Tema 16 PDF - Patrimoni Local (Català)

TEMA 16 EL PATRIMONI DE LES ENTITATS LOCALS: BÉNS I DRETS QUE E EL CONFORMEN. CLASSES. BÉNS DE DOMINI PÚBLIC. BENS PATRIMONIALS. PRERROGATIVES I POTESTATS D...

TEMA 16 EL PATRIMONI DE LES ENTITATS LOCALS: BÉNS I DRETS QUE E EL CONFORMEN. CLASSES. BÉNS DE DOMINI PÚBLIC. BENS PATRIMONIALS. PRERROGATIVES I POTESTATS DE LES -T ENTITATS LOCALS EN RELACIÓ AMB EL SEUS BÉNS. ELS BÉNS COMUNALS. L’INVENTARI AR 1. EL PATRIMONI DE LES ENTITATS LOCALS: BÉNS I DRETS QUE EL CONFORMEN De la mateixa manera que els subjectes privats, persones físiques o jurídiques, els ens públics RM són, o poden ser, titulars de béns i drets que integrin el seu patrimoni. La qüestió més important, però, seria que aquests béns estan subjectes a un règim singular de Dret administratiu, derogatori i exorbitant en relació amb el dret privat1. La normativa reguladora del règim jurídic del patrimoni públic està constituïda per: Normativa estatal: FO Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les AAPP, preceptes de caràcter bàsic, DF 2 Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Règim Local. (LBRL), arts. 79 a 83. 1 José Ramón Parada Vázquez, qui va ser catedràtic de Dret Administratiu en diferents universitats i va morir el març de 2024. Tema 16- Pàg. 1  Normativa catalana: DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), arts. 199 a 233 DECRET 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. E L’art. 79 de la LRBRL determina que el patrimoni de les entitats locals està constituït pel conjunt -T de béns, drets i accions que els pertanyen. D’acord amb l’art. 199 del TRLMRLC el patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen per qualsevol títol. D’acord amb l’art. 1 del Decret 336/1988: 1.1 El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que AR els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició. 1.2 El patrimoni net és determinat pel resultat de restar a la suma de valors dels béns i drets l'import del passiu financer, entenent per aquest la quantitat que s'endeuta al 31 de desembre per deute emès, préstecs, bestretes rebudes, i també dipòsits constituïts per tercers en els comptes municipals RM D’acord amb l’art. 225 del TRLMRLC i els arts 93 a 99 del Decret 366/88, la titularitat sobre els béns comporta l’obligació de conservació i millora d’aquells., d’acord amb les respectives legislacions sectorials, inclosa la relativa a les assegurances en cas de béns històrics, artístics o de considerable valor econòmic. Els ens locals han d’inscriure en el Registre de la Propietat llurs béns immobles i drets reals, segons la llei hipotecària (art. 223 TRLMRLC) FO 2. CLASSES. BÉNS DE DOMINI PÚBLIC. BENS PATRIMONIALS. L’art. 79.2 de la LBRL estableix que el béns de les entitats locals són de domini públic o patrimonials. La mateixa classificació es repeteix a l’art. 200 del TRLMRLC, Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic i béns patrimonials Tema 16- Pàg. 2  2.1.- ELS BÉNS DE DOMINI PÚBLIC (O DEMANIALS) D’acord amb l’art. 132.2 de la constitució espanyola de 1978 són béns de domini públic estatal els que la llei determini i, en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental. E Per tant, aquests béns ja no poden ser de titularitat dels ens locals. -T La norma troncal del dret privat, el codi civil espanyol, també regula els béns segons les persones a les quals pertanyen, art 338-346 CAPÍTOL III Dels béns segons les persones a qui pertanyen. Segons l’art. 338 Els béns són de domini públic o de propietat privada. D’acord amb l’art. 339 Són béns de domini públic: AR 1r. Els destinats a l’ús públic, com els camins, canals, rius, rieres, ports i ponts construïts per l’Estat, les riberes, platges, rades i altres d’anàlegs. 2n. Els que pertanyen privativament a l’Estat, sense ser d’ús comú, i estan destinats a algun servei públic o al foment de la riquesa nacional, com les muralles, fortaleses i altres obres de defensa del territori, i les mines, mentre no se n’atorgui la concessió. RM En conseqüència, i d’acord amb l’art. 340 CC tots els altres béns que pertanyen a l’Estat, en què no concorrin les circumstàncies que expressa l’article anterior, tenen el caràcter de propietat privada. L’art. 79, apartat 3r, de la L7/85 RBRL prescriu que són béns de domini públic els destinats a FO un ús o servei públic. A més a més, els de domini públic tindran “la consideració de comunals si el seu aprofitament correspon al comú dels veïns”. Per l’art. 80.1LRBRL es determina que els béns de domini públic són inalienables, inembargables imprescriptibles i no sotmesos a cap tributació. Segons la normativa catalana, i amb sistemàtica legal, en el TRLMRLC, art. 201 respecte els Béns de domini públic es determina que Tema 16- Pàg. 3  1. Són béns de domini públic els afectes a l'ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. Tenen també aquesta consideració els béns comunals. 2. S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ésser directament utilitzats pels particulars. 3. S'entén que són afectes al servei públic aquells béns que, per llur naturalesa E o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei. -T 4. En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis. 5. Igualment són subjectes al règim de domini públic els drets reals que AR corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents als que serveixen els dits béns2. RM D’acord amb l’art. 202 del TRLMRLC tenen la Tenen la consideració de béns comunals aquells l'aprofitament dels quals correspon al comú dels veïns. Els és aplicable el règim jurídic dels béns de domini públic, sens perjudici de les normes específiques que regulen llur aprofitament. L'aprofitament dels béns comunals es fa ordinàriament en règim d'explotació comuna o col·lectiva. Quan aquest sistema no és possible, l'aprofitament s'ha de regir pel costum o FO les ordenances locals i, en defecte d'aquestes, s'ha d'adjudicar per lots entre els veïns Excepcionalment, quan no sigui possible l'aprofitament en la forma anterior els béns comunals es poden arrendar o cedir en ús. En aquest cas, l'adjudicació s'ha de fer per subhasta pública, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals3, que l'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies. (art. 220 TRLMRLC). 