Guia d'higiene i neteja d'hospitalització (PDF)

HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL UD 1. LA UNITAT DEL PACIENT. TÈCNIQUES D’ARRANJAMENT DEL LLIT HOSPITALARI. CONTINGUTS: La unitat d’infermeria. La unitat del pacient: normes generals, mobiliari i accessoris. El llit hospitalari. Accessoris del llit hospitalari. Tècniques d'a...

HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL UD 1. LA UNITAT DEL PACIENT. TÈCNIQUES D’ARRANJAMENT DEL LLIT HOSPITALARI. CONTINGUTS: La unitat d’infermeria. La unitat del pacient: normes generals, mobiliari i accessoris. El llit hospitalari. Accessoris del llit hospitalari. Tècniques d'arranjament i preparació del llit. 1.- LA UNITAT D’INFERMERIA La unitat d’infermeria És el conjunt de departaments i recursos materials relacionats amb el personal d’infermeria, que es disposen per proporcionar les cures necessàries als pacients ingressats en hospitals, centres sociosanitaris o altres dispositius assistencials. En cada unitat d’infermeria hi haurà un equip d’infermeria format per un supervisor, diversos infermers i diversos tècnics auxiliars d’infermeria (TCAI). Cada unitat d'infermeria consta dels següents elements: Control d'infermeria o de planta Està situat en una zona estratègica, per a facilitar el treball i control de les diferents unitats del pacient que té assignades al seu càrrec. Generalment es compon d'un taulell, un sistema d'intercomunicació amb les habitacions, mitjans informàtics, etc. Habitacions dels pacients. Inclouen una o diverses unitats del pacient. Zona específica de registre de la informació. Lloc on es guarden les fulles d'infermeria, les històries clíniques i altres documents. Se situa en el propi control o en algun lloc pròxim a este. Magatzem per a la llenceria. Lloc on es guarda la roba de llit i el material net. Magatzem de materials i productes sanitaris. Lloc on es guarden els materials imprescindibles per a cobrir les necessitats assistencials dels pacients. Office. És el lloc destinat a la preparació d'alguns menjars per als pacients. Sol estar comunicat amb el servici de cuina mitjançant un muntacàrregues. Sala de medicació. Està destinada a emmagatzemar i a preparar la medicació necessària per als pacients de la planta. Pàgina 1 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Sala d'usos múltiples. Destinada a l'entreteniment dels pacients. Sala d'estar o de descans. Destinada al personal sanitari. Sala per a visites. Està disposada, també, amb el mobiliari necessari. Despatxos. D'utilització diversa. Lavabos per al personal sanitari. Lavabos per a les visites. Estan clarament identificats per a facilitar la seua localització. Espai o habitació per a guardar els dispositius, aparells i equips de mobilització i desplaçament dels pacients. Entre ells bastons, crosses, caminadors, cadires de rodes, grues, etc. Espai d'emmagatzematge. Zona on guardar, per exemple, el carro de parada, l'electrocardiograma, etc. Habitació destinada al metge de guàrdia. Passadissos. Comuniquen els diferents elements de la unitat d'infermeria. Nombre d'unitats d'infermeria A l'hospital hi ha tantes unitats d'infermeria com funcions i especialitats assistencials es realitzen en ell. A cadascuna d'elles se li assignen: Un determinat número de pacients. Un equip sanitari format per: un supervisor/a d'infermeria, diversos DUE (Diplomats Universitaris en Infermeria) i diversos auxiliars d'infermeria. Les funcions més importants de la unitat d'infermeria són: Donar resposta a les necessitats bàsiques dels pacients. Garantir la seua seguretat (física i psicològica). Aportar els mitjans necessaris per a l'aplicació dels procediments sanitaris. Potenciar i estimular el treball del personal sanitari, facilitant els mitjans adequats perquè l'ambient de treball siga eficaç i gratificant. 2.- LA UNIDAD DEL PACIENTE Definició La unitat del pacient és el conjunt format per l'espai de l'habitació, el mobiliari i el material que utilitza el pacient durant la seua estada en el centre hospitalari. Per tant, el nombre d'unitats del pacient serà igual al nombre de llits que tanga l'hospital. A les habitacions amb diversos llits, cada unitat pot aïllar-se mitjançant paravents: cortines per a assegurar i respectar la intimitat dels pacients. A les habitacions "individuals, es considera «unitat Pàgina 2 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL del pacient» a tot el contingut i l'espai físic de la pròpia habitació. Les habitacions individuals han de preservar-se per a l'aïllament dels pacients que presenten gravetat en el seu estat general, patologies infecto contagioses, operats amb el risc de ser contagiats, immune deprimits, pacients amb alguna mena d'alteració psíquica, etc. 2.A.- CARACTERÍSTIQUES UNITAT DEL PACIENT TIPUS: L'habitació ha de ser prou àmplia per a poder disposar de tot el mobiliari necessari amb folgança i així, poder facilitar la mobilitat de l'usuari i el treball del tècnic (personal). La distància mínima entre el llit i a paret lateral ha de ser d'almenys 1,20 m. A les habitacions de dos a o més llits, l'espai mínim entre estes ha de ser de 1,20 m. Els sostres han de tindre una altura mínima de 2,50 m. El sòl ha de ser antilliscant i no ha de presentar zones irregulars. Les habitacions han de tindre un lavabo o bany complet adaptat o assistit, que seguisca les indicacions de la comunitat autònoma. L'amplària de la porta d'entrada ha de permetre el pas de carros, cadires, llits … és a dir, ha de tindre un ample d'almenys 1,05 m. Des del llit, s'ha d'accedir fàcilment a l'interruptor de la llum, intèrfon, la televisió, el telèfon … La pintura no ha de presentar taques ni deterioracions. Es recomana un dispositiu elèctric que permeta el tancament de les persianes La patologia i l'edat del pacient són factors determinants que cal tindre en compte en l'organització i disposició de la unitat del pacient. Les mesures de l'habitació depenen del nombre de llits. Les dimensions aproximades són les següents: Habitacions individuals (1 llit): les mesures han de ser d'uns 10 m2. Habitacions dobles (2 llits): les mesures han de ser d'uns 14 m2. Habitacions triples (3 llits): les mesures han de ser d'uns 18-20 m2. El nombre màxim de llits per habitació no ha de ser superior a quatre. L'habitació ha de disposar d'espai suficient, 1,20 metres, entre els llits i entre a llit i la paret; de tal forma que siga possible atendre el pacient tant des dels laterals com des dels peus del llit, permetent, a més, el pas d'una llitera i el portalliteres El nombre de llits per habitació (unitats del pacient) varia d'un hospital a un altre, sent la gran majoria de dos o tres llits. La situació idònia és poder disposar en cada planta, o control d'infermeria, d'habitacions individuals i d'habitacions compartides, per a utilitzar l'una o l'altra modalitat en funció de les característiques dels pacients. La unitat del pacient amb alguna mena de dependència física, ha de disposar d'un lavabo adaptat a la seua discapacitat, amb un plat de dutxa arran de terra, amb embornal i sense vorada exterior, sòl antilliscant i agafadors a banda i banda de la paret per a facilitar el dalt del vàter, sense que hi haja risc per als pacients. Pàgina 3 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL El tascó i/o a botella han de ser presents en els lavabos per a arreplegar les eliminacions en les condicions de seguretat i higiene més adequades. Més característiques La porta àmplia per a permetre el pas d'un llit amb sistema de degoteig. La grandària suficient perquè es puga distribuir amb comoditat i orde tot el mobiliari, i que permeta realitzar la seua neteja fàcilment. Les parets pintades de colors clars i sense lluentor. Les preses d'oxigen i el sistema de buit , que es disposen fixos en la paret i en la capçalera del llit del pacient. El sistema de comunicació interna, amb el Control d'infermeria, mitjançant un equip d'intercomunicació de senyals lluminosos. La llum natural i la ventilació adequada que garantisquen la renovació de l'aire. L'altura de 2,5 metres. 