TEMA 15 PDF: Hisendes Locals, Classificació dels Ingressos, Tributs, Preus Públics

TEMA 15 HISENDES LOCALS. CLASSIFICACIÓ DELS INGRESSOS. ELS. ELS PRESSUPOSTOS LOCALS. ELS TRIBUTS: CONCEPTE E NATURALESA. ELS IMPOSTOS: CONCEPTE I PRINCIPIS. TAXES...

TEMA 15 HISENDES LOCALS. CLASSIFICACIÓ DELS INGRESSOS. ELS. ELS PRESSUPOSTOS LOCALS. ELS TRIBUTS: CONCEPTE E NATURALESA. ELS IMPOSTOS: CONCEPTE I PRINCIPIS. TAXES -T I CONTRIBUCIONS EXPECIALS. ELS PREUS PÚBLICS I. HISENDES LOCALS AR Les Hisendes locals són les hisendes de les entitats que integren l'Administració local, és a dir, municipis, províncies i illes. La Constitució de 1978 en el Títol VIII dedicat a regular “l'Organització territorial de l'Estat” estableix, a l’art 142, el que es coneix com el Principi de RM Suficiència Financera de les entitats locals: “Les hisendes locals han de disposar de mitjans econòmics suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en el de les comunitats autònomes”. Així, tenen tributs propis que han de recaptar i gestionar si bé aquestes funcions poden ser delegades com així passa en molts casos a través dels convenis que ajuntaments (“petits”) estableixen amb l’Oficina de Gestió Tributària FO (OGT) de la Diputació de Barcelona. L’autonomia financera de les entitats locals és conseqüència dels articles 137, 140 i 141 de la Constitució ja que els municipis i les províncies són entitats locals bàsiques que gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos propis i no ho podrien fer sinó tenen autonomia financera. La Constitució, prèviament, a l’article 133.2, manifesta que les hisendes locals s’han de nodrir fonamentalment de tributs propis i de la participació en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes, i que les corporacions locals poden establir i exigir tributs d’acord amb la Constitució i les lleis. Però, a l’apartat 1r del mateix article s’estableix que la potestat Tema 13-pàg. 1 originària per establir tributs correspon exclusivament a l’Estat, per tant la potestat per establir tributs de les corporacions locals, i de les comunitats autònomes, és derivada i no originària, la qual cosa implica que ha de ser permesa per una llei de caràcter estatal. Cal tenir en compte també, que les disposicions normatives locals només tenen naturalesa reglamentària (són ordenances) i la reserva de llei en matèria tributària (a favor de l’Estat i de les CA) condicionen i limiten el poder tributari de les entitats locals. Per tant, no poden E crear tributs nous, ja que necessiten d’una llei estatal o autonòmica que els habiliti i dins de l’àmbit de les competències assumides per les corporacions locals. -T Les hisendes locals també han de complir allò que estableix l’article 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària: l'ordenació del sistema tributari es basa en la capacitat econòmica de les persones obligades a satisfer els tributs i en els principis de justícia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitativa distribució de la càrrega tributària i abast no confiscatori”. AR El sistema tributari es basarà en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de costos indirectes derivats del compliment d'obligacions formals, i assegura el respecte dels drets i garanties dels obligats tributaris. RM La regulació especificada de les hisendes locals està continguda en el RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (d'ara endavant TRLRHL) Les Hisendes locals són les hisendes de les entitats que integren l'Administració local, és a dir, municipis, províncies i illes. FO L’autonomia financera de les entitats locals és conseqüència dels articles 137, 140 i 141 de la Constitució ja que els municipis i les províncies són entitats locals bàsiques que gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos propis i no ho podrien fer sinó tenen autonomia financera. Les disposicions normatives locals només tenen naturalesa reglamentària (són ordenances) i la reserva de llei en matèria tributària (a favor de l’Estat i de les CA) condicionen i limiten el poder tributari de les entitats locals. Per tant, no poden crear tributs nous, ja que necessiten d’una llei estatal o autonòmica que els habiliti i dins de l’àmbit de les competències assumides per les corporacions locals. Tema 13-pàg. 2  II. CLASSIFICACIÓ DELS INGRESSOS PÚBLICS El règim del sistema tributari local és el contingut al TRLRHL. En aquesta normativa s’inclouen diferents tributs municipals, provincials, d’altres entitats supramunicipals i d’àmbit territorial inferior al municipi, i apareixen unes regles que regulen els elements essencials E d’aquests tributs. Segons l’article 2 del TRLRHL el sistema tributari local està format pels recursos següents: -T a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de Dret privat. b) Els tributs propis o classificats en impostos, taxes i contribucions especials. c) Els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les Comunitats Autònomes o d'altres Entitats locals. AR d) Les participacions en els tributs de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. e) Les subvencions. f) Els ingressos percebuts en concepte de preus públics. RM g) El producte de les operacions de crèdit. h) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. i) Les altres prestacions de Dret públic. FO a) Ingressos procedents del seu patrimoni i altres de Dret privat. Podem distingir:  Ingressos de dret privat: Constitueixen ingressos de dret privat de les entitats locals els rendiments o productes de qualsevol naturalesa derivats del seu patrimoni, així com les adquisicions a títol d’herència, llegat o donació.  Ingressos procedents del patrimoni de les entitats locals: son aquells ingressos constituïts pels béns de la seva propietat, així com pels drets reals o Tema 13-pàg. 3  personals, de què siguin titulars, susceptibles de valoració econòmica, sempre que els uns i els altres no estiguin afecte1s a l’ús o servei públic. Per exemple: el lloguer d’un edifici municipal. En cap cas tenen la consideració d’ingressos de dret privat els que, per qualsevol concepte, procedeixin dels béns de domini públic local. E També tenen la consideració d’ingressos de dret privat l’import obtingut en l’alienació de béns integrants del patrimoni de les entitats locals com a conseqüència de la seva -T desafectació com a béns de domini públic i venda posterior. b) Els tributs propis o classificats en impostos, taxes i contribucions especials. AR Els tributs són ingressos de dret públic, ja que en la seva obtenció els ens públics actuen amb caràcter oficial, en ús de les seves potestats públiques. b.1.- Impostos: el sistema impositiu de les entitats locals està format per cinc impostos, alguns de caràcter obligatori (exacció obligatòria) i d’altres de caràcter RM potestatiu. La Llei General Tributària, en el seu article 2.2., lletra c), defineix els impostos com "els tributs exigits sense contraprestació el fet imposable de la qual està constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent".  