Tema 1: Característiques bàsiques del desenvolupament psico-evolutiu PDF

1 Tema 1: Característiques bàsiques del desenvolupament psico-evolutiu de la infància. Aspectes cognitius, motrius, afectius i socials dels nens i nenes dels sis als dotze anys. Implicacions en el desenvolupament del procés educatiu d’ensenyament i aprenentatge. Introducció Importància del tema...

1 Tema 1: Característiques bàsiques del desenvolupament psico-evolutiu de la infància. Aspectes cognitius, motrius, afectius i socials dels nens i nenes dels sis als dotze anys. Implicacions en el desenvolupament del procés educatiu d’ensenyament i aprenentatge. Introducció Importància del tema - Important que el mestre conegui els trets evolutius i maduratius més significatius ja que això li permetrà ajustar la resposta educativa. Aquest fet, permet que el mestre concreti millor des de quin punt de partida ha de treballar i donar una resposta de qualitat a l’alumnat. També en un marc d’inclusió escolar tal i com recull el nou decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Món actual – vectors del currículum - Característiques evolutives en la línia de promoure una educació de qualitat (ODS) i en l’exercici dels Drets dels Infants. Autors - Diferents autors han explicat els principals trets evolutius propis de l’etapa i han exposat les seves teories sobre l’aprenentatge (Vigotski, Piaget, Ausubel, Bruner) PEC i Prgramació - Totes aquestes consideracions evolutives han de guiar la pràctica del mestre que ha d’ajustar les seves programacions, actuacions d’acord a l’alumnat que té a l’aula i en l’entorn social i cultural on es desenvolupen (d’aquí la importància de disposar d’un currículum flexible i on cada escola en la concreció del seu PEC ajusta la resposta educativa a la realitat que viu) Curriculum – Marc normatiu - L’actual marc educatiu i en concret el desplegament curricular que se’n fa a partir de les orientacions metodològiques o del mateix decret 175/22, tenen en compte i es justifiquen en els principis psicoevolutius que regeixen el desenvolupament humà. Alhora en aquest mateix decret, s’expressen totes les consideracions sobre el procés educatiu d’aquesta etapa i singularment, en el què refereix l’assoliment  2 de les competències clau del currículum així com també de l’assoliment del perfil competencial de l’etapa d’educació primària. - LOE (2006) – LOMLOE (2020) – LEC (09) - Decret 175/22 d’Ordenació dels Ensenyaments de l’Educació Bàsica - Decret 150/17 d’inclusió educativa - Documents d’organització i gestió de centre - Actualment teories interaccionistes, deixant de banda teories innatistes o ambientalistes. Característiques bàsiques del desenvolupament psico-evolutiu de la infància. El desenvolupament maduratiu dels infants ve condicionat per diferents factors: ▪ Factors genètics o biològics: corresponen als factors de desenvolupament intrínsecs en la persona, tal com les capacitats cognitives, la constitució física, el sexe... ▪ Factors ambientals: representen els factors extens a l’individu, tal com l’època històrica en la qual viu, l’entorn més immediat, les experiències viscudes.. Des de sempre la psicologia s’ha preguntat quin era el pes o la influència de cadascun d’aquests factors. Actualment, prevalen les teories interaccionistes en les quals atribueixen al desenvolupament com a producte de la interacció d’ambdós factors. Això es porta a parlar principalment de: a) Teories innatistes, genètiques o biològiques b) Teories ambientalistes /ecològiques c) Teories interaccionistes El procés de desenvolupament es caracteritza pels següents trets: 1. El desenvolupament segueix una seqüència determinada en els individus, fet que ens permet parlar d’estadis de desenvolupament.  3 2. Progressivament es produeix una especialització en el procés de desenvolupament, fent que l’individu cada vegada pugui assolir capacitats més específiques (balboteig –llenguatges) 3. Continuïtat: en més o menys progressió l’individu es desenvolupa de forma continuada des del naixement. 4. El desenvolupament segueix ritmes i patrons diferenciats en les cadascuna de les àrees ja sigui a nivell motriu, cognitiu, lingüístic.. 