Unitat 1. Cures d'infermeria a persona adulta amb alteracions otorrinolaringològiques PDF

ASSIGNATURA: ADULTII CURS:24/25 PROFESSOR/RA: Sandra Monné SESSIÓ: Unitat 1.Cures d’infermeria a persona adulta amb alteracions otorrinolaringològiques. OÏDA L’òrgan de l’audició realitza una funció específica que és fer perceptible l’estímul sonor físic (vibracions produïdes en el medi). SIMPTOM...

ASSIGNATURA: ADULTII CURS:24/25 PROFESSOR/RA: Sandra Monné SESSIÓ: Unitat 1.Cures d’infermeria a persona adulta amb alteracions otorrinolaringològiques. OÏDA L’òrgan de l’audició realitza una funció específica que és fer perceptible l’estímul sonor físic (vibracions produïdes en el medi). SIMPTOMATOLOGIA GENERAL OTÀLGIA Dolor a l'oïda, provocada per problemes a la mateixa oïda o produïda per processos allunyats de l'oïda (otàlgies referides). OTORREA Secreció patològica de l'oïda. És important valorar l’aspecte de la secreció (serosa, hemàtica, purulenta...). HIPOACÚSIA Disminució de l’audició. Pot donar situacions de minusvalidesa rellevants, tant en l’àmbit físic, com psicològic. ACÚFENS És una percepció sonora, sense que existeixi una font exterior i sense que es registri activitat vibratòria coclear. Sol ser com un brunzit. Pot provocar irritabilitat i fins i tot pot afectar a la qualitat de vida. VERTÍGENS Sensació d’alteració en l’orientació espacial o en l’equilibri. EXPLORACIONS FUNCIONALS OTOSCÒPIA Visualització, mitjançant l’otoscopi, de la membrana timpànica i el conducte auditiu extern. Es realitza realitzant tracció en direcció postero-superior, rectificant la curvatura fisiològica entre el conducte ossi i el cartilaginós. S’ha d’escollir l’espècul de major mida, però que no produeix dolor. AUDIOMETRIA Valora la funció auditiva. Consisteix en l’estimulació amb sons de diferents freqüències i determinar el llindar auditiu. ACUMETRIA Prova de cribratge de la hipoacúsia, permet distingir entre hipoacúsia de transmissió o de percepció. POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS Mesura l’activitat elèctrica del cervell en resposta a un estímul auditiu. CURES INFERMERES: OÏDA NETEJA OÏDA EXTERNA Es realitza amb un drap prim humitejat i es neteja la part externa de l’oïda. ADMINISTRACIÓ MEDICACIÓ ÒTICA Informar a la persona i col·locar-la amb el cap inclinat cap al costat oposat (després de l'administració s’ha de mantenir una estona així). La medicació ha d’estar a temperatura ambient. S’agafa el pavelló auditiu i es tira cap a dalt i cap enredera per alinear el conducte auditiu, s’ha d’apropar el medicament però sense tocar l'oïda. Instil·lar el nombre de gotes prescrites. S’ha de comprovar l’administració correcta i L’aparició de possibles efectes a adversos o reaccions. COSSOS ESTRANYS: És quelcom que es pot quedar aturat al canal de l’oïda. És un motiu molt freqüent de consulta als serveis d’UCIES. Els cossos estranys més habituals són: aliments, coto, parts plàstiques de joguines, útils escolars, animals... Pot ser de manera voluntària o accidental. Simptomatologia: ✓ Otàlgia ✓ Hipoacúsia ✓ Otorrea ✓ Si és un insecte, es pot notar els moviments i fins i tot el brunzit Es realitzarà una anamnesi completa per tal de recollida la informació, moment d’inici... Preguntar quin és l’objecte estrany. Important determinar la localització, naturalesa de l’objecte. Revisió de l'oïda mitjançant l'otoscopi per fer diagnòstic diferencial amb el tap de cerumen, tumors o cos estrany. Els cossos estranys que es poden manipular tenen millor pronòstic perquè és més senzilla la seva extracció. L’EXTRACCIÓ DEPENDRÀ DEL TIPUS D’OBJECTE. Es requereix una bona il·luminació, instrumental adequat, cooperació de la persona i habilitat del personal infermer.  