PSICOLOGIA - Introducció als Processos Psicològics Bàsics PDF

PSICOLOGIA PSICOLOGIA TEMA 0: INTRODUCCIÓ GENERAL ALS PROCESSOS PSICOLOGICS BASICS 1.- CIÈNCIA DEL COMPORTAMENT I ELS PROCESSOS MENTALS LA PSICOLOGIA ES LA CIENCIA DEL COMPORTAMENT I DELS PROCESSOS MENTALS La part de la ciència, correspon a l’ús d’eines com l’observació...

PSICOLOGIA PSICOLOGIA TEMA 0: INTRODUCCIÓ GENERAL ALS PROCESSOS PSICOLOGICS BASICS 1.- CIÈNCIA DEL COMPORTAMENT I ELS PROCESSOS MENTALS LA PSICOLOGIA ES LA CIENCIA DEL COMPORTAMENT I DELS PROCESSOS MENTALS La part de la ciència, correspon a l’ús d’eines com l’observació (la més utilitzada) o la investigació experimental per a reunir i organitzar la informació. El comportament te a veure amb lo següent: - Accions que poden ser observades directament. - Processos mentals que nos poden ser observats directament (com la introspecció). Un subjecte que interpreta els estímuls, els processa i transforma, tenint en compte el seu estat actual i experiències passades, i finalment planifica i executa la resposta. 2.- OBJECTIUS GENERALS 1.- DESCRIURE 2.- EXPLICAR 3.- CONTROLAR 4.- PREDIR 4.- MODIFICAR Aquests objectius s’apliquen al comportament: - Accions observables i mesurables - Accions inferides COMPORTAMENT DELICTIU Des de la psicologia ens interessa: el procés social i individual que porta a un determinat individu a manifestar, d'una manera mes o menys permanent, un tipus de comportament (el delictiu) 1 3.- PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS Són els processos que formen la base del comportament humà, tant de l'observable com del no observable. SENSACIÓ: Captació de estímuls a traves de diferents modalitats sensorials. PERCEPCIÓ: organització, reconstrucció e interpretació de la informació rebuda a traves dels sentits. ATENCIÓ: Selecció d’alguns estímuls als que dirigim la nostra consciencia (estem rodejats d’aquests). APRENENTATGE: Canvi en la conducta/comportament relativament durador i causat per la experiència. MEMÒRIA: Codificació (si no codifiquem no podem recordar) de la informació de manera que aquesta es puga representar mentalment, guardant-se durant un període de temps i després recuperant-la. MOTIVACIÓ: Forces interiors (intrínseca, necessitat de aprendre) i exteriors (extrínseca) que inciten a la acció, per lo que fem les cosses. PENSAMENT: Activitat global del sistema cognitiu que recull processos de alt nivell. El sistema nerviós regula les funcions superiors (percepció, llenguatge, memòria i aprenentatge, emocions, intel·ligència...) ´ 2 4.- ORGANITZACIÓ DE L’ENCÉFAL 1. Escorça Cerebral 2. Nucli Central (Tronc encèfalic) 3. Cerebel 4. Sistema Límbic El sistema límbic (controla i regula les nostres emocions, records, conducta sexual...) esta compost per: - Tàlem - Hipocamp - Hipotàlem - Amígdala Lòbul Frontal (àrea Es relaciona amb el control dels integradora/motora) impulsos, judici, memòria, producció del llenguatge, socialització... Planificació, coordinació, control i execució de les conductes. Lòbul Parietal (àrea somato-sensorial) Té un important paper en la recepció i processament de la informació sensorial (del tacte i diverses parts del cos, incloent-hi el dolor)... Lòbul Occipital (àrea visual) Està implicat en la nostra capacitat per a veure i interpretar el que veiem. Lòbul Temporal (àrea auditiva) Recepció d'estímuls sonors i olfactius, i memòria. 3 5.- SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ SENSACIÓ Experiència bàsica i simple, provocada per un estímul. - Fisiologia: relacionada amb l'activitat dels receptors sensorials PERCEPCIÓ Experiència més complexa. Implica una complicada labor d'anàlisi i síntesi, i té un caràcter actiu pels coneixements i experiències anteriors del subjecte. - Fisiologia: mediatitzat relacionada amb l'activitat fisiològica del cervell. Els estímuls són rebuts pels receptors sensorials i són transmesos al cervell on s'analitzen. - Sensació: processament ascendent - Percepció: interpretació descendent Objectiu: dotar de sentit a la realitat que vivim, facilitar-nos informació sobre el món i permetre la nostra adaptació a l'entorn. 6.- COM REPRESENTEM EL MÓN EN LA NOSTRA MENT? → Detectem l'energia física de l'ambient que ens envolta a través dels nostres sentits (vista, tacte, olfacte, gust i oïda). A aquest procés: SENSACIÓ. → Posteriorment, hem de seleccionar, organitzar i interpretar aqueixes sensacions. Aquest segon procés: PERCEPCIÓ. La interpretació de les sensacions a les quals s'ha dotat d'organització i significat tenint en compte les nostres experiències prèvies (aprenentatge, memòria, expectatives, cultura, interessos…) La percepció és més que una simple recepció d’estímuls (es també el significat que li donem a aqueixes sensacions) i en ella influeixen molts factors(l’experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor). Uns mateixos estímuls percebuts simultàniament per diferents individus donaran lloc a tantes percepcions diferents com individus existisquen. 4  No ens limitem a PERCEBRE el El cervell veu el que vol veure i que veiem, GENEREM REALITATS no el que veu realment. 7.- ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA → Procés mitjançant el qual estructurem i organitzem l'energia que entra pels nostres receptors. → No observem multitud d'elements aïllats sinó totalitats organitzades i coherents. Escola de la Gestalt (forma). Creada en 1912 entorn a la figura de Max Wertheimer, es va centrar en l’estudi de la percepció. SEMBLANÇA O SIMILITUD En igualtat de condicions, aquells estímuls que són semblants es perceben com si formaren part d'un mateix tot. PROXIMITAT O CERCANIA Els elements pròxims entre si tendeixen a percebre's com si formaren part d'un tot. LLEI DE TANCAMENT O BONA Tendim a omplir els espais en blanc o CONTINUACIÓ buits(i tancar línies) per a crear un objecte complet i unit. LLEI DEL CONTEXT La percepció de qualsevol tipus d'objecte està en certa manera influenciada pel context que envolta a l'estímul. LLEI DE LA EXPERIÈNCIA L'experiència prèvia del subjecte receptor intervé, juntament amb els aspectes anteriors, en el que percep. 8.- L’ATENCIÓ ATENCIÓ Activitat que posa en marxa els processos pels quals l'organisme processa només una part de la informació o respon només a les demandes de l'ambient que són útils o importants. Implica sempre selecció d'informació. Factors que determinen l’atenció: - FACTORS INTERNS, ENDÒGENS: Són els propis de l'individu, com a necessitats, expectatives i interès d'aquest (fatiga, estat arousal o d'activació...). 5  - FACTORS EXTERNS, EXÒGENS: Provenen de les característiques dels estímuls que capten l'atenció (forma, grandària, color, posició, moviment, novetat, intensitat...). 9.- EL APRENENTATGE No té una definició universal i es un canvi relativament permanent en el potencial d'una conducta a causa de l'experiència. Dona lloc a l'adquisició (o pèrdua) de coneixements o habilitats. Els canvis no son sempre No comporta necessàriament la permanents (noves realització de la conducta apresa: experiències, oblit,…). aprenentatge / actuació (execució). IVAN PAVLOV I EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC Aprenentatge associatiu en el qual un estímul ineficaç o inadequat per a produir una determinada resposta, acaba produint-la per associació d'aquest estímul amb l'estímul que habitualment suscita aquesta resposta SKINNER I EL CONDICIONAMENT OPERANT - La conducta està en funció de les seues conseqüències. Importa el que succeeix després que un organisme ha realitzat una acció, les conseqüències que es deriven d'aqueixa realització, perquè són les que determinaran si torna o no a emetre's. La freqüència d’ocurrència d’una conducta serà MAJOR si a aquesta conducta li segueixen CONSEQÜÈNCIES AGRADABLES. REFORÇ La freqüència d'ocurrència d'una conducta serà MENOR si a aquesta conducta li segueixen CONSEQÜÈNCIES DESAGRADABLES. CÀSTIG ESTÍMUL AGRADABLE ESTIMUL DESAGRADABLE Presencia (donar, REFORZAMENT CASTIG POSITIU afegir,...) POSITIU Absència (llevar, CASTIG NEGATIU REFORÇAMENT NEGATIU eliminar,...) Omisió EL APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ (ALBERT BANDURA) La major part de la conducta humana s’aprèn per observació mitjançant modelatge. No és necessari experimentar cada cosa per a aprendre-la. És l'aprenentatge que té lloc a través de l'observació del que fan els/les altres (models) i de les conseqüències que es deriven d'aquestes accions. 6 10.- LA MEMORIA La memòria es descriu com la capacitat mental que permet rebre, retindre i recordar sensacions, impressions, idees i conceptes prèviament experimentats.+ Persistència de l'aprenentatge a través del temps mitjançant l'emmagatzematge i la recuperació de la informació. - Per a recordar una cosa necessitem els estímuls, els sentits y la percepció/atenció. La memòria humana es ACTIVA, codifica CODIFICAR informació en funció de la rellevància del material que ja conte, d’experiències passades,... Es EMMAGATZEMAR MAL·LEABLE, i es veu afectada pel pas del RECUPERAR temps. PROCESSOS BASICS DE LA MEMORIA: 1.- CODIFICACIÓ: Associar informació nova amb coneixements o experiències passades per a facilitar la seua cerca en el futur. 2.- EMMAGATZEMATZE: Una vegada que l’experiència es codifica, es guarda per un temps determinat. 3.- RECUPERACIÓ: Suposa l’evocació de la informació emmagatzemada. CARACTERÍSTIQUES DEL RECORD: - Recordem millor el primer i l'últim que hem aprés (primacia i recència). - Recordem millor lo rar, estrany. - Recordem millor un esdeveniment que ha ocorregut en un context determinat si tornem a aquest. - Recordem millor el que es relaciona amb successos emocionalment significatius (memòria viscuda). 7 MAGATZEMS DE LA MEMORIA: MEMORIA SENSORIAL Registre immediat i inicial de la informació sensorial. - Duració molt limitada, oscil·la entre els 250- 300ms. la visual i entre 250ms i 2-4 segons l'auditiva. - Capacitat d'emmagatzematge virtualment il·limitada però per un període de temps molt breu. MEMORIA A CURT Memòria operativa (conté la informació que estem utilitzant TERMINI/ MEMORIA DE en un moment determinat). Reté alguns elements TREBALL d'informació i no uns altres durant un curt període de temps abans d'emmagatzemar-los o perdre'ls. - La seua capacitat és limitada. - La seua duració és limitada (de 15 a 30 seg). - El repàs ajuda a retindre la informació en la MCP. MEMORIA A LLARG És on s'emmagatzema el conjunt de coneixements als TERMINI quals es pot tindre accés de forma relativament permanent i il·limitat. - Duració permanent. - Capacitat d'emmagatzematge il·limitada. Davant la presència d'uns fets, els estímuls són percebuts i una vegada codificats, s'emmagatzem en la nostra memòria. El grau de coincidència amb els fets depèn de: - Quantitat de informació percebuda. - Emmagatzematge en el nostre cervell. - Factors modificadors de la percepció. - Capacitat de evocació de l'individu. 8 11.