2.B.- ALTRES TIPUS D'UNITAT DEL PACIENT Cada unitat hospitalària es dissenya tenint en compte el tipus de pacients que acollirà. Tipus d'unitats: Unitat de pediatria Ha de dissenyar-se i decorar-se amb colors i motius que criden l'atenció del xiquet i li resulten alegres i atractius (per exemple, escenes de dibuixos animats en les seues parets). Unitat de geriatria En el cas de pacients dependents d'una cadira de rodes o d'altres dispositius d'ajuda, les habitacions han de disposar de major espai i d'un accés a l'habitació i al bany adequats perquè puguen passar cadires de rodes, carros, lliteres, grues d'arrossegament, etc. Les unitats de geriatria o de pacients amb alguna mena de dificultat física han de disposar de lavabos adaptats al seu discapacitat; és a dir, que porten plat de dutxa (en lloc de banyera), amb sòl antilliscant i agafadors en la paret. També estaran proveïts de barres o agafadors de subjecció per a facilitar l'ús del *inodor*ro, sense que hi haja riscos per als pacients Altres unitats En estos casos, a causa de les característiques especials dels pacients, cal adaptar tot o part de l'equipament i, a més, han de disposar d'una altra mena d'utensilis, equips i aparells diferents que són necessaris per a proporcionar les cures adequades a estos pacients. Exemple: medicina intensiva, obstetrícia, pediatria, traumatologia, cremats, radioteràpia, etc. Pàgina 4 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 2.C.- CONDICIONS AMBIENTALS L'entorn que envolta al pacient té una notable influència sobre la resposta d'este al tractament que està rebent. En general, les habitacions han de ser espaioses, tranquil·les i solejades, i han de mantindre's netes, airejades i ordenades per a evitar l'aparició de problemes psíquics o patològics (infeccions). Les habitacions hospitalàries han de reunir una sèrie de condicions ambientals que repercutiran, de manera directa, en estat de salut i en l'evolució del pacient. Les condicions ambientals que major repercussió tenen sobre el pacient són les atmosfèriques, la il·luminació, la insonorització i la neteja. L'estat d'ànim del pacient pot veure's afectat a conseqüència de les característiques de l'ambient; per tant, la neteja i la seguretat són dos factors importants que afavorisquen i faciliten el procés de curació del pacient. 2.C.1.- CONDICIONS ATMOSFÈRIQUES AMB UNA MAJOR INCIDÈNCIA SOBRE EL PACIENT SÓN TEMPERATURA, HUMITAT, VENTILACIÓ I QUALITAT DE L'AIRE. Temperatura La temperatura ambient de la unitat d'hospitalització ha d'estar entre 20-22 °C, encara que pot variar en les diferents zones de l'hospital. Així, en els passadissos estarà entre 20-21 °C, en les consultes externes entre 21-23 °C, en els quiròfans entre 25-28 °C, etc. Es regula mitjançant termòmetres o termòstats que es disposen en les unitats dels pacients, els passadissos, les dependències especials, etc. Molts hospitals disposen de circuits tancats de ventilació, que porten incorporat un sistema automàtic de control de la temperatura. És important que es realitze un correcte manteniment i neteja dels sistemes de control de la temperatura per a evitar la contaminació dels sistemes de refrigeració, sobretot per Legionel·la. Humitat Els valors del grau d'humitat que es consideren òptims oscil·len entre el 40 i el 60%. Es controla mitjançant l'ús d'higròmetres que es col·loquen en la unitat del pacient, els passadissos i les dependències especials. En alguns estats patològics, com unes certes afeccions respiratòries, un grau d'humitat relativa sota (10 al 20%) resulta més còmode per al pacient. El descens del grau d'humitat afavoreix, generalment, la disseminació dels microorganismes que afecten el sistema respiratori. L'augment del grau d'humitat agreuja les malalties que afecten el cor i al sistema circulatori. Ventilació La ventilació es realitza normalment, obrint les finestres i la porta durant curts espais de temps. Per a renovar l'aire de l'habitació és suficient amb obrir la finestra durant 10-15 minuts. Sempre que siga possible, es duu a terme durant els procediments de canvi de roba de llit i neteja de l'habitació. Per a ventilar l'habitació s'evitaran els corrents d'aire. És recomanable l'ús de paravents per a Pàgina 5 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL evitar que l'aire arribe de manera directa al pacient. Als hospitals moderns, amb circuit tancat d'aire condicionat o sistemes De climatització, no han d'obrir-se les finestres de les habitacions per a ventilar, perquè l'aire està en constant renovació i, si s’obrirà la finestra, es produirien descompensacions en el circuit de l'aire. Les impureses habituals que es troben en l'aire són gasos, partícules de pols i microorganismes. Les malalties respiratòries poden disseminar-se mitjançant estes impureses en esternudar, parlar o tossir, i propagar-se a través de l'aire. A les habitacions ha de protegir-se als pacients contra les infeccions aplicant tècniques d'aïllament, alliberament de la pols, bona ventilació i ampli espai entre els llits. Existeixen filtre HEPA (high Efficiency Particulate Air) que augmenten la qualitat de l'aire. 2.C.2.- IL·LUMINACIÓ - COMUNICACIÓ Les condicions d'il·luminació repercuteixen de manera directa en el benestar i en l'evolució de la malaltia del pacient. La il·luminació en els centres sanitaris pot ser de dos tipus: Llum natural És la produïda pels raigs solars; per les seues propietats curatives, desinfectants, tèrmiques, etc., és la més indicada per a la cura i la recuperació dels malalts. Alguns especialistes opinen que una habitació està ben il·luminada si té un espai de finestres igual, en superfície, a quasi la quarta part del sòl. La llum directa del sol és eficaç per a augmentar la resistència a les malalties. S'ha demostrat el seu valor terapèutic, especialment per a reduir la susceptibilitat a malalties com el raquitisme i la tuberculosi. A més de la seua importància com a factor essencial de salut, la llum solar aporta il·luminació natural a les habitacions, que influeix positivament en l'estat d'ànim dels pacients. Llum artificial (il·luminació elèctrica). Està dissenyada de manera que puga ser utilitzada segons les necessitats. Pot adaptar-se perquè proporcione llum indirecta, com a llum de focus directe per a l'examen del pacient, llum per a llegir o llum de menor intensitat. Durant la nit ha d'haver-hi un pilot d'emergència encés en la paret, perquè el pacient puga veure, si necessitara alçar-se. L'habitació ha de disposar d'un sistema elèctric de comunicació amb el control d'infermeria, col·locat en la capçalera del llit i que porta un pilot perquè siga visible en la foscor. Quan el pacient l'activa, s'encén una llum d'un color determinat (prefixat per l'hospital), que en el control d'infermeria s'identifica com una crida en demanda d'ajuda. 