L’extracció del cos, pot donar a errades i això implica haver de fer diferents intents, i provocar el desplaçament del cos i provocar una situació més greu, com podria ser la lesió timpànica. CURES INFERMERES ✓ Administrar analgèsia prescrita si la persona té dolor. ✓ Explicar el procediment per tal que estigui més tranquil i relaxat. ✓ Col·locar tovallola per cobrir coll i roba i per recollir l’aigua sobrant. ✓ Rentat de mans i col·locació de guants. EXTRACCIÓ MITJANÇANT IRRIGACIÓ ✓ Rentat d’oïda amb una xeringa gran o en cas de no tenir es pot fer amb una xeringa d’alimentació. En direcció a la paret posterior del conducte. CONTRAINDICAT en cas d’extracció de llavors, perquè es poden inflar. ✓ Es pot fer amb glicerina carbonatada a temperatura corporal o amb aigua. S’aplica sobre la paret postero-superior del conducte auditiu amb flux continu a baixa pressió, ✓ Evitar que l’aigua entri directe i impacti sobre la paret timpànica. ✓ En cas que el rentat sigui efectiu, posteriorment, s’haurà de fer una otoscòpia per assegurar l’extracció completa i que no existeix cap dany a les estructures de l'oïda. SUCCIÓ ✓ Es necessita un catèter de plàstic petit i es connecta a un succionador. SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES ✓ Peròxid d’hidrogen pot desfer la cola... EXTRACCIÓ INSTRUMENTALITZADA ✓ Pinces, curetes (raspador), instruments amb extrems corbats o pinces tipus cocodril. ✓ En cas de ser un insecte, es pot administrar oli mineral per tal de matar l’insecte i que la seva extracció sigui més fàcil. ✓ El fet de no retirar el cos estrany pot provocar infeccions d'oïda, per tant, és molt important tornar a realitzar una otoscòpia posterior a l’extracció, per verificar que ha estat efectiu. ✓ EN CAS DE COS ESTRANY VIU ✓ Primer s’ha d’anestesiar o matar l’animal, amb oli o lidocaïna al 2% i posteriorment extracció amb pinces. ✓ En cas que durant l’extracció es provoquin lesions, està indicada l’administració de fluocinolona o sulfato de neomicina òtica ✓ Posteriorment a l’extracció del cos estrany es IMPORTANT fer educació sanitària de les cures posteriors que es deuen fer: Rentats de l'oïda i vigilar  l’aparició de canvis o signes d’alarma. Anotar a la Hº Clínica el procediment i qualsevol incidència que hagi aparegut. TAP DE CERUMEN (Rentat òtic) Els taps de cerumen són l’acumulació de cerumen dins l’oïda, que poden provocar la pèrdua d’audició. ✓ S’ha de realitzar l’anamnesi, per valorar altres situacions que puguin provocar la pèrdua d’audició, com podria ser un cos estrany. ✓ Es fa una otoscòpia per determinar que realment té el tap de cerumen. ✓ S’ha d’explicar al pacient la tècnica que es farà. ✓ El rentat es fa amb aigua tèbia (ni molt calenta ni molt freda). ✓ S’ha d’asseure a la persona. El pacient haurà de subjectar la batea col·locada per sobre de l’espatlla del costat de l’oïda que es farà el rentat, on cauran els restes d’aigua i cerumen. ✓ Carreguem l’aigua amb la xeringa, purgar l’aire i dirigir el conus de la xeringa en direcció a la paret del conducte auditiu extern (MAI cap al timpà). ✓ Introduïm un centímetre i sense obturar per complet el conducte. Farem tracció del pavelló auricular de la persona. ✓ Injectar l’aigua amb una pressió lleu. Valorar el que surt a la batea i en cas que veiem que el tap de cerumen ha sortit, revisarem de nou amb l’otoscopi. ✓ Informarem el pacient de les cures que haurà de tenir en compte després de realitzar la tècnica, així com les possibles complicacions. ✓ El nombre MÀXIM d’irrigacions serà de 3. ✓ Registrar en la història