- MOTIVACIÓ I EMOCIÓ La motivació està constituïda per tots els factors capaços d'activar, mantindre i dirigir la conducta cap a un objectiu determinat. - El començament d'una nova activitat o inici d'un comportament. - El manteniment d'un comportament. - La direcció o objectiu que té. - La intensitat o força amb què es realitza. - La finalització. Té una gran importància per a explicar les causes del comportament y predir-lo. La emoció un procés psicològic adaptatiu: involucra un conjunt de cognicions, actituds i creences sobre el món, per a valorar una situació concreta. ANALISI COGNITIU→ RESPOSTES CONDUCTUALS→ RESPOSTES FISIOLÒGIQUES TEORÍA DELS DOS FACTORS (SCHACHTER-SINGER, 1962) - Aquesta teoria manté que les emocions són degudes a l'avaluació cognitiva d'un esdeveniment, però també a les respostes corporals. - La persona nota els canvis fisiològics, adverteix el que ocorre al seu voltant i denomina les seues emocions d'acord amb tots dos tipus d'observacions. ESDEVENIMENT→ CANVIS PSICOLOGICS I EXCITANTS→ INTERPRETACIÓ COM A FUNCIÓ DEL CONTEXT→ EMOCIÓ 12.- PROCÉS D’AVALUACIÓ Evaluació Respostes AMENAZA Pànic, congelament (“Això és més ESDEVENIMENT del que puc fer!) ESTRESSANT DESAFIAMENT (“He de aplicar Orientat, decidit tot el que sé”) 9 13.- CLASSIFICACIÓ DELS TIPUS D’EMOCIONS: POSITIVES, NEUTRES I NEGATIVES POSITIVES - Impliquen sentiments agradables - Valoració de la situació com a beneficiosa - Tenen una duració temporal molt curta - Mobilitzen escassos recursos per al seu afrontament. NEUTRES - No produeixen intrínsecament ni reaccions agradables ni desagradables. - La sorpresa és l’emoció neutra per excel·lència. NEGATIVES - Impliquen sentiments desagradables. - Valoració de la situació com a nociva. - Mobilitzen recursos per al seu afrontament. 14.- EL POLÍGRAF → Aparell per a detectar mentides basant-se en les respostes d'una persona a una sèrie de preguntes de control o neutres i preguntes de prova. → Molts científics, juntament amb grups com la National Academy of Sciences, declaren que el polígraf no pot distingir amb precisió entre la mentida i les reaccions emocionals de les persones honestes sotmeses a situacions de pressió. → Un altre problema és que molts mentiders experimentats poden mentir sense mostrar cap reacció fisiològica evident. Si bé a Espanya el polígraf no compta encara amb una validesa legal, és una tècnica anomenada Psicofisiologia Forense, utilitzada àmpliament en la investigació Judicial de gran quantitat de països, entre ells els Estats Units. 15.- EL PENSAMENT Activitat mental associada amb la representació i la manipulació mental de la informació , la comprensió, la capacitat per a recordar i per a comunicar. - El nostre sistema cognitiu rep, emmagatzema i recupera informació. - Podem utilitzar aquesta informació per a pensar i comunicar-nos. - Quan pensem formem conceptes, resolem problemes, prenem decisions i emetem judicis. 10 PROBLEMES QUE OBSTACULITZEN EL PENSAMENT BIAIX DE LA Tendència a buscar informació que confirme les nostres CONFIRMACIÓ idees preconcebudes. Ens predisposa a ratificar les nostres hipòtesis i ens impedeix qüestionar-nos-le. FIXACIÓ Incapacitat de veure un problema des d’un nou punt de vista. EXCES DE CONFIANÇA Tendència a sentir nos segurs sense tindre una total EN ELS JUDICIS certitud o seguretat de les coses (i a sobreestimar l'exactitud dels nostres judicis) LES CREENCES Considerar més lògiques les conclusions que corroboren ESBIAIXADES les nostres opinions (fent que les conclusions errònies semblen vàlides, o convertint en errònies les conclusions vàlides). PERSEVERANÇA EN Tendència a aferrar-se a les idees inicials, fins i tot LES CREENCES després de desacreditar la base sobre la qual se sustenten. D'acord amb la hipòtesi de relativitat lingüística el llenguatge que emprem determina com pensem i com percebem la realitat. Les investigacions amb ximpanzés i goril·les ha demostrat que són capaços d'aprendre formes elementals de comunicació, però encara existeixen dubtes sobre si aqueixes capacitats de comunicació són equivalents al llenguatge humà. 16.- LA PERSONALITAT LA PERSPECTIVA DELS TRETS Els teòrics dels trets pensen que la conducta es compon d'un conjunt clar de característiques estables o duradores. Aquestes característiques s’anomenen trets i son emprats per a predir la conducta que probablement observaran les persones en diferents situacions. Les teories dels trets ofereixen formes convenients per a descriure les característiques de la personalitat i han rebut critiques. 11  Hans Eysenck va crear un model més senzill de la personalitat, el qual la descriu emprant tres trets centrals : Introversió-Extraversió Neuroticisme Psicoticisme Les persones Les persones amb Les persones que tenen una introvertides són puntuació alta, tendeixen a puntuació alta són solitàries i poc sociables, estar tibants i ansioses. Les percebudes com a fredes i i les extravertides són de puntuació baixa estan antisocials. Les de desinhibides i amigables. relaxades i tranquil·les. puntuació baixa són sensibles i preocupades pels altres EL MODEL DELS CINC FACTORS DE LA PERSONALITAT: “ELS CINC GRANS” - Neuroticisme: Propens a l'ansietat, preocupació, culpa i inestabilitat. - Extraversió: Expressiu, amigable, entusiasta i li encanta divertir-se. - Obertura: Imaginatiu, curiós, intel·lectual i està obert a valors no tradicionals. - Afabilitat: És fàcil emportar-se amb ell i s'interessa pels sentiments i les necessitats d'uns altres. - Escrupositat: És de confiança, responsable, autodisciplinat, ètic, treballador i ambiciós. QUE ES UNA CONDUCTA ANORMAL? Un mateix comportament es pot considerar normal en unes certes circumstàncies, però anormal en unes altres. Mapear les fronteres que separen la conducta normal de l'anormal: L'INUSUAL: La conducta inusual, o que només experimenten uns quants, podria ser anormal, però no en tots els casos o situacions. PERILLOSITAT: La conducta violenta o perillosa és un altre criteri que requereix tindre en compte el context social. 