2 És, per exemple, el supòsit de servituds de pas, llum o d’altra naturalesa 3 Departament existent l’any 2003 Tema 16- Pàg. 4  La darrera referència és la del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, i en el que els arts 4 i 5 descriuen supòsits concrets de bens afectes a l’ús públic i per tant de domini públic. Article 4. S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ser utilitzats directament pels particulars, la conservació i la policia dels quals siguin competència de l'ens local, com ara els carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques d'aprofitament o utilització generals. E Article 5.- S'entén que són afectes al servei públic els béns que, per la seva naturalesa o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei, com ara escorxadors, -T mercats, hospitals, museus, escoles, cementiris i camps d'esport. Pel que fa al règim jurídic dels béns de domini públic ja la pròpia constitució espanyola de 1978 dedica l’art. 132 a la regulació dels béns de domini públic i dels comunals, que ha AR d’inspirar-se en els principis d’inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat així com la necessitat de regular-ne la desafectació Els principis es reprodueixen a l’art. 208 del TRLMRL de Catalunya (i a l’art. 7 del Decret 336/88), mentre conservin aquest caràcter, afegint-hi les forest (terreny amb abundant RM presència d’arbres), sense el tret de la imprescriptibilitat, que pertanyin als ens locals i segona la legislació específica4. L’art 232 del TRLMRLC estableix que els béns comunals i els altres béns de domini públic no són subjectes a cap tribut. La inalienabilitat comporta que es tracte de béns extra comercium, fora de la possibilitat de ser objecte de tràfic jurídic. La imprescriptibilitat comporta que la seva possessió per algú diferent de l’ens local titular, no servirà de fonament per adquirir-ne la propietat per usucapió, FO ni cap altra circumstància, ni de bona fe. La inembargabilitat o protecció davant d’actuacions judicials es determina a l’art. 231 del TRLMRLC, segons el qual Article 231 1. Cap tribunal, jutge o autoritat administrativa no pot dictar proveïment d'embargament ni tramitar manament d'execució contra els béns i els drets del patrimoni dels ens locals, ni contra llurs rendes, fruits o productes, llevat que es tracti de béns patrimonials no afectats a un ús o servei públic. 4 Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya Tema 16- Pàg. 5  2. El compliment de les resolucions que determinen obligacions a càrrec dels ens locals es regeix pel que disposi la legislació reguladora de les finances locals, de la qual és supletòria la Llei general pressupostària. La utilització del béns de domini públic, art. 218 i 221 del TRLMRLC i arts 53 a 71 del Decret 366/88, pot adoptar les següents modalitats: a) ús comú general que implica que s’exerceix lliurament per qualsevol ciutadà sense E qualificació específica, d’acord amb la naturalesa dels béns, els actes d’afectació i les disposicions generals. Aquests béns són els únics exempts d’inscripció en el registre de la -T propietat (art. 223.2 TRLMRLC) b) ús comú especial. És aquell en el qual concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d’ús o d’altres similars. Susceptible de ser sotmès a llicència, d’acord amb la naturalesa dels béns, els actes d’afectació i les disposicions generals. Si està sotmès a AR sol·licitud, s’ha de resoldre en dos mesos i el silenci administratiu serà negatiu. Si hi ha més d’un sol·licitant s’han de tenir en compte els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència. c) l’ús privatiu, constituït per l’ocupació directa o immediata d’una porció del domini públic, limitant o excloent la utilització d’altres interessats. SI és inherent a l’afectació dels béns o comporta la transformació o la modificació del domini públic implica l’existència de concessió RM administrativa. La petició s’ha de resoldre en el termini de 6 mesos, per part del ple. Si hi ha silencia administratiu serà negatiu. Si l’acord de concessió és per més de cinc anys i de quantia superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost, necessita la majoria absoluta del ple. Els altres poden delegar-se en la comissió de govern. d) l’ús privatiu constituït per l’ocupació directa o immediata d’una porció del domini públic, que FO no comporta transformació ni modificació del domini públic resta subjecta a llicència, concedida per l’alcalde, d’ocupació temporal que origina una situació de possessió precària. Si està sotmès a sol·licitud, s’ha de resoldre en dos mesos i el silenci administratiu serà negatiu. Si hi ha més d’un sol·licitant s’han de tenir en compte els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència. Els usos comuns especial i els privatius subjectes a llicència poden donar lloc a la percepció de preus públics que fixarà l’òrgan de la corporació que les autoritzi. L’extinció de drets constituïts sobre els béns de domini públic o comunals en virtut d’autorització o Tema 16- Pàg. 6  concessió és efectuada per l’ens local en via administrativa i tramitat l’expedient amb audiència dels interessats pot donar lloc a indemnització a favor d’aquests (art. 228 TRLMRLC) 2.2.