a Assalten el palau de les Tulleries, on havien l’Assemblea S’ALIEN ficat al rei després del seu intent de fugida (fan un pacte) Arresten al rei i Treuen als girondins l'empresonen. del poder. PROCLAMEN PROCLAMEN LA LA REPÚBLICA REPÚBLICA S’inicia S’iniciaaixí aixíuna unanova novaetapa etapade delalarevolució: revolució: LA LAREPÚBLICA REPÚBLICADEMOCRÀTICA. DEMOCRÀTICA.  República social 1792 - 1794 França esdevé una república democràtica. Durant aquesta primera etapa GOVERNEN els JACOBINS, el sector més radical dels revolucionaris. L’etapa s’inicia amb el El rei és jutjat, CONDEMNAT i EXECUTAT. judici del rei. Quines polítiques porten a terme? Promulguen una nova Constitució l’any 1793. SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ. Suspenen l’Assemblea Nacional i creen el COMITÈ DE SALVACIÓ dirigit per Robespierre. El COMITÈ va suspendre llibertats i uns tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort a la guillotina els qui s’oposaven al govern: LLEI DE SOSPITOSOS. Tothom està d’acord? El TERROR i l’actuació dictatorial del govern van provocar l’oposició de bona part de la població. Juliol de 1794, un cop d’estat posa fi al govern jacobí de Robespierre.  República conservadora 1794 - 1789 Els GIRONDINS tornen a prendre el control de la Revolució. Quines polítiques porten a terme? 1- ELIMINEN les REFORMES SOCIALS realitzades pels jacobins a favor de les classes populars. 2- REDACTEN una nova CONSTITUCIÓ 1795 per restablir el sufragi censatari. 3- ELIMINEN la llei del sospitós. Tothom està d’acord? Tothom està d’acord? Aquestes mesures provocaren: REVOLTES POPULARS MOVIMENT REIALISTA Dirigides pels Els contrarevolucionaris, SANS-CULOTTES i els REIALISTES, que volien tornar a JACOBINS que defensen les l’absolutisme es tornen a millores per les classes reorganitzar i causen populars de l’etapa anterior. problemes. RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 – 1799 Monarquia Domini Dominide delalaburgesia conservadora, Girondins, burgesiaconservadora, Girondins, volia voliaabolir abolir Constitucional l’Antic l’AnticRegim Regimiiimposar imposarelelliberalisme, liberalisme,però peròsense sensebeneficiar beneficiar 1789-1792 aales lesCPU CPUniniels elscamperols. camperols. Domini Dominide delalaburgesia burgesiaradical radicaliiles lesclasses classespopulars, populars, República JACOBINS, JACOBINS, volen volenuna unatransformació transformaciómés mésprofunda profundade delala Democràtica societat: societat: 1793-1794 més mésdemocràtica democràticaiisolidaria. solidaria. República Burgesa Retorn Retornalalpoder poderdede lalaburgesia conservadora. GIRONDINS burgesiaconservadora. GIRONDINS supressió supressiódels delsavenços avençosiimillores millores socials socialsde delalaRepública República 1795-1799 Democràtica. Democràtica. Amb la Revolució França s’ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme.  L’època napoleònica 1799 - 1815 El 9 de novembre de 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la revolució francesa. La seva política de govern era consolidar els principis moderats de la revolució i evitar el retorn de l’AR. EL CONSOLAT, 1799-1804. Durant aquest període posa pau a l’interior del país. Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars. Tranquil·litza als reialistes. Llei del retorn dels emigrats. Restableix el culte catòlic. L’IMPERI NAPOLEÒNIC, 1804-1815. Per evitar que les monarquies absolutistes europees tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant un gran imperi. Es van imposar les idees revolucionàries: - consagració de la llibertat i de la igualtat legal, - implantació de la llibertat econòmica i religiosa, - dret a la propietat. L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812, MÀXIMA EXTENSIÓ. França 1812 Territoris dominats Enemics de Expansió de França el 1812 Napoleó  Com va acabar l’imperi napoleònic? Les conquestes napoleòniques van generar una doble reacció en els països ocupats pels exèrcits francesos: Difusió de les idees liberals per Europa, llibertat, igualtat, desaparició de les monarquies absolutes i dels privilegis... Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès, orgull nacional enfront de l’enemic invasor.  