wuolah-free-BLOC-1.pdf

BLOC-1.pdf user_3192897 Sociología 1º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica n...

BLOC-1.pdf user_3192897 Sociología 1º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  BLOC 1. SOCIOLOGIA: UNA INTRODUCCIÓ DEFINICIÓ La sociologia es una disciplina dintre de les ciències socials. Les ciències socials es dediquen a l’estudi sistemàtic de les pautes/comportaments dels grups i dels fenòmens socials per comprendre, entendre i poder explicar aquestes pautes. No es tracta de donar una afirmació de les pautes d’un grup o dels fenòmens socials sinó d’exposar les causes i les conseqüències d’aquests comportaments. No hem d’afirmar sinó de comprendre i explicar. La sociologia es la ultima disciplina de la branca de les ciències socials. És una disciplina que apareix al principi de la industrialització, al inici del capitalisme. Té a veure amb l’èxode rural, el principi de la industrialització, canvi de mentalitat, canvi de vida... El seu objectiu és l’estudi de les societats humanes. En particular, institucions, família, tribus, associacions, empreses, governs, comunitats, joventut. També estudia la naturalesa del comportament dels essers humans. No podem es L’objectiu de la sociologia es la suma de com l’individu influeix en la societat més com les societats influeixen al individu. No només te l’objectiu d’estudiar l’individu com a animal social sinó també conèixer les estructures/funcionament de la societat humana en general. EX: en l’assignatura d’economia les dinàmiques del capitalisme durant els últims 20 anys, en canvi la sociologia no son preguntes tant parcial/concretes sinó que la sociologia pot estudiar també aquesta temàtica però com aquesta afecta un grup de la societat humana. Podem estudiar fenòmens econòmics però estudiem l’impacte que aquests tenen en la societat. No podem estudiar sociologia sense tenir en compte les altres disciplines de les ciències socials, unes es necessiten amb les altres. Son complementaries. EX: no podem estudiar un fenomen de Barcelona sense conèixer l’historia. La sociologia no es una disciplina aïllada, sempre es centre en els grups que composa una societat i les relacions que tenen aquests grups amb altres grups o individus. ABAST DE LA SOCIOLOGIA La sociologia te una abast molt ampli. Ens fixem amb lo individual i col·lectiu, amb la unitat i la diversitat. Les comunitats humanes tenen unitats i diversitats. No cada nivell d’anàlisi te el mateix pes/importància a l’hora d’analitzar un fenomen social determinat. EX: per entendre la facultat hem d’entendre el funcionament de la UB. En la sociologia es determina el pes relatiu de cada variable, així com també ho fa l’economia i altres CCSS. De forma innata i intuïtiva, diàriament les persones inferim en determinar quines variables són més o menys rellevants a l’hora de determinar o explicar un fenomen social. EX: a partir de la intuïció determinar on viu un company de classe,...) La sociologia intenta distanciar-se dels paràmetres d’intuïtiu i ens obliga a adoptar un punt de vista més per entendre com son, qui som i perquè som com som Distanciar-nos d’aquesta intuïció tan familiar ens obliga a que considerem a que veiem allò que hem considerat normal , en realitat està determinat per forces dinàmiques i estructures històriques, polítiques, socials, econòmiques... En la sociologia s’intenta s’intenta entendre el mon com si no fossim d’aquest planeta. Charles W. Mills (1959) “La imaginació sociològica” El context social ens influeix molt sobre el nostre comportament i hàbits socials. 1 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  Avortament: la religió el condiciona molt, les lleis i el govern. EX: Xina o Espanya de segle 21. L’avortament es un fenomen social determinat a nivell científic, teocràtic, legal,... De cada país i per tant, es un exemple fonamental per analitzar les reaccions, actuacions i actituds dels essers humans davant d’aquestes situacions. Ex: beure un cafè des de la prespectiva del autor, pot ser un acte intranscendent però Charles W. Mills deia que havíem de fer un pas enrere i tenir una imaginació sociològica. Un cafè es mes que un líquid , te un valor simbòlic perquè dins de la nostra cultura suposa un ritual (anem a fer un cafè, parlem, ens trobem etc) tot i que es una droga molt additiva i socialment acceptada. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 3. Relacions econòmiques i geosocials 6. relacionats amb factors sociològics (genere, edat, estatus) Imaginació sociològic, ens ajuda a veure que molts comportaments que nomes semblen tenir importància per nosaltres, en realitat tenen a veure amb factors molt més grans i d’abast molt més gran. Ex: divorci. Afecta profundament a tu (persona) (en teoria) però si t’ho mires amb una imaginació sociològica no es així. INDIVIDUALITAT VS DETERMINACIÓ SOCIAL Es un debat important dins del CCSS. Vivim en un mon on el context social ens influencia profundament (com vestim, de quin equip som,etc). La nostra individualitat esta influenciada pel context social però el nostre comportament no esta del tot tant influenciat perquè les persones tenim capacitat d’auto determinar-nos (d’agència), aleshores el context social no es determina al 100% com som. L’agencia/l’individualitat: l’anem construint, creant i recreant, canviant sovint (no som igual ara que quan teníem 5 anys) *La sociologia estudia com la societat ens moldeja i com nosaltres moldejem la societat. Tot i tenir capacitat d’indivualitat, els nostres comportaments estan estructurats i influenciats pel context social. Del debat hi traiem dos conceptes: - Estructura social: Els contextos socials on vivim no es composen de dinàmiques aleatòries sinó que segueixen un patró, aleshores la nostra individualitat també segueix un cert patró ja que es troba influenciada pel context social. EX: patrons de genere, anys enrere les dones no estaríem estudiant a la uni - Agencia: ens marca que aquests patrons no son rígids sinó que es troben en constant transformació. EX: uns anys despres d’aconsegueix que les dones també pugin estudiar. CONCEPTES BÀSICS EN SOCIOLOGIA L’ACCIÓ SOCIAL: El nostre comportament es duu a terme en contextos on hi ha altres essers humans, això fa que els nostres comportaments tinguin unes interpretacions subjectives Ex: menjar – funció biològica, ritual, subjectiu, social, cultural- compartir, viure, aprendre. ROLS SOCIALS: el comportament humà succeixen dins de grups socials que mai son homogenis sinó que esta internament diferenciades per la assignació de diferents rols. Conjunt coherent d’activitats que s’espera que cada individu dugui a terme. EX: s’espera del pare que sigui la persona que proveeixi recursos econòmics a la família, els avis que cuidin dels nets. Tots nosaltres complim rols simultanis alhora (estudiants, fills, etc.)Tots aquests rols han de ser compatibles tot i que de vegades son difícils d’encaixar. ( difícil ser militant animalista i soci del club de caça- concepte de dissociació cognitiva) 2 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Sociología Banco de apuntes de la  NORMES SOCIALS Els rols que complim impliquen normes, lleis que cal complir, exercir, representar. Ex: no puc deixar de ser profe perquè em ve de gust 2 tipus: IMPLICITES Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Son normes ètiques, que es donen per sabudes. Ex: No hi ha cap norma escrita de com ha de ser el profe de la UB, es dona per sabut que ha de tractar be els alumnes... Deures: criança de les criatures. EXPLICITES Normes que si que estan escrites, detallades a un document. EX: normes que has de seguir si vols ser taxista. (No beure alcohol mentres treballes) Tota institució social la podem entendre com una constel·lació de normes i sistemes de rols implícits i explícits. EX: matrimoni. Son xarxes normatives. Totes les normes i institucions socials son humanes i per tant, susceptible a canviar i evolucionar. Lo interessant de la sociologia es analitzar quins grups socials tenen mes força per canviar les normes socials CONTROL SOCIAL El conjunt de processos i institucions que existeixen per assegurar el manteniment dels rols i normes socials. El control social sempre implica algun tipus de violència. Hi ha dos orígens pel qual es pot parlar de control social es una societat determinada: COMFORMITAT AUTOMÀTICA, IMMEDIATA O IMERCIAL Es quan els individus accepten aquests rols i normes sense queixar-se/ qüestionar-se. El procés es la interiorització psicològica de les normes. Exemple: costums (obediència als pares), les senyals de tràfic, es obvi que en els espais tancats no es fuma. AGENCIES O INSTITUCIONS DE CONTROL Qui dirigeix les normes. Exerceix un sistema de control/ coerció* i reconeixement. * Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d'obligar-la a actuar d'una manera determinada Exemples: la policia, poder judicial, institucions econòmiques. Exerceixen una coerció, que pot ser directe o indirecte: - Directe: jutges, policia. - Indirecte: església, mitjans de comunicació, inquisició, educació. Si en una societat nomes s’exercís una coerció directe seria un sistema dictatorial/ no democràtic. FUNCIONS SOCIALS 3 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  Son les condicions necessàries, en termes de comportament, per tal de que un grup/institució o una estructura social existeixi i pervisqui. Son els patrons de conducta que mantenen l’ordre establert. Exemple: el nostre comportament a la carretera es tendeix a mantenir l’ordre. “El funcionament de cada unitat social tendeix a presentar l’estructura social”- Radcliffe-Brown. Si tu entens la societat com un conjunt d’individus, la funció d’aquests individus es garantir l’estructura social. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Exemple: Barça. La seva funció es coaccionar Catalunya, perquè es una institució simbòlica. Com a símbol te la funció coaccionar simbòlicament Catalunya. L’estructura social: Catalunya, no te preferències. Però van haver uns individus, que per uns interessos determinats van formar el barça com a institució simbòlica. No totes les accions, no sempre tendeixen a preservar d’ordre, ja que hi ha conris socials, comportaments disfuncionals. Exemple: feminisme Hi ha un marge de llibertat que permet un canvi social i millorar la societat. Les ciències societats son mes complexés que les naturals perquè estudiem persones que tenen preferències, sentiments, comportaments que moltes vegades aquests comportaments son imprevistos i disfuncionals DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIOLOGIA I DEL PENSAMENT TEÒRIC La sociologia com a disciplina científica no te unes tècniques d’estudi que siguin acceptades per tothom. A que es deu aquest debat? Te a veure amb la pròpia naturalesa de la sociologia. Perque la sociologia te un rang d’estudi molt gran, per tant l’estudi es diferent depenen d’allo a que estudiar. Hi ha gent que utilitza estadístiques o que estudia el comportament de les persones... L’objectiu de la sociologia no es nomes definir les coses, sinó trobar les raons. Ex: Sistema producció capitalista. Hem de definir, hem d’entendre/ explicar causes, com funciona... que van permetre un sistema de producció capitalista. Hem d’explicar que són les coses i perquè son així. Les tècniques d’estudi es heterogènia i genera controvèrsia. TEORIA SOCIOLOGICA EN LA HISTÒRIA. “DEL POSITIVISME A LA CIENCIA NORMA TIVA” Per entendre aquest transit històric ens hem de fixar en la intencionalitat. Es aquella intencionalitat que tenim els essers humans de tenir desitjos, creences... Fins els anys 60-70 la intencionalitat era un concepte que el van rebutjar, alhora d’explicar perquè som el que som i el seu comportament no tenien en compte la intencionalitat de les persones (expulsaven la intencionalitat). A finals del 70 s’incorpora la intencionalitat com a factor basic explicatiu sociològic, per saber perquè la gent es comporta com es comporta. Atribuïm estats mentals a les persones contínuament/intuïtivament. Busquem intentar explicar el comportament d’una persona, pensant en el futur. Ex: Francesc pren apunts – aprovar en un futur. Intencionalitat: capacitat cognitiva que tenim tots els essers humans de tenir estats mentals. 1. Ex: tinc gana - vull menjar – menjo. -----------→ intencionalitat de primer ordre (causes cognitives) (desitjos + satisfacció). Causes cognitives: una intencionalitat de la nostra ment que la portem a terme. Cognitivament causem una acció. 4 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  2. Intencionalitat de segon ordre ( raons epistèmiques) es la disciplina que estudia com entenem les coses, com les diem... No funcionem de forma mecànica com els animals, sinó que podem escollir. No nomes tenim capacitats cognitives, sinó que podem escollir les nostres creences, preferències i desitjos. Ex: tinc gana – menjo (preferència de primer ordre) – però vull menjar bolleria / vull no voler menjar ( intencionalitat de segon ordre) Vull córrer amb el cotxe – però vull no voler córrer amb el cotxe. Aquesta capacitat es la que ens fa ser humans. I això provoca decepcions. Vols que els teus amics siguin els teus amics i que vulguin ser els teus amics. Quan et dones conta que la teva preferència no es la mateixa que la dels teus amics. Pots tenir preferències a tu mateix o sobre els altres. 