12  DESVIACIÓ SOCIAL: Totes les societats marquen normes socials que defineixen les conductes que són acceptables; una desviació és no seguir aquestes conductes. CONDUCTA INADAPTADA: Existeix inadaptació quan una conducta produeix sofriment personal i interpersonal. FALSES PERCEPCIONS O INTERPRETACIONS DE LA REALITAT: Com les al·lucinacions o deliris. SOFRIMENT EMOCIONAL: Es considera que alguns estats de sofriment emocional són anormals si són excessius. TRASTORNS DE LA PERSONALITAT Conjunt de trastorns psicològics que es caracteritzen per patrons de conducta excessivament rígids. NARCISISTA: Sentit de si mateix LIMÍTROFA: canvis dràstics d'estat molt unflat o grandiós. d'ànim i una autoimatge inestable. PARANOIDE: Exhibeixen un ANTISOCIAL (TPA): Fan cas omís de les enorme grau de suspicàcia o de regles de la societat i exhibeixen una total desconfiança en uns altres. falta d'interés pel benestar dels altres. ESQUIZOIDE: Exhibeixen un espectre limitat d'expressions emocionals i són percebudes com a distants i desagafades. TRASTORN DISOCIAL (fins als 18 anys) Patró repetitiu i persistent de conductes que violen els drets bàsics d'altres persones i les principals normes socials adequades a l'edat del subjecte. Han de ser presents tres o més dels següents comportaments (últims 12 mesos i almenys un en els últims 6 mesos). Agressió a persones o animals: - Sovint fanfarroneja, amenaça o intimida a uns altres. - Sovint inicia baralles. - Ha utilitzat una arma que pot causar mal físic greu a altres persones. 13  - Ha manifestat crueltat física amb altres persones. - Ha manifestat crueltat física amb animals. - Ha robat enfrontant-se a la víctima. - Ha forçat a algú a una activitat sexual. Destrucció de la propietat: - Ha provocat deliberadament incendis amb la intenció de causar danys greus. - Ha destruït deliberadament propietats d'altres persones. Fraudulència o robatori: - Ha violentat la llar, la casa o l'automòbil d'una altra persona. - Sovint esmente per a obtindre béns o favors o per a evitar obligacions. - Ha robat objectes d'un cert valor sense enfrontament amb la víctima. Transgressions greus de les normes: - Sovint roman fora de la casa de nit malgrat les prohibicions dels pares, iniciant aquest comportament abans dels 13 anys. - S'ha escapat de casa durant la nit almenys dues vegades, o només una vegada sense tornar durant un llarg període de temps. - Sol fer vedells en el col·legi, iniciant aquesta pràctica abans dels 13 anys d'edat. INICI INFANTIL (SI 1 o MES DELS COMPORTAMENTS HAN TINGUT EL SEU COMENÇAMENT ABANS DELS 10 ANYS) TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT (després dels 18 anys) Patró de conducta general de menyspreu i violació dels drets dels altres. Els comportaments que es relacionen són: 1. Fracàs per a adaptar-se a les normes socials pel que fa al comportament legal. 2. Deshonestedat, indicada per mentir repetidament, utilitzar un àlies, estafar a uns altres per a obtindre un benefici personal o per plaer. 3. Impulsivitat o incapacitat per a planificar el futur. 4. Irritabilitat i agressivitat (baralles). 5. Despreocupació imprudent per la seua seguretat o la dels altres. 6. Irresponsabilitat permanent. 7. Falta de remordiments. 14 SIMPTOMES DEL TRASTORN DE PERSONALITAT ANTISOCIAL A vegades anomenats psicòpates o sociòpates: - Propendeixen a actuar per impuls i fan el que volen quan volen. - Són irresponsables i s'aprofiten dels altres per a satisfer les seues pròpies necessitats. - Tendeixen a no sentir remordiment pels seus mals actes ni per maltractar a uns altres. - No totes les persones que pateixen el trastorn són delinqüents i viceversa. - Intel·ligència excel·lent i un encant superficial que atrau a uns altres,.... en alguns casos, no en tots ni totes. 16.- ROBERT HARE Tots dos diagnòstics estan basats en comportaments antisocials i criminals, sense contemplar trets de personalitat. Identifiquen en realitat als subjectes que són delinqüents persistents, la majoria dels quals no són “psicòpates”. No recull adequadament els conceptes clínics de la psicopatia. ESCALA DE PSICOPATIA DE HARE Inclou conductes (estil de vida) i trets de personalitat que es consideren fonamentals per a definir la psicopatia. Àrea 1 interpersonal i afectiva (8 ítems): - Loquacitat/encante personal: Imatge personal falsa→ Estil de relació insincer i superficial; històries convincents però improbables. Parla amb soltesa. És massa “amable” i “bon xic”. - Sensació grandiosa d'acte-valia: Grandiós sentit de vàlua personal→Es veu com algú superior, actitud fanfarrona i arrogant, testarrut i vol dominar la conversa. - Mentides patològiques: Esmente molt i amb facilitat, i quan se li “agafa” s'inventa una altra, encara que siga una cosa increïble. Pot mentir per a traure una mica de profit, però altres vegades pel plaer de fer-lo. - Direcció /manipulació: Manipulació per a obtindre un guany personal→ Usa l'engany per a estafar, explotar i manipular als altres. 