TEMA 8. EFICÀCIA PDF

TEMA 8 L'EFICÀCIA DE L'ACTE ADMINISTRATIU. LA NOTIFICACIÓ I LA PUBLICACIÓ. NUL·LITAT i ANUL· LABILITAT E -T 1. L'EFICÀCIA DE L'ACTE ADMINISTRATIU. AR Hem d...

TEMA 8 L'EFICÀCIA DE L'ACTE ADMINISTRATIU. LA NOTIFICACIÓ I LA PUBLICACIÓ. NUL·LITAT i ANUL· LABILITAT E -T 1. L'EFICÀCIA DE L'ACTE ADMINISTRATIU. AR Hem de començar assenyalant que, segons disposa la L39/15, “els actes administratius es presumeixen vàlids i produiran efectes des del moment en què es dicten” (art. 39.1). RM Aquesta declaració que realitza el legislador, un gran privilegi, una prerrogativa per a l'Administració des del moment inicial de qualsevol conflicte que pugui plantejar-se sobre la legalitat dels seus actes. D'aquesta manera, els actes de l'administració, que siguin administratius, es pressumeixen vàlids i provoquen efectes des de la data en que es dicten, llevat que els mateixos actes administratius, en ser dictats, diposin una cosa diferent. Tanmateix el propi art. 39 estableix les possibilitats que l’eficàcia de la’cte quedi demorada, FO endarrerida, condicionada o bé, fins i tot, que pugui tenir conseqüències cap el situacions jurídiques del passat. L’eficàcia de l’acte administratiu queda demorada en tres supòsits: si ho exigeix el contingut de l’acte, si està supeditat a la notificació o publicació o bé si ho està a l’aprovació d’un òrgan superior. L’eficàcia de l’acte administratiu pot ser retroactiva quan es dicta per subsanar i substituir actes anul·lats (convalidats) o bé si resulten favorables als interessats i els supòsits de fet Tema 8- Pàg. 1 necessaris fossin preexistents a la data a la qual es retrotreu l’eficàcia i no lesionessin drets o interessos legítims d’altres persones. Ës el supòsit de procediments de legalització. LA NOTIFICACIÓ I LA PUBLICACIÓ E Per la seva transcendència i generalitat com a requisits d’eficàcia de es procedirà a un estudi de la notificació i la publicació -T Una vegada dictat l’acte administratiu (de tràmit o la resolució administrativa) aquest s’ha de notificar, diferenciant l’acte adminsitratiu, en si, de l’acte de notificació. Règim jurídic de la notificació AR Regulat a l’article 40 i següents de la Llei 39/2015, s’ha de cursar dins del termini de 10 dies a partir de la data en que es dicta l’acte administratiu. La notificació és, en si mateixa, d’una banda un procediment i, de l’altra, un requisit per a RM l’eficàcia de l ‘acte adminsitratiu, respecte els interessats. La notificació “ha de contenir” a) Text íntegre de la resolució. b) Indicació de si posa fi o no a la via administrativa. FO c) Expressió dels recursos que siguin procedents, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que considerin procedent. Tema 8- Pàg. 2 Notificació defectuosa És la que conté el text íntegre de l’acte però omet algun dels altres requisits. En aquest cas la resolució administrativa és plenament vàlida però no desplega efectes respecte l’inici dels terminis d’impugnació per contenir, l’acte de notificació, un defecte. E Aquest defecte pot ser esmenat per la pròpia actuació de l’interessat, i per tant la notificació defectuosa desplega efectes a partir de la data en què l’interessat porti a terme actuacions -T que suposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació. Si l’Administració executés l’acte defectuosament notificat, l’execució estaria viciada de nul·litat o anul·labilitat segons els casos Notificació dins de termini AR A l’efecte d’entendre complerta l’obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, n’hi ha prou amb la notificació que contingui, si més no, el text íntegre de la resolució, així com l’intent de notificació degudament acreditat. Si és electrònica, s’entén complerta l’obligació amb la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de RM l’Ajuntament. Les notificacions són vàlides Independentment del mitjà utilitzat, les notificacions són valides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció, accés o rebuig per part de FO l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L’acreditació de la notificació efectuada s’incorpora a l’expedient. Avís electrònic Independentment del fet que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, les administracions públiques poden enviar un avís al dispositiu electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat (o en tinguin legítimament