Tema 1 Els Drets Socials PDF

Tema 1 Els drets socials DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024  Què és un dret? Concepte de dret Per determinar què és un dret, hem de distingir entre...

Tema 1 Els drets socials DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024  Què és un dret? Concepte de dret Per determinar què és un dret, hem de distingir entre el Dret objectiu i el Dret subjectiu DRET OBJECTIU DRET SUBJECTIU Conjunt de normes positives pertanyents a Conjunt divers de situacions que pot ocupar un sistema jurídic en el seu conjunt o a un subjecte o subjectes en un entorn determinat sector d’aquest normatiu. Per exemple: l’ordenament jurídic espanyol, Dret administratiu, Dret mercantil, Dret penal...  DRET SUBJECTIU Hohfeld classifica les modalitats de dret subjectius: Tenir drets subjectius equival a que un subjecte té la capacitat d’exigir o reclamar a altre o Pretensió: un subjecte pot EXIGIR una altres la satisfacció d’una expectativa de actuació jurídica. comportament, bé sigui actiu o omissiu. (ex. Dret a la intimitat personal i familiar art. 18.1 CE o educació art. 27 CE) El subjecte o subjectes es troben en una situació o posició concreta en relació al Dret Llibertat: un subjecte pot ACTUAR de objectiu. manera determinada, lliure per fer o no fer un acte. Hohfeld va distingir les següents (ex. Dret a portar barret) modalitats de dret subjectiu: a) la pretensió (claim) Competència o potestat: un subjecte pot MODIFICAR relacions jurídiques b) la llibertat (ex. art. 33 CE dret a fer un testament) c) la competència o potestat d) la immunitat Immunitat: un subjecte pot IMPEDIR que es modifiqui la seva relació En moltes ocasions, els drets socials jurídica adquiriran forma de pretensions (claims) (ex. immunitats parlamentàries (art. 71 CE) de realització d’una conducta activa.  Quan existeix realment un dret? (Añón et al.) La exigibilitat és el que teòricament permet parlar de dret subjectiu. En aquest sentit, el dret subjectiu s’identifica amb l’acció o facultat del seu titular d’acudir als Jutjats i Tribunals per a exigir el compliment d’una obligació. De tal manera, és necessari: a) Que existeixi una norma que reconegui el dret. b) Que existeixi alguna possibilitat de reclamar-lo davant un Jutjat o Tribunal. c) Ha d’existir algun sistema de garanties que asseguri la seva protecció. d) Que aquestes normes siguin eficaces i aplicades amb regularitat. Classificació dels drets CE Podem distingir entre: Drets humans LLEI Drets constitucionals Drets fonamentals REGLAMENT REGLAMENT Tot dret fonamental és a la vegada dret humà, però no tot dret humà és a la vegada fonamental.  Drets fonamentals En tant estiguin recollits expressament en els textos CE més importants de Dret positiu, les Constitucions, són els drets positivitzats i que, a més, estan dotats de garanties jurídiques (protecció jurisdiccional). Títol Primer Distinció formal entre drets fonamentals d'altres drets recollits a la Constitució. Capítol primer: Dels espanyols i estrangers Formalment, Capítol segon: Drets i llibertats en l’ordenament jurídic espanyol els trobem als: articles 15 a 29 CE Capítol tercer: Principis rectors de la política social i econòmica Capítol quart: Les garanties de les llibertats i Constitueixen la cúspide de la piràmide jurídica dels els drets fonamentals ordenaments actuals, perquè estan dotats de “juridicitat” manifesta o “justiciabilitat”: exigibilitat Capítol cinquè: La suspensió del drets i jurídica; i fonamenten la resta de normes. llibertats  Més dades sobre els drets fonamentals Per a part de la doctrina: Són els drets reconeguts als articles 14 a 38 CE, atès que gaudeixen de les garanties que es prediquen dels drets fonamentals: vinculació a tots els poders públics, eficàcia directa (derivades ambdues del valor de norma suprema de la Constitució), garantia del contingut essencial i tutela judicial (art. 53.1 CE). Pel Tribunal Constitucional: El TC parla de drets fonamentals en un doble sentit: -Sentit restrictiu: quan la posa en relació amb la reserva de llei orgànica (art. 81 CE) i el recurs d’empara (art. 53.2 CE). -Sentit ampli: quan TC utilitza l’expressió drets fonamentals sense connexió amb la reserva de llei orgànica i recurs d’empara.  