TEMA 1. Introducció a la Psicoendocrinologia PDF

TEMA 1 Introducció a la Psicoendocrinologia N E L S O N, R. J. & K R I E G S F E L D, L. L. ( 2 0 1 7 : A N I N T RO D U C T I O N TO B E H AV I O R A L E N D O C R I N O LO G Y, F I F T H E D I T I O N. CAPÍTOL 1 i 2 P r o f. J u d i t C a t a l á n : j u d i t. c a t a l a n @ u v...

TEMA 1 Introducció a la Psicoendocrinologia N E L S O N, R. J. & K R I E G S F E L D, L. L. ( 2 0 1 7 : A N I N T RO D U C T I O N TO B E H AV I O R A L E N D O C R I N O LO G Y, F I F T H E D I T I O N. CAPÍTOL 1 i 2 P r o f. J u d i t C a t a l á n : j u d i t. c a t a l a n @ u v. e s Objectius Presentar la disciplina: Aportar coneixements estudi científic de la bàsics sobre interacció entre hormones endocrinologia. i conducta.  Índex 3. Tècniques 3.1. Mètodes quirúrgics 1. Conceptes 3.2. Malalties i fàrmacs 1.1. Psicoendocrinologia 3.3. Estudis histològics-citològics 1.2. Hormones 3.4. Immunoassajos 1.3. Paradigma E-O-R 3.5. Estudis electrofisiològics 1.4. Conducta 3.6. Manipulació genètica: KNOCK-OUT 2. Història 4. Organització general del sistema endocrí 2.1. Història primerenca 4.1. Sist. nerviós VS. Sist. endocrí 2.2. Etapa predisciplinària 4.2. Sistema hipotàlem-hipofisiari 2.3. Etapa formativa 4.3. Estructures endocrines i hormones 2.4. Etapa moderna 4.4. Tipus d’hormones 2.5. Actualitat 4.5. Patrons de secreció  1. Conceptes 1.1. Psicoendocrinologia – Estudi científic de la interacció entre hormones i conducta. – Interacció bidireccional: les hormones poden afectar a la conducta i la conducta pot influir en les hormones. Hormones Altres termes: Endocrinologia Conductual Psiconeuroendocrinologia Hormones i Conducta Conducta  1. Conceptes 1.2. Hormones – Missatgers químics orgànics. Tiroides, suprarenal, (sudoripades no) – Produïts i secretats per les glàndules endocrines. – Alliberats al torrent sanguini. – Actuen sobre òrgans diana. – Activen gens (síntesi proteica). – No modifiquen la funció cel·lular, sinó la seua taxa. de resposta (Si no hi ha una conducta, una hormona no la causará, només la pot augmentar (augmentar https://www.dailymotion.com/video/x8rkkj la taxa) (De coses que ocorren) 1. Conceptes Important 1.3. Estímul-Organisme-Resposta (E-O-R) Paradigma proposat per Woodworth (1917). La psicoendocrinologia estudia la conducta des de aquest paradigma. Les hormones poden actuar en qualsevol dels 3 procés Hormones ENTRADA (sensorial) + Ceguera cortical Eminegligència INTEGRACIÓ (SNC) + EIXIDA (efectors) Interrelacions Hormones E O R Sistemes Sist. nerviós Efectors sensorials central (processador (output) (input) central) Conducta Evidències causals en les interrelacions Tipus d'evidència per a establir una relació causal entre hormones i conducta: 1. La conducta disminueix en eliminar la font/acció de l’hormona. 2. La conducta reapareix quan es torna a introduir l’hormona. 3. L’hormona i la conducta en qüestió deuen covariar. Arnold Adolph Berthold, de la Universitat de Göttingen, qui en 1849 va publicar el primer experiment formal en endocrinologia.  