L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC França 1812 Enemics de França el 1812 Derrotes de Napoleó després del 1812 Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van tenir una gran importància, perquè van demostrar que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.  Anglaterra, Rússia, Àustria i Prússia formaran una coalició i derrotaran definitivament a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo. Derrotat A Europa es tornen a RESTABLIR les monarquies, l’absolutisme Napoleó i els privilegis. A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM La Restauració 1815 - 1848 Després de la derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la RESTAURACIÓ. Un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a l’Antic Regim com si la Revolució Francesa NO s’hagués produït. EL CONGRÉS DE VIENA, 1815 Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó ACORDEN: Defensar l’absolutisme. Restablir les monarquies en els seus trons, legitimisme. Impedir que sorgeixen nous Creació de la Santa Alianza, un exèrcit moviments revolucionaris. per intervenir en qualsevol país que es doni un moviment revolucionari liberal. Les revolucions liberals i nacionals  Què és el liberalisme? El liberalisme és un sistema polític que concep la societat com un conjunt d’éssers lliures, que gaudeix d’uns drets i unes llibertats que l’Estat ha de garantir. 1. L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, 2.La sobirania (el poder) resideix en la voluntat de tota la ciutadania. Per conèixer aquesta voluntat s’usa un sistema representatiu: per mitjà d’unes eleccions s’escull un parlament que elabora les lleis. 3. La separació de poders és necessària per evitar governants absoluts. 4. Les regles de l’economia les marca el mercat; l’Estat no ha d’intervenir de cap manera en l’economia.  Què és el nacionalisme? El desig o la voluntat del poble que forma una nació de tenir estat propi independent i de triar el seu propi govern. Què és una nació? Un conjunt de persones que habiten en un territori i que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, unes tradicions i formes de vida, i una història comuna i sobretot una voluntat de viure junts i decidir ells mateixos sobre el seu futur.  Quines van ser les Rev. Liberals burgeses? Aquestes revolucions contra la Restauració i a favor del liberalisme, conegudes com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.  LES REVOLUCIONS LIBERALS, 1820, 1830, 1848. REVOLUCIONS 1820 Primeres Primeresrevolucions revolucions contra contralalarestauració. restauració. Són SónPronunciaments Pronunciaments militars, militars,poc pocsuport suport popular. popular. Són Sónderrotades derrotadesper perlala Santa SantaAliança. Aliança. Sols Solstriomfa triomfaaaGrècia, Grècia, què què aconsegueix aconsegueix independitzar-se independitzar-sede de l’Imperi l’ImperiTurc. Turc. REVOLUCIONS de 1830  Van tenir una repercussió i una extensió més grans. Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a altres països: Bèlgica, Anglaterra, Espanya... Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa Occidental liberal i Europa Oriental absolutista.  REVOLUCIONS 1830 Europa dividida en dos blocs polítics: Europa occidental LIBERAL Europa Oriental ABSOLUTISTA A més a més durant aquestes revolucions Bèlgica aconsegueix la seva independència i el poble belga es separa del regne dels Països Baixos.  “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” La primavera dels pobles és el nom amb el que es coneix el desig de molts pobles d’Europa de formar un Estat propi i independent. Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement de drets dels treballadors. A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social. A l’Europa oriental, la lluita va ser contra els règims absolutistes i la dominació imperial austríaca.  Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona meitat del segle XIX. EUROPA 1812 EUROPA 1914  L’altre aspecte que també volen canviar: l’organització social. El pas de l'Antic al Nou Règim Edat Moderna REVOLUCIONS Edat Contemporània Etapa Antic Règim BURGESES Nou Règim Cronologia Segles XVI-XVII-XVIII Segles XIX-XX-XXI REVOLUCIÓ Política Estat absolutista Estat liberal LIBERAL Predomini de l'economia Consolidació de l'economia Economia REVOLUCIÓ feudal capitalista INDUSTRIAL Societat Societat estamental Societat de classes