Drets socials A banda del reconeixement dels tradicionals drets de llibertat i polítics... (Per exemple) VIDA LLIBERTAT IDEOLÒGICA INTIMITAT I INVIOLA- RESIDÈNCIA I INTEGRITAT FÍSICA I MORAL I RELIGIOSA BILITAT DEL DOMICILI CIRCULACIÓ... es reconeixen als OOJJ drets vitals amb rang constitucional, els anomenats DRETS SOCIALS. (Añón et al.) Són els anomenats drets de segona generació, sorgits en l’Estat social i que constitueixen l’ampliació de l’esfera pública dels drets lligada a la protecció de noves classes de subjectes i a l’assumpció per part de les institucions d’una sèrie de funcions relatives al benestar material que, en l’ordre liberal, estaven excloses de l’acció estatal. No sempre es troben positivats (expressament formulats) en les declaracions de drets de les Constitucions, i la seva positivació sol ser dispersa i fragmentària. A més a més, normalment apareixen com directrius de craàcter programàtic i no com a veritables drets subjectius exigibles. Caracterització dels drets socials Segona generació de drets Estat Social de Dret (entreguerres) Fonament/Valor: Igualtat Estat del Benestar (Intervencionista i Benefactor) ha de fer accions, programes i estratègies (intervé en l’economia i en la societat). Funció promocional i distributiva del Dret Vinculats a les condicions socio-econòmiques de l’Estat que els ha de facilitar. Drets prestacionals Alguns exemples Dret a disposar d’un habitatge adequat: protecció front el desallotjament forçat, accés a un habitatge assequible, habitable i culturalment adequat,...; Drets culturals que inclouen el dret de les minories; Dret a l’educació: educació primària gratuïta i obligatòria i educació progressivament disponible, accessible i adaptable,...; Dret a l’alimentació: no passar gana, i accés permanent a menjar nutritiu suficient o als mitjans per obtenir-lo,...; Dret a la salut: a gaudir del nivell més alt possible de salut física i mental, i a serveis de salut disponibles i accessibles,...; Dret a l’aigua i al sanejament: aigua suficient i disposar d’instal·lacions higièniques segures i accessibles,...; Dret al treball i els drets laborals: escollir lliurement el treball i gaudir d’unes condicions laborals justes, protecció front el treball forçós, dret de sindicació...  1. Els drets socials com a drets prestacionals Els drets socials són més aviat expectatives que, per la seva realització, necessiten d’una acció de fer,és a dir, una acció positiva per part de l’Estat. Activitat prestacional que pressuposa l’existència d’una organització institucional, partides pressupostàries, etc. S’ha de relativitzar aquesta característica: -- hi ha drets socials que no poden classificar-se com a prestacionals (ex. dret de vaga) -- I alguns drets socials que generen prestacions també generen obligacions negatives o d’abstenció (ex. no perjudicar la salut, no empitjorar l’educació, etc.). Es pot afirmar que tots els drets fonamentals són prestacionals en algun sentit (requereixen alguna forma d’intervenció o acció institucional)  2. Els subjectes dels drets socials Tenen una titularitat específica (no abstracta i universal): treballador, pensionista, joves, minusvàlids... Aquesta característica forma part del procés d’especificació dels drets humans. Comporta dues condicions: Redefinició de la “universalitat”: els drets socials no es poden concebre –en principi- com a drets universals, perquè satisfan necessitats bàsiques (que per la seva adequada protecció és necessari singularitzar). La universalitat: pressuposa que qualsevol subjecte en situació de necessitat ha de ser protegit pel Dret; es realitza a través de la igualtat material; imposa una relativització de la distinció entre subjecte abstracte i subjecte concret, ja que les necessitats de l’home concret comencen per les de l’home abstracte. La incorporació de la dimensió grupal a la teoria dels drets:elsdrets socials són drets col·lectius o dels grups.  3. Els drets socials com a drets d’igualtat La igualtat formal comprèn: La igualtat davant la llei: (equiparació de tracte en la legislació, la llei és general i abstracta; i equiparació en l’aplicació del dret o igualtat processal); i la no discriminació (igualtat de tracte formal). El principi d’igualtat material es connecta amb el desenvolupament de l’Estat Social: Comporta la prescripció d’equiparació i equilibri de béns i situacions econòmiques i socials. Mandat genèric de que els subjectes siguin fets tan iguals com sigui possible en les seves condicions de vida. Les desigualtats socioeconòmiques s’han de remoure o compensar per tal que la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives (art. 9.2 Constitució Espanyola). Hi ha una connexió entre igualtat formal i igualtat material, no són incompatibles: mesures de diferenciació per a la igualtat (accions afirmatives, o discriminació inversa), en les quals un determinat tret personal es considera rellevant per atorgar una prestació o un benefici material de manera diferenciada.  4. Major pes de la dimensió objectiva vs. la dimensió subjectiva En els preceptes constitucionals que estableixen els drets socials predomina la dimensió objectiva (no tant la consideració de drets subjectius), el seu caràcter de normes o principis objectius que vinculen a tots els poders públics en la producció, interpretació i aplicació del Dret. Això suposa: Que els drets socials poden limitar la llibertat de configuració del legislador (no es pot vulnerar el nucli fonamental del dret social) La inadmissibilitat de la total inacció dels poders públics en la implementació de programes socials (mandats de la Constitució) El deure de no regressivitat: no es poden suprimir o desatendre arbitràriament béns o serveis ja prestats.  