Recu Socials Tema 1 PDF

2. Quines noves maneres de pensar van sorgir al segle XVIII? La Il·lustració va néixer del racionalisme… La revolució científica del segle XVII va ser la base de la creació d’un nou moviment intel·lectual a Europa, i en particular a França: la Il·lustració. Els il·lustrats van utilitzar la raó i l’...

2. Quines noves maneres de pensar van sorgir al segle XVIII? La Il·lustració va néixer del racionalisme… La revolució científica del segle XVII va ser la base de la creació d’un nou moviment intel·lectual a Europa, i en particular a França: la Il·lustració. Els il·lustrats van utilitzar la raó i l’observació, els instruments bàsics del mètode científic, per analitzar críticament la realitat, prescindint de la tradició, la revelació religiosa i la superstició com a font de coneixement. La Il·lustració va posar també la seva confiança en l’educació, a ensenyar a pensar i formar tècnicament el ciutadà, com un camí necessari per crear una societat tolerant i pròspera. … i va reunir els sabers en l’Enciclopèdia Creació de l’Enciclopèdia, dirigida per Diderot i D’Alembert, entre els anys 1751 i 1772. Consta de 35 volums i va aconseguir una gran difusió a França i Europa. Escrita amb un llenguatge clar i directe per arribar a la burgesia, la seva crítica a les tradicions i la intolerància va provocar una gran oposició i una dura censura per part de la monarquia i l’Església. QUINA NOVA SOCIETAT PROPOSAVEN ELS IL·LUSTRATS? Per al filòsof i científic anglès Locke, l’Estat neix del pacte entre governants i individus. Només és legítim si respecta els drets naturals a la vida, llibertat i la propietat, i si hi ha un parlament escollit que aprovi les lleis. Els pensadors que van establir les bases del liberalisme polític van ser: - Voltaire - Montesquieu va proposar la divisió de poders: el legislatiu, exercit per un parlament representatiu; l’executiu, exercit pel rei i els seus ministres; i el judicial, exercit per jutges independents. - Rousseau va definir el contracte social com el resultat d’un pacte entre tots els ciutadans. Va planteja l’inici de la sobirania nacional expressat mitjançant el vot. A més, els il·lustrats van criticar la societat estamental i l’existència d’estaments privilegiats. Així, defensaven la mobilitat social, el principi d’igualtat davant la llei i el mèrit segons la vàlua personal. En economia van defensar que l’agricultura era la principal font de riquesa d’un país, que l’Estat no havia d’intervenir en els assumptes econòmics (fisiocràcia) i van defensar la lliure iniciativa, la propietat privada i la llibertat econòmica (liberalisme econòmic). EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL - Divisió de poders: - Poder executiu: Rei o President de la República. El Govern executa les lleis i nomena els ministres entre la majoria del Parlament. - Poder legislatiu: El Parlament elabora i aprova la Constitució; el Govern executa les lleis i nomena els ministres entre la majoria del Parlament. - Poder judicial: Els Tribunals són independents del poder executiu i asseguren el compliment de les lleis. - Els ciutadans ( sobirania nacional ) elegeixen el parlament 4. Com van accedir els borbons al tron espanyol? La Guerra de Successió… L’any 1700, Carles II va morir sense descendència, cosa que va desencadenar un conflicte successori pel tron espanyol entre el candidat francès Felip de Borbó (net de Lluís XVI), i el candidat Carles d’Habsburg. Carles II havia nomenat successor Felip, que seria proclamat rei amb el nom de Felip V. Però Carles d’Habsburg no ho va acceptar, i va començar la Guerra de Successió 1701-1713, que va tenir un doble vessant: - Un conflicte internacional: la Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac veien amb preocupació l’enfortiment dels Borbons a Europa, per la qual cosa van fer costat a l’arxiduc Carles i van declarar la guerra a Espanya i a França. - Una guerra civil: la majoria dels territoris de la Corona d’Aragó temien pels seus drets forals i institucionals, per la qual cosa van fer costat a Carles d’Habsburg, mentre que Castella es va posar de part de Felip V. El nomenament de Carles d’Habsburg com a emperador d’Alemanya va precipitar la fi del conflicte, ja que els seus suports internacionals veien amb temor la puixança del poder del Àustries i aspiraven a l’equilibri europeu. Així, les potències internacionals van subscriure el Tractat d’Utrecht (o Pau d’Utrecht) el 1713, que situava la Gran Bretanya com a principal potència i reconeixien Felip V com a rei d’Espanya, a canvi d’importants cessions. … va suposar l’entronització de la dinastia borbònica i de l’absolutisme… Durant el regnat de Felip V es van desenvolupar mesures: - Uniformització jurídica: es van promulgar els Decrets de Nova Planta, que suprimien les lleis i institucions pròpies els territoris de la Corona d’Aragó o posaven fi a l’estructura implantada pels Àustries. - Reorganització administrativa: es van suprimir les Corts, a excepció de les de Castella. - Revisió del Tractat d’Utrecht: la política exterior es va encaminar a la reincorporació de part dels territoris perduts a Utrecht. Per fer-ho, es van signar amb França dos Pactes de Família, que van permetre recuperar el regne de Nàpols i Sicília i el ducat de Parma. Borbons del segle XVIII 1. Felip V 2. Ferran VI 3. Carles III 4. Carles IV … i posteriorment es van emprendre reformes El nou rei Ferran VI es va envoltar de polítics reformistes, entre els quals va destacar el marquès de l’Ensenada. Va impulsar una política de neutralitat i pau i una sèrie de reformes com l’elaboració del Cadastre d’Ensenada, un cens de les propietats dels seus súbdits; la reforma de l’Armada. El seu successor, Carles III va ser el màxim exponent del Despotisme Il·lustrat a Espanya, perquè durant el seu regnat va impulsar un programa reformista. Assessorat per una sèrie de ministres italians com Squillace o Grimaldi, Carles III va emprendre una sèrie de reformes per estimular el creixement econòmic, com la liberalització dels preus del blat. El 1776 es va produir el motí de Squillace, un motí popular contra l’augment del preu del blat i la pujada d’impostos, probablement instigat per grups nobiliaris i eclesiàstics, el poder dels quals havia estat erosionat. Després del motí, van adquirir un gran pes polítics com el comte de Floridablanca, el comte d’Aranda i el comte de Campomanes, que van impulsar diferents mesures: - Es va expulsar els jesuïtes acusats d’instigar el motí, i va augmentar el poder reial sobre l’Església. - Es van crear noves escoles - Es van retallar els privilegis de la Mesta - Es va permetre el comerç amb Amèrica 5. La Revolució francesa. Va ser el 1789 l’any del Tercer Estat? L’any 1789, el malestar de la majoria de la població… A França, al segle XVIII, la major part de la població eren pagesos. La majoria conreaven terres que no eren seves i pagaven impostos i rendes al rei, als nobles i a l’Església, cosa que dificultava la seva subsistència, sobretot quan les collites eren dolentes. Tot això va fer créixer les protestes contra les rendes senyorials i que els pagesos reclamessin la propietat de la terra. A les ciutats, les queixes també es multiplicaven, pero els treballadors i artesans tenien dificultats per subsistir, i els burgesos (comerciants, manufacturers…) estaven sotmesos a normes que limitaven el desenvolupament de les seves activitats. Els principis il·lustrats i el model de la Revolució americana va aportar a la burgesia les noves idees per demanar una sèrie de canvis: - Econòmics: per afavorir les activitats dels burgesos (el dret de propietat, la llibertat per produir, comprar, vendre…)  - Polítics: llibertat, igualtat davant la llei, dret a participar en la política… Això es va sintetitzar en la reivindicació de la sobirania nacional (el poder emana del poble) per mitjà d’eleccions. El malestar estava molt estès en tots aquests grups, que sumaven el 95% de la població i constituïen el Tercer Estat o estament no privilegiat. Contràriament, un 5% de privilegiats (nobles i Església) no pagaven impostos, disposaven de drets senyorials i s’oposaven a qualsevol canvi. … va derivar en reivindicació política… El rei necessitava diners per mantenir el seu nivell de vida i pagar els deutes de l’Estat. La situació es va fer crítica l’any 1788, quan no va poder pagar ni els impostos ni els préstecs que els banquers li havien concedit. L'única sortida era que els privilegiats també paguessin impostos. Davant això, Lluís XVI va convocar els Estats Generals el 5 de maig del 1789, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. El Tercer Estat va demanar la supressió dels drets senyorials i la instauració de la sobirania nacional, mentre nobles i eclesiàstics defensaven els seus privilegis i s’oposaven a les reformes i als nous impostos. … i va acabar en revolució Les peticions del Tercer Estat no van ser ateses, ja que es votava per estament i els privilegiats sempre imposaven la seva voluntat en sumar els seus dos vots. Per això, els representants del Tercer Estat van decidir abandonar la reunió, constituir-se en Assemblea Nacional (representants de tota la nació) i aprovar la votació per persona. Reunits en una sala de Versalles (Jeu de Paume, o Joc de la Pilota) van decidir construir un nou sistema polític basat en la voluntat sobirana de la majoria i es van comprometre a mantenir-se reunits fins a aprovar una Constitució. Els privilegiats van amenaçar d’utilitzar l’exèrcit i va ser aleshores que va intervenir el poble de París, que el 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, i es va fer amb les armes de la fortalesa. Aquest fet va mostrar que la monarquia no era invulnerable davant l’acció del poble. En altres ciutats es van produir fets semblants, i al camp els pagesos van protagonitzar revoltes contra els senyors, i van atacar els seus castells i propietats. La Revolució trencava l’Antic Règim. Etapes de la Revolució francesa - Monarquia constitucional (1789 - 1792): aspirava a abolir l’Antic Règim, escollir un parlament i establir una constitució (liberalisme moderat).  - República social (1792 - 1794): la burgesia radical va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. - República conservadora (1794 - 1799): la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat. 10. Com es van consolidar els sistemes liberals? Del rebuig a la Revolució… Les potències europees que van vèncer Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit) es van reunir en el Congrés de Viena (1815) per organitzar Europa a partir del rebuig a la Revolució francesa. Això va significar restaurar les monarquies absolutistes i posar fi als principals constitucionals, la sobirania nacional i els drets de la ciutadania. Per això, el període que va del 1815 al 1848 es coneix com a Restauració absolutista. El Regne Unit va continuar sent una excepció. El nou rei, Lluís XVIII, va aprovar una “Carta atorgada” per la qual concedia als seus súbdits unes llibertats molt restringides i creava dues cambres consultives (habitacions on el rei fa consultes. Congrés/senat). … a la remodelació d’Europa A Viena es va procedir a remodelar el mapa europeu en benefici dels vencedors, els grans imperis autocràtics d’Àustria, Rússia i Turquia. També es va crear la Santa Aliança, un tractat d’ajuda mútua entre els monarques absoluts que els atorgava el dret a intervenir en qualsevol país en l’ordre absolutista fos desfiat per una revolució liberal. LES REVOLUCIONS LIBERALS DEL 1830 I EL 1848 La recuperació del liberalisme moderat el 1830 L’agitació liberal va continuar i el 1830 es va iniciar una nova etapa de moviments revolucionaris que va tenir el seu principal centre a França. El rei Carles X va ser destronat i es va obrir el pas a una monarquia constitucional que va suprimir els privilegis nobiliaris i va consolidar el sufragi censatari. Va ser l’expressió del liberalisme moderat, que també es va imposar a Espanya i Portugal. El protagonisme dels demòcrates a Europa el 1848 Aquests moviments, que es coneixen com “la Primavera dels Pobles”, van presentar característiques diverses: - A França i als països on hi havia règims liberals moderats, van tenir un contingut democràtic (sobirania popular, sufragi universal masculí, llibertat  de premsa, dret de reunió i associació…) i van incorporar demandes socials (dret a la vaga, jornada laboral de 10 hores…). Això s’explica pel protagonisme que van adquirir les classes populars, que començaven a reclamar canvis en l’organització de la societat en un sentit més igualitari i democràtic. - D’altra banda, aquestes revolucions es van vincular a la voluntat dels diferents pobles d’independitzar-se dels imperis, d’aconseguir la independència i de constituir-se com a nacions sobiranes. La majoria d’aquestes revolucions van ser reprimides amb duresa i van fracassar, però van obrir les portes definitivament a les reformes liberals, constitucionals i democràtiques.