Prova Avaluativa SA1. Per què som com som? PDF

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/19900123-crosword_sobre_el_4t_eso.html Competència específica Criteris d’avaluació que Feina que s’avalua s’avaluen Competència específica 1 1.1 Activitats de Science Bits Compet...

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/19900123-crosword_sobre_el_4t_eso.html Competència específica Criteris d’avaluació que Feina que s’avalua s’avaluen Competència específica 1 1.1 Activitats de Science Bits Competència específica 1 1.2 Elaborem: pràctica de cèl·lules Competència específica 2 2.1 Prova avaluativa SA1. Per què som com som? Els inicis de la teoria cel·lular es remonten al segle XVII i està lligada a l’ús del microscopi òptic. 1665 Robert Hooke va descobrir les cèl·lules a través de l’ús del microscopi. Antoine van Leeuwenhoek va fer observacions a través d’un microscopi elaborat per ell mateix. Fou el primer en 1674 observar microorganismes vius que va anomenar “animàlculs”. També observà glòbuls vermells i espermatozoides. 1830 Nous microscopis més desenvolupats que permetien veure observacions més específiques. Theodor Schwann i Mathias Schleiden varen arribar a dues conclusions fonamentals per la teoria cel·lular: (1) tots 1839 els éssers vius estan formats per cèl·lules i (2) la cèl·lula és la unitat bàsica de vida. 1855 Rudolf Virchow va evidenciar que tota cèl·lula és producte de la divisió d’una altra cèl·lula anterior. 1888 Ramón y Cajal va observar neurones al microscopi i les va descriure com a cèl·lules del sistema nerviós. Robert Hooke Antoine van Leeuwehoek Theodor Schwann Mathias Schleiden Rudolf Virchow Ramón y Cajal La teoria cel·lular és una de les teories fonamentals de la Biologia. Aquesta teoria es resumeix en els enunciats següents: (1) La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius (2) La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius. (3) Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula. El descobriment de les cèl·lules i del paper que fan com a unitat estructural i funcional dels éssers vius no hagués estat possible sense els avenços tècnics en microscòpia. L’observació de cèl·lules en mostres de tot tipus d’éssers vius va donar peu a formular la teoria cel·lular. Les cèl·lules presenten una gran diversitat de formes i dimensions. No obstant això, totes les cèl·lules comparteixen tres components principals: (1) Membrana plasmàtica: és una capa que embolcalla i delimita la cèl·lula. Està composta de una doble capa de lípids amb proteïnes incrustades. Fa de barrera i regula el pas de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula. (2) Citoplasma: és el medi intern de la cèl·lula. Es tracta d’una dissolució aquosa que conté enzims i estructures especialitzades a dur a terme cadascun dels processos necessaris per al funcionament cel·lular. (3) Material genètic: regula els processos vitals de la cèl·lula. Consisteix en una o més molècules d’ADN, empaquetades en unes estructures anomenades cromosomes. En general, les cèl·lules són tan petites que no les podem veure a simple vista, per això les seves dimensions s’expressen en micròmetres. A la natura hi ha dos tipus principals de cèl·lules, segons la seva estructura i el grau d’organització interna: Procariotes: són aquelles que NO tenen nucli. El material es troba lliure en el citoplasma. Eucariotes: són aquelles que SI tenen nucli. En el citoplasma trobem estructures amb membranes anomenades orgànuls. Les cèl·lules procariotes no formen organismes pluricel·lulars complexos. Els bacteris constitueixen el grup més abundant i divers d’organismes amb cèl·lules procariotes. Les característiques exclusives d’aquestes cèl·lules són: Absència de nucli i orgànuls Paret bacteriana Les seves parts són: Material genètic Citoplasma Flagel Pili Complexos macromoleculars Membrana plasmàtica Paret cel·lular Els trets exclusius de les cèl·lules eucariotes són: El material genètic està dins el nucli. Presenten uns compartiments membranosos anomenats orgànuls, al citoplasma. Els éssers vius pluricel·lulars estan formats per la unió organitzada de moltes cèl·lules eucariotes. Coneixem les cèl·lules eucariotes animals i les cèl·lules eucariotes vegetals. Quins són els orgànuls que diferencien les animals de les vegetals? El cicle cel·lular és el conjunt de canvis que experimenta una cèl·lula des que es forma fins que es divideix en dues cèl·lules noves. En el cicle cel·lular hi ha dues fases clarament diferenciades, que en les cèl·lules eucariotes s’anomenen: Interfase Fase M  Interfase En aquesta fase les cèl·lules no s’estan dividint. És la fase més llarga. Les cèl·lules incorporen nutrients, sintetitzen proteïnes, creixen i el nombre d’orgànuls augmenta. Poc abans del final de la fase, les cèl·lules dupliquen el seu ADN. Fase M En aquesta fase, de curta durada, la cèl·lula es reprodueix mitjançant la divisió cel·lular. D’aquesta manera, s’originen dues cèl·lules noves amb el mateix material genètic que la cèl·lula original. A les cèl·lules eucariotes, la divisió cèl·lular o fase M, té lloc a través de dos processos successius: la mitosi i la citocinesi. La mitosi és el procés pel qual el nucli d’una cèl·lula dona lloc a dos nuclis amb el mateix material genètic. La citocinesi és el procés per mitjà del qual el citoplasma d’una cèl·lula es divideix i dona lloc a dues cèl·lules diferents. Mitosi Citocinesi A més de la mitosi, els organismes eucariotes tenen un altre procés de divisió cel·lular, anomenat meiosi, que és el responsable de la formació dels gàmetes o cèl·lules sexuals. La meiosi és el procés pel qual una cèl·lula somàtica dona lloc a quatre cèl·lules sexuals. La mitosi i la meiosi són dos processos de divisió cel·lular que comparteixen determinades característiques, alhora que presenten diferències fonamentals. MITOSI MEIOSI A partir d’una cèl·lula diploide A partir d’una cèl·lula diploide s’obtenen dues cèl·lules diploides s’obtenen quatre cèl·lules diploides Aquest procés NO implica dues Aquest procés SI implica dues divisions cel·lulars consecutives divisions cel·lulars consecutives Al final del procés, les cèl·lules filles Al final del procés, les cèl·lules filles tenen dues versions de cada tenen una versió de cada cromosoma cromosoma Les cèl·lules filles són genèticament Aquest procés dona lloc a la idèntiques entre elles formació de les cèl·lules sexuals o gàmetes En parelles, s’hauran de contestar diverses preguntes relacionades amb l’ús del microscopi, així com també la identificació de cèl·lules. Aquesta tasca es fa en parelles però cada un ha d’entregar la seva feina.