Apunts Història 2n Batx - Curs 24-25 - Restauració (1874-1898)

HISTÒRIA APUNTS 2n BATX. - Curs 24-25 TEMA 1 – RESTAURACIÓ (1874-1898) FONTS 1. TEMA Espanya. La crisi de la Restauració. El regnat d’Alfons XIII (1902-1923) | HISTORIATA (wordpress.com) 2. Apunts de 2n de BAT-Història | notes d'historia (wordpress.com) 3. Historia para aburr...

HISTÒRIA APUNTS 2n BATX. - Curs 24-25 TEMA 1 – RESTAURACIÓ (1874-1898) FONTS 1. TEMA Espanya. La crisi de la Restauració. El regnat d’Alfons XIII (1902-1923) | HISTORIATA (wordpress.com) 2. Apunts de 2n de BAT-Història | notes d'historia (wordpress.com) 3. Historia para aburrir: Tema 4.2. La crisis de la Restauraci ón 4. TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (buxaweb.com) Apunts d’història | Miquelmolimon Història 2nBatx. | Lourdes Escobar. El meu blog (xtec.cat) CONTINGUTS 1. La instauració del nou règim (1875-1881) 1.1. L’arribada del nou règim: Cánovas, Alfons XII, el Manifest de Sandhurst La Restauració a Espanya s'inicia el 1874 amb el retorn de la monarquia borbònica després de la inestabilitat de la Primera República i el Sexenni Democràtic. La I Repú- blica espanyola (1873-74) va ser un fracàs, amb escàs suport de la població, intermina- bles baralles dels grups dirigents i tres guerres simultànies (a Cuba, la guerra cantonal i la III Guerra Carlina). L’intent d’un dels promotors del Sexenni, el general Serrano, d’una dictadura (gairebé tot l’any 1874) mostrava el bloqueig de la I República. La Restaura- ció va ser impulsada pel partit alfonsí, que recolzava la restauració de la monarquia en la figura d'Alfons XII, no de la deposada reina Isabel II, molt desprestigiada. El líder  TEMA 1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) 2 d'aquest moviment, Antonio Cánovas del Castillo, va exercir un paper crucial en la pla- nificació i consolidació del nou règim. Cánovas és el cervell i ànima del règim polític de la Restauració. Un moment clau en aquest procés va ser la publicació del "Manifest de Sandhurst" el desembre de 1874, redactat per Cánovas i signat per Alfons XII. Aquest document, deli- neava la seva visió d'una monarquia constitucional, moderada i conciliadora. Alfons XII es presentava com una figura unificadora disposada a restaurar la pau i l'ordre a Espa- nya, allunyant-se de l'autoritarisme de la seva mare, del desordre i la violència del Se- xenni i de les aspiracions del carlins [DOC]. Encara que Cánovas volia una arribada al poder pacífica, el general Martínez Campos va fer un pronunciament a Sagunt, el 29 de desembre de 1874, va ser decisiu per a la Restauració. En proclamar Alfons XII com a rei, el pronunciament va comptar amb el su- port de l'exèrcit i va canalitzar el descontentament amb la República. Així va començar un període d'estabilitat política marcat pel sistema bipartidista dissenyat per Cánovas, que definiria la política espanyola durant les següents dècades. 1.2. El sistema polític de la Restauració. La Constitució de 1876 Cánovas no volia una tornada al desprestigiat liberalisme de l’època d’Isabel II, caracte- ritzat per govern ineficaços i pel domini dels liberals de tendència conservadora (ano- menats moderats en aquella època) i la exclusió i persecució de l’oposició, principal- ment els liberals de tendència centre-esquerra (anomenats llavors progressistes). Aspirava a pacificar el país, establir un sistema polític de caràcter liberal que combinés les tradicions polítiques espanyoles amb el model anglès (país hegemònic en aquell període) i posar les bases d’una recuperació global del país. “Dissenyà” el nou sistema de manera que aquest integrarà tant a la dreta moderada -liderada per ell- com a l'es- querra moderada, de manera que tan sols restaren fora els extrems, carlins a la dreta i republicans a l'esquerra.  TEMA 1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) 3 Va convocar corts constituents per a redactar una nova constitució, la Constitució de 1876. Era una modificació de la anterior Constitució de 1869, constitució democràtica i molt avançada, una de les millors de la nostra història. La nova llei de lleis), que no hau- ria de ser “de partit”, sinó “de consens”. Estava molt inspirada en la Constitució de 1845 (moderada), però permetia l’alternança en el poder dels dos partits que van prota- gonitzar el període: el partit conservador, dirigit pel propi Cánovas: que rebia suport de les classes altes, dels catòlics en general i d’una part de les classes mitjanes. i el encara no creat partit liberal, que acabarà sent liderat per Sagasta a partir del 1881. Aquest partit era l’hereu dels progressistes de l’època d’Isabel II, amb l’afegit de sector demòcrates i republicans del Sexenni. Constituïa l’esquerra di- nàstica. El seu suport social eren sectors de les classes mitjanes i grups crítics amb el catolicisme. Es volia trencar amb la pràctica de canviar la constitució amb freqüència, el que havia estat la pràctica