1. Conceptes 1.4. Conducta Què provoca que un animal manifeste una conducta determinada? PER QUÈ? – Funció (adaptativa): com la conducta afavoreix la supervivència i la reproducció d’un individu i/o la dels seus descendents? No sempre en persones: addicció – Evolució: quina és la història evolutiva d’un patró conductual? COM? – Ontogènia: com es desenvolupa una conducta concreta en l’individu? – Causació (immediata): quins són els mecanismes objectius que expliquen la conducta? (A causa B?) Un exemple... QUÈ CAUSA QUE EL PINSÀ ZEBRA CANTE? PER QUÈ? Funció (adaptativa): el pinsà zebra canta perquè incrementa la probabilitat d’aparellar-se i dissuadeix a altres mascles. Evolució: el pinsà zebra canta perquè és un pinsà (espècie) i l’ancestre comú cantava. COM? Ontogènia: el pinsà zebra canta perquè ha passat la pubertat o a après a cantar dels seus pares. Causació (immediata): el pinsà zebra canta degut a un elevat nivell d’estrogen en sang i una elevada activitat neural. Índex 1. Conceptes 2. Història: orígens històrics de l‘endocrinologia conductual 3. Tècniques 4. Organització general del sistema endocrí 2. Història – Recerca creixent i clarament identificable Història primerenca Formativa Disciplina madura Antics Grecs 1849-1900 1900-1950/60 1950/60-1980 Actualitat Predisciplinària Moderna Entre cometes – Naixement com a ciència – Investigadors especialistes – Experiment de Berthold Inici* – Descobriment secretina  2. Història 2.1.Història primerenca *Aristòtil ja parlava dels efectes de la castració Farinelli, cantant castrati italià (S. XVIII)  2. Història 2.1. Història primerenca Eunuc de l'última talle imperial de la Xina. Note's la falta de borrissol facial i els braços inusualment llargs.  Berthol fa un experiment: 6 pollastres, 3 grups. Primer a descobrir que les hormones van per la sang.. En l'autopsia veu que els testicles s'implanten en l'intestiti i viatja per la sang 2. Història 2.2. Etapa predisciplinària EX Un testic al abdomen Al abdomen Es perd una conducta i canvi físic amb una castració Berthold, 1849 2. Història 2.2. Etapa predisciplinària – Inclusió de característiques conductuals, a més de morfològiques i fisiològiques. – Fisiologia animal: estudi de característiques conductuals com el cant, aparellament i lluita. En éssers humans: - Patologies endocrines. - Brown-Séquard: autoinjecció d'esperma, fluid i sang testicular → “rejoveniment”. Placebo de gos - Steinach: experiments de “revitalització”. Realitza vasectomia pensant que revitalitza Conseqüències: - Descrèdit dels estudis amb humans i l'experimentació animal.  Caricatura satírica burlant-se de Brown-Séquard en la revista The Judge (Hamilton, 1896) “…la idea d'un tractament de rejoveniment és tan antiga com l'estupidesa, tan maligna com la superstició, tan cruel com la barbàrie; és falsa en les seues premisses, falsa en la seua lògica, falsa en la seua conclusió".  2. Història 2.3. Etapa formativa Les mesures conductuals van ser substituïdes per proves bioquímiques. Exemples: descripció del cicle reproductiu (1917), estudi de la diferenciació sexual (1922), hipofisectomia (1927)... extripar hipòfisis (que secreta hormones) W. C. Young: lordosi, Import --------------- factors socials, diferències individuals, experiència. Import Hans Selye: Síndrome General d’Adaptació. SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ NIVELL NORMAL Indep. del estressor DE RESISTÈNCIA Lluita Mort Preparació ALARMA RESISTÈNCIA ESGOTAMENT  2. Història 2.3. Etapa formativa Ha passat ràpid Contribució d'altres disciplines Fisiologia i biologia: Reproducció animal Marshall i Hammond: cicles sexuals en conills. G. Harris: estimulació elèctrica Zoologia (neuroendocrinologia). O. Riddle: activitat gonadal. Conducta maternal (amor). Hormones gonadals i migracions. Agressió, dominància i submissió. Diferències sexuals en la hipòfisi de la rata.  2. Història 2.3. Etapa formativa Noms no