2.C.3.- INSONORITZACIÓ: Les condicions d'insonorització també revisten gran importància. Els investigadors han demostrat que el soroll ambiental, expressat en decibels (db), produeix fatiga física i trastorns nerviosos o emocionals. El soroll que es genera en l'entorn hospitalari pot provindre de l'exterior o de l'interior: Soroll exterior. Es produeix, generalment, a conseqüència de les activitats del carrer (obres, circulació, sirenes d'ambulàncies, etc.) Que, a més, poden portar associada la producció de vibracions. Estos sorolls poden pal·liar-se mitjançant sistemes d'aïllament col·locats en les Pàgina 6 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL finestres, amb la finalitat de disminuir la influència d'estos factors sobre l'estat emocional dels pacients. Soroll interior. Es produeix a conseqüència del trànsit de persones en els passadissos i de l'activitat laboral del propi centre sanitari. Per a evitar la producció de sorolls és important que el personal sanitari complisca i faça complir les següents normes: Recomanacions per a disminuir el soroll. 1. Respectar els cartells de recomanació de «Silenci». 2. Parlar en to moderat i evitar riures cridaners o escandalosos. 3. Moderar el volum de la televisió o la ràdio de les habitacions. 4. Controlar la utilització dels telèfons mòbils. 5. Obrir i tancar les portes amb cura, evitant els colps. 6. Desplaçar el mobiliari suaument i sense arrossegar-lo. 7. Utilitzar calçat de sola flexible o de goma per a evitar desplaçaments sorollosos. 8. Realitzar el transport dels llits, cadires de rodes, carros, peus de degoteig, etc., amb cura, evitant colpejar les parets, els mobles o les portes. Tres costums senzills que contribueixen a reduir el soroll interior: moderar el volum de la veu, restringir l'ús de telèfons mòbils i portar calçat de sola flexible o de goma. 2.C.4.- CONDICIONS D'HIGIENE I NETEJA Les condicions d'higiene i neteja repercuteixen seriosament en l'evolució del pacient. L'acumulació d'eliminacions del pacient (orina, vòmits, exsudats, femta, etc.) En un ambient semitancat o tancat dona lloc al fet que es produïsquen olors desagradables, que repercuteixen en el propi pacient, en el personal sanitari, en altres pacients i en les visites. Tot això fa que l'entorn resulte incòmode i, des del punt de vista sanitari, una possible i important font d'infecció, que fa necessària la neteja i eliminació de la brutícia per a evitar el risc que es produïsquen infeccions hospitalàries. Si el personal d'infermeria considera que l'habitació del pacient no reuneix les condicions d'higiene adequades, avisarà al personal de neteja perquè fregue el sòl i netege els mobles i així evitar la disseminació de microorganismes. Per a afavorir la comoditat del pacient, a més de les condicions atmosfèriques, d'il·luminació i d'insonorització, cal tindre en compte la importància que té el mantindre la unitat d'hospitalització en condicions òptimes de neteja i higiene. Higiene del llit del pacient. Diàriament es netejarà el marc del llit, així com la resta dels elements habituals de l'habitació del pacient (taula, cadira, butaca etc.). Quan el pacient se li de l'alta, o es desocupe l'habitació, la neteja es realitzarà a fons, sempre segons protocol hospitalari. A part, tot el material que haja de ser reutilitzat és necessari desinfectar-lo: i esterilitzar-ho. En realitzar la neteja de l'habitació, cal tindre en compte el següent: Ha de fer-se diàriament i sempre que siga necessari. Pàgina 7 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Cal preparar amb antelació tot el material necessari. Sempre que siga possible, s'ha de realitzar amb les finestres obertes, però cal evitar els corrents d'aire. No oblidar que un dels millors desinfectants és el lleixiu. Processament de la llenceria i roba de llit de la unitat del pacient. Cada vegada que es realitza un arranjament amb algun canvi de roba, tant en l'arranjament diari dels llits de la unitat d'hospitalització (que sol fer-se a primera hora del matí), com en altres situacions al llarg del dia (per exemple si el pacient vomita, si evacua accidentalment orina o femta, si té una hemorràgia etcètera), la roba s'arreplegarà en bosses de plàstic o de tela (estes són reutilitzables i cada vegada més hospitals les incorporen en els seus protocols) i s'introduirà en el carro de roba bruta (carros amb diversos compartiments). Després, es transportarà fins al servici de bugaderia hospitalària en carros tancats o introduint-la en ell transportador pneumàtic, on la netejaran i desinfectaran segons els seus protocols. Després, la roba de llit i llenceria s'emmagatzemaran fins que els zeladors o auxiliars la traslladen de nou a la unitat d'hospitalització corresponent una vegada que la roba neta es trobe en la planta d'hospitalització, els tècnics de cures auxiliars d'infermeria (TCAE) la col·locaran en les prestatgeries del magatzem de llenceria. Els TCAE són els responsables de la higiene personal del pacient, així com de mantindre el llit en condicions idònies per a facilitar la seua comoditat. Han de realitzar la retirada d'eliminacions amb les condicions de seguretat i higiene més adequades, per a evitar el risc de possibles malalties infeccioses. 3. MOBILIARI I MATERIALS DE LA UNITAT DEL PACIENT El mobiliari que ha de formar part de la unitat del pacient varia en funció de si es tracta d'unitats especials (UCI, coronàries, diàlisi, etc.) o d'unitats d'hospitalització general (Medicina Interna, Cirurgia General, etc.). En l’àmbit hospitalari, les tasques de neteja i higienització de mobiliari i superfícies corresponen al servei de neteja, però la supervisió de la correcta higienització la realitza, al seu torn, l’equip d’infermeria de cada servei o departament. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN LA UNITAT DEL PACIENT El disseny de la unitat del pacient, a més de facilitar l'acomodació i la permanència dels pacients, ha de permetre que els professionals realitzin les seves tasques amb seguretat, prevenint riscos com, per exemple, els relacionats amb la postura. EL MOBILIARI QUE FORMA PART D'UNA UNITAT TIPUS: A. El llit Pàgina 8 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Serveix per a acollir al pacient, per la qual cosa ha d'estar en perfectes condicions de conservació i manteniment, perquè este se senta més còmode. Ha d'estar proveïda amb tota la roba que siga necessària. Es col·loca a l'habitació de manera que tinga tres dels seus costats lliures, per a facilitar el treball del personal sanitari (canvis posturals, lavabo del pacient, aplicació de cures, etc.). Es disposa de manera que el capçal estiga en contacte amb la paret, però sense que se situe davall de la finestra, ni pròxima a la porta (per a no impedir l'accés a l'habitació o al lavabo). És important que siguen articulades, amb un pla regulable en altura i fàcilment manejables i desplaçables, per la qual cosa van proveïdes de rodes. Els accessoris del llit són: Matalàs cobert amb una funda de material elàstic, transpirable al vapor, impermeable a l'aigua, hipoalergènic i ignífug. Coixí amb funda. Baranes laterals. Manovella per a regular l'altura i articular el llit. Tauleta Se situa junt al llit, de manera que siga accessible, perquè el pacient puga agafar qualsevol objecte o utensili que necessite. En molts centres sanitaris s'utilitzen models de tauletes extensibles i regulables en altura i posició, que al seu torn poden transformar-se en taula auxiliar per a donar suport a les safates del menjar i adaptar-se al pacient per a afavorir la seua comoditat. Mesa de llit Serveix per a depositar sobre ella les safates del menjar. Pel seu especial disseny, permet regular la seua altura, adaptant-la al pacient, de manera que puga menjar semiincorporat i amb major comoditat. Silla o butaca S'utilitzen com a lloc de descans per als pacients independents i per a la mobilització dels dependents. Solen disposar de braços i reposapeus, també poden portar un dispositiu regulable per a la col·locació de la safata del menjar. Se situen al costat del pacient, al costat contrari de la tauleta i prop de la capçalera del llit, perquè puga asseure's fàcilment sense necessitat de desplaçar-se. Sempre que l'espai ho permeta, s'ha de disposar d'una cadira o butaca per a l'acompanyant, que tinga les mateixes característiques. Paperera o poal Sol col·locar-se dins del lavabo i s'utilitza per a arreplegar les deixalles (escombraries, papers, etc.) Generats pel pacient (que no siguen sanitaris ni biològics). Porta una bossa de plàstic en el seu interior per a facilitar la seua recollida i neteja. Pàgina 9 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Suport de sèrum S'utilitza com a sistema de suport per a les bosses de sèrum o de medicació. Armari. S'utilitza per a guardar la roba i les pertinences del pacient, i una manta de recanvi per si el pacient la necessita. Sol incloure penjadors. Llum. Generalment està fixada a la paret perquè no ocupe espai. S'utilitza en exploracions, per a la lectura o com a llum indirecta. No s'utilitzen llums en les tauletes, per a evitar riscos d'accidents. Paravent. S'empra per a separar un llit d'una altra, és a dir, cada unitat Del pacient, dins d'una mateixa habitació. El seu objectiu és mantindre i preservar la intimitat dels pacients. Tasques generals en relació a la unitat del pacient 1.Rebre el pacient quan ingressa a la unitat d'hospitalització, dirigint-se a ell pel seu nom i tractant-lo amb tot el respecte. 2.Recollir la documentació relacionada amb el seu ingrés, comprovant que hi figuren totes les dades que són necessàries. 3.Complir les etiquetes del control d'infermeria amb les dades del pacient (si està previst en els protocols de l'hospital). 4.Acompanyar-lo fins a l'habitació o unitat del pacient que li hagi estat assignada, explicant-li si és individual o compartida, i deixar-lo còmodament instal·lat. 5.Explicar-li les normes d'utilització de tots els equips, materials i dispositius que formen part de la unitat del pacient (llum, climatització, timbre de trucada, etc.). 6.Mostrar-li on es troben els serveis comuns per a tot el personal: telèfon, sala de televisió, capella, sala d'usos múltiples, etc. 7.Informar-lo sobre les normes de l'hospital en relació amb: – Horaris de visita: del metge i de familiars, amics, etc. – Horari de menjars i menús disponibles per a la seva elecció. – Servei de neteja. – Ús del telèfon i recepció de trucades de l'exterior, del televisor o la ràdio. – Prohibició de fumar. – Altres serveis dels quals disposa l'hospital, etc. 8.Responsabilitzar-se que tot el material de la unitat del pacient estigui complet. 9.Assegurar-se que el mobiliari està en perfectes condicions d'ús. Pàgina 10 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 10.Comprovar que funcionen correctament els sistemes de ventilació, de comunicació amb el control d'infermeria, llum, aigua, etc. 4.- EL LLIT HOSPITALARI El llit hospitalari és el lloc de repòs en el qual un pacient pot passar, segons la seua malaltia, la major part de les hores del dia. En ella es descansa i es roman convalescent, a vegades per llargs períodes de temps, per la qual cosa el llit es converteix en una cosa pròpia del pacient, que li procura comoditat, seguretat, somni, alleujament del dolor, etc. A més de tot això, facilita la realització de les diverses tècniques sanitàries. Algunes de les seues característiques són: En general, estan fetes de tubs buits, que es poden #llavar còmodament per a facilitar la seua neteja i desinfecció. Solen estar equipades amb rodes mòbils en cada pota i amb un sistema de fre per a bloquejar- les; això facilita el desplaçament, tant a l'interior de la unitat en què estiga ingressat el pacient com en el seu trasllat d'un servici a un altre. El somier pot estar dividit en 1, 2 o 3 segments mòbils, que poden canviar de posició en ser accionats amb una manovella. Les dimensions del llit solen ser: - 90-1 05 cm d'amplària. - 190-200 cm de longitud. - 70 cm d'altura (sense matalàs). - El matalàs més utilitzat és, generalment, de molls d'una sola peça i semirígid, amb reforços laterals que serveixen de suport al cos. Existeixen, altres tipus de matalassos que s'utilitzen en situacions especials. - Se sol cobrir el matalàs amb una funda semipermeable i flexible per a protegir-lo de les possibles secrecions del pacient. - La roba de llit ha de ser prou àmplia per a poder subjectar-la correctament al matalàs. Ha de ser resistent a les rentades freqüents, però no aspra. El disseny dels llits, a més de facilitar l'acomodació i la permanència dels pacients, ha de permetre que els professionals facen les seues tasques amb seguretat, prevenint riscos, com per exemple els relacionats amb la postura. Per a això es tindrà en compte: La unitat del pacient es col·locarà perquè es puga accedir fàcilment a ella per tres dels seus Pàgina 11 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL costats. Les distàncies estàndard dels llits són: 120 cm entre llit i llit; 112 cm, com a mínim, des del llit a la paret. El capçal del llit està en contacte amb la paret. Mai se situarà sota una finestra ni massa prop d'una porta. 4.2.- TIPUS DE LLITS HOSPITLARIS: Existeixen diferents tipus de llits, que s'adapten a les necessitats específiques dels pacients. En general, es poden distingir dos grups: les lliteres d'exploració i els llits de descans. A. LLITERES D'EXPLORACIÓ Serveixen per a l'exploració i el transport del pacient. S'utilitzen en els consultoris dels hospitals, els centres de salut, etc. Han de cobrir-se amb un llençolet abans de col·locar al pacient, que serà canviada després de la seua utilització. Les lliteres d'exploració poden ser: Rígides. Tenen una estructura de tub metàl·lic buit, sobre la qual s'assentisca un matalàs amb base rígida, recobert de pell o d'algun material similar fàcilment llavable. Pot portar rodes per a facilitar el seu desplaçament, i un sistema de fre que les bloquege. Articulades. Solen tindre una sola articulació, situada en el capçal, que es pot elevar fins a 90° respecte al pla del llit. En l'actualitat poden portar diversos punts d'articulació B. LLITS DE DESCANS Llit metàl·lic de somier rígid Consta d'un somier rígid, sense articulacions. En alguns models pot elevar-se la part del cap mitjançant una manovella. Llit articulat És la que més s'utilitza als hospitals i consta d'un somier metàl·lic articulat, format per dos, tres o quatre segments mòbils que s'accionen amb una manovella situada als peus o en els laterals del llit. En els llits motoritzats la mobilització es realitza a partir d'un comandament elèctric. Cada articulació permet dividir el llit en dos segments; per tant, el llit amb dos articulacions té tres segments i el llit amb tres articulacions, quatre segments. En la de tres segments el superior suporta el cap i l'esquena, el central és per a la pelvis, i l'inferior per a les extremitats inferiors. En la de quatre segments es diferencia una possibilitat de mobilització més, bé al cap/muscles, bé en els genolls. Este tipus de llits facilita l'acomodació del pacient i els canvis posturals. Pàgina 12 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Ortopèdica traumatològica o de Judet Consta d'un marc, anomenat «marc de Balkan», que subjecta unes varetes metàl·liques, situades per damunt del llit, per a acoblar unes corrioles que, mitjançant cordes, suporten diferents sistemes de pesos. Per a realitzar la tracció, un dels extrems s'aplica al pacient i en l'altre es col·loquen els pesos. Una tracció és una tècnica terapèutica que aplica forces sobre un os, múscul o articulació. Pot ser cutània o esquelètica. En la primera, la força s’exerceix sobre la pell, i en la segona, sobre els ossos, a partir de claus quirúrgics, filferros, etc. Els objectius d'esta tècnica són alinear una extremitat fracturada, evitar deformacions en el cas de paràlisi i alleujar el dolor d'un traumatisme osteoarticular (fractura, luxació, etc.). També està proveïda d'un estrep o «triangle de Balkan», que permet al pacient moure's lleugerament per a incorporar-se o canviar de posició. S'utilitza, sobretot, en traumatologia, amb pacients que pateixen fractures, luxacions, paràlisis de les extremitats, politraumatismes, etc. Electrocircular o circoeléctrica Està formada per dos armadures metàl·liques circulars, units entre si per un pla rígid que gira sobre els anteriors. El llit pot adoptar qualsevol posició: horitzontal, vertical, inclinada en tots els angles i boca avall. A més, està proveïda d'un interruptor que permet un moviment lent en sentit circular i que pot ser manejat pel propi pacient. Poden acoblar-se suports per als peus, baranes laterals, cintes de subjecció i qualsevol altre element que facilite els canvis de pressió en la superfície corporal, evitant així les úlceres per pressió. S'utilitza en grans cremats, politraumàtics o en lesions medul·lars, és a dir, en casos d'immobilització a llarg termini. ROTOREST És un llit que manté al pacient subjecte, però girant constantment, per la qual cosa distribueix els punts de pressió. S'utilitza per a previndre l'aparició d'úlceres per pressió. Permet girs i canvis de posició laterals i longitudinals. Per a esta mena de llits s'empren armadures o subjeccions laterals, del cap, dels peus i per al gir, així com coixinets amortidors. Incubadora S'empra per a mantindre als nounats prematurs en un ambient adequat de temperatura i humitat, amb la finalitat d'assegurar les seues condicions de vida. Permet la manipulació del bebé des de l'exterior, a través d'uns dispositius a mode de guants o portes. Es poden regular amb precisió la humitat, la temperatura i la concentració d'oxigen. Permeten monitorar al nounat (freqüència cardíaca, freqüència respiratòria i temperatura), així com connectar-li a un respirador, fer-li l'aspiració de secrecions si calguera, utilitzar la unitat nebulitzadora, aplicar el llum de llum blava (hiperbilirubinèmia), etc. La cambra on es col·loca al bebé és de material transparent, la qual cosa facilita tant l'aïllament com el seu control i observació. Sol situar-se sobre un moble metàl·lic, amb compartiments que permeten guardar el material necessari per a les cures. Hi ha incubadores proveïdes de rodes que faciliten el desplaçament en aquells casos en què siga adequat, i algunes van equipades, fins i tot, amb tot el material necessari per a prestar vigilància intensiva. Pàgina 13 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Llit d'esferes fluidificada, levitació, Clinitron. És un llit de levitació mecanitzada amb un matalàs que té un flux continu d'aire entre unes boletes o esferes, que, a més de proporcionar flotació amb la disminució de pressions, fan massatge al pacient. Llit de sedestació de Gatch. Permet l'elevació des de l'horitzontal fins a la posició d'assegut del pacient, així com l'ajust a la zona sota els genolls. Sol disposar d'una manovella manual. Cada vegada menys utilitzada en àmbit hospitalari a causa de les lesions d'esquena que el seu maneig manual pot produir en els auxiliars. 5.- ACCESSORIS DEL LLIT HOSPITALARI Es consideren accessoris tots aquells elements (inclòs el matalàs) que poden col·locar-se en el llit per a facilitar l'estada, la higiene, la comoditat i el benestar del pacient. Hi ha tres grups: coixins i matalassos, roba de llit i altres accessoris. 5.A. COIXINS I MATALASSOS El coixí sol ser de #espuma, blana i baixa, destinada a facilitar els canvis posturals i l'acomodació del pacient. En general, es disposa de més d'un coixí per pacient. Els matalassos poden ser de diverses formes i estructures. Estos diferents models tenen com a objectiu contribuir a la prevenció de les úlceres per decúbit. Els més importants són els següents: Matalàs de làtex. Hui dia s'utilitzen cada vegada més, per constituir una bona base per al repòs del pacient. Matalàs d’espuma. Es deixa véncer més fàcilment pel pes del cos. Pot ser d'una peça o estar seccionat en blocs (40-50 blocs). Afavoreix la comoditat i l'acoblament del pacient, repartint la pressió del cos, i evitant una excessiva fricció i frecs en la pell. Matalàs de goma, amb tubs o cel·les. S'ompli d'aire i es col·loca sobre El llit. La seua finalitat, igual que els altres, és la d'evitar les úlceres per pressió. Matalàs d'esferes fluidificat. Està format per esferes de vidre molt fines que es mantenen en moviment gràcies a l'aire insuflat entre elles, la qual cosa permet repartir la pressió que exerceix el pes del cos del pacient, Pàgina 14 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL experimentant una sensació d'estar surant. Matalàs alternating o antiescares. Consta d'una sèrie de tubs pneumàtics que s'unflen i desinflen alternativament mitjançant el funcionament de dos motors. Mentres estan unflats els tubs de nombre parell, els de nombre imparell romanen desinflats, invertint-se automàticament el cicle cada quatre minuts. Este tipus de matalàs, en desplaçar els punts de suport, evita la pressió i, a més, realitza un massatge continu. A més dels ja citats, existeixen matalassos de molls (encara que cada vegada s'utilitzen menys), d'aigua (empleats per a previndre les úlceres per pressió, i també de poca utilització) i d'aigua amb boles de poliuretà (que es col·loquen sobre el matalàs habitual i permeten reduir el volum d'aigua necessari). 