Tema 1. Conceptes Generals PDF

TEMA 1. CONCEPTES GENERALS Les malalties infeccioses són les causades per microorganismes i altres agents patògents i es caracteritza per ser transmissibles. Es basa en la relació entre un hoste i l’agent causant. Encara que no tots els agents causants són microorganismes (poden ser bacteris, virus,...

TEMA 1. CONCEPTES GENERALS Les malalties infeccioses són les causades per microorganismes i altres agents patògents i es caracteritza per ser transmissibles. Es basa en la relació entre un hoste i l’agent causant. Encara que no tots els agents causants són microorganismes (poden ser bacteris, virus, fongs, protozous, helmints, artròpodes i altres agents; com els prions). Una malaltia infecciosa i una malaltia no infecciosa es diferencien en que un agent extern es pot transmetre o no. Que engloba la microbiologia clínica? Etiologia → agents causals, característiques dels microorganismes. Patogènia → relació entre l’hoste i l’agent causal, les vies d’accés, els factors de virulència i l’interacció amb la cèl·lula de l’hoste, la capacitat de produir malaltia, els mecanismes de defensa i els factors de predisposició. Simptomatologia clínica → els signes i manifestacions de la infecció en l’hoste. Diagnòstics de laboratori → tècniques utilitzades i inclou la sensibilitat antimicrobiana. Epidemiologia → engloba la relació del patogen i la població, el conjunt de possibles hostes. Salut pública i prevenció → el coneixement de l’agent causal i la relació, es pot evitar la producció de les malalties, amb mesures de salut pública (evitar el contacte i amb vacunes, que són mesures de prevenció individual). Tractament → coneixement de l’agent per administrar antibiòtics, antimicrobians, antibiòtics. INFECCIÓ VS MALALTIA Una malaltia infecciosa és la interrelació complexa entre l’hoste i el patogen (conflicte particular entre les defenses de l’hoste i la capacitat de multiplicació de l’agent causal o paràsit). Microbi potencialment patogen + hoste = no malaltia/malaltia. Una infecció és el contacte amb un microorganisme potencialment patogen, que ha interactuen amb el nostre sistema immunitari. Aquest és capaç d’aturar-ho, hi ha una resposta immune detectable però no hi ha simptomatologia. Una malaltia presenta les manifestacions clíniques, cosa que és la simptomatologia. Patogen + inòcul + hoste → són els factors determinants per a que el procés infecciós doni lloc a la malaltia. EL MODEL ICEBERG La majoria d'organismes que es troben en contacte amb microorganismes potencialment patògens, no arriben a patir infecció, mentre que d’altres si s’infecten i pateixen la malaltia. Només una petita fracció presenta simptomatologia, i d’aquests, només per a un petit percentatge li resulta mortal. No tots els hostes presenten la mateixa simptomatologia, un mateix patogen pot provocar des de infecció asimptomàtica a malaltia amb diferent patologia i severitat. Exemple de l’hepatitis B. ○ 75% Asimptomàtic.  ○ 25% Hepatitis aguda (febre, malestar general, astènia, ictericia, que és l’augment de la bilirrubina circulant que provoca un color groguenc a la pell). 1% hepatitis fulminant. 90% es cura. 9% hepatitis crònica, que resideix al fetge. D’aquests, el 50% elimina el virus, poden ser portadors assimptomàtics, presentar cirrosi (atròfia de les cèl·lules hepàtiques) o càncer hepàtic. Els patògens es poden dividir entre patògens primaris i oportunistes. Els patògens primaris són els que poden causar malaltia en persones immunocompetents. Tenim diferents grups segons la seva virulència: Molt agressius → virus de la rabia (100% donen malaltia) i virus del xarampió (>90% donen malaltia). Menys agressius → virus de la rubèola (50% donen malaltia). Poc agressius → Mycobacterium leprae (5-10%). Mycobacterium tuberculosis (10%). Virus de la pòlio (0.1 - 1% en nens més greu). Els patògens oportunistes no provoquen malaltia en persones sanes, només hi ha malaltia si hi ha alguna alteració de les condicions normals (mucosa, pell, fluids, sistema immune…), solen ser poc virulents i normalment estem en contacte, i poden formar part de l’ambient i/o de la microbiota. LA MICROBIOTA 2015 es fa nova estimació, tenim 1.3 vegades més cèl·lules de microorganismes que cèl·lules eucariotes. Trobem a la pell, a la zona del sistema respiratori superior i l’inferior, en la zona del tracte urogenital (sobretot les dones). El 95% dels microorganismes es troben al tracte digestiu, sobretot a la zona intestinal. La microbiota consisteix en bacteris, arqueus, fongs, protozous i virus. Donen protecció enfront de patògens, i poden causar malalties si s’alteren els mecanismes de defensa. Conceptes i definicions La microbiota