Tema 1 PDF

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ A L’ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ 1 1.1 OBJECTE D’ESTUDI I PERSPECTIVA D’ANÀLISI 1 1.2 L’ARTICULACIÓ DELS SISTEMES MEDIÀTICS 4 1.2.1 TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES...

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ A L’ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ 1 1.1 OBJECTE D’ESTUDI I PERSPECTIVA D’ANÀLISI 1 1.2 L’ARTICULACIÓ DELS SISTEMES MEDIÀTICS 4 1.2.1 TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES 5 TEORIA AUTORITÀRIA 6 TEORIA COMUNISTA 7 TEORIA LIBERAL 8 TEORIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL 9 1.2.2 NOVES PROPOSTES 10 TEORIA DESENVOLUPISTA 10 TEORIA DEMOCRÀTICO-PARTICIPATIVA 11 1.2.3 PERSPECTIVA COMPARADA DELS SISTEMES MITJANS (HALLIN I MANCINI) 12 2. ACTORS 14 2.1 ACTORS PÚBLICS 14 2.1.1 REGULACIÓ 15 2.1.2 AUTORITATS REGULADORES INDEPENDENTS 0 2.1.3 MITJANS PÚBLICS 0 2.1.4 FINANÇAMENT DELS MITJANS PÚBLICS 0 IMPOSTOS ESPECÍFICS (CÀNON) 0 FONS PÚBLICS 0 PUBLICITAT 0 RECURSOS COMERCIALS 0 2.1.5 GOVERN DELS MITJANS PÚBLICS 0 2.1.6 IMPACTE ECONÒMIC DELS RECURSOS PÚBLICS 0 AJUTS A LA PREMSA 0 PUBLICITAT INSTITUCIONAL 0  1. INTRODUCCIÓ A L’ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ 1.1 OBJECTE D’ESTUDI I PERSPECTIVA D’ANÀLISI Hi ha diverses formes de comunicació segons la relació entre l’emissor i el receptor: ➔ Intrapersonal: Comunicació amb nosaltres mateixos, és un diàleg. L’emissor i el receptor són el mateix. La comunicació és interna i només per nosaltres. No és pública. (Agenda, pensar, bloc personal, notes de veu per a tu mateix…) ➔ Interpersonal: Comunicació amb altres persones (conversa de 2 o més persones) pot ser una comunicació directa. Tots dos agents són tant emissors com receptors. Cada cop està més mediatitzada i digitalitzada. (Diàleg, WhatsApp, cartes…) ➔ De masses o social (estructura de la comunicació): Té un paper comunicatiu (informar, entretenir, persuadir...). Els protagonistes són els mitjans de comunicació. És una comunicació que va dirigida a tota una comunitat de persones. (Televisió, ràdio o premsa) ➔ De grup: Diverses persones es comuniquen, en ser més individus la conversa és menys recíproca i més unidireccional. Existeix una jerarquia entre el que organitza aquesta comunicació i els que responen a la seva demanda. Els papers estan determinats (i estar més o menys establerts), té inici i final. Es pot donar a circumstàncies molt puntuals. Permanència llarga en el temps (grup familiar) Permanència curta en el temps (classe d’universitats) ➔ Organitzacional: En aquesta comunicació no es pot intercanviar el paper d’emissor i receptor. Té relació amb la necessitat de comunicació de les organitzacions. El protagonista és una organització (empresa pública o privada, colla castellera...). No té un paper comunicatiu. (Xerrades informatives). Pot tenir necessitats: Internes: comunicar a la gent de dins per funcionar bé Externes: per comunicar a la societat. COMUNICACIÓ DE MASSES La comunicació de masses és l’objecte d’estudi de l’anàlisi de l’estructura de la comunicació. Aquesta comunicació està caracteritzada per: Unidireccional Un únic sentit no hi ha retroalimentació. Qui comunica és l’emissor, ell llença el missatge i té el paper principal. Pública Té com a destinatari un públic general. Cada cop estàs més restringida. 1  Mediada A través d’un mitjà tecnològic (ràdio, televisió) Emissor institucionalitzat Especialitzat a produir i difondre missatges públics. Receptor massiu, Cal especificar on comença a ser massiu. L’homogeneïtat s’està heterogeni, anònim i evadint. Cada cop busquem un target més concret (cookies, publicitat dispers geogràficament pragmàtica...) Actualment: Bidireccionalitat i Emissor i receptor intercanvien els seus papers contínuament, més interactivitat interactiva Transmissió selectiva No és tan àmplia, ara se centra en els targets concrets, públic menys heterogeni. Avui en dia, el receptor cada vegada és més homogeni i no tan massiu perquè cada cop estem més segmentats. Exemple: canals de televisió. Autocomunicació de La seleccionem nosaltres. Una comunicació de moltes persones amb masses moltes persones amb molta interactivitat i de caràcter horitzontal A més, cada cop som menys anònims perquè anem deixant marca en funció