15  - Falta de remordiment i culpabilitat: No es preocupa per les conseqüències negatives dels seus delictes i de la seua conducta en la vida d'altres persones. Hi ha vegades que un jove de “2” en aquest item diu clarament que no el preocupa el que ha fet, i que no sent cap culpa. Però altres vegades pot dir que ho lamenta, però de manera falsa. - Escassa profunditat en els afectes: Afecte superficial → Sembla incapaç de sentir emocions normals, amb la profunditat adequada, per això té vincles superficials amb els altres. D'aquí ve que se solga dir d'aquests xics que són “freds i sense emocions”. - Insensibilitat/falta d'empatia: Actituds i conducta de despreocupació pels drets, sentiments i benestar dels altres. Veu als altres com a objectes per a utilitzar. Cínics i egocèntrics. - Fracàs per a acceptar la responsabilitat de les pròpies accions: No accepta la seua responsabilitat personal en les seues accions, tant les delictives com les d'una altra naturalesa. Té excuses per als seus actes nocius, mai té ell la culpa. Si reconeix la responsabilitat personal, ho farà de manera superficial, i minimitzant els efectes. Àrea 2 conducta antisocial (9 items): - Delinqüència juvenil: Abans dels 17 anys-Conducta delictiva greu→ S'atén tant la freqüència com a la gravetat dels mateixos (són greus tot delicte menys vandalisme, possessió de drogues, furts o infraccions per vel0cidad excessiva o conducció temerària). - Estil de vida paràsit: Explotar als altres forma part del seu estil de vida; procura no treballar, i depén de la seua família o amics per a la seua subsistència. - Escàs control emocional: Pobre control de la ira→ No sap controlar la seua còlera, s'enutja i frustra davant moltes situacions —moltes d'elles trivials-, i tendeix a reaccionar amb violència. - Problemes de conducta primerencs: De xiquet (menys de 10 anys) ha mostrat seriosos trastorns de conducta: robatoris, mentides persistents, vandalisme, bullying, fugides de casa, activitat sexual precoç... - Falta de metes realistes a llarg termini: Incapacitat o falta de voluntat per a formular plans i compromisos. Viu al dia, canvia els seus plans amb freqüència, i no el preocupa molt el futur, ni estudiar o treballar. 16  - Impulsivitat: Conducta impulsiva, sense reflexió. Un jove de “2” sol deixar el treball sense raó, abandonar l'escola, trencar una relació... tot això d'improvís. - Irresponsabilitat: El jove no compleix amb les seues obligacions ni amb els seus compromisos, en qualsevol dels àmbits (col·legi, amics, treball...) de la seua vida. - Necessitat d'estimulació/tendència a l'avorriment: Necessitat crònica i excessiva d'estimulació nova i excitant; la seua atenció sol ser molt breu, i es queixa que l'escola o el treball són avorrits. - Revocació de la llibertat condicional: Ha comés violacions de la llibertat vigilada, permisos o qualsevol una altra mesura que implique que el jove gaudeix de llibertat de moviments, o que ha escapat o intentat escapar d'un centre d'internament. Items adicionals (3 ítems): - Conducta sexual promíscua: Es tracta d'una sexualitat viscuda sense afecte, com una cosa trivial. - Relacions íntimes de breu duració: El jove en aquest item té relacions extra familiars inestables i turbulentes. Entren fàcilment en una relació, però no romanen molt temps. - Versatilitat criminal: Ha participat en molts tipus diferents de delictes, a comptar des que va complir els 11 anys. 17  TEMA 1: PRINCIPIS DE LA PSICOLOGIA 1.- QUE ES LA PSICOLOGIA? La psicologia científica NO es: - S'ocupa exclusivament de l'aplicació de psicològiques. - Es el mateix que psicoanàlisis. - Es el mateix que psicologia aplicada. - Equival a parapsicologia. - Al coneixement psicològic s'accedeix merament mitjançant el sentit comú. CONCEPTE PSYCHE (alma) y LOGOS (estudi) Caràcter científic: utilitza un conjunt de regles per a guiar i dirigir l’estudi dels fets MÈTODE CIENTÍFIC - Tracta d'establir un ordre en el coneixement. - Sotmet les teories a comprovació experimental (avaluació de les conclusions). - Publicar/difondre els resultats. Objecte d'estudi: Conducta, activitat del comportament. - Accions observables i medibles. - Accions inferides (observació de la conducta). 18  CIENCIA DEL COMPORTAMENT I DELS PROCESSOS MENTALS Ús de ferramentes: - Accions que poden ser observació, investigació observables directament. experimental... reunir i - Processos mentals que no organitzar informació. poden ser observats directament. Un subjecte que interpreta els estímuls, els processa i transforma, tenint en conta el seu estat actual i experiències passades, i finalment planifica i executa la resposta. El subjecte: - Executa respostes. - Posa en marxa mecanismes de tractament de la informació. - Treballa de manera activa i propositiva en relació a l'estimulació del mig. La Psicologia, com qualsevol altra ciència, es defineix acadèmicament pel seu objecte (descobert a les escoles) i mètode d'investigació (aplicacions). 2.- ORIGENS I EVOLUCIO DE LA PSICOLOGIA ANIMA CONSCIENCIA-MENT CONDUCTA-MENT Neix amb els primers S'inicia amb Descartes Des de el segle XX, filòsofs grecs i dura (s.16-17) i dura fins amb la incorporació fins l'edat mitja finals del XIX. dels processos (Aristòtil, Platón, cognitiu emocionals. Hipòcrates, Sòcrates, Locke). 19  Wilhelm WUNDT (1832-1920) Psicologia Científica Filosofia Fisiologia Combinació Tractava el tema de la sensació, Estudi dels processos vitals Mètode objectiu de la percepció… ¿d’on procedeix nostre (respiració, digestió...) i fisiologia (m.psicofísic: coneixement?, ¿com coneixem? descobriment de les mesurament i registre funcions del cervell Utilitzava objectiu i quantitatiu) amb un mètode objectiu: mètode els continguts de la filosofia Ment com una cosa separada del Psicofísic. (sensacions). cos, capacitat de pensar com prova de l'existència del ser humà. 3.