massa importants: sols sely i berthol Contribució d’altres disciplines – G. W. Harris: Control de l’hipotàlem sobre Neurosecreció i Genètica l’alliberament d’hormones. neuroendocrinologia – Centres d’investigació. Desenvolupament Neurofisiologia de noves tècniques  2. Història 2.3. Etapa formativa Frank A. Beach (1948): Hormones and Behavior Inici de la Endocrinologia Conductual 2. Història 2.4. Etapa moderna Diversificació d'interessos: Radio imuno assaig – Desenvolupament del RIA. – Interacció hormona-neurotransmissor en la conducta sexual de rates. – Efectes de les hormones sobre l'aprenentatge. – Conducta maternal. – Opiacis endògens, neuropèptids, etc... Apareixen revistes específiques. Societats científiques. 2. Història 2.5. Actualitat Sapolski ❖ Disciplina madura. ❖ Diversificació d'interessos. ❖ Publicacions especialitzades. ❖ Importància d’aspectes cognitius i neuroquímics.  AUTOAVALUACIÓ 1. Les hormones es secreten per _____________________________ glàndules endocrines i actuen sobre _________________________. òrgans diana (DIR NOM COMPLET) 2. La Psicoendocrinologia estudia la conducta a partir del paradigma ___________________. E-O-R 3. Si eliminem l'hormona, la conducta ____________________. desapareix (o es redueix) 4. Si reintroduïm una hormona després de llevar-la, la conducta ________________. reapareix 5. La història de la Psicoendocrinologia pot agrupar-se en les següents etapes: ___________________, primerenca _________________________, pre disciplinaria ________________________, formativa _______________, moderna/madura _________________. actualitat 6. L’inici de la etapa predisciplinària va començar amb _____________________________________. l'experiment de berthol Capons: Més menut i menys agressiu/interés femelles 7. En l’experiment de Berthold, què ocorria si li llevàvem els testicles a un ocell xicotet? el llibre hormones & behaviour 8. L’inici de l’endocrinologia conductual va començar amb _______________________________________. Índex 1. Conceptes 2. Història: orígens històrics de l‘endocrinologia conductual 3. Tècniques 4. Organització general del sistema endocrí 3. Tècniques 3.1. Mètodes quirúrgics Extirpació i reposició: 4 fases – Extirpació de la glàndula. – Observació dels efectes. – Restitució de l'hormona. Implantació de glàndula o administració d'hormona. – Observació d'efectes: restitució de la conducta.  3. Tècniques 3.2. Malalties i fàrmacs Comunament, mitjançant: 1. Observació d'individus amb glàndules endocrines disfuncionals. 2. Administració de fàrmacs (substàncies agonistes o antagonistes). inhibeix hormones Estimulen o inhibeixen la funció de la glàndula. Activen directament els receptors. ◦ Altres: substitució hormonal → té com a funció revertir els efectes negatius degut a la pèrdua de l’hormona (ex. estrògens a la menopausa per a la prevenció de fractures dels ossos).  3. Tècniques 3.3. Estudis histològics-citològics teixit cèlula Els estudis histològics permeten: – Localitzar anatòmicament. – Determinar la grandària de l'òrgan. – Explorar la vascularització i innervació. Immunocitoquímica – Observació microscòpica del teixit endocrí. – Permet localitzar una hormona o receptor, identificant a les cèl·lules productores de les hormones. – Utilitza anticossos de les hormones, marcats amb una tinció. s'uneix a l'antigen (que pot ser H). L'anticos el busca 3. Tècniques 3.4. Immunoassaig: bioassaig conductual Identificació dels processos químics involucrats en l’acció d’una hormona, mitjançant el mesurament de l’efecte hormonal sobre el animal viu. Exemples: – Efectes dels estrògens en les postures d’aparellament dels cobais femelles. – Test de la granota. Injectar orina --> ous https://www.eldebate.com/historia/20221130/prueba-rana_76283.html 3. Tècniques 3.4. Immunoassaig: RIA Més precisió. Basat en la unió competitiva d’una hormona natural i la Premi Nobel 1977 per a Rosalyn Yalow marcada per unir-se al seu anticòs. 10 u de radiació inicial en l'hormona marcada Passos: Posem anticosos. Posem hormona marcada suficient per saturar els anticosos, per a que estiguen complets. Cal dif entre red 1. Obtenció de l’anticòs. que hem posat i la que queda. Per saber quanta hormona natural hi ha Conc. 2. Establiment d’una corba estàndard. 3. L’hormona marcada i no marcada competeixen per unir-se a Radioactiv. l’anticòs. 4. Es realitza el conteu de radioactivitat i comparació amb la corba estàndard. Nelson, R.J. & Kriegsfeld, L.L. (2017: An Introduction to Behavioral Endocrinology, Fifth Edition. 3. Tècniques 3.4. Immunoassaig: RIA Les proves d’embaràs utilitzen una forma de enzimoimmunoassaig (EIA) 10 marcada Molta hormona marcada 8 marcada després 2 naturals aleshores Anticòs Poca natural H. marcada (I125) Molta hormona natural H. natural Poca marcada 3. Tècniques Mesurar cortisol No utilitza radiació però no és tan 3.4. Immunoassaig: ELISA sensible en quantitats menudes Més utilitzades (equips i mitjans més assequibles). Enzim reacciona amb hormona i canvia el color. Canvia més si hi ha més hormona Necessari anticòs molt específic. Problemes de sensibilitat (hormona en baixes quantitats). 1 2 3 4 https://www.youtube.com/watch?v=GE8JlP0PBEM (15’) 3. Tècniques Estudi d'efectes de tract amb farmacs Estimulem una part del cervell i observem quina hormona apareix 3.5. Estudis electrofisiològics Basats en els canvis elèctrics que es produeixen durant i immediatament després de l'exposició d'una hormona. L’estimulació elèctrica de neurones o centres nerviosos específics permet analitzar els efectes de tractaments endocrins en el SNC o els seus efectes sobre l'alliberament hormonal. 3. Tècniques 3.6. Manipulació genètica: KNOCK-OUT tipus de manip més comú (codifica per reaccionar a una hormona de manera determinada --> la leptina no funciona) Índex 1. Conceptes 2. Història: orígens històrics de l‘endocrinologia conductual 3. Tècniques 4. Organització general del sistema endocrí 4. Organització del sistema endocrí Glàndules endoc MISSATGERS QUÍMICS torrent sanguini ÒRGANS DIANA si hi ha receptors ACTIVACIÓ GENS 4. Organització del sistema endocrí SNC SISTEMA ENDOCRÍ (SE) S imunologic Segon sistema de control. Funcions: – Mantindre l'equilibri intern de l'organisme i la seua adaptació al medi. – Despertar processos organitzadors. Determinen el desenv sexual Cèl·lula no diana Cèl·lula diana – Regular el metabolisme. – Reproducció. Cèl·lula secretora – Comportament.  4. Organització del sistema endocrí SISTEMA ENDOCRÍ (SE) Aumenta taxa però no 1. Les glàndules són de secreció interna, sense conductes. apareix 2. Les glàndules estan altament vascularitzades (hi arriba molta sang). 3. Les hormones són secretades al corrent sanguini. 4. Les hormones poden arribar (per mitjà de la sang) a totes les cèl·lules i interactuar amb aquestes (en presència dels receptors adequats). 