El fonament dels drets socials RTAT IT AT S LLIBE CES S NE E S SIQ U BÀ LTAT IGUA Les necessitats bàsiques Els drets humans existeixen en tant hi ha necessitats bàsiques, que són una de les raons per reconéixer drets universals als éssers humans. És important destacar que no totes les necessitats són bones raons per fonamentar l’existència d’un dret. Algunes qüestions a tenir en compte Necessitats com a estats de carència Component sociocultural de les necessitats Necessitats i preferències necessitats instrumentals versus necessitats fonamentals Necessitats com a elements constitutius de la capacitat d’acció Necessitats, dany i privació  La igualtat La igualtat és un concepte normatiu, valoratiu i relacional, no és un concepte descriptiu. Naixem diferents i desiguals. La igualtat és, per tant, un concepte prescriptiu que ens diu: “hem de tractar igual". Diferència versus desigualtat Les diferències han de ser reconegudes, respectades i garantides. Les desigualtats han de ser reconegudes per ser eliminades. El Dret s’encarrega de classificar i justificar les desigualtats i les diferències i establir criteris (legítims) d’equiparació, diferenciació i discriminació.  Possibles respostes davant de la diferència El Dret pot arbitrar vàries solucions (diferents criteris) en relació amb la rellevància de les diferències. Models de configuració jurídica de la diferència: a) Indiferència jurídica de la diferència. b) Diferenciació jurídica de les diferències. c) Negació o homologació jurídica de les diferències. d) Igual valoració jurídica de totes les diferències. a) Indiferència jurídica de la diferència És l’estat de desregulació, Dret mínim o fins i tot inexistent. Prototip jurídic hobbesià (Hobbes) en el qual per no existir un Estat consolidat capaç d’exercir el monopoli de la força, la societat és una guerra de tots contra tots i per tant els drets estan confiats a la llei del més fort. Això implica que les identitats minoritàries o dèbils seran engolides per les identitats més poderoses, sense que cap tipus de poder públic faci res al respecte per protegir les persones més vulnerables. b) Diferenciació jurídica de les diferències Les diferències són reconegudes de fet i de dret, però de forma desigual. Les diferències es tenen en compte per crear categories de ciutadans no només diferenciades sinó jerarquitzades, de manera que uns ciutadans són dotats de drets i els altres en són exclosos en virtut d’aquelles diferències de fet. Alguns éssers humans sí son considerats iguals i uns altres són exclosos per ser diferents. Les diferències naturals existeixen i es consagren en una desigualtat jurídica generadora de privilegis i discriminació de la diferència (per exemple: societat de castes, primeres formes de l’Estat lliberal, Apartheid, etc). c) Negació o homologació jurídica de les diferències No reconeix les diferències ni de fet ni de dret. L'Estat és cec davant la diferència, abanderant una pretesa falsa neutralitat que no fa altra cosa que promoure l’anul·lació de les diferències i la homogeneïtzació de la societat. El dret és creat en virtut d’un subjecte prototípic a partir del qual es crea una ficció d’igualtat que omet qualsevol atenció a la diferència identitària. Es crea una identitat normal i normativa i no es posa en qüestió la parcialitat del subjecte universalitzat. La ignorància de les diferències es converteix en una discriminació indirecta, ja que es desvaloritzen les identitats que són diferents a les de l’individu universalitzat, al subjecte ideal al qual se li han atorgat drets. Exemples: règims socialistes y alguns ordenaments lliberals. d) Igual valoració jurídica de totes les diferències És el model més evolucionat. Es reconeixen les diferències de fet. A diferència del model B, ni privilegia ni discrimina cap diferència, sinó que els atribueix a totes el mateix valor i respecte. Es basa en el principi normatiu d’igualtat en els drets fonamentals.  Com entendre la igualtat? Des d’una triple vessant: Igualtat formal Igualtat material Igualtat en drets  Igualtat formal La igualtat formal s’identifica amb la igualtat davant la llei, que suposa la garantia de l’equiparació de tracte en la legislació i aplicació del Dret. Apareix en l’Estat Lliberal de Dret. És una dimensió del valor de la seguretat jurídica i es desplega en tres aspectes: I. igualtat com a generalització II. igualtat processal III. igualtat de tracte formal  Igualtat formal: igualtat com a generalització Les normes van dirigides a tothom, la persona en abstracte. La llei és l’instrument de la igualtat: la llei és igual perquè és general; i per això no es tenen en compte ni les situacions ni les circumstàncies socials.  