clínica. OTITIS MITJANA És una infecció bacteriana o viral de l'oïda. Sovint va acompanyada de simptomatologia respiratòria. La simptomatologia que presenta la persona és febre, cefalea, otàlgia, hipoacúsia, sensació de brunzits, mareig, nàusees i vòmits. El tractament és: ✓ Administració de la prescripció mèdica, AINES, ATB tant òtics com oral ✓ CRIOTERÀPIA CALOR: Foments amb drap humit i tèbia sobre l’orella per disminuir el dolor 15-20 minuts 3-4 vegades dia. FRED: Ajuda a disminuir la inflamació. Foments amb compreses de gel o gel envoltat amb una bossa i un drap 15-20 minuts 3-4 vegades al dia els dos primers dies. Molta cura amb la POSSIBILITAT DE CONTAGI. NAS ES L’ÒRGAN DE L’OLFACTE I FORMA PART DEL SISTEMA RESPIRATORI. SIMPTOMATOLOGIA GENERAL RINORREA Secreció nasal deguda a un augmento de la secreció. CONGESTIÓ NASAL Pot ser causada pel fred, infeccions, al·lèrgies, traumatismes, cossos estranys...”nas tapat”. EPISTAXI Secreció hemàtica pel nas. Pot ser causada per traumatismes, sequedat, sinusitis... ALTERACIÓ DE L’OLFACTE ✓ ANÒSMIA: Incapacitat de detectar les olors. ✓ DISÒSMIA: Disminució de la capacitat de detectar l’olor. EXPLORACIONS FUNCIONALS RINOSCÒPIA ANTERIOR Exploració que permet visualitzar la part anterior de la fosa nasal. Requereix una llum frontal, espècul tipus Kilian o baioneta. ENDOSCÒPIA NASAL Permet explorar totes les estructures de la cavitat nasal. També permet realitzar biòpsies i prendre mostres per estudis microbiològics. RINOMETRIA Mesura les resistències que ofereixen les foses nasals en ser traspassades per la columna aèria a les diferents parts de la respiració. EPISTAXI Hemorràgia procedent dels vasos que irriguen les foses nasals. És la patologia otorrinolaringològica més habitual. Sol ser de pronòstic lleu, però pot arribar a agreujar-se per un sagnat massiu. (“hemorràgia nasal incoercible”). S’hauria de tractar com un signe d’una altra patologia que s’hauria de diagnosticar. La vascularització de les foses nasals i dels sins paranasals depèn de l’artèria caròtida externa i interna. Existeix una zona hemorragípara que és el LOCUS DE KIESSELBACH (al septe nasal). És a la zona a la qual es donen el 90% de les epistaxis. CLASSIFICACIÓ ✓ SEGONS EL PUNT D’HEMORRÀGIA ANTERIORS: La seva procedència és de petits vasos de la zona anterior de les foses nasals, plexe de Kiesselbach i s’exterioritza per les narines. Sol donar hemorràgies ”en sabana”. POSTERIORS: La seva procedència són els vasos de la zona posterior. El punt de sagnat és de difícil visió. La sang sortirà cap a orofaringe i els orificis nasals anteriors. ✓ SEGONS ETIOPATOGÈNIA LOCALS: Part de les epistaxis tenen origen a l’àrea de Kiesselbach: IDIOPÀTIQUES: Hemorràgia espontània. CAUSA MÉS IMPORTANT D’EPISTAXIS. TRAUMÀTIQUES: Fractures ossos propis, contusions nasals fractures de base de crani. CAUSADES PER INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA. COSSOS ESTRANYS: Alteren la mucosa i la poden fer sagnar. FACTORS AMBIENTALS: Alçada i ambient sec. Pressió atmosfèrica baixa, aire condicionat... RINITIS INESPECÍFIQUES, NEOPLÀSIES, PÒLIPS, TÒXICS, MALFORMACIONS SISTÈMIQUES: Cardiovasculars: Augment de la pressió arterial. Augment de la pressió venosa. Patologia hematològica: coagulopaties, leucèmia... Endocrines: Es relacionen amb la menstruació... CURES INFERMERES Abans de res tranquil·litzar el pacient Exploració física: ✓ Constants vitals ✓ Valorar la possibilitat d’hematèmesi o hemoptisi ✓ Valoració del punt de sagnat per valorar possibles etiologies. ✓ Valoració de la gravetat del procés: EPISTAXI BENIGNA: Bon estat general  Un únic orifici nasal de sortida EPISTAXI GREU: Hemorràgia intensa i que es donen normalment en ambdós orificis i la boca. Afectació estat general. Explicar el procediment i tranquil·litzar a la persona. Hi ha diferents maneres de poder limitar-la: 1. COMPRESSIÓ DIRECTA de l’aleta nasal sagnant de forma digital i durant 5 minuts aprox. En cas què l'epistaxi no s’hagi limitat farem altres cures. 