del que fem i cerquem (cookies, anuncis en funció del que compres, etc.), i les empreses saben més del consumidor. ➔ Broadcasting: significa reproducció i emissió àmplia, normalment a tot un país, sense importar l’edat ni la cultura. ➔ Narrowcasting: quan comencen a aparèixer canals temàtics de televisió o ràdio temàtica. El públic és determinat i segmentat i no tan homogeni. ➔ Bitcasting: transmissió a la carta. Nosaltres triem de manera individual allò que ens interessa. Ha canviat el model de negoci, la tecnologia i la manera de produir. >> MANUEL CASTELLS SOBRE ELS “MEDIOS DE AUTO-COMUNICACIÓN DE MASAS” (https://youtu.be/FgqxVMMJ9-w?si=oVfDFfZ0pux6nDlN ) Hi ha hagut una concentració dels mitjans de comunicació cada vegada més gran (oligopolització): per tant, una creació de grups de poder mediàtics que hi ha establer una influència extrema en el sistema polític general. Són els qui tenen el poder polític, però els mitjans de comunicació és l’espai on s’exerceix aquest poder (a través del poder comunicatiu). Els tres poders són: legislatiu, judicial i executiu i és important que estiguin en equilibri. El poder comunicatiu (mitjans de comunicació) no és un quart, sinó que és l’espai on es divideixen els poders (ho podem comprar o no, depèn el nostre punt de vista i la nostra opinió). 2 La transformació tecnològica es passa de la comunicació de masses (vertical tradicional jeràrquica i unidireccional, sense comunicació) a l’autocomunicació de masses: comunicació de molts a molts de manera interactiva (purament comunicativa bidireccionalment). Els mitjans de comunicació importants utilitzen ideologies, són negocis (per intercanviar la influència pels favors pel que fa a la competència). No a tots els països els mitjans de comunicació es comporten igual (diversos contextos). >> MITJANS DE COMUNICACIÓ I INDÚSTRIES COMUNICATIVES I CULTURALS Quin paper compleixen com a indústria (cinema, publicitat, edició, música, videojocs). S’ha d’entendre l’estructura de la comunicació com a conjunt d’elements interrelacionats. Quins elements hi ha dins d’un sistema comunicatiu i quina relació tenen entre ells. Aquests elements són: 1. Identifica els elements d’un sistema comunicatiu i estudia les seves relacions. 2. Paren atenció a tots els actors (econòmics, polítics i socials) que afecten a la comunicació. Els actors, amb el seu comportament i estratègies, configuren els sistemes de mitjans i les indústries de la comunicació i la cultura. PERSPECTIVES D’ANÀLISI ➔ Descriptiva: com s’estructuren (com s’organitzen i funcionen) les indústries de la comunicació i la cultura. (com?) ➔ Analítica: marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es produeixen i es distribueixen els continguts de caràcter simbòlic (informatius, publicitaris propagandístics, culturals o d’entreteniment). (per què?) A banda de la regulació, és important els condicionaments econòmics i socials que configuren l’estructuració dels sistemes de mitjans de comunicació. ABORDATGE ➔ Disciplines: economia, dret, politologia, sociologia… ➔ Àmbits: espacials, sectorials (estudiar per sectors), empresarial (estudiar segons el comportament de certes empreses), polítics (polítiques de comunicació, lleis), reguladors… 3  EIXOS/ TEMES A DESENVOLUPAR Temes a desenvolupar des de l’estructura de la comunicació. Estructura del sistema de mitjans i les indústries culturals Principals actors polítics, econòmics i socials i tipus de participació dins del sistema de mitjans. Regulació legal Incidència del canvi tecnològic Convergència entre el sistema de mitjans i altres indústries de la informació i la comunicació (telecomunicacions) Economia dels mitjans i les indústries de la comunicació Comunicació i cultura internacional i global. CORRENTS DE PENSAMENTS ➔ Medis Econòmic Studies: European Media Management Association (EMMA) i la Internacional Media Management Academic Association (IMMAA). ➔ Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura: Unión Latina de Economía Política de la Información, la Comunicación y a Cultura (ULEPICC). 