Desenvolupament de la personalitat 0-6 PDF

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els cervell i la influència ambiental 0-3 Curs 24-25 Què fan i què fa possible que ho facin?  Objectius - Conèixer l'organització i funcionament del sistema nerviós - Comprendre com es desenvolup...

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els cervell i la influència ambiental 0-3 Curs 24-25 Què fan i què fa possible que ho facin?  Objectius - Conèixer l'organització i funcionament del sistema nerviós - Comprendre com es desenvolupa el cervell i de quina manera els factors ambientals afecten el seu creixement inicial - Reconèixer els principals reflexos primaris i la funció que tenen per l'infant - Avaluar la importància de la plasticitat neuronal en el desenvolupament infantil  El cervell i la conducta reflexa Per què un nadó respon al mugró? Quan un nadó sent el mugró, comença a succionar per beure llet. Això passa gràcies al sistema nerviós central, que inclou el cervell i la medul·la espinal (un grup de nervis que va per la columna vertebral). També hi ha una xarxa de nervis que s’estén per tot el cos, la xarxa perifèrica. A través d’aquesta xarxa, els missatges sensorials viatgen cap al cervell i els missatges de moviment o motors tornen cap al cos. El sistema nerviós El sistema nerviós es divideix en dos sistemes: - el sistema nerviós central (SNC) compost pel cervell i la mèdul.la espinal - el sistema nerviós perifèric (SNP), és a dir, la xarxa perifèrica de nervis que s'estenen a totes les parts del cos El sistema visual humà Extreta de: https://www.clinicabaviera.com/blog/la-via-optica-sabes-que-es/ El sistema nerviós central Format per l'encèfal i la medul·la espinal. - L'encèfal controla i regula les funcions del nostre cos i ment. Està protegit pel crani. El cervell és una part de l'encèfal. - La medul·la espinal transporta els missatges entre l'encèfal i els altres nervis del El cervell cos. ElElcervell cervells'encarrega s'encarregadedefuncions funcionsvitals, vitals,com comrespirar respirarooregular regularelel pols polscardíac, cardíac,passant passantper perlalason, son,lalafam famoolalaset, set,fins finsaafuncions funcions superiors com el raonament, la memòria, l'atenció, el control de superiors com el raonament, la memòria, l'atenció, el control de les lesemocions emocionsi la i laconducta… conducta… (Corbetta & Shulman, 2002) (Corbetta & Shulman, 2002) Composició del cervell El cervell està format per neurones i cèl·lules glials. - Les neurones, o cèl·lules nervioses, envien informació a través dels axons i reben informació a través de les dendrites. - Les cèl·lules glials, o glia, alimenten i protegeixen les neurones. Les sinapsis son una mena de pont o punt de connexió que permet que les neurones es comuniquin entre elles. Les neurones Són les unitats bàsiques del sistema nerviós Imatge extreta de: https://espanol.nichd.nih.gov/salud/temas/neuro/infor macion/partes L’encèfal i els hemisferis L’encèfal és la part més gran del cervell i està dividit en dues meitats: l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret. Cada hemisferi té funcions especialitzades, un procés conegut com a lateralització. L’hemisferi esquerre s’encarrega principalment del llenguatge i el pensament lògic, mentre que l’hemisferi dret s’ocupa de les funcions visuals i espacials, com llegir mapes i dibuixar. Hi ha una banda de teixit anomenada cos callós que connecta els dos hemisferis, permetent que comparteixin informació i coordinin ordres. L’encèfal i els hemisferis Cada hemisferi té quatre lòbuls o seccions que controlen funcions distintes: - l'occipital (visió), - el parietal (tacte, percepció de l’espacial i la coordinació), - el temporal (l’audició, la memòria i la comprensió del llenguatge) i - el frontal (el pensament abstracte, la planificació, les decisions i els moviments voluntaris). El cervell a l'inici de la vida El cervell fa connexions nervioses a partir de les experiències Vídeo: Arquitectura del cerebro. El comienzo de la vida El creixement del cervell El creixement del cervell és un procés permanent fonamental per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional. Somriure, balbucejar, gatejar, caminar i parlar —totes les fites principals sensorials, motores i cognitives de la lactància i la primera infància—reflecteixen el desenvolupament accelerat del cervell, en particular de l'escorça cerebral. El cervell creix de manera irregular, amb períodes de creixement ràpid anomenats “esclats de creixement cerebral”. Diferents parts del cervell creixen més ràpidament en diferents moments. El creixement del cervell El creixement del cervell Reflexes primaris La majoria de reflexes necessiten el tacte per operar  Desenvolupament neurològic: La Reflexos desaparició dels reflexos innecessaris indica que el cervell del nadó s’està Els lactants compten aproximadament desenvolupant correctament. amb 27 reflexos principals, molts dels Els metges poden avaluar el quals es troben presents al moment de néixer o poc després (Gabbard, 1996). desenvolupament del nadó observant quins reflexos estan presents o absents. Són respostes innates, automàtiques i involuntàries que responen a estímuls. Impulsos naturals. Segons el moment d'aparèixer i desaparèixer podem distingir els reflexos primaris, secundaris o permanents.  