Obligatoris: “Els Ajuntaments exigiran d'acord amb aquesta Llei i amb les FO disposicions que la desenvolupin: l'Impost sobre Béns Immobles, Imposat sobre Activitats Econòmiques i Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica” (art. 59.1 TRLRHL)  Voluntaris: Per poder exigir-los es necessita acord exprés d'imposició per part d'aquells Ajuntaments que ho decideixin, i són: L'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres i l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Art. 59.2 TRLRHL). Tema 13-pàg. 4  b.2.- Taxes (art 20-27 TRLRHL): són tributs que les entitats locals poden exigir per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, i també per a la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn de manera particular, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció E voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat. L'element material que les caracteritza és que és una activitat realitzada per la pròpia Administració, però prèviament promoguda pel particular obligat al seu pagament. -T Ex: La que paguem en passar la ITV, en inscriure'ns a una oposició etc.. b.3.- Contribucions especials (art 28-37 TRLRHL): són tributs el fet imposable d’aquests consisteix en l’obtenció per part del subjecte passiu d’un benefici o un AR augment de valor de llurs béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o l’establiment o l’ampliació de serveis públics de caràcter local. En la contribució especial existeix també una activitat administrativa, però, a diferència de la taxa, aquesta activitat sorgeix sense que intervingui una petició del contribuent, és a dir, existeix una actuació de l'Administració que, sense anar dirigida a un subjecte RM passiu especialment, li ocasiona un benefici i per això ha de pagar el tribut. Art. 58 TRLRHL: “els ajuntaments podran establir i exigir contribucions especials per la realització d'obres o per l'establiment o ampliació de serveis públics municipals. Com a exemple es pot citar les quantitats que un ajuntament pugui exigir als propietaris d'immobles situats en un carrer que es modifica per al seu ús exclusiu de FO vianants. Seran contribucions especials ja que entén que les obres realitzades redunden en benefici dels propietaris dels immobles que obtenen un increment en el valor dels mateixos. LES ORDENANCES FISCALS: Excepte en els supòsits previstos en l'article 59.1 del TRLRHL (els impostos que han d'exigir necessàriament), les entitats locals hauran d'acordar la imposició i supressió Tema 13-pàg. 5  dels seus tributs propis, i aprovar les corresponents ordenances fiscals reguladors d'aquests. Respecte d'aquests impostos obligatoris els Ajuntaments que decideixin fer ús de les facultats que els confereix la Llei per fixar els elements necessaris per determinar les quotes tributàries respectives, han d'acordar l'exercici d'aquestes facultats i aprovar E les corresponents ordenances fiscals (art. 15 TRLRHL). Pel que fa al contingut de les ordenances, s’estableix que les que es refereixen als -T impostos obligatoris de les entitats locals almenys han de contenir: “la determinació del fet imposable, el subjecte passiu, els responsables, les exempcions, les reduccions i bonificacions, la base imposable i liquidable, el tipus de gravamen o la quota tributària, el període impositiu i la meritació; els règims de declaració i ingrés; les AR dades de la seva aprovació i de l'inici de la seva aplicació. L’aprovació correspon al plenari municipal i constitueix un exemple de la potestat reglamentària de les corporacions locals. RM c) Recàrrecs exigibles sobre els impostos de les Comunitats autònomes o d’altres entitats locals: Per alguns dels impostos les entitats locals poden establir recàrrecs sobre els impostos de les comunitats autònomes o d’altres entitats locals. FO d) Les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes: Les entitats locals participaran en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes d’acord amb l’establert a la normativa. Tema 13-pàg. 6 El càlcul de la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat es realitza segons els previst al TRLRHL. Es classifica en primer lloc els ens locals en tres tipus de règims, i posteriorment es normativitza el càlcul per cada un d’aquest tres règims. Els tres règims previstos són: - Grans Municipis E - Resta de Municipis - Règim especial dels municipis turístics -T Amb caràcter quadriennal es revisaran tots els municipis per tal de comprovar que compleixin els requisits establerts per cada un dels règims de participació. Grans municipis: tenen aquesta consideració tots aquells municipis que: - AR siguin capitals de província o de comunitat autònoma. - tinguin població de dret igual o superior a 75.000 habitants. Els grans municipis, Barcelona, participen mitjançant la cessió de la recaptació RM d’alguns impostos estatals i pel fons complementari de finançament. En la cessió de la recaptació d’alguns impostos estatals, a cadascun d’aquests municipis se’ls hi cediran els següents percentatges (Article 112 del Real Decret 2/2004, 5 de març, TRLRHL) dels rendiments que no han estat objecte de cessió a les Comunitats Autònomes, obtinguts en els impostos estatals que es detallen a FO continuació: - El 2,1336 % de la quota líquida estatal de l’IRPF, del rendiment no cedit a les comunitats autònomes. - El 2,3266% de la recaptació líquida per l’IVA imputable a cada municipi del rendiment no cedit a les comunitats autònomes. Tema 13-pàg. 7  - El 2,9220 % de la recaptació líquida imputable a cada municipi pels Impostos especials sobre cervesa, sobre el vi i begudes fermentades, sobre productes intermedis, sobre alcohol i begudes derivades, sobre hidrocarburs i sobre labors de tabac. E Els municipis no podran assumir, en cap cas, competències normatives, de gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs, el rendiment dels quals se’ls hi cedeix, així com tampoc en matèria de revisió dels actes dictats en via de gestió d’aquests tributs, la titularitat i exercici -T dels quals correspondrà exclusivament a l’Estat. e) Les subvencions: AR Les subvencions rebudes destinades a obres i serveis no podran ser aplicades a fins diferents del que en van motivar la concessió, llevat dels sobrants no reintegrables, la utilització dels quals no estigues prevista en la concessió. Les subvencions rebudes per les entitats locals hauran d’ajustar-se a la normativa que regula RM les subvencions. f) Els ingressos percebuts en concepte de preus públics: Es poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats (que FO siguin competència de l’entitat local quan els serveis públics o les activitats administratives no siguin de sol·licitud o recepció obligatòria), i que el serveis o les activitats administratives siguin susceptibles de ser realitzats pel sector privat. Hi ha un seguit de serveis sobre els quals no es poden exigir preus públics: proveïment d'aigües en fonts públiques, enllumenat de vies públiques, vigilància pública en general, protecció civil, neteja de la via pública i ensenyament als nivells d'educació obligatòria. L' import dels preus públics es competència del ple de la corporació (o de la junta de govern local segon el cas) i ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat Tema 13-pàg. 8 realitzada. Si hi ha raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic, l’entitat podrà fixar preus públics per sota del límit previst. g) El producte de les operacions de crèdit: E Les entitats locals poden concertar operacions de crèdit tant a curt termini com a llarg termini, així com operacions financeres de cobertura i gestió de risc del tipus d'interès i del tipus de canvi. En alguns casos aquestes operacions poden requerir l’autorització de l’òrgan -T de tutela financera. h) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. Està AR constituït pel producte de les multes i sancions que les entitats locals poden imposar en l'exercici de les seves competències administratives. i) Les altres prestacions de dret públic: es produeix per exemple en el cas dels municipis amb una població superior a 5.000 habitants que poden imposar el servei de RM prestació de transport. Article 2 del TRLRHL. El sistema tributari local està format pels recursos següents: a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de Dret privat. FO b) Els tributs propis o classificats en impostos, taxes i contribucions especials. c) Els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les Comunitats Autònomes o d'altres Entitats locals. d) Les participacions en els tributs de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. e) Les subvencions. f) Els ingressos percebuts en concepte de preus públics. g) El producte de les operacions de crèdit. III. ELS PRESSUPOSTOS LOCALS. h) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. i) Les altres prestacions de Dret públic Tema 13-pàg. 9  III. EL PRESSUPOST: NORMATIVA La normativa aplicable en matèria de pressupostos és la següent: - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL). E - Real Decret Legislatiu 2/2004, Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en endavant TRLRHL. -T - Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat financera, conseqüència de la reforma constitucional de l’art. 135 l’any 2011. AR - Decret Legislatiu 2/2003, de 4 d’abril, que aprova el TR de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny, que aprova el TR de la Llei de Taxes i RM - preus públics de la Generalitat de Catalunya. 1) CONCEPTE. L’article 162 del TRLRHL disposa: "Els Pressupostos Generals de les Entitats locals, FO constitueixen l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que com a màxim, poden reconèixer l'Entitat i els seus Organismes Autònoms i dels drets que prevegin liquidar durant el corresponent exercici així com de les provisions d'ingressos i despeses de les Societats Mercantils el capital social de les quals pertany íntegrament a I'entitat local corresponent". Les entitats locals elaboraran i aprovaran anualment un Pressupost General en el qual s'integraran, com a contingut, segons estableix l'Art. 164 del TRLRHL: Tema 13-pàg. 10  a) El pressupost de la pròpia entitat. b) Els de els organismes autònoms dependents d'aquesta c) Els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils la capital social de les quals pertanyi íntegrament a l'entitat local. E 2) ELS PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: -T Els principis pressupostaris són el conjunt de regles o criteris que han d’inspirar l’elaboració i l’execució del pressupost. A continuació es destaquen els principals principis pressupostaris:  AR Principis polítics: a) Principi d’universalitat. El pressupost ha de ser un reflex del programa d’actuació del sector públic per un any concret de totes les seves actuacions. El pressupost haurà d’incloure la totalitat de les despeses i dels ingressos, així RM com el de les seves entitats autònomes i empreses públiques. b) Principi d’unitat. El pressupost ha de ser únic i ha d’incloure tots els ingressos i totes les despeses del conjunt del sector públic local. c) Principi d’anualitat o temporalitat. La durada del pressupost aprovat ha de ser FO d’un any natural. d) Principi d’especialitat (quantitativa, qualitativa i temporal). Aquest principi estableix que les despeses previstes en el pressupost siguin específiques en import (quantitativa), en concepte (qualitativa) i en el termini disponible per gastar (temporal). Tema 13-pàg. 11  Si durant l’execució del pressupost es necessita modificar alguna d’aquestes tres especialitats (quantitativa, qualitativa i temporal) dels crèdits en funció de les necessitats i es farà mitjançant les modificacions pressupostàries. e) Principi de no afectació dels ingressos. El conjunt d’ingressos del pressupost s’ha de destinar a satisfer el conjunt de les despeses, llevat que per llei s’estableixi l’afectació d’alguns recursos a finalitats determinades, o sigui que E la recaptació d’aquests ingressos es destinarà en exclusiva a aquestes despeses i no a d’altres (especialment si els ingressos s’obtenen via tributària) -T f) Principi de claredat. El pressupost ha de ser comprensible per tal que el Ple de la corporació el pugui aprovar. AR g) Principi de coordinació amb la política financera de l’Estat. Els pressupostos de les entitats locals han de coordinar-se amb la política financera de l’Estat ja que formen part del sector públic. RM h) Principi de publicitat. Aconseguir que el pressupost sigui conegut pels administrats a l’exigir-se que, una vegada aprovat inicialment el pressupost per la Corporació, s'exposarà al públic per 15 dies hàbils, durant els quals s'admetran reclamacions, disposant el Ple del termini de un mes per a resoldre'ls. FO i) Principi d’anticipació. Pel que fa a l'aprovació, la Llei d'Hisendes Locals disposa que el pressupost entrarà en vigor en l'exercici corresponent una vegada hagi estat publicat. La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, disposa que l'aprovació definitiva haurà de realitzar-se abans del 31 de desembre de l’any anterior al de l’exercici que hagi d'aplicar-se, en cas que no sigui així la llei preveu la pròrroga automàtica del pressupost de l’any anterior en els seus crèdits inicials. Tema 13-pàg. 12  j) Principi de la competència: l'aprovació del pressupost correspon al Ple de la Corporació per majoria simple.  Principis comptables: E a) Principi de pressupost brut. El principi de pressupost brut significa que el pressupost inclourà totes les operacions d’ingrés i totes les operacions de despesa que es preveuen pel seu import total, sense descomptar cap tipus de -T compensacions o minoracions b) Principi d’unitat de caixa. Tots els ingressos van a una caixa única i d’aquesta AR caixa han de sortir els pagaments per fer front a les obligacions reconegudes en el pressupost de la corporació local. c) Principi d’exercici tancat. El principi d’exercici tancat representa que cada any s’elabora un pressupost anual, s’executa i finalment quan es tanca, s’anul·len RM tots aquells crèdits o assignacions de despesa que no han estat gastades.  Principis econòmics: a) Principi d’equilibri pressupostari. El pressupost s’ha d’aprovar equilibrat entre FO l’estat d’ingressos i l’estat de despeses. La Llei d’Hisendes Locals, i la LO 2/2012, disposa que cadascun dels pressupostos que integren el pressupost general, hauran d’aprovar-se sense dèficit inicial. b) Principi de mínim deute públic. El deute púbic ha de ser mínim. Un deute elevat avui representa comprometre una major despesa pels exercicis futurs, i per tant, està limitant la capacitat de realitzar actuacions de despesa en altres necessitats en el futur, ja que estaran compromeses per pagar el deute. Tema 13-pàg. 13  c) Principi de transparència. La comptabilitat, el pressupost i la seva liquidació hauran de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar la situació financera i el compliment de la normativa europea. d) Principi de sostenibilitat financera. El pressupost ha de ser sostenible, que es E pugui mantenir al llarg del temps sense que l’endeutament i el dèficit públic posin en risc les finances públiques. El sector públic ha de complir amb el -T dèficit públic i el volum d’endeutament establert per la Unió Europea. 3) L’EXERCICI PRESSUPOSTARI (Article 163 del TRLRHL). AR L’article 163 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, disposa que l'exercici pressupostari ha de coincidir amb l'any natural i s'han d'imputar els drets liquidats i les obligacions reconegudes durant l'exercici. RM Des d'un punt de vista comptable, l'exercici o cicle comptable ha de coincidir amb l'exercici pressupostari i amb l'any natural, és a dir, de l'1 de gener al 31 de desembre. 4) EL CICLE PRESSUPOSTARI (Article 168, 169 del TRLRHL). FO El cicle pressupostari es divideix en les següents fases: 1. Planificació El pressupost s’elabora en funció de la situació econòmica a curt termini i les previsions de l’evolució de l’economia a mitjà termini. L’escenari a mitjà termini compren un període d’entre 2 i 4 anys de previsió i s’inclouen les previsions d’evolució de les principals magnituds macroeconòmiques: Tema 13-pàg. 14  a) Evolució del Producte interior brut (PIB) es un indicador clau per preveure quins seran els ingressos de l’Administració. També l’import de la recaptació de l’IRPF i del IVA. b) Previsió d’evolució de l’índex preus al Consum (IPC) mesura la inflació de preus i serveis per estimar l’increment del cost dels serveis que presta el sector públic. E c) Previsions d’evolució de la població , tant per trams d’edat, com l’evolució de la població immigrant. Serveix per calcular la demanda que tindrem d’un serveis o d’altres. -T d) Altres dades: Taxa d’atur, evolució d’exportacions o importacions. AR 2. Elaboració i aprovació (Article 168 del TRLHL) El pressupost de l’entitat local serà format pel seu president (alcalde). Juntament amb el pressupost s’haurà d’unir la documentació següent: a) Memòria explicativa del seu contingut i de les principals modificacions que produïdes en relació amb el pressupost vigent. RM b) Liquidació del pressupost de l’exercici anterior i avanç de la liquidació del corrent, referida, almenys, a sis mesos de l’exercici corrent. c) Annex de personal de l’entitat local. d) Annex de les inversions a realitzar en l’exercici. FO e) Un informe economicofinancer, en el qual s’exposen les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos i de les operacions de crèdit previstes, la suficiència dels crèdits per a atendre el compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis i, en conseqüència, l’efectiva anivellació del pressupost. El pressupost de cada un dels organismes autònoms i de les societats mercantils depenent de l’organisme local serà tramés a l’entitat local abans del 15 de setembre de cada any, acompanyat de la documentació detallada en l’apartat anterior. Tema 13-pàg. 15 El president de l’entitat formarà el pressupost general i el remetrà, amb un informe de la Intervenció i amb els annexos i documentació complementària detallats en l’apartat 1 de l’article 166 i en el present article, al Ple de la corporació abans del dia 15 d’octubre per a la seva aprovació, esmena o devolució. L’acord d’aprovació, que serà únic, haurà de detallar els pressupostos que integren el pressupost general. No podrà aprovar-se’n cap separadament E Publicitat, aprovació definitiva i entrada en vigor: Aprovat inicialment el pressupost general, s’exposarà al públic, després de l’anunci en el butlletí oficial de la província o, en el -T cas de comunitat autònoma uniprovincial, per 15 dies, durant els quals els interessats podran examinar-los i presentar reclamacions davant del Ple. El pressupost es considerarà definitivament aprovat si, durant l’esmentat termini, no es AR presenten reclamacions; en cas contrari, el Ple disposarà d’un termini d’un mes per a resoldre-les L’aprovació definitiva del pressupost general pel Ple de la corporació haurà de realitzar-se abans del dia 31 de desembre de l’any anterior al de l’exercici en què s’aplica. El pressupost general, definitivament aprovat, serà inserit en el butlletí oficial de la RM corporació, si n’hi ha, i resumit per capítols de cada un dels pressupostos que l’integren, o en el butlletí de la província o, si és el cas, en el de la comunitat autònoma uniprovincial. Del pressupost general, definitivament aprovat, es remetrà una còpia a l’Administració de l’Estat i a la corresponent comunitat autònoma. La remissió es realitzarà simultàniament a l’enviament al butlletí oficial. El pressupost entrarà en vigor, en l’exercici corresponent, una FO vegada publicat.  Reclamacions i recursos contra l’aprovació del pressupost Es podran establir reclamacions contra el pressupost en els supòsits següents: a) Per no haver-se ajustat la seva elaboració i aprovació als tràmits establerts a la llei. b) Per ometre el crèdit necessari per al compliment d'obligacions exigibles a l'Entitat local, en virtut de precepte legal o de qualsevol altre títol legítim. Tema 13-pàg. 16 c) Per ser de manifesta insuficiència els ingressos en relació a les despeses pressupostades o bé aquests respecte a les necessitats per a les quals estigui previst. Les persones interessades que poden presentar reclamacions al pressupost, durant el termini de 15 dies d'exposició al públic són: - Els habitants del respectiu territori de l'Entitat. E - Els que resultin directament afectats encara que no habitin al territori de l'Entitat. Els col·legis oficials, cambres, sindicats, associacions i altres entitats legalment -T - constituïdes per vetllar per interessos professionals o econòmics i veïnals, quan actuïn en defensa dels que els són propis. AR Contra l’aprovació definitiva del pressupost, podrà interposar directament recurs contenciós- administratiu, en la forma i terminis que estableixin les normes d'aquesta jurisdicció. El Tribunal de Comptes haurà d'informar prèviament a la resolució del recurs quan la impugnació afecti o es refereixi a l'anivellació del pressupost. La interposició