2n ordre: - Sobre l’individu - Sobre la resta: tenir preferències sobre la resta. Imputar preferències i desitjos sobre els desitjos i preferències de la resta. EX: el profe no vol que estudiem, sinó que vulguem estudiar. Gracies a la intencionalitat entenem la traïció, el dol, la decepció. Aixi com també l’alegria de quan coincideixen preferències nostres respecte la resta (text 1) Dins la sociologia mai hi ha hagut un acord absolut sobre el corpus científic del mètode d’estudi. Les escoles del pensament sociològic poden ser classificades de varies maneres, una d’elles es segons la visio de la intencionalitat. Un tipus d’agrupació son aquelles que nomes tenen en compte la intencionalitat de primer ordre (anys 60-70), com el funcionalisme, l’estructuralisme i el positivisme. Ex: teoria que nomes te en compte la intencionalitat de 1r ordre: la teoria de l’evolució de les especies de Darwin. Però també existeixen altres teories que nomes funcionen seguint intencionalitat de 2n ordre, es a dir, les raons epistèmiques com el relativisme (text 1): Teoria que afirma que no hi ha cap veritat universal ni veritats absolutes. Diu que qualsevol afirmació que fas del mon depèn del punt de vista de l’observador. “No existeix cap veritat absoluta “: es contradicció perquè estàs afirmant un enunciat. MINI RESUM PUNT 5 I 6 1. CONSTRUCCIO SOCIAL= Atribució col·lectiva de funcions. EX: atribuir socialment alguna cosa: al barça cohesionar Cat) 2. Necessitat d’existència d’una comunitat de judici normatiu. Ex: els catalans culés, la comunitat blaugrana 3. Necessitat de tenir en compte que no tot esta subjectivament construït. EX. El barça esta construir i la comunitat cule existeix mes enllà de la meva opinió encara que cregui que el barça no cohesiona cat. 4. Fets bruts vs fets institucionals Fets bruts. Fenomen que no depèn de la intencionalitta dels humans per existir. Podrien existir sense els humans (ex. Una pedra, el sol, etc) Fets institucionals. Fenomen contruit per la comunitat de judici normatiu. Depen de la nostra existència per existir. EX: el matrimoni. Existeix perquè els humans ho hem creat // els diners: els humans li han assignat el seu valor. Els drets humans son un exemple. ONU. TEORIES SENSE INTENCIONALITAT DE 2N ORDRE Reben una influència molt important de la teoria de l’evolució de Darwin des de 1838. La teoria es basa en l’atzar i la variació genètica amb una absència absoluta d’intencionalitat, preferències i gustos. Son teories que descarten les explicacions normatives, es a dir, defensen les teories purament descriptives. Volen descriure com son les coses i no analitzar com haurien de ser. EX: estudiem atoms i pedres. 5 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  Els tres primers autors defensen estructures funcionalistes. Les bases d’allo que defensen es la influencia de la teoria de l’evolucio de Darwin del 1838 que genera molta controvèrsia per no ser acceptada ja que es basa en l’atzar i la genètica. AUGUST COMTE (1798-1857, FRANÇA) Es positivista i estructuralista. Estudia les persones com si fossin coses. Es dels primers autors en parlar que la sociologia ha de ser una ciència natural i fixa i creu que podem entendre la societat i els seus fenòmens com si fossin CCNN. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Defensa que la sociologia com a disciplina científica nomes li ha de preocupar els fets tractables. Positivista: creu la sociologia com una CCNN Estructuralista: no te en compte la capacitat d’agencia de les persones (gustos, preferències,etc) EMILE DURKHEIM (1858-1917, FRANÇA) Parcs fundadors de la sociologia i del funcionalisme. Creu que les CSS han de ser com les CCNN. Es basa en estudiar les institucions socials i en els fenòmens socials de caràcter estructural. Diu que ha de tenir per objecte d’estudi els fenòmens que son el conjunt de l’estructura social enlloc de tenir en compte els individu de forma individual i particular. Fet social segons l’autor: coses que s’imposen a l’individu. S’han de complir 3 criteris 1. GENERALITAT: Tenir un caràcter general. S’observi en el conjunt de la societat i no en una comunitat en concret 2. EXTERNALITAT: es extern a l’individu independent de la seva voluntat (gustos, preferències, etc) 3. COERCIO MORAL: exerceix una pressió moral sobre l’individu que el fa actuar d’una forma determinada o el coarten si no actua segons aquestes. El seu gran objecte d’estudi es les dogmes elementals de la doctrina religiosa. La religió es el gran fenomen social generalitzable, s’imposa externa quan neixes i et construeix i exerceix una forta coerció moral ja que obliguen a comportar-te d’una manera determinada i et castiguen si no ho fas. EX: homosexuals presó. TALCOTT PARSONS (EEUU, 1902-1979) Va ser un dels grans sociòlegs del segle XX amb teories més importants. Te influencia nord-americana En la segona guerra mundial hi va haver un procés de migració d’intel·lectuals (països europeus -> països anglosaxons) (això ens serveix per entendre les diferencies entre països) Ha passat a la historia per ser un dels grans funcionalistes. Per ell la societat son com organismes vius que es poden descomposar en parts funcionals cada una de les quals compleix una funció especifica dins del conjunt.