5.B. ROBA DE LLIT Dins de la roba de llit podem incloure: Funda de matalàs (“Cubrecolchón”). És una coberta impermeable i ajustable en les quatre cantonades, que s'utilitza per a protegir el matalàs de la humitat i la brutícia procedents de l'eliminació de secrecions del pacient. Llençols. Generalment són de cotó o un material similar. S'utilitzen cada vegada més les de punts ajustables. En servicis com a urgències, diàlisis o consultes, solen emprar-se llençols d'un sol ús. Són necessàries un llençol de baix (“bajera”) i una placa de cocció. - El llençol de baix es doblega al llarg, i amb el dret cap a l'interior. - El llençol placa de cocció es doblega a l'ample, i amb el revés cap a l'interior. Entremesa. És del mateix teixit que els llençols. Es col·loca en el centre del llit, a l'altura de la pelvis. Pot utilitzar-se també per a desplaçar al pacient cap a la capçalera del llit, quan este ha esvarat. Hui dia s'utilitzen cada vegada més xopadors (“salvacamas” “empapadores”) d'un sol ús. Manta. Sol ser de color clar. El seu teixit ha de resistir les rentades freqüents i tindre poc pes. Ha d'abrigar sense pesar. Es doblega a l'ample. Cobertor o cobrellit. És la peça que cobreix els llençols i la manta. Ha de ser resistent a les rentades i de colors clars. Generalment és blanca. Es doblega a l'ample, i amb el costat dret cap a l'interior. Funda de coixí i coixí. Són de cotó o d'un material similar. La funda està directament en contacte amb el coixí i es Pàgina 15 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL tanca mitjançant una cremallera o un altre sistema. El coixí es col·loca sobre la funda i ha de canviar-se sempre que siga necessari i almenys una vegada al dia. 5.C.-ACCESSORIS DE LLIT Barana o reixa de seguretat És un protector metàl·lic que es col·loca en cada costat lliure del llit per a evitar caigudes del pacient. Pot abastar tota la longitud lateral del llit o solo la mitat superior. Tenen un mecanisme que permet baixar-les per a facilitar l'accés al pacient sense llevar-les. Protectors de baranes Solen ser bosses de polietilé unflades d'aire, coixins, etc. La seua funció és evitar que els pacients es lesionen. També se'n diu «sentinelles de llit». Encunyes-topall (Cuñas-tope) Són peces triangulars embuatades que serveixen per a mantindre l'estabilitat del pacient o d'algun segment del cos. El mateix resultat pot obtindre's per mitjà de coixins, coixins, llençols o tovalloles doblegades. Fèrula antirotació Consta d'una superfície exterior de plàstic dur i un interior encoixinat en el qual s'introdueïx el peu, mantenint-lo immobilitzat i en posició correcta. Evita la flexió plantar i el peu en pèndol. Arc de protecció o arc de llit Manté el pes de les robes del llit, evitant que freguen i exercisquen pressió sobre el pacient. En instal·lar-ho és necessari tindre en compte que a roba de llit necessita més folgança per a cobrir al pacient fins als muscles. Suport de sèrums Pot ser portàtil o adaptable al llit. Consta d'un tub metàl·lic buit, la part superior del qual acaba en dos xicotets penjadors de les quals es pengen les solucions que es van a perfundir. L'altura és regulable. Suport de bossa de diüresi S'utilitza per a subjectar la bossa de diüresi i mantindre-la penjada sobre el somier o la vora del llit. Estrep o «triangle de Balkan» Permet que el pacient realitze xicotets desplaçaments corporals dins del llit, com moure's per a incorporar-se, canviar de posició, etc. S'empra en paraplègics i en estades prolongades en el llit amb limitació de la mobilitat. Pàgina 16 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Relaciona els termes de les dos columnes següents: Sostindre les botelles de sèrum Suport de sèrums. Tascons tope Mantindre l'estabilitat. Arc de protecció Evitar el pes de la roba. Fèrules antirotació Evitar la flexió plantar. 5.D.- ALTRES A més del mobiliari descrit, s'ha de proporcionar al pacient una sèrie de materials o productes per a la realització de les activitats diàries d'higiene personal, alimentació i eliminació d'excrements, així com per a facilitar l'execució de les cures que necessite El material d'ús comú tendeix, cada vegada amb més freqüència, a ser d'un sol ús, per a evitar contagis i infeccions entre els pacients i riscos biològics El mobiliari ha d'estar fabricat amb materials de colors clars, perquè no s'emmascare la brutícia i siga fàcilment llavable, perquè pot ser una important font d'infecció. Altres elements que poden ser necessaris: Un got i un pitxer. Un altre got per a la realització de la higiene bucal (en el bany). Un llavamans. Un tascó o botella per a la recollida de la femta i l'orina (en pacients enllitats). Recipients adequats per a les recollides de mostres. Sabó líquid (gel). Esponges d'un sol ús. Pinta. Pijama o camisó i bata. Guants. Un paquet de mocadors d'un sol ús o de gases. Termòmetre. Depressors linguals per a inspecció buco faríngia. Roba de llit (llençols, coixí, protector o travesser, manta i cobertor). Tovalloles. Crema hidratant. Paper higiènic. Equips o dispositius per a la mobilització o desplaçament del pacient: cadira de rodes; grues d'arrossegament, de llit, de bipedestació; crosses o bastons; caminadors, etc. _________ Pàgina 17 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 6.TÈCNIQUES D'ARRANJAMENT I PREPARACIÓ DEL LLIT Els objectius de l'arranjament del llit són: 1. preparar el llit en condicions d'higiene i comoditat per al pacient, facilitant el moviment, el descans i el son, 2. contribuir a la tranquil·litat psicològica en crear un medi net, impedir la contaminació i evitar tensions al pacient, als professionals sanitaris i a les visites. Per tant, és important mantenir el llit net i sense arrugues perquè el pacient es trobi còmode i pugui moure's sense sensació d'angoixa. Des del punt de vista psicològic, el descans es veurà afavorit amb intervencions del personal d'infermeria que disminueixin l'ansietat. 6.1.NORMES GENERALS Cal tenir en compte unes normes generals per a l'arranjament del llit i conèixer els procediments concrets que s'empren en cada situació. Normes generals en relació amb l'arranjament del llit Frenar el llit i col·locar-lo en posició horitzontal, excepte quan estigui contraindicat. La roba del llit es canviarà al matí, després del bany o endreça del pacient i, a més, sempre que es taque o es banye. Abans d'iniciar la tècnica d'arranjament del llit, cal tenir preparat tot el material necessari. En el cas que es preparin diversos equips per a refer més d'un llit, s'emprarà un carretó de roba neta, amb tots els equips necessaris, i un altre de roba bruta (en el qual es diposita la roba de llit i llenceria retirada, directament en cada cubicle, o a partir de bosses de plàstic o de tela —que són reutilitzables— en un únic espai del carretó). Per evitar que aquests carros serveixin com a vehicle de transmissió dels microorganismes d'un pacient a un altre, es deixaran en el passadís, a la porta de les habitacions. Realitzar el rentat higiènic de mans abans i després de dur a terme el procediment. Posar-se els guants. Explicar el procediment al pacient i demanar la seva