2. CAUTERITZACIÓ. Mitjançant rinoscopi, es localitzarà el punt de sagnat. S’aplicarà aigua oxigenada en una gasa o amb vasoconstrictor (adrenalina a l’1/1000) i anestèsic tòpic. Això durant 5 minuts. Seguidament, es faran toques d’Argenpal© sobre el punt sagnant (uns 30 s), fins que aparegui una crosta groga o de necrosi. Es col·locarà, fent compressió sobre la zona cauteritzada, una gasa amb vaselina com si fos un tap. S’ha de valorar si no hi ha sagnat posterior, visualitzant l’orofaringe. S’ha de col·locar un cotó. El cotó es pot retirar a les 12 hores de la seva col·locació. S’ha de recomanar no fer maniobres de Valsalva o esforços les 12 hores següents. NO FER CAUTERITZACIÓ QUÍMICA EN AMBDÓS COSTATS EN UNA SOLA SESSIÓ (RISC PERFORACIÓ SEPTAL) 3. TAPONAMENT ANTERIOR (SAGNAT “EN SABANA”) Actualment, es realitza amb MEROCEL©, que és una esponja de plàstic d’acetat de polivinil. S’administra anestèsic tòpic a la mucosa nasal sagnant durant 5 minuts. S’impregna el Merocel© amb vaselina i s’introdueix a la fosa nasal en sentit horitzontal amb lleugera inclinació cap a baix, de manera suau i lentament. Es talla el tros que sobra. S’aplica sobre el Merocel©, 10cc de sèrum fisiològic i això farà que s’infli i taponi la fosa nasal. Es valorarà l'orofaringe per comprovar que no hi hagi sagnat posterior. 4. TAPONAMENT ANTERIOR (SAGNAT “EN SABANA”) També es pot realitzar amb vena de gasa, s’aplicarà anestèsia tòpica sobre la mucosa nasal que sagna durant 5 minuts. Es dilatarà l’orifici nasal amb un rinoscopi i unes pinces baioneta s’anirà introduint la gasa, de 5 cc d’ample, que estarà impregnada de vaselina, s’introduirà com si fos un acordió, de darrere al davant i de dalt a baix. La part distal s’intentarà apropar el més possible a les coanes, sense que caigui a l’orofaringe (es pot lligar una seda a la part distal i estirar mentre s’introdueix la resta de gasa. Els taponaments es mantenen durant 48 h. CIRURGIES NASALS Poden ser: ✓ PER MOTIUS FUNCIONALS, per millorar la respiració pel nas, ens trobem les turbinoplàsties... ✓ PER MOTIUS ESTÈTICS, ens trobem amb les rinoplàsties o septorrinoplàsties. IMPORTANT Abans de la cirurgia, s’ha d’avisar a la persona que després de la intervenció quirúrgica, respirar pel nas serà molt dificultós i que haurà de respirar per la boca. SEPTOPLÀSTIA És una cirurgia funcional, en la que el septe nasal queda alineat, de forma que permet el correcte pas de l’aire, facilitant així la respiració nasal. La indicació d’aquesta intervenció és la insuficiència respiratòria nasal. RINOPLÀSTIA En la cirurgia de rinoplàstia es modifiquen les estructures externes del nas, d’aquesta manera existeix el canvi d’aspecte d’aquesta. SEPTORRINOPLÀSTIA La septorrinoplàstia pot ser funcional o estètica. CIRURGIA ENDOSCÒPICA FUNCIONAL dels sins paranasals: Permet tractar la sinusitis aguda recurrent o crònica, l’extirpació de tumors. CURES INFERMERES Les primeres hores postoperatòries el pacient haurà d’estar en posició de Fowler, per minimitzar el sagnat. A les 6 hores de la intervenció quirúrgica podrà iniciar tolerància oral (ingesta petita de líquids). Es recomana no oblidar la hidratació dels llavis, aplicar vaselina... Posteriorment, ja podrà començar la sedestació, però es revisarà el sagnat anterior (bigotera) i posterior (a través de la boca). Es començarà la deambulació a partir de les 10-12 hores post IQ. Dieta normal partir de les 10-12 hores. Durant l’estada de la persona al llit es recomana sempre l’elevació del capçal. La gasa externa o bigotera es canviarà sempre que sigui necessari amb cura de no retirar el taponament intern i amb cura també de no tocar la protecció nasal externa en cas de rinoplàsties. Taponament nasal intern pot ser amb gases impregnades amb pomades antibiòtiques. RECOMANACIONS A L’ALTA ✓ Repòs domiciliari els 4-6 dies posteriors a la cirurgia ✓ Evitar fer esforços físics durant dues setmanes ✓ No es podrà conduir fins passades 72 hores ✓ Evitar la ingesta d’alcohol fins passat tres dies post-intervenció quirúrgica ✓ Es recomana dormir incorporat ✓ Evitar mocar-se el nas ✓ En cas d'esternut fer-ho amb la boca oberta ✓ Evitar restrenyiment ✓ L’embenament, no es pot mullar ✓ Rentats suaus amb xeringa i sèrum salí per despendre les crostes AMIGDALECTOMIA – CURES INFERMERES Les amígdales són glàndules que es troben en la part posterior de la gola. L’amigdalectomia és l'extirpació quirúrgica de les amígdales. Amb freqüència, les amígdales s'extirpen juntament amb les adenoides. Aquesta cirurgia es denomina adenoidectomia. L'amigdalectomia anteriorment era un procediment freqüent per a tractar la infecció i la inflamació de les amígdales (amigdalitis). Se sol presentar com un postoperatori, que refereixen com a “molt dolorós”, i la durada d’aquest és de 10 a 14 dies. L’objectiu de les cures infermeres serà minimitzar les molèsties i el dolor, I fer un seguiment i control del sagnat. Poden presentar vòmits o nàusees. Presenten molèsties a la boca i a la llengua. S’ha d’administrar el tractament prescrit, antiemètics, analgèsia. Valoració de la boca, a la zona de les amígdales, pot aparèixer crostes blanques que no són signes d’infecció. Recomanar no realitzar moviments bruscos. Es recomana no fer gargarismes. Evitar consum d’AAS. Dieta liquida el 1r dia. Els dos dies següents seguirà una dieta tova i freda. Posteriorment tèbia fins al 7è dia, llavors ja pot començar l’alimentació normal. AMIGDALECTOMIA – SIGNES DE COMPLICACIONS ✓ Febre alta ✓ Dificultat respiratòria ✓ Sagnat franc ✓ Odinofàgia que impedeix la deglució ✓ Davant de qualsevol d’aquests signes s’ha de fer valoració mèdica FRACTURES NASALS Són aquelles fractures que afecten el septe nasal ossi o cartilaginós i/o ossos propis del nas. Les fractures nasals són les més habituals de la cara. CLÍNICA ✓ Epistaxi ✓ Dolor ✓ Inflamació ✓ Hematomes ✓ Dificultat en respirar ✓ Nas tort o deformat ✓ Rinorrea ✓ Sensació d’obstrucció TRACTAMENT El tractament pot ser inicialment, conducta expectant durant la primera setmana i arribar a la cirurgia per corregir el septe nasal. En cas que la factura es doni en el cartílag, es requereix tractament immediat perquè pot produir una acumulació de sang dins el nas i si aquesta sang no es drena, pot donar lloc a un abscés o una deformitat permanent que causi un bloqueig nasal, mort del teixit i col·lapse nasal, provocant dificultat respiratòria. COS ESTRANY L’extracció del cos estrany al nas precisa instruments i habilitats especifiques. Molt habitualment es dona en nens, pacients amb deteriorament cognitiu i psiquiàtrics. Els objectes més freqüents, introduïts són cotons, boles de paper, mongetes, avellanes, insectes... Normalment, els cossos estranys es queden a la part més anterior de la zona nasal anterior i es veuen fàcilment amb un espècul nasal. En cas que el cos estrany, siguin piles o imants es deuen retirar immediatament, perquè poden cremar o perforar la mucosa nasal i el septe nasal (filtració de contingut corrosiu o pressió directa). L'extracció dels cossos estranys està CONTRAINDICADA en cas que no es pugui retirar amb els instruments que disposem També hi ha CONTRAINDICACIONS relatives en el cas de: ✓ Impacte del cos estrany amb inflamació i /o edema. ✓ Intents fallits d’extracció. ✓ Cossos estranys transparents, petits i que estan ubicats en la part molt posterior o superior. La persona haurà d’estar asseguda en posició d’ensum amb el cap estès, sempre que es pugui en cadires d’OTR. Hem d’informar a la persona que no ha de fer moviments bruscos de cap. El pacient s’haurà de mocar i provar de veure si surt el cos estrany. En cas que hi hagi rinorrea es podria fer una aspiració nasal amb molta cura per no introduir més el cos estrany. S’aplica anestèsic tòpic i un vasoconstrictor per reduir la sensibilitat i l’edema de la mucosa, esperem 4-5 minuts per permetre que l’anestèsic i el vasoconstrictor facin l’efecte. S’ha d’inserir l’espèculum nasal amb el mànec paral·lel al terra de tal manera que les branques s’obrin de manera vertical. Es realitza una observació per tal de visualitzar el cos estrany i s’introdueix el catèter d’aspiració amb punta de Frazier per aspirar la mucosa. En cas que siguin objectes tous o durs amb una vora que pugui agafar-se en la part anterior, es farà servir una pinça tipus cocodril o baioneta. En cas que siguin objectes més grans o durs farem servir un ganxo de filferro darrere de l’objecte i farem tracció suaument. En cas d’objectes llisos o arrodonits es podria fer amb sonda amb globus (sonda Foley n. 8 French), s’insereix la sonda lubricada per sobre l’objecte, tenint cura de no introduir-lo més i quan es verifica que el globus està darrere del cos estrany, s’infla(al voltant de 5 cc en adults) i es va retirant cap a l’exterior, fins que trobem resistència, posteriorment extraurem l’objecte i desinflarem el globus i retirarem la sonda. LARINGE És una estructura buida i mòbil, localitzada en la regió anterior del coll, a nivell de la C3- C6. Forma part de la via aèria, fa la funció de vàlvula que evita el pas dels aliments o cossos estranys deglutits al tracte respiratori inferior. Té altra funció que està relacionada amb la fonació (caixa de la veu). Té una estructura cartilaginosa connectada per membranes, lligaments i músculs. Formada per 3 cartílags, de major grandària que són la tiroide, cricoides, epiglotis, i 3 més petits que són l’aritenoide, cartílag de Santorini (curniculat), cuneïforme. SIMPTOMATOLOGIA ✓ RONQUERA ✓ ODINOFÀGIA Dolor a l’empassar els aliments. ✓ DISFONIA Dificultat a la parla o que la veu no soni correctament. Presenta una pèrdua del timbre de veu. ✓ AFONIA La màxima alteració de la disfonia, és la perduda total de veu. ✓ TOS SECA ✓ XEROSTOMIA Sequedat de la boca LARINGECTOMIA Extirpació de part o de la totalitat de la laringe. Pot ser: ✓ LARINGECTOMIA PARCIAL: Extraurem una part de la laringe, però es preserva part d’aquesta. ✓ LARINGECTOMIA TOTAL: S’extirpa la totalitat de la laringe. Després la tràquea (per on respirarà la persona) es connectarà a l’exterior mitjançant un estoma, TRAQUEOSTOMIA (obertura de la tràquea per la qual s'introduirà una cànula per la qual la persona respirarà). En el pacient amb traqueostomia, hem de pensar que ha perdut la funció normal de la fonació. Per a la a traqueostomia es fan servir uns dispositius que tenen unes cànules per mantenir la permeabilitat aèria. TRAQUEOSTOMIA Les cànules de la traqueostomia poden ser: ✓ Metàl·liques: Aquestes manquen de l’adaptador en cas que s’hagi de fer intubació per ventilació