Valoració en Fisioteràpia II PDF

Valoració en Fisioteràpia II Tania López Hernández, Iris Miralles Rull, Sonia Monterde Pérez Tema 1. Pilars bàsics de la valoració en Fisioteràpia La valoració en fisioteràpia és la primera part de l’atenció fisioterapèutica, és una etapa on recollim el màxim d’informació per a conèi...

Valoració en Fisioteràpia II Tania López Hernández, Iris Miralles Rull, Sonia Monterde Pérez Tema 1. Pilars bàsics de la valoració en Fisioteràpia La valoració en fisioteràpia és la primera part de l’atenció fisioterapèutica, és una etapa on recollim el màxim d’informació per a conèixer l’estat de salut del pacient. Utilitzem dos raonaments clínics: l’hipotètic-deductiu (a posteriori) i l’inductiu. El primer és un raonament centrat en el diagnòstic, un cicle de formulació d’hipòtesis. I el segon és un raonament basat en el reconeixent de patrons clínics. Aquest últim és més propi a mesura que guanyem experiència (Boyling JD & Jull W, 2006). La valoració en fisioteràpia es compon de tres parts: l’avaluació subjectiva, la hipòtesi i l’avaluació física. Al Campus Virtual us hem penjat el full de recollida de dades, full de fisioteràpia, del pacient de la valoració de fisioteràpia. És un exemple, i pot ésser modificat en la vostra pràctica clínica segons les necessitats del terapeuta i del pacient. Prendrem aquest full com a guia del present tema teòric-pràctic i de la resta de temes teòrics d’aquesta assignatura. 1.1 HIPÒTESI DE FISIOTERÀPIA: Pas intermedi entre l’avaluació subjectiva, i l’avaluació física L'avaluació subjectiva o anamnesi té l'objectiu de detectar el problema del pacient i agafar dades per a poder elaborar una primera hipòtesi. Aquesta hipòtesi és el llistat d'estructures (musculars, articulars i/o nervioses) que creiem que poden estar causant el problema del pacient. Tot seguit confirmem o refutem aquesta hipòtesi en l'examen físic. Si es confirma podem continuar l'atenció fisioterapèutica amb el tractament. Si no es confirma, elaborem una segona hipòtesi i encara fem noves proves físiques. Aquest procés es pot repetir tantes vegades com sigui necessari. Així doncs, l'avaluació és un procés de recollida d'informació objectiva i subjectiva, que utilitzarem per elaborar els nostres objectius de tractament. AVALUACIÓ SUBJECTIVA o ANAMNESI. És l'entrevista amb el pacient, el primer contacte, i té la finalitat d'obtenir el màxim d'informació. El pacient ha de ser tractat amb respecte (utilització del seu cognom o nom). Mostrar comprensió respecte al que ha explicat el pacient i que no li és indiferent. Les preguntes i respostes han de ser precises. Evitar termes com "algunes vegades", és possible que pel fisioterapeuta i pacient tinguin un significat diferent. Especificar si es tracta d'un cop al dia, un cop per setmana o un cop al mes. La nostra forma d'expressar-nos és molt important, el llenguatge corporal ha d'inspirar confiança i seguretat, el fisioterapeuta ha de donar una imatge de persona acurada. El llenguatge verbal col·loquial es pot compaginar amb el científic, el llenguatge pot ser més o menys propi del llenguatge mèdic depenent del nivell cultural del pacient. En qualsevol cas, sempre hem d'assegurar-nos que les paraules utilitzades pel pacient són les que ha entès el fisioterapeuta. Les parts més importants de l'anamnesi seran detallades en temes futurs. 1 Valoració en Fisioteràpia II Tania López Hernández, Iris Miralles Rull, Sonia Monterde Pérez HIPÒTESI. Un cop finalitzada l'anamnesi, podem extreure conclusions sobre què pot estar originant la simptomatologia del pacient. La hipòtesi és un llistat de les estructures anatòmiques que poden ocasionar els símptomes observats. Totes les entitats que relacioneu en la hipòtesi s'hauran d'explorar en el següent apartat, l'exploració física, per a acceptar o refutar les vostres hipòtesis. Per arribar a aquesta hipòtesi, en aquest llistat, ens basem en la interpretació de l'apartat comportament dels símptomes de l'avaluació subjectiva o anamnesi (Vegeu full de fisioteràpia). Quan ens diu el pacient la posició/moviment que agreuja/alleuja pensem en les estructures que s'estan contraient, estirant, comprimint... Així doncs, estem davant d'un quadre inflamatori, si el dolor es presenta en repòs, i estem davant d'un quadre mecànic, quan el pacient presenta dolor després d'una acció. També ens pot orientar per elaborar la hipòtesi saber que un problema nerviós pot arribar a desenvolupar debilitat i/o alteració de la sensibilitat (alodínia, parestèsia, hipoestèsia, hiperestèsia, anestèsia, disestèsia), que un problema articular s'agreuja la clínica a l'apropar les dues caretes, a la compressió i que un problema muscular, la seva part contràctil, (Ex: ruptura fibril·lar) es veurà afectada l'acció del múscul. És una generalització que després en l'exploració física veurem que té excepcions. D’això en parlarem més en futurs temes. El diagnòstic mèdic no supleix aquest llistat d'estructures que poden ser la causa del problema del pacient. Per exemple, en una fisioteràpia postoperatòria de pròtesi de genoll, on per exemple el diagnòstic mèdic sigui gonartrosi de genoll, en Fisioteràpia necessitem altres dades. Pot haver-hi una limitació del moviment per adherències de la ròtula, part del dolor que té pot ser causat per punts gallet miofascial activats per les vies d'entrada