de recursos no suspendrà per si sola l'aplicació del pressupost definitivament aprovat per la Corporació. RM 3. Execució del pressupost L’execució del pressupost es detalla en dues fases l’estat d’execució de les despeses i dels ingressos, que es regula en els article 183 al 189 del TRLRHL. FO El procés d’execució de l’estat de despesa s’inicia quan s’acorda la realització d’una despesa i s’acaba amb el pagament del deute. Les fases del procediment de l’execució de les despeses es recull a l’article 184 i disposa: a) Autorització b) Disposició c) Obligació Tema 13-pàg. 17  d) Ordenació de pagament A continuació es detalla cadascuna de les fases: a) Autorització E És l’acte administratiu en virtut del qual un òrgan de l’Administració, que té atribuïdes les competències per a la gestió dels crèdits del pressupost, decideix la realització d’una despesa -T per un import cert o estimat i estableix una quantia màxima que aquesta despesa pot suposar, reservant la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible. És un acte intern que declara la voluntat de realitzar una determinada despesa. AR Un cop aprovada la despesa per l’òrgan competent, s’expedeix un document “A” que juntament amb la resta de documentació s’ha de sotmetre a Intervenció. b) Disposició o compromís de la despesa RM És l’acte administratiu mitjançant el qual s’acorda la realització concreta d’obres, la prestació de serveis o subministrament, prèviament autoritzades, per un import exactament determinat. Amb la disposició queda formalitzada la reserva de crèdit per un import i condicions exactament determinats. FO c) Obligació El reconeixement i la liquidació de l’obligació és l’acte mitjançant el qual es declara l’existència d’un crèdit exigible. Tema 13-pàg. 18  d) Ordenació de pagament És l’acte a través del qual l’Ordinador de Pagaments, d’acord amb les obligacions reconegudes prèviament i expedeix l’Ordre de pagament contra la Tresoreria de l’Entitat. Les fases del procediment de l’execució d’ingressos són les següents: E a) Compromís d’ingrés b) Reconeixement de drets -T c) Anul·lació dels drets d) Ingrés o recaptació AR e) Devolució d’ingressos indeguts A continuació s’enumeren les principals característiques de cada fase: a) Compromís d’ingrés RM Quan es tingui coneixement que l’entitat local ha de rebre d’una entitat o persona física o jurídica, pública o privada, un ingrés per finançar les activitats de la Corporació, s’haurà de tramitar un compromís d’ingrés. FO b) Reconeixement de dret Quan la corporació tingui dret a cobrar una quantitat, derivada d’un tribut o preu públic, d’una aportació de tercers, d’una alienació de béns o d’una operació de crèdit caldrà reconèixer el dret. Tema 13-pàg. 19  c) Anul·lacions de dret Quan sigui procedent anul·lar un dret reconegut, els servies gestors ho comunicaran a la Intervenció, així com la seva motivació; i aquesta tramitarà l’aprovació i comptabilitzarà l’anul·lació. E d) Ingrés o recaptació -T El cobrament o recaptació dels ingressos de la Corporació es farà habitualment en comptes restringits d’ingressos. e) Devolució d’ingressos indeguts AR En els casos que sigui procedent efectuar una devolució d’ingressos indeguts, els centres gestors ho comunicaran a la Intervenció General, adjuntant la documentació justificativa, per tal de tramitar la corresponent resolució i aprovar la devolució. RM 4. Liquidació del Pressupost El pressupost de cada exercici és liquidarà, quant a la recaptació de drets i pagament d’obligacions, el 31 de desembre de l’any natural corresponent. Les obligacions reconegudes i els drets reconeguts liquidats i no satisfets a final de l’exercici, FO resten pendents de cobrament i de pagament i formen part del romanent de Tresoreria. Un cop finalitzat l’exercici pressupostari, i abans del dia 1 de març de l’exercici següent, la Intervenció General elaborarà la liquidació del pressupost. L’aprovació de la liquidació del Pressupost correspon al President de l’entitat local, previ informe de la Intervenció. La liquidació dels pressupostos del Organismes Autònoms una vegada han estat informats per la intervenció i proposats per l’òrgan competent serà tramès a l’Entitat local per a la seva aprovació pel seu president. Tema 13-pàg. 20 Les entitats locals trametran una còpia de la liquidació dels seus pressupostos a l’Administració de l’Estat i a la Comunitat Autònoma, abans de finalitzar el mes de març de l’exercici següent que es tanca. Els comptes anuals s'han de sotmetre abans de l'1 de juny a informe de la Comissió Especial de Comptes de l'entitat local, la qual estarà constituïda per membres dels diferents grups polítics integrants de la Corporació, i seran així mateix objecte d'informació pública abans de E sotmetre a l'aprovació del Ple, a fi que puguin formular-se contra les mateixes reclamacions, objeccions o observacions. Tot això sense perjudici que pugui denunciar davant el Tribunal -T de Comptes l'existència d'irregularitats en la gestió econòmica i en els comptes aprovats. 5) Control del pressupost AR El Control del pressupost de les entitats locals el realitza en fase prèvia la Intervenció i en fase de control posterior la realitzen la Sindicatura de Comptes de Catalunya i el Tribunal de Cuentas. La fiscalització interna es troba regulada en els articles 115 de la LRBRL i el control extern o fiscalització externa es troba regulada en el 223 del TRLHL. RM Les entitats locals han de retre el compte general abans del 15 d’octubre de cada any al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. 6) ESTRUCTURA DEL PRESSUPOST FO La estructura del pressupost de les entitats locals es troba recollida en l’article 167 de TRLHL on s’estableix que correspon al Ministeri d’Hisenda ha d’establir amb caràcter general l’estructura dels pressupostos de les entitats locals tenint en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i de les despeses, les finalitats o els objectius que amb aquests últims es proposin aconseguir i d’acord amb els criteris que estableixen els apartats següents d’aquest article. Tema 13-pàg. 21 Les entitats locals poden classificar les despeses i els ingressos atenent la seva pròpia estructura d’acord amb els seus reglaments o decrets d’organització. Els estats de despeses dels pressupostos generals de les entitats locals han d’aplicar les classificacions per programes, orgànica i econòmica d’acord amb els criteris següents: a) La classificació per programes, consta de quatre nivells: el primer relatiu l’àrea de E despesa, el segon la política de despesa, el tercer el programa pressupostari i el quart nivell subprograma. -T b) La classificació orgànica representa qui és el centre gestor que realitza la despesa. Es classifica en sector i subsector. c) La classificació econòmica ha de presentar amb separació les despeses corrents i les despeses de capital, d’acord amb els criteris següents: AR c.1) Als crèdits per a despeses corrents s’inclouen els de funcionament dels serveis, els d’interessos i les transferències corrents. Als