( EX: com un cos humà. Es pot descomposar en parts funcionals i cadascuna d’aquestes compleix una funció. FUNCIONS: Conjunt d’activitats dirigides a satisfer una o varies necessitats del sistema FUNCIONS SOCIALS. Per parson han de complir 4 regles 1. Adaptació: tot organisme ha de poder adaptar-se al seu entorn. 2. Metes/ objectius: qualsevol organisme ha de podere definir i aconseguir realitzar diferents objectius (l’objectiu del cos -→ SUPERVIVIENCIA)( D’una societat -→ mantenir l’ordre /reproduir-se) 6 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  3. Integració: tot organisme ha de poder regular la interacció entre les seves parts constitutives. (el cos humà ha de poder regular la interacció entre les cames, cervell, etc.) 4. Latència: Tot estructura social (família, classe social, comunitat científica) ha de proporcionar / mantenir / renovar les motivacions dels individus i les pautes culturals que creen i mantenen aquesta mateixa motivació. (ex: estructura de classes ja que ha de poder-se adaptar al seu entorn + ha de tenir una intereccio al sistema de classes i mantenir l’ordre en conjutt + hem de tenir una certa esperança que en algun moment podem progressar, ascendir, etc, + pautes socials socials relacionades amb la classe social) Característiques (dels 3 primers autors) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1. Individus no tenen intencionalitat de 2n ordre 2. Les raons que pugin tenir els individus per tenir un comportament les entenem com meres intuïcions. 3. Fenòmens socials s’assimilen a fets bruts. (Montserrat --> símbol de Cat. Aquesta atribució ells no la tenen en compte, no ho estudien sinó que nomes o veuen com un conjunt de roques) 4. Els conceptes no els adquirim d’una forma voluntària sinó per un simple aprenentatge que no esta vinculat amb les nostres preferències explicites (adquirim les normes per mecanismes d’aprenentatge i no de forma conscient -→ adquirir el rol de pare no depèn de la meva intenció sinó que ho he adquirit per forma social) SIGMUND FREUD (UK, 1856-1939) Freud es el pare del conductisme. Entre d’altres autors com Frederik Skinner (1904-1990, eeuu). No es fixen amb les raons epistèmiques (desitjos, creences, etc) sinó amb la conducta observada (com es comporten els individus) Per entendre el comportament dels individus, expulsem entre els estats mentals (no tenim en compte la intencionalitat dels agents) *Per freud la ment es una tabula rasa, una caixa negre, un full en blanc. Defensen que la conducta humana s’adquireixi simplement per reforç (exemple del gos de Pawlow) Els hàbits que acaben interioritzant ens venen per reforços externs. SKINNER (1904-1980) Va ser un conductista radical que el 1974 CHOMSKY va refutar la seva teoria de la TABULA RASA dient que la nostra ment no es una TABULA RASA sinó que defensa que hi ha capacitats innates com la parla i que no ens ve tot per reforços externs. TEORIES AMB INTENCIO NALITAT DE 2N ORDRE Pel conjunts d’aquestes teories les CCSS son profundament diferents a les CCNN. Son teories força independents entre elles. RELATIVISME Qualsevol fenomen esta sotmesa a estar determinada a una cultura determinada. Qualsevol afirmació que fem d’un fenomen esta determinat per la cultura i el punt de vista de l’espectador. Frase mítica d’un relativista “no existeix cap veritat absoluta” Hi ha dos branques: - Cultural / descriptiu Les idees i els valors culturals hi ha una multiplicitat. Cada valor, cada pauta cultural, nomes es pot entendre i explicar des de dintre de la cultura d’aquest valor. 7 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  El que considerem bo o dolent depèn del context cultural des de quan considerem (quan diem que una cosa es correcta o no) Ex: tauromàquia. No pots jutjar si es bo o dolent i tampoc ho pots comprendre. Ex: símbols religiós en l’àmbit educatiu. - Moral / prescriptiu / sociològic Aquesta segona branca accepta el que diu el primer però fa un pas mes. No existeixen accions, valors o afirmacions que siguin bones o dolentes en si mateixes. Qualsevol acció humana es èticament acceptable en funció del seu context cultural. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Si formem part d’una altra comunitat no podem dir si un valor es cert o fals. Per un relativista moral, no existeix cap veritat absoluta perquè es nomes vertader en C (en la teva cultura) Exemple: “S es vertader” – La tortura es dolenta (moral) “S es vertader en C” – La tortura es dolenta a espanya (cultural/ descriptiu) TEORIA DE L’ACCIO RACIONAL (RATIONAL CHOICE THEORY) A partir del 70 s totes les teories que donen importància a la intencionalitat de 2n ordre comencen aparèixer i a guanyar força. El relativisme guanya força entre 60 i 70, tot i que ha anat desapareixent des de mitjans de 90. El principal motiu pel qual guanya força durant el 70 es el neoliberalisme, procapitalista, la idea principal que tenen era des regularitzar el mercat. La concepció que sustenta el neoliberalisme es la rational choice theory. Aquesta teoria diu que el comportament humà s’estructura segons donat uns objectius i donades unes restriccions ambientals els humans tendim a maximitzar els seus beneficis. Suposa que l'individu o agent tendeix a maximitzar la seva utilitat o benefici i a reduir els costos o riscos. Per explicar el comportament racional existeix una teoria que es diu “DILEMA DEL PRESONER” és un tipus de joc de suma no nul·la en el qual dos jugadors poden «cooperar» o «trair-se». En aquest joc, igual que en totes les situacions de teoria de jocs, l'única preocupació de cada jugador individual és maximitzar els seus beneficis, independentment del benefici de l'altre jugador. El que intenta explicar aquest dilema es si els humans tenim a cooperar o a trair-se. Segons la rational choice theory com que som essers racionals, en realitat sempre tendim a traicionar-nos, perquè nomes volem maximitzar els nostres beneficis Tracta de dues persones que han comes un delicte, però no hi ha proves. La policia els sotmet a una restricció ambiental per acabar-los enxampant. Els ofereixen tres opcions a) A i B confessen i es traeixen mútuament en els dos els hi cauran 10 anys de presó. b) A i B no es delaten els hi caura 1 any de presó c) A delata a B. A = lliure. B = 15 anys de presó. Des del punt de vista d’aquesta teoria a cada un li interessa delatar l’altre per incentius de la poli. (maximitza el teu objectiu). Al final el que acabara passant es A) perquè tots dos mirara pels seus interessos i que sigui màxims. La conclusió d’aquest dilema de les CCSS es que hi ha molts casso en que el projecte individualista o racional fracassa. Si tots cooperem el resultat pot ser millor o superior. Homo economicus: Aquesta teoria diu que els individus som racional. Donades unes creences les persones tenim unes preferencies que tractem de maximitzar i que ens porten a desenvolupar unes accions determinades. 8 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  A A: acció C: creença P: preferencies C P *Per exemple, si tens la creença de que els diners son bons, la teva preferència es treballar. *Si tens la creença que t’agrada els videojocs, la seva preferència serà tenir la WII i la seva acció serà sortir de la universitat i posar-se a jugar Aquesta teoria neix per la necessitat d’explicar la societat, els individus, etc, tenint en compte la seva racionalitat humana. Aquesta teoria pretén entendre perquè les persones actuen com actuen o fan el que fan - Analitzar profundament els vèrtex de la figura. Donat un dels vèrtex, obtenim els dos restants - A partir d’aquí podem entendre els seus estats racionals (perquè actua com actua) Capta de forma intuïtiva com pensem en el nostre dia a dia. S’ha convertit el paradigma mes important de les CCSS. Atribuïm estats mentals a les persones per poder-les entendre. S`ha de tenir en compte que tenir la voluntat de maximitzar els nostres beneficis, ens pot comportar a obtenir resultats que no siguin òptims. Es per això que es necessari determinar quins son els pressupòsits sobre els quals descansa la Rational Choice Tº 1. Tots els individus som racionals = podem maximitzar les nostres preferencies. = maximitzar les nostres funcions d’utilitat. Aixo implica tres postulats basics: a) Les nostres creences son consistents, si valorem els diners per sobre de tot no podem avaluar-los de forma monetària com a positiva i despres negativa. Les creences han de ser solides, no poden fluctuar (sinó es poc racional) b) Les preferencies estan ordenades d’una manera determinada, tenen un ordre transitiu. A > B > C > D... 1000 > 500 > 100 > 5 (major preferència a menor) c) Les nostres preferencies no poden ser contradictòries. A < T’ (no pots preferir fer una cosa abans que la teva preferència inicial) D > A (no pots