col·laboració. El cobre-matalàs, el llençol de baix i el travesser no han de tenir arrugues, ja que poden produir molèsties i afavorir l'aparició d'irritacions i úlceres per fregament o pressió. El llençol de sobre, la manta i el cobrellit han de cobrir el pacient fins als espatlles. S'ajusten sota el matalàs, a la zona dels peus, sense remetre-les pels costats. Procurar que la roba de llit bruta no entri en contacte amb l'uniforme de l'auxiliar ni amb la roba neta. Es dipositarà directament en la bossa que està dins de l'habitació o en el carretó situat a la porta, però mai es deixarà a terra o sobre un altre llit o cadira que hi hagués a l'habitació. La roba de llit retirada no s'ha d'agitar per evitar la dispersió dels microorganismes i la formació d'aerosols. S'ha de fer amb rapidesa i precisió, però evitant els moviments bruscos quan el pacient està en ella. Utilitzar un paravent per protegir la intimitat del pacient, quan sigui necessari. Procediments d'arranjament del llit Describim els procediments apropiats per a preparar un llit segons es donen les següents situacions: Llit tancat. És el llit de l'hospital que roman buit fins a l'admissió d'un nou pacient. El pot fer un sol TCAI. Pàgina 18 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Llit obert. És aquell que correspon a un pacient ingressat que l'ocupa, però que pot aixecar-se. El pot fer un sol TCAI. Llit ocupat. És el llit en el qual el pacient roman estirat quan s'arregla. El realitzen dos TCAI. Llit de postoperats o quirúrgic. És el que es prepara per rebre un postoperat. LLIT TANCAT PROCEDIMENT 1. ARRANJAMENT D'UN LLIT TANCAT Recursos materials Cobre-matalàs si cal (d'ara endavant, s/c), llençols de sobre i de sota, entremig o travesser de cel·lulosa o salvallits s/c, manta s/c, cobrellit, funda de coixí, coixí, carretó de roba neta i bruta, bossa de plàstic o tela per a la roba bruta i guants d’un sol ús. Protocol d'actuació 1.Rentar-se les mans i posar-se els guants. 2.Preparar l'equip necessari i col·locar-lo sobre una cadira, en ordre invers al que es farà servir. És a dir, coixí, funda de coixí, cobrellit, manta, llençol de sobre, entremig, travesser, llençol de baix i cobre-matalàs. 3.Frenar les rodes del llit i col·locar-lo en posició horitzontal, a l'alçada del maluc. 4.Retirar els coixins, treure el cobrellit i la manta. Si es tornaran a utilitzar, plegar-les a l'alçada adequada per tenir una posició ergonòmica. Descartar el travesser, si n'hi hagués. 5.Retirar la roba bruta, peça a peça, sense sacsejar-la, plegant-la o enrotllant-la sobre si mateixa, i dipositar-la en la bossa (començant tant a treure la roba de llit, com a posar-la, de dalt a baix). El llençol de sobre s'enrotlla cap a dins i el de baix, cap a fora, per evitar la part que ha estat en contacte amb el pacient. 6.Estendre i fixar el cobre-matalàs. 7.Col·locar el llençol de baix de manera que el dret quedi cap amunt. Cal deixar el llarg adequat per fixar-lo sota el matalàs, posar per sota primer la capçalera i després els peus, fent els cantons en mitra o inglet, i posar per sota pels laterals. La cantonada en mitra: es posa el llençol de baix sota el matalàs i es puja a uns 25- 30 cm de l’extrem posat per sota amb l’altra mà. Després, es deixa caure aquesta part del llençol i es col·loca tota ella sota el matalàs, estirant bé. 8.Situar el travesser al terç mitjà del llit, centrant-lo, i posant-lo per sota pels dos costats del matalàs, si cal. Si fos necessari, col·locar a sobre el xopador. Tots han de quedar perfectament estirats i sense arrugues. 9.Col·locar el llençol de sobre centrat, deixant el revés del llençol cap amunt. Posar la part inferior sota el matalàs i deixar els cantons per fer-los juntament amb la manta i el cobrellit (encara que també es pot fer peça a peça). El llençol es pot estendre en sentit longitudinal o transversal (estirant des del cap cap als peus). Pot estendre's com el llençol inferior. 10.Estendre la manta de manera que la part superior quedi a l'alçada dels espatlles. Es deixen entre 20 i 40 cm a la capçalera per fer el doblec. 11.Col·locar 10 cm per sobre del marge superior de la manta, centrar-la i posar la part superior del cobrellit envoltant la manta. Després, tornar el llençol superior sobre la manta i el cobrellit per fer el doblec. Posar els peus i fer els cantons. El llençol superior, la manta i el cobrellit han de penjar per igual als costats del llit i no s'han de posar per sota el matalàs. Pàgina 19 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 12.Col·locar la funda i, sobre ella, el coixí, deixant-lo a la capçalera del llit. 13.Comprovar que la roba del llit queda ben estirada, ordenar l'habitació i comprovar que el timbre funciona. 14.Retirar la roba usada i portar-la a la sala de roba bruta o seguir el procediment establert. 15.Llevar-se els guants i rentar-se de nou les mans. B.LLIT OBERT PROCEDIMENT 2. ARRANJAMENT D'UN LLIT OBERT Objectiu: Realitzar un arranjament correcte d'un llit ocupat per un pacient que pot aixecar-se. Recursos materials Els mateixos que en la tècnica descrita per al llit tancat, però en aquest cas s'han d'afegir el pijama o camisa de dormir i la bata per al pacient, i una o dues tovalloles per a la seva higiene personal. Protocol d'actuació El procediment es realitza seguint els passos descrits per al llit tancat, però cal tenir en compte algunes diferències: 1.Després d'estendre el llençol de sobre, es recomana deixar espai per als peus del pacient. Un dels mitjans per aconseguir-ho és fer un petit plec o doblec en sentit transversal a l'alçada dels peus del llit. Aquesta és una mesura de comoditat en afegir espai addicional per als peus. 2.Si el pacient tornés a ocupar el llit, se li obrirà, de manera que el seu accés li resulti fàcil. Existeixen diverses formes d'obrir el llit: a) En punta Es dobleguen l’extrem superior del llençol de sobre, la manta i el cobrellit pel costat per on accedirà el pacient en sentit diagonal al llit. b) En ventall o plec Es pren tota la roba superior del llit (llençol de sobre, manta i cobrellit) i es formen petits plecs fins arribar als peus del llit, de tal manera que el doblec quedi accessible i mirant cap a la capçalera. c) De dalt a baix C.LLIT OCUPAT Per a fer un llit ocupat, el procediment a seguir serà diferent, depenent del grau de col·laboració del pacient. Perquè no es produeixi una disseminació de microbis, és necessari evitar el contacte del llit amb l'uniforme. Existeixen diverses formes de col·locar el pacient per refer el seu llit mentre l'ocupa. És important utilitzar en cada moment la que li ofereixi més seguretat i comoditat, alhora que proporcioni als TCAI una major facilitat d'execució. La tècnica d'arranjament del llit ocupat s'adaptarà a les condicions particulars de cada pacient. Com a norma general, se seguiran les pautes que es detallen a continuació: Pàgina 20 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL Les dades del pacient que es poden observar durant la realització de la tècnica s’anotaran en el full d’evolució, en el llibre d’observacions d’infermeria o en el registre informàtic específic. No sacsejar la roba de llit bruta. Aquesta s'ha de retirar del llit formant un fardell compacte