crèdits per a despeses de capital, els d’inversions reals, les transferències de capital i les variacions d’actius i passius financers. RM c.2) La classificació econòmica consta de tres nivells, el primer, relatiu al capítol, el segon, a l’article i el tercer, al concepte. Aquesta classificació es pot ampliar en un o dos nivells, relatius al subconcepte i la partida respectivament. c.3) En tot cas, els nivells de capítol i article han de ser els mateixos que els establerts per a l’Administració de l’Estat. FO La partida pressupostària, l’expressió xifrada de la qual constitueix el crèdit pressupostari, l’han de definir, almenys, la conjunció de les classificacions per programes i econòmica. En el cas que l’entitat local opti per fer servir la classificació orgànica, aquesta també ha d’integrar la partida pressupostària. Tema 13-pàg. 22  Classificació per programes: Segons la classificació per programes els crèdits s’endrecen per la finalitat de la despesa, i com ja hem comentat abans es detallen en Àrea de despesa, política de despesa i programa E pressupostari. Enumeració i detall de les àrees de despesa: -T Tipus Nom de l’àrea de Descripció de l’àrea de despesa despesa Àrea 1 Serveis públics bàsics Compren les despeses originades pels serveis AR públics bàsics, de caràcter obligatori. Seguretat i Mobilitat ciutadana Habitatge i urbanisme Benestar comunitari RM Medi ambient Àrea 2 Actuacions de protecció i Inclouen les despeses i transferències que promoció social constitueixen el règim de previsió; pensions de funcionaris; atencions de caràcter benefico FO social, minusvàlids, tercera edat i mesures foment de l’ocupació Pensions Prestacions econòmiques Serveis socials i promoció social Foment de l’ocupació polítiques Tema 13-pàg. 23  Àrea 3 Producció de béns Compren les despeses que realitza la entitat públics de caràcter local en matèries de sanitat, educació, cultura, preferent oci, esport Sanitat E Educació Cultura -T Esport Àrea 4 Actuacions de caràcter Compren les despeses d’activitats, serveis i econòmic AR transferències per desenvolupar els diferents sectors de l’activitat econòmica. Així com les infraestructures bàsiques i transports, infraestructures agràries, comunicacions, recerca i desenvolupament. RM Agricultura, ramaderia i pesca Indústria i energia Comerç, turisme Transport públic FO Infraestructures Investigació, desenvolupament i innovació Àrea 9 Actuacions de caràcter Inclou les despeses vinculades a l’activitat de general caràcter general de l’entitat local i que no es puguin imputar ni aplicar directament a les Tema 13-pàg. 24  altres àrees previstes en aquesta classificació. Òrgans de govern Serveis de caràcter general Administració financera i tributària E Transferències a altres Administracions públiques -T. Àrea 0 Deute públic Compren les despeses d’interessos i AR amortització de deute públic i operacions financeres de naturalesa anàloga RM  Classificació econòmica (o clàssica) de l’estat del pressupost de despesa: L’estat del pressupost de despesa s’estructura, dins de cada entitat, per la seva naturalesa econòmica, d’acord amb la classificació per capítols, articles, conceptes i aplicacions o partides pressupostàries. FO Els capítols s’agrupen en despeses corrents (capítol 1 al 5), despeses de capital (capítol 6 i 7) i despeses financers (capítol 8 i 9). Les despeses corrents són les despeses necessàries pel funcionament de la institució. Per exemple: els lloguers, subministraments, remuneracions de personal. Les despeses de capital recullen les adquisicions en béns de capital i les transferències de capital a tercers perquè a aquest puguin realitzar inversions reals. La suma de les despeses corrents i despeses de capital ens dona el total de despeses no financers. Tema 13-pàg. 25 Les despeses financeres inclouen l’adquisició d’actius financers i les aportacions de capital a empreses, amortització de deute (variació de passius financers) i concessió de bestretes al personal propi i crèdits concedits a tercers (variació d’actius financers). A continuació definim cadascun dels nou capítols de despeses: Capítol I: Remuneracions de personal. E Les retribucions del personal al servei de la Corporació, ja siguin alts càrrecs, -T personal eventual, personal funcionari, personal laboral i les cotitzacions a la seguretat social. Per exemple: les remuneracions brutes dels funcionaris. Capítol II: Despeses de béns corrents i serveis. AR Despeses necessàries per l’exercici de les activitats de les administracions i despeses de béns fungibles (duració inferior a l’any) i que no s’inventarien. Per exemple: els lloguers, els subministraments: llum, aigua, telèfon. Capítol III: Despeses financeres. RM Despeses financeres per interessos del deute, les despeses d’emissió, de modificació i cancel·lació de deute. Capítol IV: Transferències corrents. FO Recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per les entitats locals per finançar les operacions corrents dels perceptors. Capítol V: Fons de Contingència Despeses destinades a fer front a imprevistos a despeses no pressupostades, com catàstrofes naturals: inundacions, terratrèmols, volcans, fenòmens com pandèmies... Tema 13-pàg. 26  Capítol VI: Inversions reals. Despeses destinades a la creació o l’adquisició de béns de capital de naturalesa material, immaterial i béns de naturalesa inventariable necessaris per al funcionament dels serveis. Per exemple, l’adquisició d’un immoble, de terrenys, de material de transport, mobiliari. E Capítol VII: Transferències de capital. -T Inclou les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per les entitats locals per finançar operacions de capital dels perceptors. AR Capítol VIII: Variació d’actius financers. Aquesta capítol recull les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers (representats per títols valors o anotacions en compte, contractes de préstec). Addicionalment, recull les aportacions al compte de capital o fons patrimonial de les RM entitats del sector públic de la entitat local. Capítol IX: Variació de passius financers. Recull les despeses destinades a l’amortització de deute emes, contret o assumit per les entitats locals, ja sigui en euros o en divises, curt o llarg termini. FO  Classificació econòmica de l’estat del pressupost d’ingressos: L’estat del pressupost d’ingressos s’estructura, dins de cada entitat, per la seva naturalesa econòmica, d’acord amb la classificació econòmica és divideix en capítols, articles, conceptes i aplicacions o partides pressupostàries. Tema 13-pàg. 27 Els capítols s’agrupen en ingressos corrents (capítol 1 al 5), ingressos de capital (capítol 6 i 7) i ingressos financers (capítol 8 i 9). Els ingressos corrents són els procedents de la recaptació dels impostos directes i indirectes, de taxes per prestació de serveis, de transferències corrents rebudes i els ingressos patrimonials. E Els ingressos de capital recullen l’alienació (venda) d’inversions reals i les transferències de capital rebudes. -T La suma dels ingressos corrents i ingressos de capital ens dona el total d’ingressos no financers. Els ingressos financers el formen les variacions d’actius financers i les variacions de passius financers. AR A continuació definim cadascun dels nou capítols d’ingressos: Capítol I: Impostos directes. S’hi inclouran en aquest capítol els recursos exigits sense contraprestació i que el seu fet imposable gravar la possessió d’un patrimoni (exemple: Impost sobre successions RM i donacions o Impost sobre patrimoni de les persones físiques) o l’obtenció de renda (exemple: IRPF tram autonòmic o impost sobre grans establiments). Capítol II: Impostos indirectes. Graven la circulació de béns i la despesa de la renda (exemple: Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) FO Capítol III: Taxes, venda de béns i serveis i altres. Prestació de serveis o activitats en règim de dret públic, aprofitament del domini públic i d’altres, quan concorrin determinades circumstàncies (exemple: venda de publicacions i impresos, multes, sancions i les contribucions especials) Capítol IV: Transferències corrents. Recursos obtinguts per transferències o subvencions rebudes sense contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a finançar Tema 13-pàg. 28  operacions corrents de l’ens perceptor (exemple: transferències de l’estat, o de la Unió Europea) Capítol V: Ingressos patrimonials. Ingressos procedents de rendes de la propietat o patrimoni de les entitats locasl E (exemple: interessos de comptes corrents, lloguers d’immobles, cànons de les concessions administratives...) -T Capítol VI: Alienació d’inversions reals. Ingressos derivats de la venda de béns de propietat pública (exemple: alienació de béns i terrenys naturals, alienació de béns de l’immobilitzat material,...). AR Capítol VII: Transferències de capital. Recursos obtinguts per transferències o subvencions rebudes sense contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a finançar RM operacions de capital de l’ens perceptor (exemple: transferències de l’estat, o fons de la Unió Europea per exemple Fons FEDER...) Capítol VIII: Variació d’actius financers. Ingressos procedents de la venda d’actius financers, així com ingressos derivats de FO reintegraments de préstecs concedits, i reintegrament de dipòsits i finances constituïdes (exemple: reintegraments de préstecs concedits o venda de participacions). També inclou els ingressos provinent d’aportacions dels titulars de les entitat locals al capital o fons propis d’aquestes per absorbir pèrdues. Capítol IX: Variació de passius financers. Ingressos procedents de l’emissió del deute públic, obtenció de préstecs, tant en moneda nacional o estrangera, a curt o llarg termini (exemple: préstec rebuts a curt termini fora del sector públic). Tema 13-pàg. 29 IV. ELS TRIBUTS: CONCEPTE I NATURALESA Els tributs locals són les taxes, contribucions especials i impostos que recapten els municipis, les diputacions i altres entitats de caràcter local per finançar els serveis públics i les infraestructures que ofereixen a la comunitat i que contribueixen directament en la millora E de la qualitat de vida de la ciutadania. Els tributs són ingressos de dret públic, ja que en la seva obtenció els ens públics actuen -T amb caràcter oficial, en ús de les seves potestats públiques. 4.1.- Impostos: el sistema impositiu de les entitats locals està format per cinc impostos, alguns de caràcter obligatori (exacció obligatòria) i d’altres de caràcter AR potestatiu. La Llei General Tributària, en el seu article 2.2., lletra c), defineix els impostos com "els tributs exigits sense contraprestació el fet imposable de la qual està constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent". RM 4.2.- Taxes (art 20-27 TRLRHL): són tributs que les entitats locals poden exigir per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, i també per a la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn de manera particular, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció FO voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat. L'element material que les caracteritza és que és una activitat realitzada per la pròpia Administració, però prèviament promoguda pel particular obligat al seu pagament. Ex: La que paguem en passar la ITV, en inscriure'ns a una oposició etc.. 4.3.- Contribucions especials (art 28-37 TRLRHL): són tributs el fet imposable d’aquests consisteix en l’obtenció per part del subjecte passiu d’un benefici o un augment de valor de llurs béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o l’establiment o l’ampliació de serveis públics de caràcter local. En la Tema 13-pàg. 30  contribució especial existeix també una activitat administrativa, però, a diferència de la taxa, aquesta activitat sorgeix sense que intervingui una petició del contribuent, és a dir, existeix una actuació de l'Administració que, sense anar dirigida a un subjecte passiu especialment, li ocasiona un benefici i per això ha de pagar el tribut. Art. 58 TRLRHL: “els ajuntaments podran establir i exigir contribucions especials per la realització d'obres o per l'establiment o ampliació de serveis públics municipals. E V. ELS IMPOSTOS: CONCEPTE I PRINCIPIS -T La Llei General Tributària, en el seu article 2.2., lletra c), defineix els impostos com "els tributs exigits sense contraprestació el fet imposable de la qual està constituït per negocis, AR actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent". El TRLRHL preveu l’existència de cinc impostos municipals. Aquests es poden classificar entre obligatoris (s’han d’exigir obligatòriament en tot el territori nacional) i impostos municipals voluntaris o potestatius (la seva exigència es voluntària pels ajuntaments i requereix acord d’imposició i posterior ordenació mitjançant ordenança fiscal). RM Els impostos obligatoris són: - Impost sobre Béns Immobles (IBI) - Impost sobre activitats econòmiques (IAE) - Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) FO Els impostos voluntaris o potestatius són: - Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU) - Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) - Els impostos de les entitats locals, segons l’article 6 TRLRHL, han de respectar els següents principis: a.- No sotmetre a gravamen béns, activitats o rendiments de fora del municipi. Tema 13-pàg. 31  b.- No gravar negocis, actes o fets celebrats o realitzats de fora del municipi ni l’exercici o la transmissió de bens, drets u obligacions que no hagin nascut o haguessin de complir-se en el territori. c.- No implicar cap obstacle per la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis ni capitals, ni afectar de manera efectiva a la fixació de la residència de les persones o a la ubicació de les Empreses i capitals dins del territori espanyol, E sense que això sigui una limitació però que les entitats locals puguin instrumentar la seva ordenació urbanística del territori. -T Els principis del sistema tributari local són els següents: - Principi de generalitat: els tributs afecten a tots els ciutadans i recau sobre cadascú l’obligació de col·laborar amb l'Estat. - Principi d'igualtat: el sistema tributari ha de tractar tots els ciutadans amb equitat, AR oferint els mateixos serveis (drets) i obligacions. - Principi de progressivitat: el conjunt del sistema tributari haurà de ser progressiu. Això significa que els ciutadans amb major capacitat econòmica han de pagar més impostos. RM - Principi de no confiscatorietat: la tributació ha de ser d'un import raonable, mai superior a la renda o al patrimoni del qual n'és objecte. El contrari seria una confiscació. - Principi de capacitat econòmica: l'ordenació dels tributs s’ha de basar en la capacitat econòmica de les persones obligades a pagar-los. FO - Principi de legalitat: les administracions públiques tenen la facultat exclusiva d'establir tributs, que sempre tindran en compte l'existència de lleis de rang superior, que s'han de respectar Tema 13-pàg. 32 VI. TAXES I CONTRIBUCIONS EXPECIALS Les taxes es regulen en els articles 20 a 27 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (d'ara endavant, E TRLHL). Les taxes són tributs que les entitats locals poden exigir per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, i també per a la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin als -T subjectes passius, els afectin o els beneficiïn de manera particular, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat. L'element material que les caracteritza és que és una activitat realitzada per la pròpia Administració, però prèviament promoguda pel particular obligat al seu pagament. AR El TRLHL configura la taxa local com un tribut d'exacció potestativa, de manera que establir- la depèn exclusivament de la voluntat de l'entitat local respectiva, i només es pot exigir previ acord exprés d'imposició i aprovació de l'ordenança fiscal respectiva. RM El fet imposable de les taxes està constituït: a) Per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local. b) Per la prestació de serveis o la realització d'activitats administratives de competència local que afectin o beneficiïn de manera particular els subjectes passius o s'hi refereixin. FO Característica de la taxa El fet d'estar recollida l'obligació en alguna norma legal o reglamentària implica directament i objectivament que no hi ha voluntarietat en la sol·licitud o recepció d'aquest servei, per la qual cosa en aquests casos la prestació sempre s'ha de configurar com a taxa. Que el servei o l'activitat administrativa requerits siguin imprescindible per a la vida social o privada de la persona administrada. Tema 13-pàg. 33  Que el servei o l'activitat no sigui prestat o realitzat pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor del sector públic conforme a la normativa vigent. Pel que fa a l'import de la taxa en els casos de prestació de serveis o realització d'activitats, la Llei exigeix l'equivalència entre el benefici que reporta el servei o l'activitat i el pagament que s'efectua per aquest, amb el límit màxim establert en el cost del servei o l'activitat. E Les Contribucions especials es regulen en els articles 28 al 37 del del Reial decret -T legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (d'ara endavant, TRLHL). Les contribucions especials són tributs el fet imposable d’aquests consisteix en l’obtenció per part del subjecte passiu d’un benefici o un augment de valor de llurs béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o AR l’establiment o l’ampliació de serveis públics de caràcter local. En la contribució especial existeix també una activitat administrativa, però, a diferència de la taxa, aquesta activitat sorgeix sense que intervingui una petició del contribuent, és a dir, existeix una actuació de l'Administració que, sense anar dirigida a un subjecte passiu especialment, li ocasiona un benefici i per això ha de pagar el tribut. Art. 58 TRLRHL: “els ajuntaments podran establir i RM exigir contribucions especials per la realització d'obres o per l'establiment o ampliació de serveis públics municipals. VII. ELS PREUS PÚBLICS FO Els preus públics es regulen, com a figura integrada dins dels ingressos locals, en els articles 41, 42, 43, 44, 45, 46 i 47 del TRLHL. L'article 41 del TRLHL disposa que les entitats locals poden establir preus públics per prestar serveis o efectuar activitats de la competència de l'entitat local, sempre que no concorri cap de les circumstàncies especificades en l'article 20.1.B d'aquesta Llei, és a dir, quan no ens trobem davant l'aplicació de taxes. Tema 13-pàg. 34 L'article 41 del TRLHL configura el preu públic com a percepció econòmica que poden establir els ens locals quan no concorrin les circumstàncies establertes per poder exigir una taxa: és a dir, quan no es tracti de fets que comportin la prestació d'un servei públic, la realització d'una activitat administrativa en règim de dret públic i de competència local que afecti de forma particular el subjecte passiu, o s'hi refereixi, quan es produeixin, entre altres circumstàncies, que no siguin de sol·licitud de recepció voluntària per als E administrats o que sigui imposada per disposicions legals o reglamentàries, o quan els béns, serveis o activitats requerits siguin conseqüència d'actes privats de naturalesa social del sol·licitant, així com que no els presti o els dugui a terme el sector privat, estigui establerta o -T no la seva reserva a favor del sector públic conforme a la normativa vigent. Característica del preu públic: AR La primera característica dels preus públics és la no ubicació, com ja hem assenyalat, dins dels tributs, i, per tant, la diferenciació de la figura més semblant, que són les taxes, que sí que tenen caràcter tributari. Diferència entre preu públic i taxa RM Els preus públics no són tributs, però sí ingressos de dret públic, i es poden exigir per tant per procediment administratiu de constrenyiment, igual que succeeix amb les taxes. Una altra diferència és el límit quantitatiu, ja que el cost del servei en el cas dels preus públics no és el límit màxim, la qual cosa sí que ocorre en general amb les taxes, sinó FO l'import mínim per sota del qual són les raons ja apuntades, de caràcter social, benèfiques, culturals i d'interès públic, les que permeten justificar un preu inferior. L'article 44 del TRLHL estableix el següent: 1. "El importe de los precios públicos deberá cubrir como mínimo el coste del servicio prestado o de la actividad realizada." 2. Cuando existan razones sociales, benéficas, culturales o de interés público que así lo aconsejen, la entidad podrá fijar precios públicos por debajo del límite previsto en el Tema 13-pàg. 35  apartado anterior. En estos casos deberán consignarse en los presupuestos de la entidad las dotaciones oportunas para la cobertura de la diferencia resultante si la hubiera.” L'establiment i la modificació de preus públics correspon al ple de la corporació, si bé aquest òrgan pot delegar en la junta de govern local, tal com autoritza l'article 47 del TRLHL. E -T AR RM FO Tema 13-pàg. 36