preferir obtenir 5 € abans que 1000€ 2. Les accions que realitzem i el comportament que tenim, les valorem nomes en funció del seu caràcter instrumental, es a dir, per l’impacte que tenen. Aixo vol dir que per avaluar les accions que realitzem l’unica informació que tenim en compte es el seu resultat o impacte, es a dir, les seves conseqüències. Per avaluar com hem actuat mirem si A esta en concordança en C i P. Per això diem que la teoria de l’acció racional es una teoria consequencialista 3. Les nostres preferencies son independents de les preferencies dels altres. Aixo vol dir que si la forma que tenim d’avaluar es la conseqüència que tenen les nostres accions, això vol dir també que les nostres preferencies estan desconnectades de les dels altres. Jo buscaré maximitzar les meves preferencies i no tindre en compte les dels altres. L’homo economicus no es ni egoista ni altruista, es indiferent Ser egoista i altruista des d’un punt de vista analític es exactament el mateix ja que les meves preferencies estaran conectades a les dels altres. L’home racional aleshores no es ni egoista ni altruista, sinó que es indiferent ERRORS / LIMITACIONS 9 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  1. El nostre curs d’accio no s’adequa a les creences que tenim, en molts casos. Aleshores com a tal el nostre comportament no es caracteritza com a tal per ser racional sinó mes aviat el contrari, com irracionals. Les nostres preferències no son transitòries ni contradictòries. Es un supòsit dubtós. 2. Molts de cops això no es aixi, la lògica consequencialista en la majoria de situacions socials aquesta no preval. (les conseqüències es valoren per valor intrínsec) 3. No som egoistes ni altruistes. El nostre comportament s’explica perquè les nostres preferències siguins consistents. Aixo no es veritat prque avaluem el nostre comportament tenint en compte la intencionalitat de 2n ordre de la resta de persones Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Tenir preferències sobre les nostres preferències + tenir intencionalitat de 2n ordre es el que ens fa humans. A la vida real som egoistes i altruistes constantment, inclús de forma contradictòria. No som indiferents els uns als altres, ja que tenim preferències sobre les nostres preferències. 4. En realitat de forma constant els humans estem en contacte uns amb els altres, no som atoms ni vivim aïllats en el mon. A la vida real no estem incomunicats, això fa que els nostres comportaments siguin diferents. Hi ha molts fenòmens de la vida que no es poden explicar des d’una visio de l’individu racional. La RC no pot explicar situacions com la col·laboració social o fenòmens d’accio col·lectiva com per exemple les afiliacions de les persones als partits polítics o participar a una ONG, aleshores en aquest cas no estem maximitzant ni prioritzant les nostres preferències. Tot i ser una teoria molt essencial, poderosa i influent en les ciències socials i en l’economia ja que captura molt la nostra idea de pensar atribuint així a les persones estats mentals que els fan actuar d’una determinada manera (a partir de les creences, determinar les seves preferències i accions). El comportament de les persones i l’actitud d’elles la podem entendre partint de la base de que tenim diversos processos mentals que tenim predissenyats, que el cervell no es una caixa negra. La mes important es la lingüística. Per entendre la mentalitat de les persones, compten amb la eina de fixar-nos en quin es el context institucional, on actuen les persones. - Ex: en una empresa es parteix d’un context institucional jeràrquic, aleshores les persones tendeixen a comportar-se d’una manera determinada. - Ex: una família es troba en un context institucional, que estableix uns patrons basats en la igualtat, així entenem en part com una persona es comporta com es comporta TEORIES CLASSIQUES O CRITIQUES Max weber i Karl Marx son dos autors que han influït mes en la sociologia moderna. S’inicien aproximadament quan en la revolució francesa, el 1789, es posen les bases perquè apareixi el capitalisme. Hi ha un moment que en la monarquia francesa els molesta la noblesa, que no els permet seguir creixent. Hi ha una classe protoburgesa, que el 1789, que el 1789 li molesta perquè l’’estructura monàrquica no pot seguir creixent. Explicacio basada en la RC- part de la societat que el seu desenvolupament es veu frenat per les estructures de l’antic regim, que els impedeix seguir creixent: la protoburgesa, aleshores es carreguen les estructures i neix el protocapitalisme. 