SA4 PDF: Biologia i Geologia - Què en saps de les cèl·lules?

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO SA4 IES S’ARENAL  SA 4. Què en saps de les cèl·lules - La teoria cel·lular. - Els tipus cel·lulars i la seva relació evolutiva - La cèl·lula eucariota - El nucli cel·lular  1. EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Robert Hooke (1665...

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO SA4 IES S’ARENAL  SA 4. Què en saps de les cèl·lules - La teoria cel·lular. - Els tipus cel·lulars i la seva relació evolutiva - La cèl·lula eucariota - El nucli cel·lular  1. EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Robert Hooke (1665) Anthony van Leeuwenhoek (1674) Segle XIX Matthias Schleiden (1838) i Robert Brown (1831) Friedrich Schwann (1839) “Tots els vegetals i animals estan formats per cél·lules” Rudolf Virchow (1859) “Tota cél·lula prové d’una altra preexistent” Any Científic Descobriment o aportació 1665 Robert Hooke Va observar per primera vegada les cèl·lules. Va observar una làmina de suro i va veure les parets cel·lulars. Va crear el primer microscopi. 1674 Anthony van Observació d’un gran nombre de mostres: Leeuwenhoek microorganismes d’una gota d’aigua, bacteris, semen de diferents animals… Va dissenyar un altre model de microscopi. 1831 Robert Brown Descobreix i observa per primera vegada el nucli cel·lular. 1838 Schleiden Proposa que la unitat estructural dels vegetals és la cèl·lula. 1839 Schwann Proposa que la unitat estructural dels animals és la cèl·lula. 1851 Virchow Totes les cèl·lules provenen d’una cèl·lula anterior.  LA TEORIA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius Tota cèl·lula procedeix d’una altra ja existent La cèl·lula és la unitat genètica de tots els éssers vius Santiago Ramon i Cajal (1888) “Les neurones són cèl·lules independents” El descobriment de la individualitat de la neurona va concedir a la teoria cel·lular una validesa universal. Parts d'una cèl·lula Totes les cèl·lules comparteixen una organització comuna: - Membrana plasmàtica. Estructura externa que delimita la cèl·lula o l'aïlla del medi extern. Hi regula el pas de substàncies i en permet la comunicació amb altres cèl·lules. - Citoplasma. Espai en què es duen a terme els procesos metabòlics de la cèl·lula. Està compost pel citosol, de naturalesa aquaosa i amb molècules orgàniques abundants, i un tipus d'orgànuls, el ribosomes. - Material genètic. Conté el material hereditari que es transmet de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles. Es troba en forma d'ADN.  2. TIPUS D’ORGANITZACIÓ CEL·LULAR Procariotes Eucariotes - No tenen nucli - Nucli que conté el material - El seu material genètic es troba genètic distribuït pel citoplasma - Nombrosos orgànuls cel·lulars - Exemple: bacteris - Exemple: protozous, algues, fongs, vegetals i animals Cèl·lules Procariotes Estructura - Material genètic no separat per una membrana de la resta del citoplasma. - Mida: 1 a 10 μm - Pared cel·lular. Embocall rígid i fort que dóna forma a la cèl·lula. - Càpsula. Capa rígida i gruixada que envolta determinats bacteris. - Membrana plasmàtica - Nucleoide. Zona on hi ha el material genètic - Ribosomes. Orgànuls en què té lloc la síntesi de proteïnes. - Flagel - Pili Cèl·lules eucariotes Estructura - El material genètic està envoltat d'un embolcall i constitueix el nucli. - A més dels ribosomes, tenen altres orgànuls al citosol. - Mida: 10 a 100 μm - Són les cèl·lules dels animals, vegetals, fongs i protoctists. Aparició de la cèl·lula eucariota La teoria més acceptada per a la comunitat científica per explicar l'origen de les cèl·lules eucariotes és l'anomenada teoria endosimbiòtica, proposada per Lynn Margulis.  3. LA CÈL·LULA EUCARIOTA El citoplasma de les cèl·lules eucariotes conté el citosquelet i diversos orgànuls, que proporcionen compartiments interns en què es duen a terme funcions específiques. Hi ha dos tipus de cèl·lules eucariotes: animals i vegetals Diferències: - Les cèl·lules animals tenen centrosoma amb centríols i vacúols petits. - Les cèl·lules vegetals tenen cloroplasts, paret cel·lular gruixada que envolta la membrana plasmàtica i grans vacúols. - Reticle endoplasmàtic (RE). Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es comuniquen entre ells. Pot tenir ribosomes adherits, RE rugós (RER), on es du a terme la síntesi i el transport de proteïnes; o no presentar ribosomes, RE llis (REL), on es du a terme la síntesi i el transport de lípids. - Aparell de Golgi. Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de vesícules. Intervé en la modificació de substàncies sintetitzades per RE, la secreció de substàncies a l'exterior cel·lular i la formació de molècules. - Ribosomes. Orgànuls no membranosos que poden estar aïllats o adherits a les membranes del RE rugós o a l'embolcall nuclear. Síntesi de proteïnes. - Mitocondris. Orgànuls de doble membrana; una externa llisa i una interna amb nombrosos plecs, crestes mitocondrials. Contenen ribosomes i petites molècules d'ADN. Du a terme la respiració cel·lular. - Citosquelet. Xarxa de fibres i filaments proteics que constitueixen un “esquelet” intern que dóna forma a la cèl·lula i permet la mobilitat al seu interior. - Centrosoma. Regió a partir de la qual sorgeixen els filaments del citosquelet. A les cèl·lules animals està format per dues estructures cilíndriques en disposició perpendicular, denominades centríols. - Cilis i flagels. Extensions de la membrana abundants i curtes o escasses i llargues. Se sostenen internament pel citosquelet. Permeten el moviment de la cèl·lula en medis aquosos o dels líquids de l'exterior. - Lisosomes. Vesícules membranoses amb forma esferoïdal que contenen nombrosos enzims. Participen en la degradació o la digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl·lula o procedents de l'interior. - Cloroplasts. Orgànuls ovalats i de doble membrana, exclusius de les cèl·lules vegetals, en què es du a terme la fotosíntesi. Presenta ribosomes i petites molècules d'ADN. - Paret cel·lular. Coberta de cel·lulosa i rígida que envolta la membrana plasmàtica de les cèl·lules vegetals. Té la funció de donar forma i rigidesa a la cèl·lula i impedir que es rompi. - Vacúols. Sàculs amb una membrana unitària. A les cèl·lules vegetals en poden arribar a ocupar una bona part del volum. A l'interior s'emmagatzema aigua, substàncies de rebuig,...  DOS MODELS DE CÈL·LULES EUCARIOTES Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal  4. EL NUCLI CEL·LULAR El nucli és el component més gran de la cèl·lula eucariota. Conté la informació genètica en forma d'ADN i té la funció de controlar i regular les funcions de la cèl·lula. Generalment les cèl·lules presenten només un nucli, però hi ha cèl·lules amb més d'un (polinucleades) i cèl·lules que no en tenen cap. Presenta mides molt variables i sol adoptar una posició central amb forma esfèrica.  Estructura del nucli - Embocall nuclear. Format per una membrana doble separades per un espai intermembranós. Les dues membranes estan atravessades per porus nuclears. - Nucleoplasma. Medi intern aquós. Lloc on es produeix la replicació de l'ADN. - Nuclèol. Corpuscle esfèric i sense membrana. Intervé en la formació de ribosomes. - Cromatina. La integren fibres d'ADN associades a proteïnes (histones).  Cromatina Fibres d’ADN en graus de condensació diferents, associades a proteïnes (histones) Existeixen tantes fibres de cromatina com cromosomes presentarà la cèl·lula durant la divisió del nucli.