quirúrgiques, o potser per PGM previs o fins i tot es pot sospitar d'atròfia de quàdriceps. AVALUACIÓ FÍSICA. En l'examen físic, corroborem amb proves específiques quina o quines de les estructures llistades en la hipòtesi és la causa del problema del pacient (diagnòstic). També són proves que ens serviran per comprovar l'evolució del tractament o decidir l'alta del pacient. No us limiteu al tradicional balanç articular, muscular i neurològic, penseu sempre en les proves específiques per la patologia o entitats que puguin estar alterades. Aquestes proves han d'anar acompanyada d'una interpretació clínica, si s'escau. Quan en la hipòtesi hem anotat afecció muscular d'un múscul en concret, ara en l'exploració física demanem la seva acció, l'avaluem de forma resistida (si es pot) i realitzem un estirament. A banda de la part contràctil del múscul poden veure's afectades altres parts del múscul, el tendó. REVALUACIÓ. És necessari fer-ne almenys una revaluació per pacient, al final del tractament. Les dades es poden transcriure en aquest últim apartat o dins d'avaluació per poder comparar els resultats previs i posteriors al tractament. Però en realitat en fem moltes revaluacions al llarg del tractament, fins i tot diàries. Veient l'evolució més detallada ens ajuda a corroborar si la causa del problema identificada era el correcte i si hem d'anar modificant al llarg de les sessions les tècniques d'intervenció, o si hem d'adaptar la dosificació i pauta de la prescripció d'exercici. 2 Valoració en Fisioteràpia II Tania López Hernández, Iris Miralles Rull, Sonia Monterde Pérez 1.2 OBJECTIUS E INDICADORS FISIOTERAPÈUTICS, RELACIÓ AMB EL TRACTAMENT. Els objectius guien l'elecció del mètode de fisioteràpia (Viel E. Diagnóstico Fisioterápico. Barcelona: Masson; 1999. p. 120). Els objectius són metes específiques que proposa complir el fisioterapeuta o període concret, pot ser en el termini d'un any, un mes, dues setmanes, o fins i tot un dia. A vegades una tècnica pot abastar dos objectius a l'hora o altres vegades s'utilitzen diferents tècniques per un mateix objectiu. El tractament de fisioteràpia passa a ser un mitjà, és el conjunt ordenat de mètodes i tècniques fisioterapèutiques amb les quals s'aconsegueixen els objectius. Per elaborar un bon objectiu hem de comprovar que sigui concret. Inicieu l'objectiu amb un verb en infinitiu i afegiu la circumstància a la qual us referiu (Ex: Disminuir el dolor en l'exploració específica del lligament anterior de l'espatlla). No es poden fer servir objectius incomplerts com: augmentar el balanç articular, disminuir el dolor, reeducar la marxa, millorar la propiocepció. Els mateixos exemples correctes podrien ser: augmentar la flexió d'espatlla amb estabilitat articular, disminuir el dolor al pujar escales, caminar en terreny pla amb una crossa amb igual amplitud del pas, reduir la base de sustentació durant la marxa, millorar l'estabilitat monopodal... També ha de ser clar, lògic, realitzable i amb possibilitat de ser avaluat! (Seria incorrecte utilitzar verbs que siguin mètodes de tractament: potenciar, realitzar estiraments...) Els indicadors mesuren el grau de compliment de l'objectiu. Cada objectiu s'ha d'acompanyar d'un indicador o més. L'indicador és la forma de quantificar l'objectiu, és més fàcil trobar un bon indicador si existeix una eina d'exploració específica i es planteja una proposta de millora. Per exemple: Disminuir una intensitat de dolor amb l'escala Numeric Rating scale de 5 a 1, reduir l'amplada del pas de 40 a 15 cm durant la marxa. Es recomana que els objectius i indicadors siguin ser personals, rellevants, interessants, mesurables i han d'estar establers en tres aspectes: - Físic, en relació amb els programes d'exercici. - Funcional, tasques relacionades a les AVD. - Social, relacionat a una activitat social plàcida. Per tant, és molt important, valorar les preferències i els valors del pacient per determinar objectius i prioritats relacionats amb el dolor i altres signes i símptomes del pacient. Per construir els objectius i indicadors consultarem dades de l'avaluació física i de l'avaluació subjectiva o anamnesi. Aquests objectius han de ser pactats amb el pacient per aconseguir adherència al tractament i respondre així al motiu de la visita del nostre pacient, les seves expectatives. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES A banda de la bibliografia bàsica de l’assignatura, s’han utilitzat les següents referències complementàries: Fondevila E. Qué es el razonamiento clínico y por qué beneficia tanto al paciente como al fisioterapeuta. Fisioterapia (Madr., Ed. impr.). 2017; 39(2):49-52. Glosario Diagnóstico [Internet]. World Physiotherapy. [citado el 13 de agosto de 2023]. Disponible en: https://world.physio/es/resources/glossary 3 Valoració en Fisioteràpia II Tania López Hernández, Iris Miralles Rull, Sonia Monterde Pérez Subiela JA, Abellón J, Celdrán AI, Manzanares JA, Satorres B. La importancia de la Escucha Activa en la intervención Enfermera. Enferm. glob. 2014;13(34):276-92. Vargas MD. Historia clínica y valoración en fisioterapia. NPunto. 2020;3(31):4-33. World Health Organization. (2001). Clasificación internacional del funcionamiento de la discapacidad y de la salud : CIF : Versión abreviada. Organización Mundial de la Salud. https://apps.who.int/iris/handle/10665/43360 4