1789 Es el que es considera l’inici de la modernitat i la sociologia pren importància com a disciplina científica (1800 – 1820) - es lepoca en que la sociologia pren cos i es diferencia d’altres disciplines - El gran objecte d’estudi dels sociòlegs en aquell moment va ser l’inici de la modernitat 10 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  MAX WEBER (1864-1920) – CULTURISTA - En el context alemany (en aquell temps encara no era alemanya sinó l’imperi guillermí (1871-1918)) - L’autor esta plenament influenciat per aquest context i la seva preocupació era explicar-lo. - El funcionament dels estatus actuals provenen de la influencia d’aquest imperi, així com altres conceptes de física. - Per weber l’imperi guillermí, esta a cavall entre ell mon antic i la modernitat. Aquesta transformació, weber l’enten com un procés de racionalització - Aquets imperi representa el pas des del mon antic fins la modernitat. - El procés de racionalització → La forma d’entendre la realitat a traves d’esquemes gracies als quals ens fixem Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. objectius i tractem d’obtenir els mitjans que simplifiquen o optimitzen aquests fins. - El conjunt d’activitats i esferes de la vida social esta subjecte a aquest procés de racionalització. - La modernitat / protocapitalista es dona quan una societat generalitza aquestes formes de generalització i les vincula l’optimització del comportament humà. - Modernitat= generalització de formes de racionalització + vinculació comportament humà Concedir aquest procés de modernització des d’un punt de vista psicològic cap al culturisme. Aixo des d’un punt de vista culturista. Tota la societat esta subjecta al procés de racionalització. El procés es dona en 3 grans esferes de la societat 1. Esfera econòmica → Els sistemes productius obeeixen a regles o paràmetres tècnics per maximitzar beneficis. Racionalitzar la producció econòmica. (tecnificació de l’agricultura, grans superfícies per poder llaurar) 2. Esfera estatal → apareix el procés de burocratització. Les monarquies absolutes comencen a decaure i neixen les grans polítiques publiques. Ex : frança, espanya... 3. Esfera legal i educativa. → introducció als principis i protocols universals. Es a dir, les lleis no les dicta el monarca, comencen les constitucions protodemocràtiques, lleis civils. Els grans sistemes públics educatius prenen forma gracies als impostos. Es creen programes docents universals La religió → per weber la religió pot ser tan un obstacle com també pot ser una forma de potenciar el procés de racionalització. Llibre: l’etica protestant i l’esperit del capitalisme → tesi de perquè apareix el capitalisme. El capitalisme emergeix / apareix a l’imperi guillermí i Anglaterra. Com que aquests països no son catòlics, sinó protestants, adquireixen un caràcter mes metòdic, seriós, autoresponsable En aquesta ètica protestant imposa una disciplina en les persones molt mes ordenada, ja que si et portes be vas al cel i si no, es a dir, peques, vas al infern. La lògica protestant diu que no hi ha filtre entremig pel que fa a deu, es un mateix que ha d’actuar correctament. Nomes en els països protestants apareix l’esperit capitalista perquè la ciutadania adquireix un comportament metòdic, ordenat. En lloc d’anar al bar, estalvien i així compren. Mes beneficis, mes producció, augment de la renda... Origen del capitalisme –> s’explica en els països de l’etica protestant. L’explicacio del motiu de perquè el capitalisme apareix en un lloc i no en un altre, es deu a qüestions culturistes. KARL MARX (1818 – 1883) – MATERIALISTA L’aparicio del capitalisme te a veure amb causes materials i economiques, no psicològiques ni culturals. Acumulacio originaria (S. XVII – XVIII) - Considera que es Anglaterra on sorgeix l’emergencia del capitalisme - Es un procés que implica 2 grans transformacions: a) Transformació : camperols autosuficient → obrers /treballadors assalariats b) Transformació: mitjans de producció 11 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  de petita propietat privada basada en el propi treball propietat privada capitalista (plusvalua) - La propietat queda concentrada en poques mans i genera plusvàlua enlloc d’estar concentrada en pocs agricultors i genera plusvàlua (part del salari que es queda el propietari) (incremento del precio de mercado de un valor per tenir beneficis). Aula 1011 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 12 a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9207376 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin