UNITAT 1.1 I 1.2 - Ciències Psicosocials (PDF)

TEMA 1 - Ciències Psicosocials Paula Maestro UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES PSICOSOCIALS ___________________________________________________________________________ TEMA 1. CON...

TEMA 1 - Ciències Psicosocials Paula Maestro UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES PSICOSOCIALS ___________________________________________________________________________ TEMA 1. CONCEPTE I APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA, LA SOCIOLOGIA I LA PSICOLOGIA A LES CIÈNCIES DE LA SALUT ANTROPOLOGIA SOCIOLOGIA PSICOLOGIA Definició: Estudi de l’home segons Definició: Estudi dels principis Definició: Estudi de la ment del les seves creences, valors i sistemes generals i Lleis Universals a les grans individu i la seva conducta des de de parentiu en funció dels patrons estructures que funcionen a les una basant més individual a més a culturals de cada grup o comunitat. comunitats modernes com ara bé més de l’estudi de les formes grups socials, institucions i grans d’integració i organització (àmbit Exemple: ritus funeraris de cada sistemes de funcionament social, empresarial i de la salut). cultura. PSICOLOGIA DE LA SAL UT La psicologia de la salut es basa en el conjunt d’aportacions educatives científiques i personals utilitzades per: - Promoure i mantenir la salut. - Prevenir i tractar les malalties. - Identificar la correlació entre etiologia, diagnòstic, malaltia i les seves conseqüències. - Analitzar i millorar els sistemes i polítiques de la formació sanitària. COM INTERVÉ LA PSICOLOGIA DE LA SALUT La psicologia de sa salut es por veure a: - La incitació d’una vida saludable. - La prevenció de malalties gràcies a la modificació d’hàbits associats al desenvolupament de malalties (com ara bé fumar). - Tractaments de malalties específiques i cròniques. - Avaluació i millora del sistema sanitari. CONTRIBUCIONS QUE HA FET LA PSICOLOGIA A LA SALUT - Tècniques per modificar comportaments. - Desenvolupament d’instruments de mesura per avaluar els factors relacionats amb les malalties i la salut. - Construcció de models teòrics per explicar i predir conductes associades amb la salut i la malaltia. TEORIES I MODELS CONCEPTUALS DE LA PSICOLOGIA Els tres models conceptuals entran a l’examen (cognitiva, conductista i psicodinámica) TEORIA PSICODINÀMICA Explica que el relat de les situacions Aspectes importants: traumàtiques redueixen l’angoixa (ex:  Totes les conductes tenen un significat i una experiència deixar una relació) infrapsíquica (processos interns d’una persona, és a dir com es precedeix, com es pensa...) A nivell terapèutic es destina una  S’ha pogut evidenciar que els conflictes no resolts de l’infància estona per deixar expressar aquelles solen desencadenar possibles trastorns traumàtics presentats a la idees o pensaments que no podries edat adulta. (Trauma: impacte emocional que ens marca). expressar a cap altre persona però ho necessites fer.  L’acumulació d’impactes emocionals pot desencadenat en un trastorn d’estrès posttraumàtic. · Hipócrates (s. VI aC.) Cerebro “teoría humoral” · Platón (s. III aC.) subraya la importancia de la entrevista 1 clínica. · Galeno (s. I aC.) Cerebro centro de la inteligencia  TEMA 1 - Ciències Psicosocials Paula Maestro Els mecanismes de defensa són respostes que sorgeixen de manera inconscient a la nostra manera de ser.  Fantasia: amagar alguna realitat només contemplant o expressant aquells aspectes positius (relació tòxica).  Regressió: enderreriment a una etapa del desenvolupament ja superada a causa d’alguna alteració (comportament d’un germà gran quan neix el germà petit i té molta més atenció).  Compensació: comportament complaent cap als altres a causa d’una carència que s’ha viscut prèviament, volent així omplir aquesta carència que no s’ha pogut tenir. Negació: ex; quan no accepto que estic a una relació d’abus  Expiació: càstig imposat a un mateix pel sentiment de culpa o remordiment del passat que no deixa avançar.  Identificació: comportament d’imitació d’una persona amb poca personalitat que se sent identificada amb una que en té molta i la copia per evitar la seva carència.  