mecànica (VM) (plata) ✓ Clorur de polivinil (PVC) (plàstic) Són corbes amb el propòsit de millorar l’adaptació a la tràquea. Tenen diferents longituds i hi ha de diferents tipus. Poden ser fenestrades que a la part convexa de la curvatura tenen un o diversos orificis que permeten el pas d’aire a la laringe i possibilita la fonació. Les cànules de PVC, normalment tenen 3 parts: Cànula interna o mare Cànula externa o camisa Fiador Algunes també poden tenir baló de neumotaponament. La cànula ha d’estar fixada, mitjançant beta o bena de gasa i no s’ha de retirar abans del 5è-7è dia postintervenció quirúrgica, a no ser que hi hagi alguna complicació. CURES INFERMERES S’ha de fer la cura de l’estoma diàriament amb sèrum fisiològic i s’haurà d’aplicar antisèptic (clorhexina aquosa) en el cas d’ostomia acabada de fer. La cura s’ha de fer de manera estèril i sempre netejant de dins a fora de l’estoma, posteriorment assecar. S’ha de col·locar una gasa de protecció (tallada en forma de pantaló). Aquesta gasa ha d’estar neta, seca i s’ha de canviar sempre que sigui necessari. La fixació ha de ser ferma per evitar el desplaçament de la traqueostomia. Es recomana que entre la fixació i la pell quedi uns dos dits. La camisa s’ha de netejar sempre que sigui necessari per evitar l’acumulació de mucositat. S’ha de fer amb sèrum fisiològic i raspall adequats per les cànules internes, després s’han de deixar 20 minuts en glutaraldehid al 8,2 % i posteriorment es retira l’excés de desinfectant amb sèrum i es torna a col·locar. Es recomana l'ús precoç de cànules fenestrades per afavorir la comunicació amb el pacient. El neumoaponament té dues funcions, evitar la broncoaspiració i afavorir el drenatge. S’ha de mantenir amb pressió constant de 20-30cm d’aigua. És medeix amb un neumomanòmetre. En pacients amb traqueostomies, hem de tenir en compte que en col·locar la cànula metàl·lica s’ha de posar un topall per no profunditzar-la en excés. Les cànules metàl·liques es canviaran cada dia i tantes vegades sigui necessari en funció de les secrecions, la pell de l’estoma i de les necessitats de la persona. Les de plàstic no es canvien si no existeix algun problema amb el neumotaponament o en cas d’intubacions prolongades. Les camises es netejaran i es canviaran mínim tres vegades al dia. Control de signes d’alerta; observar l’estat de l’estoma. IMPORTANT TENIR EL MATERIAL NECESSARI PER SI EXISTEIX UN PROBLEMA I S’HA DE FER UN CANVI DE CÀNULA URGENT. Les aspiracions de secrecions NOMÉS es faran en cas de necessitat, ja que l’aspirat implica un augment del risc d’infecció i irritació de la mucosa. Hem d’humidificar amb aerosolteràpia amb sèrum per evitar sequedat de la mucosa. FONACIÓ I DEGLUCIÓ Els pacients als quals li han fet una traqueostomia, deixen de respirar pel nas i poden tenir alteracions a l’olfacte, la capacitat d’humidificar i escalfar l'aire inspirat. També desapareix la funció d’evitar l’entrada de microorganismes i no menys important les funcions laríngies com són la fonació, la deglució i la tos. FONACIÓ Els pacients laringectomitzats presenten mal maneig de les secrecions (falta del mecanisme tussigen), es produeix major quantitat de moc i, per tant, pot augmentar el risc d’infeccions del tracte respiratori inferior. I a més a més també poden presentar alteracions en la comunicació verbal. Per tal que pugui haver-hi comunicació oral, existeix l’opció de col·locar un tap o vàlvula fonatòria unidireccional a la part més proximal de la cànula. També hi ha cànules fonatòries que tenen la mateixa funció que aquestes vàlvules, aquestes porten incorporat a l’extrem proximal una membrana