és el conjunt de microorganismes que habiten en un hàbitat amb altres poblacions d’espècies estables (autòctones) i d’altres variables (alòctones). El microbioma inclou els microorganismes, els seus genomes y les condicions ambientals presents en un hàbitat. El metagenoma inclou el conjunt de genomes i gens dels membres d’una microbiota. El metaboloma són tots els fluxos i continguts dels metabòlits. El metatranscriptoma s’encarrega de l’expressió i la regulació dels gens d’una microbiota. El metaproteoma és el conjunt de proteïnes que reflexen l’activitat d’una microbiota. L’hologenoma és el genoma del hoste i el metagenoma, que constitueixen un ecosistema. Reflexa la importància dels microorganismes per la biologia dels organismes hostes.  La disbiosi és el desequilibri de les poblacions i/o funcions de la microbiota. I també es relaciona amb els canvis de diversitat. Dades importants sobre els estudis de la microbiota 1990 → es comença el projecte del genoma humà. 2008 → es comença el projecte dels 1000 genomes, el projecte del microbioma humà, la metagenòmica del tracte intestinal humà i el consorci del microbioma humà. 2012 → es comença el projecte dels 100.000 genomes a UK. 2014 → es comença el projecte integratiu del microbioma humà. LA MICROBIOTA En humans sans hi ha gran diversitat de la microbiota, aquesta és molt diferent entre cada humà, podem fer distincions entre espècies i fins i tot entre soques. És important destacar el metabolisme dels microorganismes i com els metabòlits produits tenen efectes sobre l’hoste. També s’han de tenir en compte els diferents fenotips de l'hoste, com l’edat, el sexe, la zona… El conjunt de cèl·lules procariotes i eucariotes crea un organisme sa, hi ha un eix bidireccional entre la microbiota i el cervell. La connexió es dona a través del sistema nerviós (sistema autònom, entèric i central), del sistema immune i del sistema endocrí (els canvis hormonals afecten la microbiota i els metabòlits poden afectar el nostre sistema). La disbiosi a la microbiota es pot relacionar amb malalties infeccioses i no infeccioses. En un teixit sa tenim una microbiota constant, que manté el sistema immune en alerta. La disbiosi es pot relacionar amb malalties com la malaltia al fetge, el càncer, la diabetes, amb malalties respiratorios, amb desordres del sistema nerviós… Microbiota i les malalties no infeccioses S’estudia com els efectes de la disbiosi poden estar relacionades amb el desenvolupament inicialment o la degeneració que es produeix a la vellesa. Cap als 3 anys ja tenim la microbiota amb la que continuarem la vida, encara que durant l'adolescència hi ha canvis hormonals que poden afectar la microbiota, i amb l’edat també canvia. Es parla de la possible translocació de la microbiota a altres entorns. Dintre de l’ambient tumoral on hi ha cèl·lules tumorals i cèl·lules del sistema immune, també s’han trobat microorganismes, que poden haver viatjat dintre de cèl·lules del sistema immune que es pensa que poden tenir un efecte modulador de l’activitat metabòlica dintre de l’ambient tumoral. Això s’ha estudiat per la detecció dels LPS propis dels bacteris. Estudis sobre la microbiota Hi ha tota una recerca sobre la creació de fàrmacs que es basen en la microbiota. Això es basa en: Estudis sobre la microbiota en cohorts humans i en models animals. Creació de nous mètodes per cultivar els microorganismes catalogats com incultivables. Entendre els factors que afecten les estructures de les comunitats i les seves funcions.  Desenvolupament de biomarcadors basats en el microbioma per saber els riscos d’una malaltia i poder detectar-la. Desenvolupament d'estratègies de prevenció basades en el microbioma i estratègies d’intervenció (transplants fecals). Amb teràpia fàgica podem crear dianes per poder eliminar els microorganismes que no es beneficien, també podem utilitzar els missatgers produits durant el quorum sensing per tal de controlar les poblacions. Actualment es realitzen transplants fecal, s’aïllen femtes de persones sanes i en cas de necessitar-ho es realitza el transplant. S’ha estudiat la microbiota en el tracte respiratori malalt i el sa. Podem fer endotips, on agafem tots els microorganismes amb aquestes malalties i diferenciar-los per endotips i intervenir cada grup de microorganismes per eliminar o ajudar a la microbiota per tal de crear una microbiota sana en el tracte respiratori. Altres consideracions sobre la microbiota És important parlar sobre una salut global. Hi ha malalties amb un component social (alarma social) i malalties que són un problema mundial, per la seva transmissió. Moltes malalties venen directament dels animals o causades pel medi ambient.