coneixement), Tema 8- Pàg. 3 per informar-lo de la posada a disposició d’una notificació a la seu electrònica o a l’adreça electrònica habilitada única. La falta de pràctica d’aquest avís no impedeix que es consideri plenament vàlida la notificació. Quan l’interessat accedeixi al contingut de la notificació per via electrònica, se li ha d’oferir la possibilitat que la resta de notificacions es puguin efectuar a través de mitjans electrònics. E Notificació per diferents vies -T Quan es notifiqui l’interessat per diferents vies, s’ha de prendre com a data de notificació la d’aque-lla que s’hagi produït en primer lloc. Notificació electrònica AR - Caràcter preferent i subjectes obligats per Llei: Té caràcter preferent i en tot cas quan l’interessat estigui obligat a rebre-la per aquesta via que són (art. 14.2 L39/15): RM a) Les persones jurídiques. b) Les entitats sense personalitat jurídica. c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la FO col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional esmentada. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’hi entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils. d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració. Tema 8- Pàg. 4  e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració Ampliació dels subjectes obligats per reglament (art. 14.3 L39/15) E Reglamentàriament, es pot establir l’obligació de practicar electrònicament les notificacions -T que per raó de la capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. A través de la seu electrònica AR Accés per part de l’interessat o el seu representant degudament identificat al contingut de la notificació, mitjançant la compareixença a la seu electrònica de l’Administració o a través de l’adreça electrònica hablitada única. S’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut. RM Rebuig de la notificació electrònica S’entén rebutjada, i per tant practicada, quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut. FO Notificació en paper S’ha de fer per aquest mitjà: Aquelles en què l’acte que s’ha de notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin susceptibles de conversió en format electrònic i les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs o similars Tema 8- Pàg. 5 Es pot fer per aquest mitjà Quan la notificació s’efectuï en ocasió de la compareixença espontània de l’interessat o el seu representant a les oficines d’assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment i quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat públic E de l’Administració notificadora. -T Procediment: Quan la notificació es practiqui al domicili de l’interessat, en cas de no ser present aquest en el moment de lliurar-se la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona major de catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat. Novetat que elimina dubtes i que AR va en consonància amb el fet que la identitat s’acredita amb el DNI, l’edat obligatòria per posseir-lo són els 14 anys (art 2 RD 1553/2005, de 23 de desembre) Si ningú es fa càrrec de la notificació s’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per RM una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s’hagi efectuat abans de les quinze hores, el segon intent s’ha d’efectuar després de les quinze hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació. Rebuig de la notificació: quan l’interessat o el seu representant rebutgi la notificació d’una FO actuació administrativa, s’ha de fer constar a l’expedient, amb especificació de les circumstàncies de l’intent de notificació i el mitjà, i s’ha de donar per efectuat el tràmit i seguir el procediment. Notificació edictal: la publicació Casos: Interessats desconeguts, s’ignori el lloc de la notificació o bé, un cop aquesta s’hagi intentat, no s’hagi pogut practicar. Tema 8- Pàg. 6 S’ha de fer obligatòriament: Per mitjà d’un anunci publicat al «Butlletí Oficial de l’Estat». Es pot complementar potestativament: Al butlletí oficial de la comunitat autònoma o de la província, al tauler d’edictes de l’Ajuntament de l’últim domicili de l’interessat o del consolat o secció consular de l’ambaixada corresponent o resta de mitjans de difusió. E 1.1 L’AUTOTUTELA ADMINISTRATIVA: EXECUTIVITAT I EXECUTORIETAT. -T La LPAC regula en el seu Capítol VII DEL Títol IV, articles 97 a 105, l'execució de