oscil·lant que es mou amb els moviments respiratoris i així pot parlar. DEGLUCIÓ La deglució és un altre de les funcions que es veu alterada amb la col·locació de la cànula. Els primers menjars es realitzen amb el baló de pneumotaponament inflat per evitar broncoaspiracions, posteriorment, quan es comprova que no hi ha alteracions de deglució es fa la prova de menjar amb el baló desinflat. En cas de tenir una cànula fenestrada s’ha de canviar per una llisa per protegir la via aèria inferior. S’ha de tenir cura amb la pressió del pneumotaponament donat que una pressió excessiva pot provocar pressió sobre l’esòfag. DUBTES MÉS FREQÜENTS DEL PACIENT LARINGECTOMITZATS OLORARÉ IGUAL EL SABOR DELS MENJAR COM SERÀ? Dependrà del tipus d’intervenció quirúrgica realitzada. Pot ser que inicialment només detecti sabors com dolç, salat, amarg i àcid i l’olfacte sí que s’afectarà de manera important. Posteriorment, ja podrà assaborir altres gustos més complexos i també les olors. HA D’HAVER-HI CANVI A LA DIETA? En principi NO HA D’HAVER-HI RESTRICCIÓ a la dieta, excepte en el cas d’estretament de la faringe que llavors haurà de triturar el menjar. Ha d’evitar les espècies, els picants i que el menjar no sigui molt salat. S’HA DE TAPAR LA TRAQUEOSTOMIA MENTRE ESTIC AL CARRER? Pot ser una mesura de protecció i d’higiene. Hem de recomanar evitar introduir o manipular amb material o instrumental l’interior de la traqueostomia. SEMPRE HAURÉ DE PORTAR LA CÀNULA A L’ESTOMA? Els primers 12 -18 mesos és convenint portar la cànula permanent per evitar que es pugui reduir la llum de l'estoma. Així i tot, a partir dels 18 es recomana posar la cànula a la nit. PECULIARITAT DE LES CURES EN EL CONTEXT DE L’ORL PER QUÈ COBRIM LES FERIDES, PER QUÈ EMBENEM? S’ha de tenir en compte el procés de la cicatrització de les ferides, tant brutes com netes (quirúrgiques). Aquest procés es divideix en diferents fases: ✓ RESPOSTA VASCULAR I COAGULACIÓ DE LA SANG: S’inicia amb l’hemostàsia, formació del coàgul i s’aturi del sagnat. ✓ INFLAMACIÓ: Es fora l’exsudat, l’envermelliment... No indica INFECCIÓ ✓ FORMACIÓ DEL TEIXIT DE GRANULACIÓ: Es forma el teixit connectiu o teixit de granulació. ✓ EPITELITZACIÓ: Restabliment de l’epidermis.  ✓ FASE DE REMODELACIÓ DEL TEIXIT CICATRITZAT és posterior al tancament de la ferida i pot aparèixer la cicatriu. Hi ha factors que poden alentir o dificultar el procés de cicatrització com poden ser la infecció, estat nutricional, ambient que envolta a la persona... Amb els embenaments i els apòsits afavorim un ambient més favorable pel procés de cicatrització. En el cas dels embenaments que es poden trobar, s’ha de tenir en compte: ✓ En ORL s’ha de ser molt exhaustius i metòdics. ✓ S’ha de tenir en compte que els embenats estan englobant la via aero- digestiva. ✓ S’ha de valorar que hi ha zones que es consideren “net-contaminat”, com són la cavitat orofaríngia, el nas, l'oïda externa... Això pot afavorir la infecció de les ferides i per tant la cicatrització ✓ Són zones anatòmicament amb relleus ossis, amb molta mobilitat i funcionalitat i sense oblidar que son zones molt visibles. ✓ Ha d’existir equilibri entre COMODITAT I ESTÈTICA, cosa que afavoriran que el pacient toleri millor l’embenament. ✓ Les cures infermeres de la persona amb alteracions d’ORL, s’ha de tenir en compte que moltes vegades faran servir instrumental d’ORL. És recomanable l'ús de taula accessòria. Podem fer servir sistemes d’aspiració i sondes d’aspiració, la més usual és la Yankauer. Antisèptics i poden necessitat aigua oxigenada. No es sol fer servir solucions alcohòliques. RECOMANABLE FONT D’ILUMINACIO