Alguns exemples són: Reflexos Primaris Xuclar: Els nadons xuclen per alimentar-se. Reflexos primaris. Notícia (enllaç) Buscar el pit: Els nadons mouen el cap buscant el pit de la mare. Alguns reflexos primaris venen dels Reflex de Moro: Quan el nadó es nostres avantpassats. Per exemple, el sobresalta o sent que cau, estira reflex de prensió és similar a com els els braços i les cames. nadons micos s’agafen al pèl de les seves mares. Ajuden els nadons a sobreviure i protegir-se. De succió boca davant mugró o dit. Succió rítmica. passa de reflex a voluntari sobre els Funcionalitat. 6 mesos. De cerca acaronar la galta-gir del cap i cerca amb la desapareix als 4 mesos, després boca voluntari De prensió mà o peu-moviment per agafar desapareix cap als 6 mesos, després voluntari De marxa agafat per les aixelles i peus superfície- desapareix als 2-3 mesos, després inicia moviment de marxa voluntari abraçar desapareix abans; arqueig es ensurt-arqueig del cos i extensió Del Moro manté fins els 4 mesos i, menys simètrica d’extremitats fins abraçar-se intensa, posteriorment De Babinski Contacte planta peu-extensió dits peu fins gairebé final del primer any Natatori Cos a l’aigua – moviment sincronitzat desapareix als 4-6 mesos extremitats De tònic Gir del cap a un costat-posició esgrima abans dels 4 mesos coll  Reflexos Secundaris i Permanents Reflexos posturals: A mesura que el cervell Reflexos de protecció: Alguns reflexos, del nadó es desenvolupa (entre els 2 i 4 com parpellejar, badallar, tossir, mesos), comencen a aparèixer reflexos que ennuegar-se, esternudar, tremolar i la ajuden amb la postura i l’equilibri. Per dilatació de les pupil·les, es mantenen exemple: per protegir el nadó. Reflex de paracaigudes: Si inclinem el nadó cap avall, estira els braços com si volgués protegir-se de la caiguda. Reflexos locomotors: Aquests reflexos semblen moviments voluntaris, com caminar o nedar, però desapareixen abans que el nadó pugui fer aquests moviments per si sol. A mesura que el cervell dels nadons es desenvolupa, poden utilitzar millor els seus sentits: tocar, veure, olorar, tastar i escoltar Modelatge del cervell: el paper de l’experiència Els seus sentits es desenvolupen ràpidament durant els primers mesos de vida mentre s’adapten al món que els envolta Plasticitat cerebral Capacitat de modificació del cervell per mitjà de l'experiència La plasticitat cerebral és la capacitat del cervell per canviar i adaptar-se. Això inclou crear noves connexions, eliminar les que no són útils, reorganitzar-se, corregir errors i enfortir-se amb nova informació. També implica aprendre de l’experiència i relacionar el coneixement nou amb el que ja sabem. Vídeo: Educación, plasticidad y el cerebro  Experiències... Les experiències primerenques poden tenir efectes duradors en la capacitat d’aprenentatge i memòria del sistema nerviós central. Les diferències individuals en intel·ligència poden reflectir la capacitat del cervell per desenvolupar connexions neuronals en resposta a aquestes experiències L’exposició a substàncies perilloses, toxines ambientals o estrès matern abans o després del naixement pot amenaçar el desenvolupament del cervell, i la desnutrició pot interferir amb el creixement cognitiu normal Per contra, una experiència enriquidora pot fomentar el desenvolupament cerebral i fins i tot compensar privacions passades. Aquests descobriments han impulsat esforços per estimular el desenvolupament cerebral en nadons prematurs, nens amb síndrome de Down i ajudar a víctimes de dany cerebral a recuperar funcions Finestres d’oportunitat Períodes crítics: Són menys Períodes sensibles: Són més freqüents, curts i ben definits. freqüents i prolongats, amb Durant aquests períodes, una una adquisició gradual de àrea específica del cervell es funcions que pot durar anys. desenvolupa o canvia L’aprenentatge i la memòria ràpidament. Per exemple, la són exemples de funcions que visió binocular i el es desenvolupen al llarg de la desenvolupament del vida llenguatge depenen de l’estimulació adequada en aquests períodes Plasticitat cerebral i influència sociocultural en l’aprenentatge Aprenentatge del llenguatge: Durant els Desenvolupament de les habilitats socials: primers anys de vida, els infants estan exposats Els infants aprenen habilitats socials a través de constantment al llenguatge parlat pels seus la interacció amb altres nens i adults. Per pares i altres persones del seu entorn. Aquesta exemple, en un entorn de joc, els infants aprenen a compartir, cooperar i resoldre exposició ajuda a crear i enfortir les connexions conflictes. Aquestes experiències socials neuronals necessàries per comprendre i parlar ajuden a crear i enfortir les connexions l’idioma. Per exemple, un infant que creix en neuronals relacionades amb les habilitats una llar bilingüe desenvoluparà connexions socials i emocionals. Un infant que participa en neuronals per a ambdós idiomes, facilitant activitats de grup, com ara jocs a l’escola l’aprenentatge i l’ús de les dues llengües. bressol o activitats extraescolars, Aquesta capacitat d’adaptació del cervell és un desenvoluparà millor aquestes habilitats exemple de plasticitat cerebral influenciada per gràcies a la plasticitat cerebral i la influència de l’entorn sociocultural l’entorn sociocultural Això és precisament el que fa el cervell dels infants entre els 0 i els 3 anys, preparar-se pel que vindrà i adaptar-se al seu entorn. Adquirir la consistència i la plasticitat neural necessàries per a la resta de la seva vida. David Bueno  REFERÈNCIES bàsiques Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç)  REFERÈNCIES Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF.  TANCAMENT - Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques i revisar tots els enllaços Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç)