Bilingüisme i Sociolingüística PDF

**Bilinguísme individual:** Fa referència a l\'ús de dues llengües per part d\'un individu. Hi ha diverses circums-tàncies que descriuen la manera en què un parlant pot ser considerat bilingüe: \- Bilingüisme passiu: el parlant coneix dues llengües ,però una no la fa servir. \- Bilingüisme actiu:...

**Bilinguísme individual:** Fa referència a l\'ús de dues llengües per part d\'un individu. Hi ha diverses circums-tàncies que descriuen la manera en què un parlant pot ser considerat bilingüe: \- Bilingüisme passiu: el parlant coneix dues llengües ,però una no la fa servir. \- Bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües i fa servir totes dues. \- Bilingüisme simètric: el parlant coneix i parla les dues llengües equilibrada-ment. Bilingüisme asimètric: el parlant fa servir en més ocasions una llengua que altra. **Bilinguisme territorial** l\'ús de dues o més llengües en un ambit territorial definit. La situació de bilingüisme territorial és un sistema de planificació linguistica que va associat a un model d\'estat federal i que es troba lingüísticament delimitat per tantes fronteres com comunitats lingüístiques. **Bilingüisme social** El bilinguisme t d\'una societat no és un fet natura, ja que les comunitats lingüstiques nomes han de menester una llengua per comunicar-se entre si. **bilingüe** aquell parlant que usa dues llengües. En una societat en que el bilingüisme és suposadament generalitzat, els únics parlants que són bilingües són aquells que tenen com a pròpia la llengua del territori. **monolingüe** aquell parlant que només fa servir la seva llengua pròpia. **Mite del bilingüisme** «El bilingüisme és sobretot un mite» correspon al sociolingüista Lluis Aracil i descansa en la idea que, en realitat, els parlants bilingüitzats no han elegit de ser-ho, sinó que s\'han vist obligats a aprendre la llengua nou-vinguda. **Diglossia** La diglòssia és un fenomen que fa referència a l\'ús diferencial de dues varie-tats lingüístiques. És un ús discriminatori, ja que el parlant percep que una de les llengües té més prestigi que l\'altra i sol emprar-ne només una per als usos **substitució lingüística** Anomenam substitució linguística a quan una llengua adquireix ambits d\'ús en detriment d\'una altra que els ha perdut. Hi ha substitució lingüística quan els parlants d\'una llengua l\'abandonen per parlar la de la comunitat dominant. La substitució és un procés llarg que passa per diferents etapes. 1: Monolin-güisme en L1 i penetració de L2. 2: Bilingüització dels parlants de L1 en L2. 3:monolingüisme **La normalització lingüística** La normalizació és el procés sociocultural a través del qual una llengua s\'adap-ta a una regulació ortográfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a ambits d\'ús fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d\'aquella. La normalizació linguística és, doncs, el procés contrari a la substitució. Depen basicament de: La voluntad dels governants, redreçent social, suport dels immigrats, normativització i planificació i política lingüística **La normalització** Es el procés d\'elaboració d\'unes normes lingüistiques que permeten la construcció d\'una variant es-tandard per ser usada en els ambits formals i públics. **L\'estandardització** Es la promoció d\'una varietat de la llengua com a norma supradialectal **Una llengua normalizada** és aquella que no viu subordinada ni en conflicte amo cap altra llengua, **llengües en procés de normalizació** són aquelles que en un moment o altre de la seva historia han estat subjugades a una altra que ha ocupat els seus ambits d\'ús. **llengua extingida** és aquella que ja no té parlants, no la parla cap comu-nitat en concret i, per tant, no és la llengua materna de cap individu. Algunes d\'aquestes llengües continuen en certs usos, com ara el llati que s\'empra en ocasions en la litúrgia. **llengua minoritzada** és aquella que pateix un procés de retracció dels ambits d\'ús en la comunitat linguística pròpia i es veu abocada a la substitució linguística progresivament. **llengua oficial** és la llengua de relació entre l\'aparell d\'estat i la ciutadania, és a dir, la que es fa servir en l\'administració, l\'ensenyament i els mitjans de comunicació. **llengua cooficial** indica que una llengua és oficial juntament amb una altra amo la qual comparteix territori. **llengües que no tenen cap tipus de reconeixement** no reben cap tipus d\'empara jurídica, per tant, estan relegades a ambits d\'ús privats. **llengua propia** aquella que s\'ha parlat historicament en un territori. Moltes vegades aquestes llengües no gaudeixen del reconeixement oficial. **llengües codificades** les que tenen transcripció gráfica i dis-posen d\'un diccionari i d\'una gramática, llengües no codificades les que no estan regulades graficament i només existeixen oralment. **llengua minoritaria** és aquella que té un nombre reduit de parlants,Moltes vegades s\'usa la denominació de lengua minoritaria com una manera de desprestigiar-la. **llengua majoritaria** aquella que disposa d\'un nombre elevat de parlants. **El monolingüisme com a objectiu:** una situació poc habitual en qué només existeix una lengua o bé en qué les minories lingüístiques no són reconegudes **La protecció de les minories lingüistiques:** situacions en qué les llengües minoritaries, tot i no disposar d\'una planificació que en permeti la normalizació, tenen, si més no, alguna mena de reconeixement institucional **L\'autonomia linguística:** situació en què les llengües minoritaries comparteixen la condició d\'oficials **federalisme lingüístic:** aplicació estricta del criteri de territorialitat. És a dir, es diferents llengües són oficials, de manera exclusiva, als territoris que histò-ricament les tenen com a propies. **El bilingüisme institucional:** l\'aplicació estricta de la coofici-alitat arreu de l\'estat.