5. Els receptors d'hormones són llocs d’unió específics que interactuen amb una hormona (o classe d'hormones) concreta. Glàndules endocrines Hipófisi adeno neuro Saber acrònim i nom de l'hormona Pot preguntar coses sobre les pràctiques en l'exàmen Nelson, R.J. & Kriegsfeld, L.L. (2017: An Introduction to Behavioral Endocrinology, Fifth Edition.  4. Organització del sistema endocrí 4.1. Sist. nerviós (SN) vs. Sist. endocrí (SE) Primera reacció: quan et persegueixen Comunicació hormonal Transmissió neuronal Lenta (ex. digestió) Ràpida (ms.) Procés gradual (ex. reproducció, desenvolupament…) Procés tot-res (ex. percepció) Missatgers: hormones Missatgers: neurotransmissors Recorregut llarg fins a l’òrgan diana (fins 1m.) Recorregut curt (30 nanòmetres) Menor control voluntari Major control voluntari intentem relaxar-nos 4. Organització del sistema endocrí 4.1. Sist. nerviós (SN) vs. Sist. endocrí (SE)  SENSE MÉS Sistemes de comunicació química DIf tipus de comunicació L'important Hormona regula el mateix tipus de cel que la secreta Feromones (mateixa) Alomones (altra espècie)  1R nivell de respposta 4. Organització del sistema endocrí 4.2. Sistema hipotàlem-hipofisiari ❑ Hipotàlem: compost de nuclis amb diferents funcions i relacions anatòmiques. Funcions: Regula: – Motivació i emoció – Sist. nerviós autònom Procesos involuntaris -Simp (actiu) – Temperatura corporal – Sist. endocrí -Parasimp – Cicles somni – vigília Les hormones hipotalàmiques (factors alliberadors i inhibidors) són senyals necessàries perquè s'allibere una hormona hipofisària que potser serà el senyal necessari perquè s’allibere una hormona perifèrica. Regulen l'alliberament d'hormones en base a senyal de retroal. Quan falla --> Malalties com hipertir. Es regulen entre elles mitjançant retroalimentació negativa.  Proc. primitius i de superviv. 4. Organització del sistema endocrí 4.2. Sistema hipotàlem-hipofisiari ❑ Hipòfisi (o glàndula pituïtària) Localització: – Sota l’hipotàlem. – Sobre la “Silla Turca”. Funció: – Desenvolupament i funcionament de les glàndules perifèriques. Estructura: –anterior Adenohipòfisi: missatgers químics. majoria d'hormones IMPORTANT – Neurohipòfisi: impulsos nerviosos. oxcitocina i vasopresina posterior ------------------------------ No per fact allib o inhib Neurohipòfisi Zones diferents anatòmica i embriològicament Adenohipòfisi 4. Organització del sistema endocrí 4.2. Sistema hipotàlem-hipofisiari A TRAVÉS D'AQUESTES L’hipotàlem té dos tipus de cèl·lules: Cèl·lules neurosecretores L'HIPOT. AVISA LA HIPOF. – Parvocel·lulars. – Magnocel·lulars. PARVOCEL·LULARS MAGNOCEL·LULARS N. Supraòptic N. Supraòptic N. Paraventricular N. Paraventricular Adenohipòfisi N. Ventromedial N. Arcuato Neurohipòfisi À. preòptica i hipotàlem anterior Altres àrees Producció d'hormones Alliberament adenohipofisàries d'oxitocina i vasopressina 4. Organització del sistema endocrí 4.2. Sist. hipotàlem-hipofisiari Hipotàlem H Factors d’alliberament o inhib. H Hormona adenohipofisària Hipòfisi arriba senyal GONADOTROPINES Hormona Hormones ex: gonades Glàndula adenohipofisària neurohipofisàries perifèrica Testosterona H Hormona perifèrica Òrgan diana 4. Organització del sistema endocrí 4.3. Estructures endocrines i hormones Primer nivell IMPORTANT Saber Estructura endocrina Hormones Hipotàlem Factors hipotalàmics d’alliberament i factors inhibidors Hipòfisi Anterior GH, ACTH, TSH, LH, FSH (glàndula pituïtària) (adenohipòfisi) Prolactina, β-endorfines i MSH Posterior Oxitocina i ADH (vasopressina) (neurohipòfisi) exemple Glàndula pineal (epífisi) Melatonina no s'estudia la melatonina: la pineal es a part de la hipofisi  IMPORTANT 4. Organització del sistema endocrí 4.3. Estructures endocrines i hormones Segon nivell Glàndula endocrina Hormones Tiroides T3 i T4 Paratiroides H. Paratiroidea Timo Timosines possible ex: Glàndules Escorça Mineralcorticoides, andrògens --------------- i quina glàndula secreta androgens? ovaris, testicles i gland. suprarenal suprarenals Tema 5 glucocorticoides CATECOLAMINES Medul·la Adrenalina (A) i noradrenalina (NA) Gònades Testicles Andrògens Ambdos Ovaris Estrògens i progesterona T3 Pàncrees T2 Insulina i glucagó Paret intestinal H. Gastrointestinals Renyons Renina, eritropoïetina  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones Classificació segons l’estructura RH IH ❑ Hormones hipotalàmiques: factors hipotalàmics d’alliberament i factors inhibidors. - L’eminència mediana secreta pèptids petits (de 3 a 44 aa). - Un cas especial de neurotransmissors. Depenent del tipus pot actuar d'una manera F. d'alliberament de la... o una altra 6 hormones alliberadores 2 hormones inhibidores + Hipocretina (orexina) Tirotropina (TRH) GHIH = somatostatina Projectada des de l’hipotàlem al cervell H. del creixement (GHRH) GnIH i medul·la espinal (son, equilibri Gonadotropina (GnRH) + DA (= PIH i MIH) metabòlic... actua sobre SNS) Melanotropina (MRH) dopamina: hormona-neurotransmissor --> inhibeix prolactina i melanocids F. d'inhibició de la horm. del creix. Corticotropina (CRH)  Hipotàlem Hormona A 4. Organització del sistema endocrí Adenohipòfisi 4.4. Tipus d’hormones Hormona B Glàndula ❑ Hormones hipotalàmiques: factors hipotalàmics d’alliberament i endocrina factors inhibidors. Hormona C GHRH GHIH TRH PRF PIF GnRH CRF H MRF MIF Cèl·lula diana 5-HT DA Estimula Inhibeix GH TSH PRL FSH LH ACTH MSH Efecte indirecte H. Pancreàtiques i gastrointestinals Conducta sexual  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones Hipotàlem ❑ Hormones hipòfisi anterior Hormones tròfiques Va a una glàndula periférica SEMPRE Hormona A – Controlen l’alliberament d’altres hormones en el cos, Adenohipòfisi principalment en les glàndules endocrines. – Exemples: Estimula la secreció de les hormones de les Hormona B o Tirotrofina (TSH)→ Tiroides -->T3, T4 Glàndula o Gonadotrofines → Gònades endocrina - H. Luteïnitzant (LH) Tipus de gonad. Actuen sobre gonades estimul estrogens... - H. Folicleestimulant (FSH) Hormona C o Adrenocorticotrofa (ACTH) → Escorça suprarenal Cèl.lula diana Glandula perifèrica  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones ❑ Hormones hipòfisi anterior Hormones no tròfiques Va a un organ diana – Tenen efectes directes en els òrgans i teixits del cos, sense estar principalment involucrades en la regulació d'altres hormones. – Tenen efectes específics i varien àmpliament en funció del seu tipus. – Actuen de manera més immediata i específica sobre els teixits i òrgans, en lloc de participar en una cascada de regulació hormonal. – Exemples: hormona del creixement o somatotrofina (GH), prolactina (PRL), hormona estimulant dels melanòcits (MSH)… amamantar  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones hormona formatda per ❑ Hormones hipòfisi posterior (nonapèptids) Síntesi:s'ha format ahi – Cèl·lules hipotalàmiques magnocel·lulars – Nuclis supraòptic i paraventricular Hormones: – ADH (vasopressina o h. antidiürètica): o Retenció de líquids. o Hipertensiva durant perduda de sang. pq tracta de regular el cos o Inhibida per l'alcohol. efecte diuretic de l'alcohol – Oxitocina: o Contraccions uterines durant el part (inducció del part). o Reflex de succió. la mare al sentir la succió la segrega o S'allibera en resposta a estímuls ambientals en relacions amb confiança. gos mira als ulls  Viatja el senyal per la medula espinal fins l'hipotalem Òrgan diana de tiroides--> ossos, teixits... EX: Algun eix 4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones Classificació segons la bioquímica 1. Hormones peptídiques. 2. Hormones esteroidals. 3. Hormones derivades d’un aminoàcid. 4. Hormones derivades de lípids. les categ més important  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones Quasi totes 1. Hormones peptídiques H. Hipotalàmiques H. Hipofisiàries Síntesi: 2-50 amin H. Paratiroidea – Formades per cadenes de AA. H. Gastrointestinals H. Pancreàtiques – L'hormona és sintetitzada en una pre-pro-hormona. Ex.: pre-pro-insulina. Encefalines per a insulina – Grandària molt variable. Transport: – Hidrosolubles (lliurement per sang). No necessiten proteina per anar pel torrent – No travessen directament la membrana cel·lular. Necessiten receptors – Reconegudes per receptors de membrana. – Unió: mecanisme "clau-pany".  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones 1. Hormones peptídiques MODIFICA MATERIAL CEL·LULAR EXISTENT O LA SEUA ACTIVITAT Acció a nivell cel·lular: mecanisme de 2n missatger No crea res nou (per a això estan les esteroidals) Hormona-receptor activa a un enzim adenil- ciclasa. Transportador De ATP es que pot travesar la membrana Catalitza la síntesi de AMPc (2n missatger). Reaccions en el citoplasma: activació o inactivació de proteïnes cel·lulars. L'acció consisteix a modificar el metabolisme.  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones 2. Hormones esteroidals Síntesi: residus – Hormones de l'escorça suprarenal, sexuals i la vitamina D i els seus metabòlits. – Precursor comú: colesterol. H. Escorça Suprarenal – Producte intermediari: pregnenolona. H. Gonadals – La capacitat de l'organisme per a emmagatzemar-les és limitada. Transport: – Insolubles en aigua. liposolubles només estes – Circulen unides a proteïnes transportadores (depòsit de reserva). algunes sí poden circular soles – Una xicoteta part circula lliure (metabòlicament activa). 4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones 2. Hormones esteroidals SINTETITZA MATERIAL CEL·LULAR NOU Mecanisme d'acció cel·lular Molècules xicotetes: travessen la membrana per difusió. Receptors intracel·lulars. El complex hormona-receptor s'uneix a l’ADN. Transcripció d'un segment de l'ADN (ARNm). Citoplasma: síntesi d'una proteïna específica.  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones 3. Hormones derivades d’un aminoàcid – Característiques comunes a peptídiques i esteroides, origen diferent. – Són hidrosolubles, per tant es transporten lliurement per la sang. – Exemples: o Hormones derivades de la tirosina: hormones tiroidals (T3 i T4), catecolamines adrenals (A i NA). o Hormona derivada del triptòfan: Melatonina.  SI Les hormones derivades d'un lípid són liposolubles? Pq les hormones tiroidals són esteroides si pertanyen al grup de derivades d'un aminoàcid? 4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones 4. Hormones derivades de lípids – Són els eicosanoides: el seu precursor és l’àcid araquidònic. – No s’emmagatzemen en vesícules, es produeixen a demanda Davant un estímul concret Crea: –Ex. Prostaglandines: responsable de la febra. Hormones molt grans  4. Organització del sistema endocrí 4.4. Tipus d’hormones Hidrosolubles Liposolubles No esteroidals Hormones esteroidals L’hormona entra al torrent sanguini Es desplacen a través dels fosfolípids de la membrana cel·lular o amb proteínes Emmagatzemades en vesícules No s’emmagatzemen Producció implica alliberament Proteïnes o pèptids petits Produir = Alliberar Precursor comú: colesterol Hormones peptídiques, tiroidals Hormones esteroidals i.------------------- tiroidals, catecolamines adrenals i melatonina principalment derivades d'un lípid ACTH TSH PRL FSH LH GH MSH Òrgan diana en groc  EIX HIPOTÀLEM-HIPOFISO-GONADAL SNC Hipotàlem Factor d’alliberament gonadotropines (GnRH) Adenohipòfisi LH Gònades FSH Ovaris Testicles ambdos secreten de tot Estrògens Andrògens Progestàgens (testosterona) EIX HIPOTÀLEM-HIPOFISO-ADRENAL Hipotàlem CRH Adenohipòfisi ACTH Escorça suprarenal Glucocorticoids (cortisol)  CÒRTEX GLÀNDULES SUPRARENAL I SUPRARENALS MEDUL·LA EIX HIPOTÀLEM-HIPOFISO-TIROIDAL Hipotàlem TRH Adenohipòfisi TSH Tiroides T3 T4  ALTRES Hipotàlem Neurohipòfisi Oxitocina Vasopressina  4. Organització del sistema endocrí 4.5. Patrons de secreció Variable en resposta a estímuls endògens i exògens. Mecanismes de regulació endògens: – El control de l'eix hipotàlem-hipofiso-glandular. – La retroalimentació (o feedback). pot anar al HPF o HTP Alliberament pulsatiu o episòdic. – La secreció pulsativa és un ritme biològic. Moltes secrecions al o Ultradiaris: GnRH, LH, T, GH i corticosterona. llarg del dia o Circadiaris: cortisol. cicle de secreció de 24h o Infradiaris: els cicles estrals. més d'un dia; estrogens cada 28 dies o Circanuals: migració, hibernació i reproducció. a l'any  PREG EX EN UN ALTRE EXÀMEN iMPORTANT LES PRÀCT  4. Organització del sistema endocrí 4.5. Patrons de secreció Regulació per receptors: 1. Regulació a l'alça o up-regulation: augment de receptors → Sensibilització 2. Regulació a la baixa o down-regulation: disminució de receptors → Dessensibilització 3. Efectes permissius: una hormona requereix de l’exposició prèvia o simultània d’altra hormona per a actuar sobre la cèl·lula diana. Ex. L’augment del nombre de estrògens provoca un augment del nombre de receptors de progesterona.  AUTOAVALUACIÓ 1. Nombra tres diferències entre el sistema endocrí i el nerviós. SE: Lent, per la sang, hormones. 2. Com s’anomenen les hormones que allibera l’hipotàlem? F. d'alliberament i d'inhibició 3. Les cèl·lules parvocel·lulars estimulen l’alliberació d’hormones en.... L'adenohipòfisi CRF/GnRH Aden: GH/ACTH 4. Numera dos hormones secretades per l’hipotàlem, dos per l’adenohipòfisi i dos per la neurohipòfisi. Neuro: Oxcit/Vasop 5. Quina és la funció de les hormones tròfiques? Quina diferència tenen amb les no tròfiques? Viatjar a Glàndules endocrines per a que segregen altres hormones. Les no tròfiques viatjen directament a l'òrgan diana 6. La TRH estimula la secreció de... TSH (Tirotropina) 7. Quin tipus d’hormones trobem en funció de la bioquímica? Peptídiques, esteroidals, derivats d'un aminoàcid i derivats d'un lípid 8. Quin tipus d’hormona modifica material cel·lular ja existent? I quin tipus genera material nou? Horm. peptíd. H. Esteroidals 9. Les hormones derivades de la tirosina són de tipus.... Derivados de un aminoácido: T3, T4, A i NA. 10. Quines hormones tenen com a precursor comú el colesterol? Les esteroidals  Completeu l’esquema SNC HIPOTÀLEM GnRH Adenohipòfisi GH  Completeu l’esquema HIPOTÀLEM SNC PRH Adenohipòfisi PRL -------------------