Igualtat formal: igualtat processal o de procediment Implica que s’ha instaurar un mateix procediment per impartir la justícia a tots els ciutadans, no hi ha processos ni tribunal especials per garantir la imparcialitat. Significa també igualtat en l’aplicació de la llei, el que implica que un òrgan judicial o administratiu no pot modificar arbitràriament el sentit de les seves decisions en casos substancialment iguals. Si s’aparta del precedent ha d’oferir una fonamentació suficient i raonable. A la Constitució Espanyola aquesta dimensió de la igualtat es desplega a través de l’article 24, 26 i 25 CE.  Igualtat formal: igualtat de tracte formal Aquesta dimensió de la igualtat consta de dos vessants: a. La igualtat de tracte formal com a equiparació que es correspon amb el principi de no discriminació o d’igualtat de tracte als iguals amb independència de trets com (raça, sexe, religió, etc.). b. Igualtat de tracte formal com a diferenciació implica una regulació diferent de casos similars prenent en consideració un tret rellevant amb la finalitat d’aconseguir la igualtat davant la llei (es connecta amb la igualtat material) o un objectiu constitucional. (Article 31 y 13 CE)  Igualtat material També coneguda com a tracte substancial. Connectada amb la idea de justícia material, és a dir amb l’objectiu què la persona pugui desenvolupar-se plenament i participar en l’organització econòmica, social i política d’un país. S’identifica amb la idea d’equiparació i equilibri de béns i situacions econòmiques i socials. Comporta dues dimensions: I) Dimensió equiparadora, en el sentit que aspira al respecte i protecció de les necessitats bàsiques del individus. II) Dimensió diferenciadora, implica la realització d’actuacions per aconseguir el respecte de les necessitats bàsiques dels individus. Tipus d’actuacions: fer desaparèixer un privilegi; creació d’un dret subjectiu a alguns col·lectius.  Igualtat en drets La igualtat en drets es correspon amb el gaudi dels drets fonamentals constitucionalment garantits. Podríem dir que la igualtat en drets és el fi a que tendeixen les altres dimensions de la igualtat.  Igualtat i discriminació L’equiparació en drets comporta la no discriminació i la protecció dels drets bàsics de les persones. Com s’ha exposat, la igualtat implica l’establiment d’un criteri d’equiparació i abstracció de les diferències irrellevants per a l’equiparació normativa. A partir d’aquí es poden establir els actes discriminatoris. A) Discriminació directa: es té en compte una condició (estranger, dona,…) per a la realització d’un tracte diferencial desfavorable (ex. Acomiadament de dones embarassades). B) Discriminació indirecta comporta un tracte desfavorable fonamentat en una característica o element no directament vinculada a una determinada condició (ser dona, ser negre, etc.), però que a la pràctica constitueix un tracte discriminatori. La llibertat La llibertat és un valor superior del nostre ordenament jurídic i suposa un pressupòsit per l’existència dels drets. Classificacions i dimensions de la llibertat Llibertat negativa Llibertat positiva Llibertat real o material  Llibertat negativa Facultat de fer o no fer determinades accions sense ser obstaculitzat pels demès. És la llibertat com a NO INTERFERÈNCIA. Estat Lliberal de Dret: l’Estat no és el titular de la llibertat, és el subjecte obligat per la mateixa. La obligació dels no titulars de la llibertat, entre els que es troba l’Estat, consisteix en no fer, en no intervenir en determinades esferes. L’Estat compleix aquí una doble funció: - Garantista (respecte als titulars de les llibertats);i, - Repressiva (respecte a aquells que pretenguin impedir l’exercici d’aquesta llibertat)  Llibertat positiva Al·ludeix a la possibilitat de participar en la designació i en l’eventual control dels governants i en l’elaboració de les lleis. Parteix de l’exercici de l’autonomia personal. Aquesta llibertat fa referència a una concepció democràtica de la noció, en la mesura en què incideix en la idea de participació més que en la d’abstenció, a diferència de la llibertat negativa.  Llibertat real o material Una persona és lliure si té capacitat real per a actuar de determinada forma. Pressuposa una exigència de que l’Estat posi els mitjans que permetin dotar de contingut a les altres llibertats (ex. assegurar l’educació). Es tracta de la llibertat de fer o no fer alguna cosa, i així tenir la POSSIBILITAT D’ESCOLLIR. És una conjunció de les dos llibertats anteriors.  Fi de la presentació Moltes gràcies per la vostra atenció! s a m b Àni m st udi! l'e DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024