1.2 L’ARTICULACIÓ DELS SISTEMES MEDIÀTICS SISTEMES DE MITJANS El concepte comença a utilitzar-se després de la 2GM, quan els estats pensen com organitzar i regular els serveis de radiodifusió (d’abast estatal) que havien quedat malmesos durant aquest període. Mitjans de comunicació en la societat són canviants. Vehicle de les noves idees que plantejaven qüestions que trencaven amb governs autoritaris del moment, que portarien noves idees com ara el parlamentarisme. Aquest no es pot entendre si no s’entén el canvi en els inicis dels mitjans de comunicació. Van jugar un paper molt important en aquest conflicte bèl·lic. S’han de planificar accions de com regular els mitjans de comunicació i organitzar-los. Sistema de mitjans = Moment de reconstrucció dels mitjans de comunicació Ja no només s’espera que siguin vehicle de difusió d’ideologia, sinó que a través dels processos de comercialització, comença a pensar-se en la premsa com a una indústria comercial per a guanyar diners. Inicis d’una premsa comercial que també seria suport d'una publicitat de masses, per tant, canvia el paper de 4 pensar de la premsa. Aquí apareix la publicitat i la premsa sensacionalista. Ja no està lligada a valors de caràcter polític i ideològic, sinó que planteja un negoci el més rendible possible. Aquest concepte parla dels mitjans convencionals: impresos (premsa) i serveis de radiodifusió (ràdio i TV). En alguns casos també la cinematografia i altres indústries, com la publicitària. Estan vinculats a un determinat sistema polític i social. Concepte de caràcter estatal, es pensa des dels estats. Això no impedeix que quan parlem de sistema de mitjans hi ha certs contextos en què és possible parlar d’un sistema de mitjans que té característiques pròpies que sigui un context no estatal. (Ex. Catalunya). Una altra llengua, indústria determinada, potencia en els mitjans de comunicació locals. El sistema de mitjans varia segons el moment històric, es tracta d’una transformació continuada en funció dels canvis polítics, socials, tecnològic, jurídics, econòmic o culturals. 1.2.1 TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES Observa principis generals comuns en diferents sistemes de mitjans, per veure si trobem uns principis generals comuns o pautes de comportament similars. Si hi ha situacions comparables. Que podríem agrupar sobre unes mateixes lògiques de funcionament. Reflexió sobre la posició dels mitjans a la societat, especialment en relació amb el sistema polític. Sovint han tingut un caràcter normatiu: com s’espera que actuïn els mitjans (expectatives sobre el sistema de mitjans). Plantegen qüestions ideològiques, polítiques, de dret o ètiques. Teories normatives: ens expliquen com s’han de comportar els mitjans de comunicació en uns certs contextos polítics i socials determinats. Amb tot, els sistemes de mitjans no són necessàriament homogenis. Les teories ens marquen tendències, però si mirem dins d’un sistema de mitjans determinat podem trobar certes lògiques del funcionament que són diferents. Exemple: premsa adreçada a elits polítiques i una altra classe de populars. 5 Les teories se centren en: ➔ Estructura: com s’organitza el sistema mediàtic (independència amb relació al Govern, formes de control jurídic o administratiu...) ➔ Actuació: com els mitjans fan la seva tasca (convencions professionals, normes ètiques professionals, si hi ha una sèrie de pràctiques comunes, valors comuns...) FOUR THEORIES OF THE PRESS El primer intent d’analitzar la relació entre sistemes socials, polítics i mediàtics fou el de Siaber, Peterson i Schramm (Universitat d’Illiniois). Tesi La premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el Sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions. Per entendre-ho, la premsa reflecteix cm és el sistema polític, per això ells dient que és la variable depenent. Explicació: La premsa (mitjans de comunicació en general, tant premsa escrita, com ràdio, TV…) és el reflex de com és el sistema polític i social, per això consideren que és la variable dependent. Si el sistema polític és més democràtic, més participatiu o menys, la premsa serà d’una forma o d’una altra. Per tant, segons com sigui el sistema, seran els mitjans. TEORIA AUTORITÀRIA Context d’un sistema polític i mediàtic autoritari. El sistema mediàtic, per tant: ➔ No té independència del poder polític (alt nivell de control) ➔ S’orienta a garantir la seguretat de l’Estat Expectatives sobre la premsa Instruments de control Absència de crítica o suport al Govern i les ➔ Legislació institucions de l’Estat, o bé instrument del poder ➔ Control de producció i l’emissió repressiu. No s’espera que sigui un vehicle de ➔ Codis de conducta coercitius (acceptat) noves opinions, sinó que o bé s’utilitza per part del ➔ Impostos o sancions econòmiques poder com a instrument repressiu o bé tota aquella premsa que vol ser una mica independent, se la Vigències contemporànies: va limitar. 1. Estats amb règims autoritaris 2. Estats formalment democràtics (situacions d’excepció) 6 >> FORMES DE CONTROL Contingut Emissor Receptor 1. Censura 1. Limitacions al dret d’opinió Bloqueig d’aparells i sistemes de 2. Versió unica/ oficial dels (amenaça de sancions) recepció. fets 2. Gestió de les concessions: 3. Prohibició de la circulació ➔ Arbitrària d’informació exterior ➔ Amb directius clares, però que limiten la pluralitat dels emissors. >> PRINCIPIS BÀSICS (altres caracteristiques) ➔ Sistema comunicatiu altament controlat ➔ Els professionals no tenen independència ➔ No ha de promoure la discussió pública ➔ Subordinació a l’autoritat establerta (no ha de debilitar-la ni pertorbar l’ordre públic) ➔ Evitar ofendre a la majoria (valors morals o polítics) ➔ Atacs a l’autoritat es consideren ofenses criminals ➔ Es justifica el recurs a la censura TEORIA COMUNISTA Vigència Funcions dels mitjans ➔ Històrica: especialment influent durant la ➔ Agitació i mobilització social Guerra Freda als països de l’àrea comunista. ➔ Educació col·lectiva ➔ La transició política i econòmica dels 80 i ➔ Propaganda 90 tendeix a la transformació dels sistemes comunicatius. Es duen a terme per tal de mantenir els principis de ➔ Actual: Cuba, Xina, Corea del Nord i l’ideari comunista. Els mitjans són considerats Vietnam. Progressivament en transformació instruments de: ➔ Difusió de cultura i informació ➔ Desenvolupament social i econòmic >> CONTROL DEL SISTEMA MEDIÀTIC Essencial per mantenir el poder S'exerceix mitjançant No s’espera que els mitjans siguin vehicles d’expressió de la La propietat estatal dels mitjans pluralitat i de la confrontació d’idees, sinó que exposin un punt La presència de comissaris polítics dels mitjans 7 de vista única. Justificació: sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en classe única. >> CONTROL DE CONTINGUTS Versions úniques/ oficials Censura Autoregulació dels mitjans, autolimitacions Sancions contra els infractors Impossibilitat d’accedir a continguts forans >> RELACIÓ ENTRE LES TEORIES COMUNISTA- AUTORITÀRIA Coincidències Diferències Èmfasi en el suport a l’ordre social. ➔ Econòmica: propietat privada o no ➔ Funció dels mitjans (prohibició de continguts/ educació de les masses ➔ Tipus de control: arbitrari/ límits coneguts i autoimposats TEORIA LIBERAL >> VIGÈNCIA ➔ Origen: Aparició de la premsa lliure de control oficial (S. XVII) ➔ Context sociopolític: parlamentarisme (el poder resideix en el poble i s’ha d’exercir a través del raonament i diàleg. >> LLIBERTAT COM A VALOR FUNDAMENTAL 1. De l’individu: llibertat de pensament com a base del parlamentarisme. Opinió pública (XVIII): els individus poden decidir què és el millor per a la societat per mitjà de la raó. - Llibertat d’opinió (àmbit individual) - Llibertat d’expressió (àmbit públic) 2. De premsa: Llibertat d’empresa, propietat. Premsa lliure essencial per una societat lliure i racional - Independència del poder polític - Dependència de recursos de finançament (mitjans privats) >> PRINCIPIS BÀSICS (altres característiques) ➔ Llibertat amb límits (legislació) - Límits dels drets fonamentals: altres drets fonamentals 8  - Conflictes aribitrats pel poder judicial ➔ Funció social de la crítica política: vigilància de l’actuació pública ➔ Contrària a la censura d’opinions polítiques, exepte en cas d’amenaça contra la democràcia ➔ Àmplia vigència actual. Especialment en el cas de la premsa escrita: estructura liberalitzada, no subjecte a concessions TEORIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL Origen: Parteix del principi de llibertat, però supera contradiccions de la teoria liberal. El mercat per si sol, no ofereix a la societat de premsa. Vigència: especialment a Europa. >> LIMITACIONS DE LA TEORIA LIBERAL Dependència econòmica ➔ Influència dels interessos als anunciants a la línia editorial ➔ Cerca de la màxima audiència (interès del públic / no necessàriament interès públic) Restricció de la pluralitat (concentració) ➔ Visió de la propietat dels mitjans propera a la gestió d’un servei públic. Model de responsabilitat social: Considera que la propietat dels mitjans (encara que siguin privats) no només han de funcionar amb el valor de llibertat sinó també amb la seva responsabilitat social. Interès públic: continguts que tenen una transcendència a la nostra vida, però no aconsegueixen audiència tan elevada. Interès del públic: aconseguir les màximes audiències, sovint continguts banals. >> PRINCIPIS BÀSICS (altres característiques) ➔ Llibertat dels mitjans, però amb relació a la seva responsabilitat social ➔ Funció bàsica: garantir la pluralitat ➔ Autoregulació ➔ Es justifica la intervenció de l’estat - Econòmica - Mesures anticoncentració. Per evitar que el mercat quedi en mans de poques empreses. (Es posen uns límits per tal que les empreses més grans puguin comprar les seves competidores i apropiar-se 9  un sistema monopolístic. És a dir, que marquen que a un sector concret ha d’existir un mínim d’empreses). - Proteccions davant certs tipus de continguts (protecció dels menors) CRITIQUES A FOUR THEORIES OF THE PRESS 1. No s’analitzen les interaccions entre els mitjans i els sistemes socials (influència en les relacions socials i les instruccions polítiques) 2. Perspectiva etnocèntrica (marc ideològic occidental) 3. Limitada anàlisi empírica (EUA, UK, França, Alemanya i la URSS). Perspectiva normativa (interès en els fonaments o teories en què es basaven els sistemes per legitimar-se) 1.2.2 NOVES PROPOSTES Hi ha una escassa tradició en estudis comparatius. És a partir dels anys 70 que comença a haver-hi estudis que tractaven aquest tema. Es van reformular les teories de Siebert, Peterson i Schramm autoritari liberal (agrupant l’autoritària i comunista) i de mercat, marxista i en progrés (agrupant la lliberal i de responsabilitat social). Els nous models són el desenvolupista i el democràtic-participatiu. TEORIA DESENVOLUPISTA ➔ Societat en desenvolupament o recentment independents. ➔ Reconeix les dificultats per crear indústries mediàtiques semblants a les dels països més avançats (manca d’infraestructures, taxes d’analfabetisme altes, finançament, capacitació professional, audiències... ➔ Mitjans sotmesos a la dependència econòmica i cultural estrangera o a l’autoritarisme >> OBJECTIUS PRIORITARIS ➔ Desenvolupament nacional a tots els nivells (econòmic, social, polític i cultural). Instrument per al desenvolupament de la societat en l'àmbit integral. ➔ Suport a la democràcia ➔ Solidaritat amb altres països en vies de desenvolupament >> A PARTIR DELS OBJECTIUS ES JUSTIFICA ➔ La intervenció de les autoritats públiques (intervenció econòmica). Que els governs assignin recursos als mitjans, malgrat que siguin molt limitats (subvencions, creació de mitjans públics). 10  ➔ Llibertats dels mitjans supeditades als objectius de desenvolupament (prioritaris). Les responsabilitats socials dels mitjans per sobre dels seus drets o llibertats. >> ALTRES CARACTERÍSTIQUES Importància a partir processos de descolonització. Especialment rellevant a les dècades dels 70 i 80. Moments en què hi ha un seguit de països que tenen independència i es comencen a organitzar i tenir veu important a la seu internacional. Moviment dels països no-alineats→ ni amb el bloc comunista, ni amb el protagonitzat per la soviètica, ni tampoc el bloc capitalista, volien expressar que tenien necessitats pròpies, havien d’estar a la seu internacional defensant les seves necessitats (debat entorn d'un Nou Ordre Mundial de la Informació i la Comunicació). TEORIA DEMOCRÀTICO-PARTICIPATIVA ➔ Origen: anys 60 ➔ Èmfasi en nous mitjans alternatius ➔ Interès en el potencial dels nous mitjans interactius >> ES CRITICA 1. La societat de masses, ja que la considera alineant. La lògica de la màxima audiència va relacionada normalment al contingut vana'l. 2. El sistema polític de partits convencionals (preocupació per aprofundir en una democràcia més efectiva, superant la purament representativa) 3. Els sistemes comunicatius centrats en el mass media. La ciutadania ha de tenir l’oportunitat de comunicar-se. >> CRÍTICA ALS “MASS MEDIA” Dependència de monopolis o oligopolis Uniformització de continguts Centralització Desvinculació dels receptors Mecanització Model professionalista >> CRÍTICA A LA TEORIA LIBERAL Ha estat subvertida per les forces del capitalisme (restricció de continguts com a conseqüència de la lògica mercantilista, restricció d’emissors per processos de concentració). 