5. És acumulatiu al llarg de la vida Diversos autors han estudiat el procés psicoevolutiu dels individus. - Teoria cognitiva de Piaget - Teoria psicoanàlisi de Freud - Teoria de les emocions de Wallon - Teoria de l’andamiatge de Bruner - Teoria sociocultural de Vigotsky - Arpenentatge significatiu Ausubel Altres aportacions més actuals: - Rebeca Wild - Neuroeducació/neurociència (David Bueno, Hèctor Ruiz) - Emi Pikler A continuació detallem algunes de les principals aportacions en aquest sentit: Jean Piaget, descriu la teoria del desenvolupament cognitiu, en la qual estableix quatre estadis: - Estadi sensoriomotor (0- 2 anys): El nen construeix la comprensió del món a partir de la coordinació de les seves experiències sensorials (visió, audició...) i amb l’activitat motriu. El nen va desenvolupant patrons d’acció cada vegada més complexos que l’ajuden a operar d’una forma primitiva. - Pensament preoperatori (2/3 anys fins als 6): Els nens comencen a representar el món amb les seves pròpies paraules, imatges i dibuixos. Ja va més enllà de la informació sensorial o de l’acció física. Poden fer-se una representació simbòlica del món, però encara no poden operar lliurement. Caracteritzat per: o Egocentrisme: percepció del món que gira entorn seu  4 o Irreversibilitat en es processos o Generalitzar a partir de situacions puntuals o Necessitat de l’objecte per operar o Qualitats perceptives dels objectes o Funció simbòlica o Desenvolupament del llenguatge oral, inici codi escrit - Estadi de les operacions concretes (dels 6/7 als 12): en aquest estadi els nens poden portar a terme operacions mentals i raonament lògic. Es substitueix el pensament intuïtiu encara que no poden entendre situacions massa abstractes. - Estadi de les operacions formals (12 als 15): El nen va més enllà de les experiències concretes i pensen de forma abstracta. Són capaços de resoldre problemes i d’una forma més sistemàtica. Desenvolupen hipòtesis. - Teoria de l’aprenentatge de Piaget Reflexes- Esquemes d’acció passaran a convertir-se en esquemes de coneixements Tendència de l’individu a l’equilibri Processos cognitius d’assimilació i acomodació Freud: Descriu la seva teoria del psicoanàlisi a partir de treballar amb malalts mentals. Es basa en com la persona va resolent els conflictes que se li plantegen a les primeres etapes de vida. En funció de com es resolen aquests conflictes es desenvolupa la personalitat. Fase oral: primer any de vida: el plaer del nen es centra al voltant de la boca: xupar, mossegar... Fase anal: de 1 a 3 anys: el plaer del nen es centra en l’anus Fase fàl.lica: de 3 a 6 anys: el plaer del nen es centra en els genitals. Es diu que és la fase més important per a l’establiment de la personalitat. Apareix complexe d’Edip i Electra. (desig d’aproximar-te al progenitor del sexe contrari “oblidant” el del sexe propi) Etapa de latència: de 7 a 11 anys: el nen es reprimeix l’interès sexual i desenvolupa habilitats socials i intel·lectuals Etapa genital: a partir de la pubertat: temps de renaixement sexual i l’interès es situa en persones fora de la família.  5 Vigotsky desenvolupa la teoria sociocultural. Des d’aquest autor, els infants construeixen de forma activa el seu propi coneixement a partir de la interacció social i la cultura sobretot gràcies a dos instruments claus: el llenguatge i les relacions socials. Rebeca Wild l’infant s’ha de desenvolupar al seu ritme amb un equilibri entre la llibertat i els límits. Emmi Pickler parla de l’evolució com la progressiva adquisició de la competència. Gessell: importància del factor genètic i biològic com a base del desenvolupament. Aspectes cognitius, motrius, afectius i socials dels nens i nenes dels sis als dotze anys. Remarcar la relativitat d’aquestes característiques evolutives. Són orientatives!! a) Evolució cognitiva. Per tal de determinar les característiques d’aquesta etapa ens basarem en les aportacions de Piaget. Durant aquesta etapa el pensament de l’infant es va fent cada vegada més ordenat i amb conceptes més estables. Durant aquesta etapa els nens són capaços: - D’operar mentalment i això vol dir que ja no necessiten l’objecte o la realitat per anticipar resultats o conseqüències, encara que si que han de ser en base a realitats presents o familiars al nen. - Capacitat de resolució de problemes - S’assoleix el principi de conservació de la quantitat (7 anys) i la del volum (9 anys) i la reversibilitat del pensament. És capaç de relacionar diferents qualitats d’un objecte que no necessàriament ha de ser la perceptiva. Noció de conservació - És capaç d’entendre que els objectes poden transformar-se i que hi ha qualitats d’aquests que es mantenen. - És capaç de classificar, dividir objectes i diferents categories. Pot seriar objectes ja que cada vegada té un major domini de l’observació i la descripció. - Pot iniciar processos d’investigació considerant diferents factors que hi estan implicats. Elabora hipòtesis i possibles explicacions als fenòmens.  