- ELS BENS PATRIMONIALS D’acord amb l’art. 80.2 de la L7/85 RBRL els béns patrimonials es regeixen per la seva legislació específica i, si no [sic], per les normes de dret privat. La normativa catalana els defineix a l’art. 203 del TRLMRLC E Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no són destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei -T públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns. Es regeixen pel que disposa llur legislació específica i, si aquesta mancava, per les normes de dret privat. Pel que fa al desplegament reglamentari el Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova AR el Reglament dels ens locals en els articles 8 a 12 es va fent una relació o catàleg dels béns dels ens locals que tenen aquest caràcter, si bé quan no consta l’afectació d’un bé local es presumeix, amb caràcter residual i de tancament, que es tracta d’un bé de condició patrimonial (art. 8.3). RM D’aquesta manera tenen la condició de béns patrimonials: a) els que són propietat de l'ens local i no estan destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns i estaran en el comerç jurídic. Podran procurar directament o indirectament la satisfacció de necessitats col·lectives, i es regiran, com ja s’ha dit, per la seva legislació específica i, si aquesta hi manca, per les normes de dret privat (art. 8) FO b) La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica, les patents d'invenció i les addicions a les patents i els certificats de protecció dels models d'utilitat dels ens locals llevat que es declari expressament bé de domini públic perquè s'adeqüi essencialment al fi particular d'un servei públic. El dret de traspàs dels establiments comercials propietat de la corporació es regeix pel que disposa la Llei d'arrendaments urbans i té també la consideració de bé patrimonial, amb l'excepció que es declari expressament bé de domini públic (art. 9) Tema 16- Pàg. 7  c) També són béns de naturalesa patrimonial les quotes, parts alíquotes i títols representatius del capital que pertanyen a l'ens local, d'empreses constituïdes d'acord amb el dret civil o mercantil (art. 10). d) Es consideren béns patrimonials les parcel·les sobreres i els béns no utilitzables. Són parcel·les sobreres les porcions de terreny propietat dels ens locals que, per la seva reduïda extensió, forma irregular o emplaçament, no són susceptibles d'ús adequat. Per declarar un terreny parcel·la sobrera es requereix un expedient de qualificació jurídica que no és E necessari quan l'alteració deriva expressament o implícitament de l'aprovació de plans d'ordenació urbana o projectes d'obres o serveis. (art. 11 i 12). -T Són supòsits especials i es regulen pel seu marc legal específic els el patrimoni municipal del sòl (art. 14 a 16 del Decret 336/88) i el patrimoni històrico-artístic de l’ens local (arts. 17 i 18 Decret 336/88). AR Els béns patrimonials han d'ésser administrats d'acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil. L'arrendament i qualsevol altra forma de cessió d'ús dels béns patrimonials s'ha de fer per mitjà de subhasta pública o, excepcionalment, per concurs (art. 219 TRLMRLC i art. 72 i ss Decret 366/88). ALIENACIÓ, GRAVAMEN O CESSIÓ. Com que l’alienació i gravamen sobre béns només RM pot produir-se sobre el béns patrimonials s’exposa en aquest apartat. Ha de ser acordats pel ple de la corporació, per majoria absoluta si la quantia excedís del 10% dels recursos ordinaris del pressupost. D’acord amb l’article 209 del TRLMRLC, i els art. 40 i ss del Decret 336/88, l’alienació de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local. FO Per a alienar o gravar béns immobles patrimonials, s’han de tenir en compte les regles següents: a) L’alienació de béns immobles patrimonials es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari per a l’alienació d’immobles és el concurs. b) Es pot acordar la subhasta de béns que, per llur emplaçament, naturalesa i característiques, siguin inadequats per a atendre les directrius derivades de polítiques públiques d’habitatge. Tema 16- Pàg. 8  c) Es pot acordar l’adjudicació directa si ho requereixen les particularitats del bé, les necessitats que es volen satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. d) Cal l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor del bé o del gravamen excedeix els 100.000 euros. Si no s’excedeix aquest valor s’ha d’incorporar un informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. L’informe del departament s’ha d’emetre en un termini de vint dies. Si l’informe del departament no és favorable, el ple ha d’adoptar l’acord E d’alienació amb els requisits que estableix l’article 47.2 de la Llei de l’Estat 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només es requereix l’informe previ del departament si -T el valor del bé o del gravamen excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. e) Cal la valoració pericial del tècnic o tècnica local que acrediti l’apreuament dels béns o del gravamen. AR f) La constitució de càrregues i gravàmens sobre béns patrimonials ha de respectar, si escau, els requisits establerts per a l’alienació. g) determinar la situació física i jurídica del bé, practicar l’atermenament i, si s’escau, RM la inscripció registral h) si es tractés d’un bé declarat d’interès cultural o inclòs en l’inventari general de béns d’interès singular o valor-històrico-artístic, cal comunicar prèviament l’alienació al Departament de Cultura o l’AGE, per a l’exercici del dret de tempteig Per a alienar valors mobiliaris, cal l'informe previ del departament competent en FO matèria d'economia i finances si l'import de l'alienació excedeix els 15.000 euros. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies. En cap cas no es poden alienar béns immobles patrimonials per a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis públics locals. Tema 16- Pàg. 9  L'alienació, el gravamen o la cessió de béns han d'ésser acordats pel ple de la corporació, a excepció dels supòsits d'alienació que, d'acord amb l'article 53 d'aquesta Llei correspon aprovar a l'alcalde. És a dir, és el supòsit següents: L'adquisició de béns i drets quan el seu valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni els 3.005.060,52 euros, i també l'alienació del patrimoni que no superi el percentatge ni la quantia indicats en els supòsits següents: E La de béns immobles, sempre que estigui prevista en el pressupost. La de béns mobles, llevat dels declarats de valor històric o artístic l'alienació dels quals no es trobi prevista en el pressupost. -T Els acords de cessió han d'ésser adoptats pel ple dels membres de la corporació, però com els actes de gravamen i els d'alienació, es poden delegar en la comissió de govern. La permuta, art. 210 TRLMRLC i art. 47 Decret 336/88, de béns patrimonials requereix AR expedient que acrediti la idoneïtat d’efectuar-la i l’equivalència de valors entre els béns a permutar. Es pot establir també la permuta de cosa futura. La cessió gratuïta dels béns patrimonials, art. 211 TRLMRLC i arts. 49 i 50 Decret 336/88, també és possible, a través del corresponent expedient que determini, pel cap baix, la finalitat RM en benefici de la població de l’ens local i que no es podria aconseguir mantenint en l’ens local el domini o cap altre dret real sobre el bé objecte de la cessió. Cal aprovació del ple. Els béns patrimonials immobles es poden cedir gratuïtament a altres administracions o entitats públiques o a entitats privades sense ànim de lucre que els destinin a fins d’utilitat pública o d’interès social que concomitants amb els d’interès local. FO 2.3.- ALTERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA DELS BÉNS L’alteració de la qualificació jurídica implica que el bé de l’ens local canvia la seva condició de domini públic cap a patrimonial o a la inversa. Es preveu a l’art 81 LRBRL, l’art. 204 del TRLMRLC i als art. 20 i 21 del Decret 336/88. L’alteració es produeix per la incoació i tramitació d’un expedient, aprovat pel ple5, que n’acrediti l’oportunitat i la legalitat del canvi 5 Per majoria absoluta si el canvi és la desafectació de bé de domini públic o comunal a patrimonial Tema 16- Pàg. 10  d’afectació o bé per canvis automàtics, implícits, que comportin, en els béns, l’aprovació de plans d’ordenació urbana, projectes d’obres i serveis, l’adscripció de béns patrimonials per més de 25 anys a un ús o servei públic (passarà a ser de domini públic). També impliquen canvis automàtics els provocats per al usucapió (possessió, de bona fe, amb consideració de propietari) d’un bé destinat a un ús o un servei públic o comunal, si s’adquireixen per expropiació forçosa, que implica que els béns expropiats resten afectes a l’ús o al servei declarat d’utilitat pública o interès social, o si els béns s’adquireixen lliurament o E per cessió obligatòria per a destinar-los a l’ús públic i a la prestació d’un servei públic LA DESAFECTACIÓ. L’art 205 TRLMRLC, i l’art. 24 del Decret 336/88, estableix el supòsit de -T la desafectació que no deixa de ser un supòsit d’alteració de la qualificació del bé, per inacció, que passa del domini públic a la condició de patrimonial. Es pot procedir a la desafectació de béns de domini púbic i dels comunals si, durant el període de vint-i-cinc anys, no s'han utilitzat en el sentit de llur afectació pública. Caldrà que així es constati per acord del AR ple adoptat per majoria simple, sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ. No es produirà desafectació quan la utilització dels béns s'hagi fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic. LES MUTACIONS DEMANIALS. En la classificació concreta dels béns de domini públic es poden donar les anomenades mutacions demanials consistents, d’acord amb l’art. 216 bis RM TRLMRLC i l’art. 27 Decret 366/88, en canvis de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense que es perdi, però aquesta naturalesa. Es poden produir: a) Per raó de nous fins públics presos en consideració. b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en FO l’atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració. c) Per la imposició d’afectacions secundàries, en ésser compatible el bé amb dos fins o més. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i llurs organismes públics es poden afectar a serveis d'altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o servei públic de llur competència. Tema 16- Pàg. 11  La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial els béns. La mutació demanial transmet la titularitat dels béns o drets demanials que són necessaris per al compliment de les finalitats de l'administració adquirent, la qual manté aquesta titularitat mentre continuïn afectats a l'ús o servei públic i, per tant, conservin el caràcter demanial. E Si els béns o drets demanials no són destinats a l'ús o servei públic o s'hi deixen de destinar posteriorment abans de la finalització del termini acordat, reverteixen a l'administració transmitent i s'integren en el seu patrimoni dominical amb totes llurs -T pertinences i accessions. Si en l'acord de transmissió de la mutació demanial no s'estableix una altra cosa, s'entén que el fi per al qual s'ha atorgat s'ha de complir en el termini de cinc anys. Si la destinació AR s'ha mantingut durant tot el termini acordat, o si no s'ha establert cap termini i s'ha mantingut la destinació en els trenta anys següents, no es produeix la reversió dels béns o drets a l'administració transmitent i aquests resten integrats en el patrimoni de l'administració adquirent. Les mutacions demanials requereixen l’acord de l’ens local en el qual s’acrediti RM l’oportunitat del canvi. 2.4.