11 >> CRÍTICA AL A TEORIA DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL Els mitjans de comunicació o bé serveixen a l’Estat burocràtic o els interessos de certes institucions. Considera que els mitjans públics no són influenciats per a política i no permeten la participació ciutadana. Les corporacions públiques no són suficients (pròpies del model de responsabilitat social) No permeten la veritable participació ciutadana Estan sotmeses als interessos de la classe política i dels professionals dels mitjans de comunicació, més que als interessos ciutadans. >> CARACTERÍSTIQUES DELS MITJANS (com han de ser) ➔ Diversificat ➔ No institucionalitzats ➔ Propers, preferentment formes de comunicació a petita escala (mitjans locals o de proximitat) ➔ Faciliten la participació i interacció horitzontal (entre emissors) i també entre emissors i receptors (importància dels nous mitjans per facilitar la interacció i les relacions socials en comunitats o grups d’interès) ➔ Compromesos amb la comunitat a què ens vinculen, que tinguin en compte les necessitats dels ciutadans (que els mateixos ciutadans hauran determinat) i que en funció d’això aportin una informació pertinent. No només són mitjans vinculats a una comunitat, sinó que a més poden ser gestionats per aquesta (mitjans comunitaris) 1.2.3 PERSPECTIVA COMPARADA DELS SISTEMES MITJANS (HALLIN I MANCINI) Comparing Media Sistems → Daniel Hallin (U. Califòrnia) i Paolo Mancini (U. Perugia) (2004) ➔ Premissa de partida similar a Siebert, Peterson i Schramm: Els mitjans informatius no es poden entendre sense comprendre com és l’Estat, el sistema de partits polítics, les relacions entre interessos econòmics i polítics o el desenvolupament de la societat civil. No podem entendre els mitjans sense entendre la societat on estan immersos. ➔ Diferències amb la teoria de Siebert, Peterson i Schramm: - Els mitjans no només reflecteixen l’estructura social política, també hi exerceixen influència. - Únicament se centren en les relacions entre sistemes de mitjans i sistemes polítics de 18 països d’Europa Occidental i Amèrica del Nord. - Sistemes amb similitud (desenvolupats, capitalistes i democràtics) 12 Realitzen una anàlisi comparativa sobre: La relació entre els sistemes de El periodisme i els mitjans Les polítiques i les legislacions mitjans de comunicació els informatius sobre mitjans de comunicació sistemes polítics Models de desenvolupament de sistemes mediàtics PLURALISTA POLARITZAT Sistemes polítics on hi ha força diversitat de Europa mediterrània: partits i la manera de relacionar-se entre ells és França, Grècia, Itàlia, una polarització (el que deriva en un difícil Portugal i Espanya acord) DEMOCRÀTIC El valor del pluralisme és molt important i s’ha Centre i nord Europa: CORPORATIU de protegir perquè sigui possible l’existència de Àustria, Alemanya, les diferents ideologies Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Noruega, Suècia LIBERAL Baixa intervenció estatal, llibertat de premsa Atlàntic Nord: Canadà, estats Units, UK i Irlanda 13  - Membres de l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i representats acadèmics i professionals. - Només assessorava el govern de com havia d’actuar - Elaboració d’una memòria anual que remet al Parlament sobre la publicitat institucional de la Generalitat i els ajuntaments que voluntàriament informen la Comissió. ➔ Llei 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional - Regulació que afecta a totes les administracions catalanes (també locals i supralocals, com les diputacions). - Tota publicitat institucional passa a ser regulada per aquesta llei. LLEIS DE TRANSPARÈNCIA Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El 2013 en l'àmbit estatal i el 2014 a Catalunya. Objectius Instruments Promoure la transparència a l’activitat Plans i memòries de comunicació i pública publicitat institucional anuals. Garantir el compliment d’obligacions de Portals de transparència publicitat Organismes de control independents Assegurar el dret d’accés a la informació (Consejo de Transparencia y Buen pública Gobierno) La llei catalana estableix desglossar l’import per mitjans. 40