6 - Construeix una visió de l’espai i temps a partir d’instruments i unitats de mesura social (metre, calendari, litres...) això li permet interpretar i construir mapes, plans... - Pensament intuïtiu i concret - Importància del llenguatge i la comunicació b) Evolució motriu o Progressiu control sobre la seva posició i coneixement corporal. Domini de l’esquema corporal. Major coordinació i complexitat en els moviments: saltar, bicicleta, tombarelles...Interiorització del propi esquema corporal des d’una concepció parcial i fragmentada. o Afiançament de la lateralitat o Domini de les nocions espaials i temporal o Augment de talla i pes (important alimentació i exercici físic saludable) o Etapa de gran activitat motriu, assumeixen reptes. Cap al final de l’etapa diferenciació entre les habilitats pròpies dels nens i les nenes (força, resistència, velocitat..) o L’escriptura s’ha perfeccionat i el traç ha adquirit regularitat i seguretat. Tendeix a fer dibuixos molt elaborats. c) Evolució afectiva i social Socialització: procés d’interacció del subjecte amb l’entorn mitjançant el qual l’infant adquireix valors, coneixements i conductes per incorporar-se a un grup. Aquest procés es porta a terme a partir de diferents agents (mestres, grup d’iguals...) i en diferents institucions socials (família, escola, esplais...). Personalització: procés de construcció de la pròpia personalitat que determina la forma com ens relacionem amb l’entorn que ens envolta. La personalitat permet afrontar els conflictes i resoldre les situacions del dia a dia. La família: o Primer agent de socialització o Respon a les necessitats bàsiques (afectivitat, alimentació, llar...) o Transmeten valors, conductes, judicis morals, educatius. o Diferents actuacions en funció de l’estructura familiar i la dinàmica L’escola:  7 o Possibilita noves interaccions més enllà de la família ja sigui amb adults o amb el grup d’iguals. La relació amb els iguals (molt important a EP) o Al principi aquestes relacions venen determinades i programades per l’adult que guiarà i liderarà aquestes interaccions. o Passaran de l’egocentrisme inicial a considerar l’altra persona. o Inici del desenvolupament de les normes del joc, generalment això provoca conflictes. o Augment progressiu en quant a la quantitat i la qualitat de les relacions socials amb els iguals o Diferenciació de les relacions amb iguals entre gènere. Nens amb nens i nenes amb nenes. o Progressiva consolidació dels grups, estructura més complexa i més organitzada. Més estables. El grup proporciona seguretat a nivell sexual i emocional. o Capacitat d’empatia. Posar-se al lloc d’altres persones i comprendre els seus sentiments. Són capaços de valorar diferents punts de vista de les coses i situacions. o Adquisició d’hàbits socials i conductes socialment adequades als diferents contextos. o Inici de la moralitat o Adquisició progressiva de l’autonomia o Desenvolupament de la identitat sexual Implicacions del desenvolupament en el procés educatiu d’ensenyament i aprenentatge. Opció a) Prèviament podem considerar: Currículum en funció característiques evolutives Estructuració en cicles Principis pedagògics Adquisició de competències Orientacions metodològiques i d’avaluació  8 Quan el mestre es planteja portar a terme el procés d’ensenyament i aprenentatge cal que sigui molt conscient dels processos de desenvolupament evolutiu dels seus alumnes i de les principals lleis o teories que expliquen l’aprenentatge. Ja hem remarcat les principals aportacions de diferents autors en aquest sentit, tal com Vigotski, Piaget, Ausubel, és per això, que hem de tenir en compte: - Considerar un entorn d’aprenentatge ric i estimulant per a l’alumne que li suposi nous aprenentatges. Possibilitant el descobriment, la curiositat intel·lectual, l’exploració. - Tenir en compte els seus coneixements previs per tal de facilitar la integració de nous conceptes en els seus esquemes de coneixements. Proporcionar aprenentatges significatius que connectin la informació vella amb la nova (Ausubel) - Portar a terme un ensenyament personalitzat considerant la zona de desenvolupament proper (Vigotski) de cada infant i ajustar l’acció educativa (activitats, explicacions, materials didàctics) a cada realitat. - Considerar la individualitat de cada alumne a l’hora d’assolir els aprenentatges - Possibilitar una progressiva autonomia de l’infant a partir del raonament, descobriment i mitjançant la guia i orientació del mestre (Bruner, teoria de l’andamiatge) , no tant la direcció. L’infant ha de ser ell mateix i desenvolupar-se autònomament. - Cal promoure experiències, relacions interpersonals entre els iguals i amb l’adult, ja siguin els mestres o pares. - Atribuir responsabilitat a l’alumne en relació al seu procés d’aprenentatge i possibilitar que ell sigui qui organitzi, planifiqui i controli el seu propi procés. (Teoria de l’aprenentatge de Piaget: Equilibració- Assimilació – Acomodació- Esquemes d’acció- Esquemes de coneixement – preconceptes – conceptes) - Portar a terme una bona acció tutorial per tal de vetllar per un desenvolupament harmònic i integral de l’alumne en totes les seves dimensions - Possibilitar relacions socials positives (evitar lideratges negatius, experiències socials negatives o restringides), permetre resolució positiva de conflictes emocionals i socials, vetllar autonomia i autoestima. - Disposar d’expectatives positives en relació a l’alumnat i contribuir al seu desenvolupament personal i social d’una forma equilibrada i segura. Evitar actuacions estereotipades, restrictives o excessivament autoritàries. - Foment de l’autoconcepte i l’autoestima: coneixe’s amb un mateix per tal de poder fer l’aprenentatge amb seguretat i confiança. - Potenciar un aprenentatge intedisciplinar i globalitzat establint relacions amb els nous coneixements amb els que ja es tenen.  9 Cal tenir en compte, que els plantejament constructivistes expressats per molts d’aquests autors, s’alineen de forma molt clara, amb el plantejament competencial que actualment regeix en el context educatiu català. Per tant, totes les propostes d’innovació i canvi a l’escola, es fonamenta de manera molt clara, amb totes aquestes aportacions dels grans psicòlegs i pedagogs de l’educació. Opció b) 1. Centres i professionals generadors d'autèntiques situacions d'aprenentatge: - Organització i gestió de centres: oberts, flexibles, intercicles, dinàmics. - Capacitació professionals i relació amb la comunitat i família. Treball en xarxa interprofessionals i altres agents educatius. - Innovació i transformació educativa: cultura de qualitat i millora contínua 2. Personalització i nova ecologia dels aprenentatges: - Metodologies i espais afavoridors de l’aprenentatge. SITUACIONS D’APRENENTATGE significatives - Avaluació orientada a la millora - Materials i recursos accessibles i considerant la diversitat i l’equitat educativa 3. Currículum - Estructura i bases psicopedagògiques orientada a competències. Continuïtat etapes. - Educació orientada a la nova realitat social i cultural: multicultural, multilingüisme, reptes agenda 2030, fonamentada en els drets dels infants, compensadora de desigualtat, tecnològica i fonamentada amb els avenços científics de la neurociència. Un altre referent actual també poden ser els set principis de l’aprenentatge expressats per la OCDE. 7 principis de l’aprenentatge https://www.fbofill.cat/sites/default/files/ILE_%20Els%207%20principis%20de%20l%27a prenantatge.pdf L’alumnat és el centre de l’aprenentatge L’aprenentatge és de naturalesa social Les emocions són part integral de l’aprenentatge L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferencies individuals L’esforç de tot l’alumnat és clau per l’aprenentatge L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge  10 Aprendre és construir connexions individuals. Per això, i tenint en compte les característiques evolutives dels infants durant aquestes etapes, durant l’educació primària (i en concret al llarg dels tres cicles) serà important centrar la intervenció educativa en els següents aspectes: Implicacions educatives Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle superior Conclusions Pel bon desenvolupament integral de l’infant, cal tenir present el seu desenvolupament físic, psíquic i social. Els ítems explicats anteriorment són orientatius, ja que cada nen segueix el seu procés maduratiu, cada infant és un món. Com a professional, cal tenir present constantment característiques de les diferents edats per poder donar una resposta al màxim d’ajustada a les necessitats de l’infant.  11 El diferents ritmes i necessitats en el desenvolupament requereixen d’una intervenció educativa inclusiva i equitativa, compensadora de desigualtats o mancances en aquest procés. És vital en aquesta etapa de primària establir una bona relació entre mestres i família.