i dipositar directament en la bossa de roba bruta, mai a terra. Durant l'arranjament del llit, cal observar el pacient. Per a pacients que, per la seva patologia, hagin d'estar incorporats en Fowler (per exemple, traumatològics o cardíacs), el canvi de llençol de baix es realitza de dalt a baix, quedant el pacient assegut al llit en lloc de decúbit lateral. Moure el pacient el menor nombre de vegades possible per evitar cansament i molèsties, així com per evitar moviments bruscos i preservar la seva intimitat. Si l'habitació és compartida, utilitzar paravents, cortines o tapar-lo en la mesura del possible, per preservar la intimitat del pacient. Si el pacient té diferents dispositius terapèutics, el procediment el realitzen l'auxiliar, el personal d'infermeria i el zelador. Perquè la roba de llit quedi centrada, es fa coincidir el centre de la roba amb el centre del matalàs, unint ambdues cantonades formant una punta. PROCEDIMENT 3. ARRANJAMENT D'UN LLIT OCUPAT Objectiu: Realitzar un arranjament correcte d'un llit ocupat per un pacient que no pot aixecar-se. Recursos materials Els mateixos que per al llit tancat, als quals s'afegeixen un pijama o camisa de dormir, una o dues tovalloles per al seu endreç personal i una bata per a cada TCAI (opcional). Si l'habitació és compartida, s'utilitzarà un paravent. Protocol d'actuació En general, el procediment es realitza seguint els mateixos passos descrits per al llit tancat, però cal tenir en compte algunes diferències: 1.Preparar l'equip necessari i, després de rentar-se les mans, portar-lo a l'habitació del pacient, deixant-lo sobre una cadira, com s'ha descrit per al llit tancat. 2.Rentar-se les mans, i posar-se els guants i la bata, si fos necessari. 3.Saludar el pacient, informar-lo de la tècnica, demanar la seva col·laboració i preservar la seva intimitat (tancar finestres i portes). 4.Protegir el pacient de possibles caigudes i col·locar el llit en horitzontal si no està contraindicat. Cadascun dels TCAI se situarà a un costat del llit i seguirà, simultàniament, aquests passos: 5.Afluixar la roba de llit, retirar el cobrellit i la manta aproximant els marges superiors i inferiors. 6.Introduir la roba de llit retirada en la bossa de roba bruta. Si es reutilitzarà, plegar-la i col·locar-la en la cadira. 7.Si el llençol de sobre no està brut, afluixar-lo i deixar-lo sobre el pacient o col·locar una manta de bany que la substitueixi. No deixar mai el pacient descobert. 8.Si es col·loca la manta de bany, retirar el llençol de sobre lliscant d'espatlles a peus, alhora que s'estén la tovallola de bany. Pàgina 21 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 9.Retirar el coixí passant el braç dret sobre la cara del pacient fins a sota del seu coll, canviar la funda i col·locar-la sobre la cadira. 10.Col·locar el pacient en decúbit lateral a prop d'un dels marges del llit de manera que quedi subjecte per un dels auxiliars o subjectant-se ell mateix a la barana. 11.L'altre auxiliar enrotllarà la roba bruta (travesser, xopador i llençol de sota), i la retirarà fins a l'esquena del pacient sense tocar la part que ha estat en contacte amb ell. 12.Estendre el llençol de sota net sobre el llit sense airejar-lo, portant-lo cap al centre d'aquest i fixar-lo sota el matalàs. 13.Col·locar el travesser al terç mitjà del llit, fixar-lo sota el matalàs i la resta es recull propera al cos del pacient. Si fos necessari, col·locar el xopador. 14.Entre els dos auxiliars, girar cap al costat contrari el pacient, de manera que quedi estirat a l'altra vora del llit. 15.El segon auxiliar retirarà la llenceria bruta, la introduirà en la bossa i la canviarà. 16.Col·locar el pacient en decúbit supí i, si abans no s'ha col·locat el coixí, fer-ho en aquest moment. 17.Estendre el llençol de sobre sobre el pacient alhora que es retira el que s'ha utilitzat per tapar-lo. 18.Ajustar el llençol de sobre sota el matalàs amb folgança per no pressionar els peus i procedir a col·locar la resta de la roba com s'ha descrit en el llit obert. 19.Deixar el pacient en posició còmoda amb fàcil accés al timbre i als objectes personals. 20.Recollir el material, treure’s els guants, rentar-se les mans i comunicar les possibles incidències. D.LLIT DE PACIENTS POSTOPERATS El llit de pacients postoperats, també anomenat llit d'anestèsia o quirúrgic, és aquell que es prepara per rebre a un pacient que ha estat operat o a qualsevol persona que hagi estat anestesiada. L'objectiu general és proporcionar un mitjà net i còmode, així com facilitar el trasllat del pacient des de la taula d'operacions, o la llitera, fins al llit. El llit es podrà trobar en la unitat del pacient, en la sala de reanimació postquirúrgica o habitació de despertar, etc. Estarà col·locat en posició horitzontal. A més, es prepararan a l'habitació aquells sistemes que es prevegi, o que se sàpiga, que necessitarà el pacient. PROCEDIMENT 4. ARRANJAMENT D'UN LLIT DE PACIENTS POSTOPERATS Objectiu: Realitzar un arranjament correcte d'un llit que ha de rebre un pacient recentment operat o anestesiat. Recursos materials Els mateixos que per fer el llit tancat, incloent-hi, a més, un drap de camp o un travesser per a la capçalera del llit i, si fos necessari, un xopador. Protocol d'actuació El procediment es realitza seguint els passos descrits per al llit tancat, però cal tenir en compte algunes diferències: 1.Després de preparar l’equip, rentar-se les mans i posar-se els guants. Pàgina 22 de 23  HIGIENE DEL MEDI HOSPITALARI I NETEJA DEL MATERIAL 2.Col·locar la roba de llit inferior (llençol, xopador i travesser), segons la tècnica descrita per a l'arranjament del llit tancat o del llit obert. 3.Estendre el llençol de sobre, la manta i el cobrellit (com es descriu per al llit tancat) sense posar per sota del matalàs la roba als peus ni als laterals del llit. 4.Fer el doblec de la capçalera i el dels peus doblegant el cobrellit sobre si mateix, després la manta i, finalment, el llençol de sobre. 5.Retirar el coixí, amb la funda i la coixinera canviades, i col·locar-lo sobre una cadira (mai sobre el llit). 6.Preparar el paquet quirúrgic amb la roba que cobrirà el pacient (llençol de sobre, manta i cobrellit). Existeixen diferents formes de preparar-lo: A En general, es doblega la roba superior (en plecs o en forma de ventall) des del doblec fins als peus del matalàs, o d'un costat cap al costat contrari de l llit, deixant lliure aquell per on entrarà el pacient. Pot deixar-se així doblegada sobre una vora o sobre els peus del llit. B També pot obrir-se en triangle o punta. Es prenen els extrems de cada doblec (cap i peus) i es pleguen sobre el centre del llit, formant un triangle. Es pren la punta del triangle i es doblega cap al costat obert del llit. 7.A la part alta del llit, on el pacient col·locarà el cap, estendre el drap de camp i un xopador doblegat. El coixí no es col·loca per evitar la broncoaspiració, en cas que vomiti. 8.Quan es passa el pacient al llit, desplegar el llençol de sobre, la manta i el cobrellit. Fer un plec a l'alçada dels peus per deixar espai i posar-ho sota del matalàs, fent les cantonades en mitra. 9.A més, col·locar les reixes o baranes de seguretat, si el pacient ho requereix. Pàgina 23 de 23