l'acte administratiu. Dins d'aquest tema és fonamental diferenciar l'executivitat de l'acte administratiu o autotutela administrativa, de l’ executorietat de l'acte amb els diferents mitjans AR d'execució forçosa que disposa l'Administració. Hem de començar assenyalant que segons disposa la LPACAP “els actes administratius es presumeixen vàlids i produiran efectes (són executius) des del moment en què es dicten (Art. 39.1)”. Aquesta declaració que realitza el legislador, és un gran privilegi, prerrogativa, per a l'Administració des del moment inicial de qualsevol conflicte que pugui plantejar-se sobre la RM legalitat dels seus actes. D'aquesta manera d'un costat els actes de l'administració són executius, hi ha obligació de complir-los des del moment inicial, però és més, si l'obligat a complir-ho es negués a això, la Llei reconeix a l'Administració la possibilitat d'executar-ho, al marge de la voluntat d'aquell, a través dels mecanismes d'execució forçosa que a aquest efecte preveu. Doncs bé, la possibilitat que l'Administració pugui imposar coactivament l'execució forçosa dels seus actes administratius, sense necessitat d'acudir a un judici executiu davant FO els Tribunals. Aquesta és la denominada autotutela executiva, de la qual es deriva el privilegi d’ executorietat, acció d'ofici o execució forçosa, que faculta a l'Administració per realitzar per si mateixa materialment els drets que de tals actes deriven, àdhuc en contra de la resistència de l'obligat. L'Article 98.1 LPACAP recull tant el principi general d'executivitat de l'acte administratiu com les excepcions al mateix: “1. Els actes de les Administracions Públiques subjectes al Dret Administratiu seran Tema 8- Pàg. 7  immediatament executius, tret que: − Es produeixi la suspensió de l'execució de l'acte. − Es tracti d'una resolució d'un procediment de naturalesa sancionadora contra la qual càpiga algun recurs en via administrativa, inclòs el potestatiu de reposició. − Una disposició estableixi el contrari. − Es necessiti aprovació o autorització superior”. E Quant al privilegi d’executorietat o acció d'ofici, estableix l'article 99 LPACAP que: “Les Administracions Públiques, a través dels seus òrgans competents en cada cas, podran -T procedir, prèvia prevenció, a l'execució forçosa dels actes administratius, excepte en els supòsits en què se suspengui l'execució d'acord amb la Llei, o quan la Constitució o la Llei exigeixin la intervenció d'un òrgan judicial”. AR a) Els mecanismes/mitjans d'execució forçosa. Constrenyiment sobre el patrimoni RM Execució subsidiària Mitjans d'execució forçosa Multa coercitiva Compulsió sobre les persones FO Els mitjans d'execució forçosa, apareixen enumerats en l'article 100 LPACAP segons el qual: 1. L'execució forçosa per les Administracions Públiques s'efectuarà, respectant sempre el principi de proporcionalitat, pels següents mitjans: a) Constrenyiment sobre el patrimoni. b) Execució subsidiària c) Multa coercitiva. d) Compulsió sobre les persones. Tema 8- Pàg. 8 2. Si fossin varis els mitjans d'execució admissibles es triarà el menys restrictiu de la llibertat individual. 3. Si fos necessari entrar al domicili de l'afectat o en els restants llocs que requereixin l'autorització del seu titular, les Administracions Públiques hauran d'obtenir el consentiment del mateix o, en defecte d'això, l'oportuna autorització judicial”. E Constrenyiment sobre el patrimoni Art. 101 LPACAP “1. Si en virtut d'acte administratiu hagués de satisfer-se quantitat líquida se seguirà el -T procediment previst en les normes reguladores del procediment de constrenyiment. 2. En qualsevol cas no podrà imposar-se als administrats una obligació pecuniària que no estigués establerta conformement a una norma de rang legal”. AR Execució subsidiària: Art. 102 LPACAP Consisteix en el compliment de l'acte per una persona diferent de l'obligat, però a costa del mateix. Disposa l'article 102 LPACP que: RM “1. Pertocarà a l'execució subsidiària quan es tracti d'actes que per no ser personalíssims puguin ser realitzats per subjecte diferent de l'obligat. 2. En aquest cas, les Administracions Públiques realitzaran l'acte, per si o a través de les persones que determinin, a costa de l'obligat. FO 3. L'import de les despeses, danys i perjudicis s'exigirà conforme al que es disposa en l'article anterior. 4. Aquest import podrà liquidar-se de forma provisional i realitzar-se abans de l'execució, a reserva de la liquidació definitiva”. Tema 8- Pàg. 9  Multa coercitiva: Art. 103 LPACAP “1. Quan així ho autoritzin les Lleis, i en la forma i quantia que aquestes determinin, les Administracions Públiques poden, per a l'execució de determinats actes, imposar multes coercitives, reiterades per lapses de temps que siguin suficients per complir l'ordenat, en els següents suposats: a) Actes personalíssims en què no procedeixi la compulsió directa sobre la persona de E l'obligat. -T b) Actes en què, procedint la compulsió, l'Administració no l'estimés convenient. c) Actes l'execució dels quals pugui l'obligat encarregar a una altra persona. AR 2. La multa coercitiva és independent de les sancions que puguin imposar-se amb tal caràcter i compatible amb elles”. Cal assenyalar que la multa coercitiva, quan mitjà d'execució forçosa, és independent de la multa/sanció i compatible amb elles. RM Compulsió sobre les persones: art. 104 LPACAP Finalment, quant a la compulsió sobre les persones, suposa l'ús de la coacció directa sobre la persona de l'obligat, per la qual cosa únicament pot ser utilitzada en el cas d'actes FO administratius que imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar. Així, conforme a l'article 104 LPACP: 1. Els actes administratius que imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar podran ser executats per compulsió directa sobre les persones en els casos en què la llei expressament ho autoritzi, i dins sempre del respecte a causa de la seva dignitat i als drets reconeguts en la Constitució. 2. Si, tractant-se d'obligacions personalíssimes de fer, no es realitzés la prestació, l'obligat haurà de rescabalar els danys i perjudicis, a la liquidació dels quals i cobrament es procedirà Tema 8- Pàg. 10 en via administrativa. Compulsió sobre les persones E Només per a obligacions No per a obligacions personalíssimes personalíssimes de fer de no fer o suportar -T AR Rescabalament de danys i perjudicis causats per la no execució de l'obligació RM 2. LA INVALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU: NUL·LITAT I ANUL·LABILITAT. FO L'acte administratiu ha de complir una sèrie de requisits, requisits que marca l'ordenament jurídic. L’article 39.1 LPACAP, estableix que els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que aquests disposin una altra cosa , és a dir, es parteix d’una presumpció de validesa dels actes administratius, d’on deriva la seva executivitat, i en el seu cas, execució forçosa. Tema 8- Pàg. 11  Aquesta presumpció de legitimació i validesa de l’acte administratiu és iuris tantum, és a dir, que admet prova en contrari a través de la interposició del corresponent recurs administratiu i, en el seu cas, contenciós-administratiu, pel particular afectat per l’acte que s’entén il·legal, podent-se produir, en els supòsits previstos a l’article 117 L39/15, la suspensió dels efectes de l’acte. En aquest context, no és infreqüent que l’acte administratiu presenti vicis o no s’ajusti exactament al que l’ordenament jurídic determina en cada cas, podent-se trobar els següents E supòsits: a. la nul·litat de ple dret (o absoluta) de l’acte administratiu, b. l’anul·labilitat de l’acte administratiu -T c. la irregularitat (no invalidant) de l’acte. 4.1. Supòsits de nul·litat AR Article 47 L39/15 Nul·litat de ple dret. 1. Els actes de les administracions públiques son nuls de ple dret en els casos següents: a) Els que lesionin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. b) Els dictats per òrgan manifestament [notòria i evident] incompetent per RM raó de la matèria o del territori [però no “la jeràrquia”]. c) Els que tinguin un contingut impossible [materialment]. d) Els que siguin constitutius d'infracció penal o es dictin com a conseqüència d'aquesta. e) Els dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert [amb omissió de tràmits substancials] o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans FO col·legiats. [La jurisprudència ha considerat així les regles que es preveuen a l’article 17 de la Llei 40/2015 d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, això és, composició de l’òrgan, convocatòria i determinació de l’ordre del dia, quòrum d’assistència i votació.] f) Els actes expressos o presumptes contraris a l'ordenament jurídic pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició. g) Qualsevol altre que s'estableixi expressament en una disposició amb rang de llei. Tema 8- Pàg. 12 4.2. Supòsits d’anul·labilitat Article 48 L39/15 Anul·labilitat. Són anul·lables els actes de l'Administració que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.2 E No obstant això, el defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan l'acte no tingui els requisits formals indispensables [infracció del procediment] per aconseguir la seva fi o doni -T lloc a la indefensió dels interessats. La realització d'actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implicarà l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini. AR 4.3. Conservació i conversió d’actes: La declaración de nul·litat o d’anul·lació ha de disposar sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual se no s’hagués comès la infracció, art. 51 L39/15. És a dir, són actes no “contaminats” pel vici de il·legalitat. RM La conservació també pot donar-se, art. 49.2 L39/15, respecte les parts independents de l’acte no afectades per la nul·litat o l’anul·labilitat, tret que la aprt viciada fos tant rellevant que sense aquesta l’acte administratiu no s’hagués dictat. La declaración de nul·litat o la d’anul·labilitat també pot provocar una “conservació” diferent dels actes afectats pel vici de legalitat. En aquest cas parlem de conversió dels actes nuls o FO anul·lats, sempre que així es declari per l’òrgan competent i si els nuls o anul·lats tenien els elements constitutius d’altres actes diferents (art. 50 L39/15). 2 Article70.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la LJCA: “S'entén per desviació de poder l'exercici de potestats administratives per a finalitats diferents fixades per l'ordenament jurídic”. Tema 8- Pàg. 13 4.4. Convalidació dels actes anul·lables Article 52. Convalidació 1. L'Administració pot convalidar els actes anul·lables, i reparar els vicis que presentin. (...) La convalidació o subsanació podrà ser retoactiva, com ja s’ha vist en tractar l’eficàcia E de l’acte administratiu. Si no és retoactiva té efectes des de la data en que es dicta -T Es preveu amb caràcter general i en relació als actes anul·lables (a diferència del que succeeix amb els actes nuls de ple dret) que tots poden ser convalidats per l’Administració, esmenant els vicis que presentin. AR DIFERÈNCIES ENTRE LA NUL·LITAT I L’ANUL·LABILITAT a) L’acte declarat nul mai no ha produït efectes. L’acte anul·lat deixa de produir efectes des de la declaración d’anul·labilitat, però els que ha produït fins aquell momento es mantenen. b) Un acte anul·lable pot ser convalidat. L’acte nul de ple dret no pot ser mai convalidat. RM Si l’acte anul·lat és subsanat tornarà a produir efectes gràcies a al declaració de subsanació o convalidació. Aquesta podrá ser, o no, amb efectes retoactius fins a la declaració d’anul·labilitat per donar continuïtat als efectes administratius en tot el temps. Si no és convalidat l’acte anul·lat mantindrà el seus efectes fins que va ser anul·lat. La declaració d’anul·labilitat és “constitutiva” (modifica la situació jurídica). La declaració de nul·litat no és constitutiva, és de naturalesa merament “declarativa”, doncs no modifica cap situació jurídica FO ja que la nul·litat comporta que mai no hi hagut efectes jurídics. L'anul·labilitat serà la regla general per a tots aquells actes viciats per no complir els requisits legals. La nul·litat, en canvi, té unes causes estrictament censades, relacionades, taxades. Tema 8- Pàg. 14 4.5. IRREGULARITAT NO INVALIDANT Es produeix quan l’acte presenta un vici que no el fa incórrer en nul·litat ni en anul·labilitat. Ha de ser, per tant, un vici de caràcter secundari que no invalidi l’acte. La L39/15 contempla com a supòsits de la mateixa els simples defectes de forma que E es produeixen quan s’emet l’acte, sempre que aquest, com a conseqüència dels mateixos no tingui els requisits formals indispensables per obtenir el fi o no doni lloc a la indefensió dels -T interessats (art. 48.2), així com les actuacions administratives realitzades fora del temps establert, respecte de les que l’article 48.3 disposa que "Les actuacions administratives realitzades fora del temps establert només implicaran l'anul·lació de l'acte, si així ho imposés la naturalesa del terme o termini”. AR RM FO Tema 8- Pàg. 15