- L’ADQUISICIÓ DELS BÉNS (Art. 206 i 207 TRLMRLC i arts 28 a 39 Decret 336/88) Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per a adquirir tota classe de béns i drets FO i per a posseir-los, i també per a exercir les accions i els recursos procedents en defensa de llur patrimoni. L'adquisició de béns a títol lucratiu o onerós no és subjecte a cap restricció i ho poden fer segons el dret públic o el privat d’acord amb l’ordenament jurídic. Els ens locals poden adquirir béns per successió administrativa (per exemple si es modifica el terme municipal), per cessió obligatòria o interadministrativa, per expropiació forçosa o per qualsevol altra forma admesa en Dret. Tema 16- Pàg. 12  No obstant això, si l'adquisició comporta l'assumpció d'una condició, una càrrega o un gravamen onerós, només poden acceptar-se els béns quan llur valor és superior al d'aquells. L'acceptació d'herències s'entén sempre que és a benefici d'inventari. No es pot renunciar a herències, llegats o donacions si no és per acord del ple per majoria absoluta quan la quantia excedeixi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i la simple en altres supòsits, E amb expedient previ i informe de l’interventor i del secretari o dels lletrats que demostrin causa justificada. -T L’adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix: a) El compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local. AR b) En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, la valoració pericial d’un tècnic o tècnica local. Es pot fer l’adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei que es vol satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En aquests casos, es requereix l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L’informe RM s’ha d’emetre en un termini de vint dies. En la resta de casos, s’ha d’incorporar l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només requereixen l’informe previ del departament si el valor del bé excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. Es pot fer l’adquisició directa en el supòsit d’urgència extrema, amb l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local, FO amb l’acreditació d’aquesta situació. c) En el cas de valors mobiliaris, l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances si l'import de l'adquisició excedeix els 15.000 euros o si s'adquireixen accions o participacions socials d'una societat que impliquen el control efectiu de la societat per part de l'ens local. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies. Tema 16- Pàg. 13  El TRLMRL i el Decret 336/1988, articles 207 i 33 respectivament, preveuen la permanència de les modalitats d’afectació dels béns en el moment de l’adquisició, malgrat que després, com s’ha vist, hi pugui haver alteracions. D’aquesta manera les condicions i modalitats d’afectació permanent segons les quals s’ha adquirit els béns són completes i consumades si durant 30 anys es destinen al fi previst i deixen de ser-ho per circumstàncies sobrevingudes d’interès públic. També són completes si els béns es destinen a finalitats anàlogues a les que es van fixar en l’acta d’adquisició. E Els ens locals poden adquirir béns i drets per prescripció d’acord amb l’ordenament jurídic i poden patir inscripcions dels particulars per les mateixes raons únicament en els béns patrimonials. -T 3. PRERROGATIVES I POTESTATS DE LES ENTITATS LOCALS EN RELACIÓ AMB EL SEUS BÉNS AR Llei 33/2003, de 3 de noviembre, del Patrimonio de las Administraciones Públicas. Artículo 41. Facultades y prerrogativas. (carácter Basic) RM 1. Para la defensa de su patrimonio, las Administraciones públicas tendrán las siguientes facultades y prerrogativas: a. INVESTIGAR la situación de los bienes y derechos que presumiblemente pertenezcan a su patrimonio. b. DESLINDAR en vía administrativa los inmuebles de su titularidad. c. RECUPERAR DE OFICIO la posesión indebidamente perdida sobre sus bienes y FO derechos. d. DESAHUCIAR EN VÍA ADMINISTRATIVA a los poseedores de los inmuebles demaniales, una vez extinguido el título que amparaba la tenencia A) RECUPERACIÓ POSSESSORIA. D’acord amb l’art. 82 LRBRL, les entitats locals gaudeixen, respecte dels seus béns de la prerrogativa de la recuperació, per elles mateixes, de la possessió, en qualsevol moment si són béns de domini públic, i en termini d’un any si són patrimonials i de la prerrogativa de la delimitació, d’acord amb l’ordenament jurídic Tema 16- Pàg. 14  Pel que fa al TRLMC, l’article 227 i els arts. 147 a 151 del Decret 336/88, preveuen la Defensa dels béns i Recuperació d’ofici, respectivament, segons la qual els ens locals tenen plena capacitat per a exercir tota mena d'accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni. D’aquesta manera, mitjançant la recuperació d’ofici, els ens locals poden recuperar ells mateixos, en qualsevol moment, la possessió de llurs béns de domini públic i poden recuperar els béns patrimonials dins un any a comptar de l'endemà de la data en què s'ha produït l'ocupació. Passat aquest període, només ho poden fer acudint davant la jurisdicció ordinària. No s’admetran, en els dos supòsits anteriors, interdictes E judicials contra les actuacions dels ens locals. Correspon al ple l’exercici d’aquestes accions excepte en cas d’urgència que correspondran al president de la corporació local. El privilegi de -T la recuperació d’ofici habilita als ens locals per utilitzar els mitjans compulsoris admesos legalment (art. 150 Decret 366/88 en relació als arts. 99 i ss L39/15) B) FACULTAT D’INVESTIGACIÓ. Segons el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, art. 134, i la Llei 33/2003, art. 45, els ens locals AR tenen la facultat d'investigar la situació dels béns i drets que se suposin de la seva propietat amb la finalitat de determinar la seva titularitat. L'exercici de l'acció investigadora pot acordar-se: a) D'ofici, pel propi ens local. RM b) Per denúncia dels particulars. L'acció investigadora s'ha de portar a terme en via administrativa amb audiència als interessats. El coneixement de les qüestions de naturalesa civil que se suscitin amb ocasió de la investigació practicada correspon a la jurisdicció ordinària C) ATERMENAMENT (“DESLINDE”). Prerrogativa prevista a la Llei 33/2003, l’art. 50 de la FO qual prescriu: Las Administraciones públicas podrán deslindar los bienes inmuebles de su patrimonio de otros pertenecientes a terceros cuando los límites entre ellos sean imprecisos o existan indicios de usurpación D’altra banda, el TRLMRLC (art. 226) determina que: 1 Els ens locals tenen la facultat de promoure i d'executar l'atermenament entre els béns que els pertanyen i els dels particulars, si els límits són imprecisos o hom hi aprecia indicis d'usucapió. Tema 16- Pàg. 15  2. El procediment per a l'atermenament s'ha d'ajustar al que disposa la legislació del patrimoni de l'Estat. 3. Corresponen al secretari o secretària general i a l'interventor o interventora de la corporació les funcions relatives a la qualificació de la validesa i l'eficàcia dels títols presentats pels interessats i a la determinació del pressupost de despeses de l'atermenament. E 4. Si el procediment és iniciat d'ofici per la mateixa corporació, correspon al ple d'adoptar-ne l'acord. La resolució de l'expedient correspon també al ple. -T 5. L'atermenament de les forests públiques que pertanyen als ens locals es regeix pel que estableix la legislació específica sobre aquesta matèria. El Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, regula l’atermenament en els arts 136 a 146. S’hi preveu que el procediment pugui AR iniciar-se a instància (sol·licitud) de les propietaris de finques confrontants. L’expedient inclourà una memòria justificadora que descrigui les finques i llurs termes, enclavaments, extensió perimetral i superficial així com títols, certificats i altres informacions que s’escaiguin. La memòria concretarà el pressupost de l’atermenament. La datació per a la seva pràctica s’haurà de notificar als interessats i publicar-lo al BOE, per tal de que es formulin al·legacions, RM fins a 20 dies anteriors a l’assenyalament de la pràctica de l’atermenament. Es durà a terme aquest amb l’assistència d’un tècnic titulat i estenent la pertinent acta amb les referències que enumera l’art. 141.3 Decret 336/88, per part del secretari de l’ens local. L’acord de l’atermenament és executiu i només impugnable en via contenciosa-administrativa en els termes de l’art. 142 Dec. 366/88. L’aprovació ferma de l’atermenament comportarà la fitació amb intervenció dels interessats, amb les conseqüències registrals que pertoqui. FO D) DESNONAMENT ADMINISTRATIU. D’acord amb la Llei 33/2003, als arts. 58 i 59, la potestat de desnonament implica que: Las Administraciones públicas podrán recuperar en vía administrativa la posesión de sus bienes demaniales cuando decaigan o desaparezcan el título, las condiciones o las circunstancias que legitimaban su ocupación por terceros. Tema 16- Pàg. 16  Para el ejercicio de la potestad de desahucio será necesaria la previa declaración de extinción o caducidad del título que otorgaba el derecho de utilización de los bienes de dominio público. Ni la LRBRL ni el TRLMRLC en fan referencia, però si el Decret 366/88 que en els arts. 152 a 166 desenvolupa el desnonament administratiu en l’àmbit de les entitats locals. Els supòsits són: E a) extinció dels drets constituïts sobre es béns de domini públic en virtut de títol possessori, instruït expedient amb audiència dels interessats -T b) l’extinció de drets d’ocupació provocats per l’exercici de la potestat expropiatòria. L’ocupació administrativa només podrà realitzar-se quan els expropiats hagin rebut la indemnització o aquesta hagi estat consignada AR c) drets d’arrendament i/o ocupació de béns patrimonials, per al cas de destinar-los a finalitats relacionades amb obres o serveis públics. Poden comportar la determinació d’una indemnització, amb proposta de resolució de l’alcaldia, informe dels serveis tècnics de l’ens local, fiscalització de la quantia determinada per la intervenció de l’ens local i acord del ple. La fixació de la quantia pot RM establir-se de mutu acord amb els interessats i si manca, pels mecanismes fixats a la llei d’expropiació forçosa (intervenció de jurat d’expropiació i fixació del preu just) El termini per abandonar per abandonar la finca objecte del desnonament és de 5 mesos a comptar des de la notificació del requeriment pel qual es pretén fixar una avinença en la indemnització. El termini pot ser diferent segons les lleis sectorials. Passat, en FO qualsevol cas, el termini, el president de la corporació local, requerirà a l’interessat que desallotgi, si no ho ha fet ja, en un termini màxim de 10 dies. Passat aquest termini s’ha de procedir a executar el desnonament per via administrativa, pels seus pròpies mitjans i per ordre escrita del president de la corporació. Encara dins els 8 dies següents al final del termini anterior, s’ha de formular un advertiment sobre la realització del desnonament en un termini de 5 dies més. Si l’interessat no dona el consentiment caldrà obtenir l’autorització del jutjat contenciós-administratiu competent, d’acord amb l’art. 91.2 de la LOPJ. Les despeses que provoqui el desnonament són a càrrec del desnonat. Tema 16- Pàg. 17  4. BENS COMUNALS Ja s’ha exposat que, d’acord amb l’art. 79.3 de la LRBRL i l’art. 201.1 del TLMRLC, els béns comunals són béns de domini públic (o demanial). Els béns comunals són aquells l’aprofitament E dels quals correspon al comú dels veïns (art. 79.3 LRBRL i art. 202 TRLMRLC) i se’ls aplica el règim jurídic dels béns de domini públic, tret que existeixin normes específiques que regulin -T el seu aprofitament. Els béns comunals són, per tant, inalienables, inembargables, imprescriptibles i no subjectes a tributació (art. 80.1 LRBRL). L’aprofitament els béns comunals es preveu a l’art. 220 del TRLMRLC i als arts. 78 a 91 del Decret 336/88. Es dur a terme en règim d’explotació comuna o col·lectiva, per part dels qui AR tinguin en cada moment la qualitat de veïns6, i si no és possible, l’aprofitament es regeix pel costum o les ordenances locals. En defecte d’aquestes els aprofitaments s’han d’adjudicar per lots, o sorts, entre els veïns i en la proporció directa al nombre de persones que tingui al seu càrrec i inversa a la seva situació econòmica (art. 81 Decret 336/88). Excepcionalment, i amb acord municipal previ per majoria absoluta dels membres de la corporació es pot fixar una RM quota anual que els veïns han d’abonar per l’aprofitament per lots adjudicats, per compensar la custòdia, conservació i administració dels béns per part de la corporació. Només excepcionalment si l’aprofitament no pot fer-se de cap de les maneres anteriors els béns comunals poden ser objecte d’arrendament o cessió d’ús, acordada per majoria absoluta del ple, a través de subhasta pública amb informe previ del Departament del Govern de la FO Generalitat competent en la matèria. Si l’informe no s’emet en un termini de 30 dies es poden prosseguir les actuacions (art. 79.2 in fine Decret 336/88). Si s’adjudica mitjançant preu el producte s’ha de destinar a serveis en utilitat dels qui tinguin dret a l’aprofitament. La corporació pot detreure’n un 5% de l’import. Sobre el resultat de la subhasta els ens locals tenen dret de tempteig en un termini de 5 dies. 6 Inclosos els estrangers domiciliats en el terme municipal (art. 85.1 Decret 366/88) Tema 16- Pàg. 18  Existeixen algunes especificitats regulatòries segons si els béns comunals són forest, agraris. Els béns comunals poden ser objecte d’afitament per a finalitats específiques com l’ensenyament, el lleure o la caça, seguint les legislacions sectorials. La desafectació dels béns comunals és també possible en els termes de l’art. 204.4 i.5 del TRLMRLC i els arts. 22 a 24 del Decret 336/88. D’aquesta manera si els béns comunals no han estat objecte d'aprofitament durant més de deu anys, encara que en alguns hi E hagi actes aïllats d'aprofitament, podrà alterar-se'n la qualificació jurídica i considerar- se com a béns patrimonials, -T La resolució dels expedients d'alteració de la qualificació jurídica dels béns dels ens locals correspon al ple. Si l'acord comporta la desafectació del béns de domini públic o comunals, cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, previ tràmit d’informació pública prèvia de 20 dies. Posteriorment és necessari AR l’autorització del Govern de la Generalitat en un termini de 3 mesos, amb silencia administratiu positiu. L’article 23 del Decret 336/88 preveu la possibilitat que, sense haver d’esperar passivament el pas de deu anys, els veïns beneficiaris, per acord unànime i exprés decideixin alterar la RM qualificació dels béns comunals. També, caldrà, però, l’acord de l’ens local respectiu. La desafectació també pot procedir, segons l’art. 24 del Decret 336/88, si durant 25 anys no s’han utilitzat els béns comunals d’acord amb la seva afectació prevista, ni tampoc si la utilització dels béns de domini públic (comunal) s’ha fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic En aquest cas no caldrà la tramitació de l’expedient corresponent però si l’acord per majoria simple del ple. FO Tema 16- Pàg. 19  5. L’INVENTARI Regulat a l’art. 222 TRLMRLC i als arts 100 a 118 de Decret 336/88. Els ens locals han de portar un inventari de llurs béns, el qual ha de comprendre els béns de domini públic i els patrimonials, els drets i els valors mobiliaris. Ha d'ésser E objecte d'actualització continuada, sens perjudici de la seva rectificació i comprovació, que s'ha de fer cada any, en el primer cas, i cada cop que es renovi la corporació, en el segon. La qual cosa implica les modificacions pertinents que provoquin les -T alteracions o desafectacions sobre el béns de l’entitat local. El resultat s'ha de consignar al final del document, sens perjudici d'aixecar una acta addicional amb l'objecte d'establir les responsabilitats que es puguin derivar per als membres sortints i, al seu dia, per als entrants. AR Correspon al ple de la corporació l'aprovació, la rectificació i la comprovació de l'inventari. Els organismes autònoms locals han de fer inventaris separats de llurs béns i drets, la còpia dels quals s'ha d'adjuntar com a annex a l'inventari general de l'ens local. L'inventari general l'ha d'autoritzar el secretari de la corporació, amb el vist-i-plau del president i una còpia d'aquest i de les seves rectificacions, i s'ha de trametre al Departament de Governació de la RM Generalitat o el competent per raó de la matèria. D’acord amb el Decret 336/88, els ens locals han de portar un inventari general consolidat en el qual integrin, mitjançant epígrafs i subepígrafs, amb els ajustaments necessaris per evitar duplicacions, els inventaris (parcials) que comprenguin: a) Els béns, drets i obligacions de l'ens local. FO b) Els afectes al seu patrimoni municipal del sòl, si s'escau. c) Els afectes al patrimoni històrico-artístic, si s'escau (art.113 Dec. 336/88) d) Els dels organismes autònoms administratius i els ens amb personalitat pròpia dependents de l'ens local. e) Els cedits a altres administracions o a particulars però revertibles a l'ens local (art116 Dec. 336/88) Tema 16- Pàg. 20  Cada un dels inventaris parcials als quals es refereix l'article anterior, que serveixen de base per formar l'inventari general, s'han de normalitzar en els seus epígrafs i subepígrafs perquè es pugui realitzar la consolidació. L'inventari general s'ha d'actualitzar continuadament, sens perjudici de la seva rectificació i comprovació. Tot acte administratiu que generi l'adquisició, alienació, gravamen o qualsevol tipus E d'alteració de béns o del planejament urbanístic que pugui repecutir-hi s'ha d'anotar immediatament a l'inventari i correlativament al llibre comptable d'inventaris i balanços. (art. 102.2 Dec. 336/88) -T A l'inventari general consolidat, i a cada un dels inventaris parcials que l'integren, els béns s'han de anotar per separat, segons la seva naturalesa, i s'han d'agrupar d'acord amb els epígrafs i els subepígrafs següents, sens perjudici d'afegir-hi uns altres si la corporació ho AR considera oportú i d'efectuar desglossament o subclassificacions més detallades i d'agrupar, a més, els béns, drets i obligacions per serveis o centres de cost, tal i com va exposant l’art. 106 i següents del Decret 336/88. 