habitual ençà 1834. S’ha d’insistir en que Cánovas era liberal, no demòcrata. Va aconseguir restablir el su- fragi censatari, que va funcionar fins al 1891. D'altra banda, Cánovas va procurar man- tenir-se dins de la més estricta legalitat. Pretenia dissenyar un sistema polític que fos monàrquic, preservés certs aspectes que considerava clau de l'organització política his- tòrica d’Espanya i que protegís els interessos socials i econòmics de caràcter conserva- dor. En gran mesura els de les classes altes. Temia el desenvolupament de les esquerres revolucionàries, socialisme i l'anarquisme. Veurem com el seu règim combatrà sobretot el segon perquè el primer va tenir molt poc desenvolupament fins al final del segle. Si comprenem certes característiques de la constitució d’una etapa, podem compren- dre molt bé el conjunt del sistema polític del moment. Característiques de la Constitu- ció de 1876:  TEMA 1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) 4 És d’inspiració britànica: la Gran Bretanya és la gran potència del moment i model de governs liberals. Genèrica i flexible, deixava moltes qüestions obertes a la redacció de lleis posteriors (discutible). 1. VIGÈNCIA: 1876-1923. Llarguíssima duració, només superada per la Constitució de 1978 (actual). 2. CAP DE L'ESTAT: El Rei és inviolable i irresponsable. Nomena i separa els ministres. Té dret de veto. Tot i que és un típic rei de caràcter liberal, el seu poder constitucional i efectiu és molt gran. No és una figura simbòlica, sinó central de tot el sistema polític. És titular del poder executiu. Sanciona i promulga les lleis. 3. GOVERN: El Consell de Ministres és l'òrgan central de govern. Està format pel presi- dent del govern i els ministres. Refrenda els actes del Rei. És responsable davant les Corts. Exerceix el poder executiu en nom del Rei. La justícia s'administra en nom del Rei. L’alternança al Govern no és deu als resultats electorals sinó a la confiança del Rei, al sistema del torn i al caciquisme. 4. PODER LEGISLATIU: les Corts són bicamerals, compostes de Congrés dels Diputats i Senat. Les seves funcions eren legislatives, de control i pressupostàries, amb les matei- xes facultats, excepte en el cas de les lleis sobre contribucions o crèdit públic, en les quals el Congrés tenia una certa preeminència. El Congrés s'elegeix periòdicament amb districtes uninominals d’estil anglès. El càrrec té una durada de cinc anys. El Senat res- ponia al model aristocràtic: té membres nats (en funció del seu càrrec), de designació real i elegits per corporacions. Fa una funció de contrapès i control del Congrés, d'orien- tació conservadora. El càrrec dels senadors electius té una durada de cinc anys. El po- der legislatiu és d'una gran importància en el sistema polític, malgrat el sistema del torn i el caciquisme. 5. PODER JUDICIAL: aplica les lleis en els judicis civils i penals. Està format per jutges i tribunals que accedeixen per oposició i són inamovibles. Es preveu la unificació dels co- dis legals. Són un poder de l'Estat molt especialitzat. És el menys polític dels tres po- ders. 6. RELACIONS ENTRE PODERS: equilibri de poders. El Govern ha de comptar amb la confiança de les Corts i del Rei  TEMA 1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) 5 7. SUFRAGI: No figura a la Constitució. El Congrés dels Diputats, sufragi censatari (menys del 5% de la població) A partir de 1890 s’aprova el sufragi universal. El Senat és nomenat pel Rei o per corporacions. 8. DRETS FONAMENTALS: es reconeix una àmplia sèrie de drets i llibertats típics dels sistemes liberals del segle XIX, tot i que hi ha un clar retrocés respecte de la Constitució democràtica de 1869. Es reserva el desenvolupament dels drets a lleis. Hi ha importants diferències en aquest àmbits entre conservadors i liberals: els conservadors restringei- xin drets i els liberals els amplien. 9. PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ POLÍTICA: Sobirania compartida entre les Corts i el Rei. Monarquia constitucional, liberal moderada i doctrinària. Centralisme. 10. PAPER DE L'EXÈRCIT: el Rei és el cap suprem de les Forces Armades. L'Exèrcit té un paper simbòlic i polític significatiu, tot i que s'elimina el seu constant intervencio- nisme polític. 11. RELACIONS ESGLÉSIA-ESTAT: La religió catòlica és la religió de l'Estat. L’Església Catòlica és una part de l’estat i rep financiació d’aquest. Tolerància per a altres religions en el seu exercici privat, però no llibertat religiosa. 12. RÈGIM LOCAL: Governs locals a càrrec de corporacions municipals (ajuntaments) i provincials (Diputacions provincials), amb autonomia en pressupostos i impostos. El ni- vell local és molt important, però els ajuntaments tenen greus problemes financers. A la pràctica, el Govern nomena els alcaldes de les ciutats importants, encara que els regi- dors són elegits per la població. 13. REFORMA: flexible, mitjançant llei ordinària.