Projecció: expressió d’aspectes propis individuals cap als altres (autoexigència demostrada amb la competitivitat cap als atres) Formació reactiva, aïllament i regresió TEORIA CONDUCTISTA Es basa en la conducta de les persones que es pot observar i prescriure i es pot modificar ja que la conducta sempre està subjecta a recompensa o càstig. (Fem alguna cos i si surte bé ho continuem fent, si surt malament ho canviem). Pavlov: va fer un experiment per Skinner: va fer un Thorndike: defensava el estudiar l’aparell digestiu dels gossos desenvolupament de la teoria Conexionisme, és a dir, que va posar una alarma que quan mentre es basava en la conducta l’aprenentatge es produeix per l’assaig sonava es posava de menjar. radical. i l’error o per selecció per una Amb el pas del temps es va adonar connexió. d’una conducta Metge i quimic;  El conductisme radical que estudia el aparell digestiu defensava només  El comportament té una  Amb l’avís de l’alarma els permetia una única resposta positiva que genera gossos rebien un estímul nul conducta, negava pl un bon aprenentatge i amb el qual relacionaven pensament, percepció i connexió. amb l’hora de menjar, la emocions resposta. Volia crear una comunitat on  Estímul nul  Resposta = tothom funciones amb la teoria Condicionament que conductista. permet l’aprenentatge Mirar en el power el conductisme TEORIA COGNITIVA Es basa en el pensament com impuls de la conducta, va néixer com a contrapunt de la Teoria Conductista ja que relacionava els pensaments amb les emocions i la conducta tots junts.  La resposta per la que realitzem una conducta o un altre es basa en la percepció subjectiva dels fets.  Quan la percepció és bona continuem realitzant aquelles conductes que ens aporten benefici, no obstant quan les identifiquem errònies modifiques conductes canviant els pensaments desadaptatius. Exemple: Registre de seguiment que es fa algú amb u trastorn de l’alimentació per poder saber quins són els pensaments dolents que li fan tenir una mala conducta per fer-li veure i canviar els pensaments · Apren mediant l’ambient · Conducta es pot observar, descriure y registrar · La conducta subjecta a la recompensa o al castig · La conducta es pot modificar si es modifica el entorn · Las conductas errónias d’adaptació pot modificar sense causa 2 TEMA 1 - Ciències Psicosocials Paula Maestro MODELS DE CANVI Les teories de la psicologia deriven al que s’utilitza actualment que són els models de canvi per canviar tot tipus de pensaments o conductes. Rosenstock 1. MODEL DE CREENCES DE LA SALUT: canvi de conductes segons la creença de l’individu. Si es veu susceptible, que pot crear un problema o que es beneficiós, la conducta canviarà o no encara que no sigui el recomanable. 2. TEORIA A’ACCIÓ RAONADA: el canvi de conducta es produirà si l’individu té la untenció de canviar, ho considera important, es tracta d’una norma o creu que persones amb rellevància ho farien també. Fishbein y ajzen 3. TEORIA APRENENTATGE SOCIAL: el canvi de conducta es produeix amb el seguiment i la influència d’altres persones amb la intenció d’obtenir els mateixos resultats. Bandura y Rotter 4. MODEL TRANSTEÒRIC: canvi produït mitjançant un procés i no una única acció. Es segueixen les següents etapes Prochaska y Diclemente  Precomtemplació: augment dels dubtes on l’individu comença a tenir la percepció dels riscs i problemes que proporciona la conducta que té (es comença a qüestionar els problemes que comporta el fet de fumar però no fa res per canviar-ho).  Contemplació: es fa una balança sobre el que comportaria fer un canvi i no fer-ho i per tant augmenta l’autosuficiència per realitzar el canvi (es situa el pensament sobre la situació en un mateix).  Preparació: ajuda al pacient per determinar quina és la millor forma d’executar el canvi (pensar en quina és el millor procés per deixar de fumar).  Acció: ajuda al pacient per donar els primers passos per iniciar el canvi  Manteniment: ajuda al pacient per trobar estratègies per preveure una recaiguda  Recaiguda: ajuda al pacient per tornar a unir-se al procés inicial acompanyant-lo per que no es produeixi un bloqueig. 3