106.1 Béns de domini públic RM 106.1.1 Ús públic a) Parcs i jardins b) Places i vials urbans. c) Vials no urbans d) Altres béns d'ús públic. 106.1.2 Servei públic. FO a) Immobles. b) Drets reals. c) Mobles. Equips informàtics. Vehicles. Maquinària, instal·lacions i utillatge. Altres béns mobles. d) Drets de propietat immaterial. Tema 16- Pàg. 21  Propietat intel·lectual. Propietat industrial. Propietat comercial e) Semovents. 106.2 Béns comunals. 106.3 Béns patrimonials 106.3.1 Immobles. E 106.3.2. Drets reals. 106.3.3. Mobles. 106.3.4. Drets de propietat immaterial. -T a) Propietat intel·lectual. b) Propietat industrial. c) Propietat comercial. 106.3.5 Quotes, parts alíquotes i títols representatius de capital d'empreses. AR 106.3.6 Crèdits i drets de caràcter personal. 106.3.7 Semovents. 106.4 Béns i drets de tercers dipositats o lliurats a l'ens local i revertibles al seu favor. 106.5 Obligacions de l'ens local. 106.5.1 Emprèstits i deute local. RM 106.5.2 Préstecs per un termini superior a 1 any 106.5.3 Despeses plurianuals reconegudes pel ple. 106.5.4 Obligacions de caràcter personal de la corporació. L'anotació dels béns a l'inventari s'ha de realitzar amb una numeració correlativa per a cada un d'ells dins l'epígraf respectiu. A continuació, s'ha de deixar un espai en blanc per consignar FO les variacions que es produeixin en el curs de l'exercici i la cancel·lació dels assentaments (art. 107 Dec. 336/88) D’acord amb l’art. 108 del Dec. 336/88, L'inventari dels béns immobles ha de contenir les dades següents: Nom amb el qual es coneix el bé, si en té algun d'especial. Naturalesa de l'immoble. Tema 16- Pàg. 22  Situació, amb indicació concreta del lloc on radica; via pública a la qual afronta i número que li correspon, en les finques urbanes; paratge, amb expressió del polígon i la parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques rústiques. Delimitants. Superfície. En els edificis, característiques d'aquests, dades sobre la seva construcció i estat de la seva conservació. Si es tracta de vies públiques, han de constar a l'inventari les dades necessàries per a la seva individualització, amb especial referència als seus límits, longitud i amplada. Classe d'aprofitament en les finques rústiques. E Naturalesa del domini públic o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns d'ús o de servei públic, patrimonials o comunals. Títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat el bé immoble. -T Signatura d'inscripció en el Registre de la Propietat, en el cas que sigui inscriptible. Destinació i acord que l'ha disposat. Drets reals constituïts al seu favor. AR Drets reals que graven el bé. Drets personals constituïts en relació amb aquest. Data d'adquisició. Cost de l'adquisició, si ha estat a títol onerós, i de les inversions i les millores efectuades. Valor que correspon en venda a l'immoble. RM Fruits i rendes que produiria. Pel que fa a l’inventari de drets reals, l’art. 109 del Dec. 366/88, determina que s’hi ha de fer constar les dades següents: Naturalesa. FO Immoble sobre el qual recau. Contingut del dret. Títol d'adquisició. Signatura de la inscripció al Registre de la Propietat. Cost de l'adquisició, si ha estat onerosa. Valor actual. Fruits i rendes que produeix. Tema 16- Pàg. 23  En relació a l'inventari dels crèdits i els drets personals de l'ens local les dades seran (art. 110 Dec. 336/88): concepte, nom del deutor, valor, títol d’adquisició, destinació, cost i valor actual. L’inventari del béns semovents inclourà dades sobre: espècie, nombre de caps, marques i serveis encarregats de la seva conservació i custòdia (art. 111 Dec. 336/88). L'inventari dels béns mobles els ha de descriure succintament per permetre la seva individualització (art. 112 Dec. 336/88) E L'inventari de les quotes, parts alíquotes i títols representatius de capital d'empreses, -T art. 114 Dec. 336/88, ha de contenir les determinacions següents: Nombre dels títols. Classe. Organisme o entitat emissora. Sèrie i numeració. Data d'adquisició. Preu d'aquesta. Capital nominal. Valor efectiu. Fruits i rendes que produeixen. Lloc en què es troben dipositats. I en relació a L'inventari de les propietats immaterials ha de descriure les creacions originals AR literàries, artístiques o científiques i el mitjà o suport, tangible o intangible, en què s'expressen, en la mesura necessària per a la seva identificació (art. 115 Decret 336/88). D’acord amb l’art. 223 del TRLMRLC i l’art. 119 del Dec. 336/88, Els ens locals han d'inscriure, en el Registre de la Propietat, els seus béns immobles i drets reals, d'acord amb el RM que preveu la legislació hipotecària. Estan exempts d'inscripció els béns de domini públic d'ús general. Si els béns no són inscrits en el Registre de la Propietat i no existeix títol inscriptible de domini, és suficient, excepcionalment, la certificació que, en relació amb l'inventari aprovat per la respectiva corporació, expedeixi el secretari, amb el vist-i-plau del president, en els termes que estableix la legislació hipotecària. Han de constar inscrits en el Registre de la Propietat els FO béns de domini públic i d'ús públic local que, per l'alteració de la seva qualificació jurídica, adquireixin la qualitat d'inscriptibles. Tema 16- Pàg. 24