- INICI DE LA PSICOLOGIA CIENTIFICA: WILHEM M. WUNDT OBJECTE DE LA PSICOLOGIA: La ment, l'experiència conscient (“immediata realitat de nostra experiència”). Els processos elementals de la consciència humana (l'EXPERIÈNCIA IMMEDIATA: sensacions i sentiments), els seus combinacions (modo en que es relacionen) i i les lleis que regeixen aquesta relació. - La psicologia hi ha de descobrir els elements més simples de la consciència l'experiència immediata. Wundt conclourà que són de dos tipus: − Objectives: les sensacions (dolç, verd, calor,...) − Subjectives: els sentiments MÉTODE DE LA PSICOLOGIA: Les METES DE LA PSICOLOGIA: La Introspecció analítica, experimental, laboratori El anàlisis (identificació dels elements més (auto observació controlada i sistemàtica a partir simples) i la síntesis (lleis que expliquen com es d'estímuls sensorials simples). combinen els elements). 20 Les DUES PSICOLOGIES: Inici de la diversificació de la psicologia proposar dos objectes d'estudi: Psicologia individual: Psicofisiologia (processos psicològics com la percepció i la memòria). Psicologia col·lectiva: La Etnopsicologia (interrelació entre les persones mitjançant el pensament i el llenguatge). - Finals del XIX: contava amb tècniques i laboratoris equipats, es considerava com una ciència independent i definitivament experimental. - Però en aquest estudi analític de la consciència humana solament tenien cabuda els processos sensorials, pel que ràpidament sorgiren reaccions que anaven a determinar el despleguí de nous camps d'investigació: − Estudi dels processos psíquics superiors (pensament, motivacions). − Estudi de les diferències individuals. − Estudi de l'inconscient Sorgixen diferents corrents, l'escoles psicològiques. 4.- ELS PARADIGMES EN PSICOLOGIA: ESCOLES, LES CORRENTS MENTALISME - Objecte d'estudi: Els estats elementals de consciència i els seus continguts immediats (sensacions, percepcions,…) - Mètode d'estudi: Experimental - Procediment: introspecció - Principals representants: − ESTRUCTURALISME: TITCHENER, Edward Bradford (1867-1927) − FUNCIONALISME: JAMES, William (1842 1910) CONCEPTE DE PSICOLOGIA: Ciència pura(teòrica),sense fins pràctics. 21 OBJECTE: Elements que configuren la “estructura” de nostra ment l'experiència conscient (les sensacions, els sentiments i les imatges). Descomposició de la ment en les seues unitats més elementals. METODOLOGIA: Introspecció i mètodes experimentals de laboratori. PREGUNTA “CLAU” EN RELACIÓ AL PSÍQUIC: Què es, com s'estructura FINALITAT-TASCA (QUÈ ESTUDIA): Els elements constitutius de l'experiència humana, combinacions i lleis que regeixen la seua estructura. LIMITACIONS: Exclosos de l'estudi els xiquets i xiquetes i els animals, els processos complexos-llenguatge, pensament, anormalitat, etc.-; i es negaven a abordar qüestions pràctiques. CONCEPTE: Ciència aplicada(utilitarista) OBJECTE: Experiència conscient i les seues “funcions” adaptatives (paper dels processos mentals–sensacions, desitjos, pensaments,…-en l'adaptació a l'entorn, supervivència i progrés) - Característiques de la consciència: les experiències són el que són, la sensació és un procés d'estimulació nova i única, sempre canviant, sensiblement contínua i amb un fi. METODOLOGIA: Observació externa i experimentació(tests...) PREGUNTA CLAU: Com i per a què serveixen els processos psíquics. FINALITAT: Activitats, accions i relacions funcionals. ESTRUCTURALISME FUNCIONALISME - Com es la ment? - Com funciona? Que fa? - Introspecció experimental. - Qüestionaris, descripcions - Ment humana, adulta i normal. objectives de conductes, mètode - Major coneixement. comparatiu - Diversitat de ments - Pragmatisme, utilitarisme, per a que serveix? OBJETIVISME Objecte d'estudi: Conducta observable: les respostes (en funció d'estímuls). Característiques: Positivistes, associacionistes, mecanicistes i evolucionistes. Mètode: Experimental Principals representants: - Reflexologia russa: PAVLOV (1849-1936) - Conductisme clàssic: WATSON (1878-1958) - Conductisme operant: SKINNER (1904-1990) - Proposen un objecte d'estudi, la conducta, que és susceptible d'observació directa i de quantificació. 22  - Expliquen el comportament en termes d'estímul i resposta. - Proposen que no existeixen diferències qualitatives entre comportaments. - Plantegen que les mateixes lleis que rigen el comportament són vàlides per a totes les espècies. - Conductisme E-R. La ment (sentiments, estats d'ànim el processos de pensament) no pot observar-se, per tant no deu ser un objecte d'estudi de la Psicologia (la conducta, el comportament i les seues condicions: les respostes a les condicions estimulares) La meta de la Psicologia és predir (i controlar) la conducta. Considerava que l'única forma d'entendre les accions humanes era a través de l'estudio del seu comportament. - El control de la conducta descansa en la relació funcional que existeix entre els estímuls i les respostes (les conseqüències que tenen les respostes) El objecte d'estudi de la psicologia com ciència és la conducta observable, abandonen l’enfocament vinculat a l'estudi dels processos mentals. Consideren al ser humà com un sumatori de condicionaments: Clàssic i Operant. - Utilitza les explicacions fisiològiques dels reflexos per a explicar la psicologia. Va introduir el concepte de “reflex condicionat” com unitat elemental per a l'anàlisi de tota activitat apresa pels organismes. - “El lector no encontrarà cap discussió sobre la consciència ni tampoc obtindrà informació sobre conceptes com sensació, percepció, atenció, imaginació, voluntat, etc. Aquestes paraules estan bé, però he comprovat que puc prescindir d'elles. (...) A dir la veritat, no tenen significat. Tampoc creo que ningú les utilitze bé i sempre d'un modo unívoc”. “Nosaltres volem limitar-nos a coses que son observables, però... ¿què podem observar? Podem observar conductes: allò que un organisme fa o diu”. COGNITIVISME Objecte d'estudi: La ment com sistema que processa la informació. Els processos cognitius implicats en la recepció, emmagatzematge, interpretació i sortida de la informació Mètode: Observació i experimental. Principals representants: - PIAGET, Jean (1896-1980) - TOLMAN, Edward Jeu (1886-1959) - BROADBENT, Donald (1926-1993) Conegut sobretot per les seues aportacions entorn al desenvolupament cognitiu dels menors. Va establir distints estadis en el desenvolupament de la intel·ligència. La conducta es dirigeix cap a una meta (és propositiva). Conegut per les seues aportacions de tipus cognitiu en torn a la capacitat d'atenció. Seguint la idea del processament de la informació va establir un model d'atenció: el model de filtre atencional. 23 Característiques del paradigmes: - Són computacionals: utilitzen la simulació computacional pel seu estudi. - Són propositius: consideren el ser humà ACTIU en el processament de la informació. Entre l‘E i la R intervenen una sèrie de processos que transformen de forma activa la informació estimular. - Són metal·listes: consideren que l'activitat humana no pot comprendre's ni explicar-se sense recórrer als processos mentals (PERCEPCIÓ, ATENCIÓ, MEMÒRIA, REPRESENTACIÓ, PENSAMENT I LENGUAJE, I MOTIVACIÓ EMOCIÓ). - Són restrictius: consideren la ment com un processador que té capacitat limitada. 5.- PSICOANALISIS - Corrent teòrica sorgida a finals del segle XIX. - Autor més representatiu: − Sigmund Freud ( 1856 1939 ): Metge i neuròleg creador del Psicoanàlisis. Interessat en l'inconscient del ser humà. Va utilitzar la hipnosis com tècnica d'investigació. La majoria de les seues aportacions es fonamentaven en la teoria dels instints, la motivació sexual tenia un gran poder explicatiu. -Objecte d'estudi i anàlisis: l'inconscient / Mètode: estudi de casos. 24  IDEES PRINCIPALS VINCULADES A AQUEST ESTUDI Els processos psíquics són a si mateixos Determinats impulsos instintius inconscients, i els processos conscients (sexuals), exerceixen un important paper no són sinó actes aïllats o fraccions de la en la causa de malalties nervioses i vida anímica total. psíquiques. 6.- GESTALT - Corrent desenvolupada a principis del segle XX - Autors representatius: − Max Wertheimer ( 1880 1943 ) Psicòleg alemany, considerat el fundador de la psicologia gestàltica. Considerava que nostra percepció es basava en una sèrie de lleis organitzatives, innates al ser humà. − Wolfgang Köhler ( 1887 1967 ) Figura destacada en els inicis de la psicologia gestàltica, la seua aportació més rellevant és el concepte d'aprenentatge per Insight “comprensió sobtada del problema” (quan es reorganitzen els elements del problema desprès d’una reflexió). - Els seguidores de la Gestalt basen els seus coneixements en investigacions sobre la percepció. El seu objecte d'estudi: lleis de l'organització perceptiva del ser humà. - Consideren que el fenomen psicològic és en sí mateix un "tot" (GESTALT), i que les propietats de les partes no defineixen les del tot. Ciencia del comportament i els processos mentals Ús d‘eines: observació, Accions que poden ser investigació experimental... observables directament per a reunir i organitzar Processos mentals que no informació. poden ser observats directament. Un subjecte que interpreta els estímuls, els processa i transforma, tenint en compte el seu estat actual i experiències passades, i finalment planifica i executa la resposta. 25 7.- PRINCIPALS PERSPECTIVES ACTUALS DE LA PSICOLOGIA Qualsevol esdeveniment psicològic (l’enfado, l’agressió...) pot ser considerat des de múltiples perspectives simultàniament. Cada perspectiva o enfocament d'explicació dels fenòmens psicològics → Assumeix diferents suposats sobre la conducta. → Difereixen en la forma que expliquen per què les persones es comporten com ho fan. Se centra en els efectes de l'activitat fisiològica (impulsos nerviosos, hormones, substàncies químiques…) sobre la conducta, sentiments i pensaments. - PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA: com el passat evolutiu de les espècies pot contribuir a explicar gran part de nostres característiques BIOLÓGICA: psicològiques actuals. - NEUROPSICOLOGIA: estudia com el cos i el cervell (en interacció amb l'ambient) fan possible les emocions, records, experiències. sensacions i conductes. - GENÉTICA DE LA CONDUCTA: es pregunten en què proporció influeixen els gens i l'entorn en les diferencies. individuals (en el desenvolupament de trets i destreses). Se centra en com afecten l'ambient i l'experiència en les accions. Es pregunta cóm aprenem les respostes observables. - Tª CONDUCTISTA: interès pels càstigs i DE L’APRENENTATGE: recompenses que eliminen o mantenen conductes. - Tª DE L'APRENENTATGE SÒCIO-COGNITIU: a més recorren a mecanismes com la imitació i la capacitat de pensar sobre el que ocorre. Se centra en els processos mentals que tenen lloc en la percepció, memòria, llenguatge, solució de problemes i altres aspectes del comportament. Com la ment és un sistema que processa la informació, es pregunta com codifiquem, processem, emmagatzemem i recuperem la COGNITIVA: informació. - Demostra com els pensaments i interpretacions influeixen en les accions, sentiments i decisions. - Han profunditzat en com es desenvolupa la ment infantil i han identificat diferents tipus d’intel·ligència. 26  Se centra en les influències socials i culturals que rodegen a una persona i el seu comportament, i es pregunta com varien la conducta i el pensament en diferent situacions i cultures. - PSICOLOGIA SOCIAL: es centren en la SOCIOCULTURAL: importància de les normes i roles socials, els efectes del grup sobre les actituds i conductes personals, l'efecte que tenen els demàs sobre nosaltres,… - PSICOLOGIA CULTURAL: influència de les normes i valors culturals sobre el desenvolupament, la conducta i els sentiments individuals Se centra en la dinàmica interior inconscient, les forces internes, conflictes i instints. Es pregunta com s'origina la conducta a partir d'estos impulsos i conflictes inconscients. PSICODINÁMICA: - Té el seu origen en la psicoanàlisi encara que hi ha molts enfoques psicodinàmics: busquen les arrels inconscients (Controvèrsia sobre el seu estatus científic). 27 Que fan els psicòlegs? 1. Docència universitària i investigació/recerca. 2. Especialitats clíniques: servicis de salut generals, salut mental, etc. 3. Especialitats no clíniques: aplicació de la psicologia en àmbits com el deportiu, les empreses, l'escola, tribunals, exèrcit, política, etc. 8.- MULTIPLES ESPECIALITATS Comú: la descripció i explicació de la conducta i dels processos mentals que subjauen a una conducta. PSICOLOGIA BÁSICA PSICOLOGIA APLICADA Estudi de temes psicològics amb el fi Estudi de temes psicològics que tenen d'obtenir un increment en el una aplicació directa (tractar problemes coneixement, sense buscar la seua pràctics): psicologia clínica, industrial, aplicació pràctica: psicologia de la educativa, de l’esport, jurídica, del trànsit memòria, de l'aprenentatge, del i la seguretat viària, criminal, desenvolupament, la personalitat, drogodepencies..., etc. neuropsicologia, etc. INVESTIGACIÓ BÁSICA: - També denominada investigació pura i fonamental (adquisició de coneixements). - Es caracteritza per ser enduta a extrem en el laboratori. - Està configurada per diferents investigadors amb distints camps d'interès Exemples de l'ús de la investigació bàsica en psicologia: - Neuropsicologies: estudi de les relacions entre la funció cerebral i la conducta humana. - Les psicòlogues de la personalitat: interessades en la diferència entre una persona i altra, ací com en respondre per què nos comportem de la manera en què ho fem. 28  INVESTIGACIÓ APLICADA - Denominada investigació pràctica, l'empírica. - Busca l'aplicació i la utilització dels coneixements adquirits. - Està estretament vinculada amb la investigació bàsica, ja que depén dels seus resultats i avances. Exemples de l'ús de la investigació aplicada en psicologia: - L'ús de tests de personalitat en la selecció de personal o la selecció dels candidats més idonis per als llocs de treball a ocupar No podem ignorar la realitat biològica, social, cultural, evolutiva... de l'ésser humà: són necessaris els dos tipus d'investigació. ESPECIALITATS NO CLINIQUES Psicologia experimental: Investigació en laboratori sobre aprenentatge, memòria, motivació, emoció, atenció, percepció, fisiologia i cognició… Psicologia educativa: Estudia els principis de l’aprenentatge i com millorar el sistema educatiu. Psicologia evolutiva o del Estudia el canvi – físic, mental i social – de les desenvolupament: persones al llarg de la vida (infància, adolescència, edat adulta i abuelitat). Psicologia industrial i de les Estudia el comportament en el àmbit laboral organitzacions: (prendre decisions en grups, motivació en el treball, estrès, productivitat,…), selecció de personal. Psicometria: Dissenya i avalua probes d’habilitat mental, interessos, personalitat,… 29 ESPECIALITATS CLINIQUES Consell/ assessorament Ajuden a superar problemes quotidians psicològic: d'ansietat, conflictes familiars, motivació per a l'estudi,… Treballen amb pares, estudiants, Psicòlegs escolars: professors,… per a millorar el rendiment acadèmic i resoldre problemes emocionals. Orientació vocacional. Psicòlegs clínics: Diagnostiquen, tracten i estudien problemes emocionals i psicològics. ALTRES AREES D’ESPECIALITZACIÓ/ ESTUDI EN PSICOLOGÍA Investiga les bases biològiques del PSICOLOGIA FISIOLOGICA comportament, especialment el sistema nerviós i l’endocrí. Mesura i descriu la personalitat i formula PSICOLOGIA DE PERSONALITAT teories sobre el seu desenvolupament. Estudia la conducta dels grups, i la PSICOLOGIA SOCIAL manera en què impressionem a uns altres i som influenciats per ells. Dissenya, avalua i adapta els ERGONOMIA instruments i màquines a les necessitats humanes perquè s'empren eficientment. 30 9.- MÈTODES D’INVESTIGACIÓ/ DE RECERCA EN PSICOLOGIA La psicologia és la ciència que estudia el comportament i els processos mentals. Objectius generals: Descriure, explicar, controlar, predir i modificar. → El comportament (accions observables i mesurades, també accions inferides). S’aconsegueix mitjançant el mètode científic. La Psicologia va més allà de la mera descripció i busca comprendre millor a la persona i les seues accions. Per això, tracta de respondre preguntes: - Quina és la causa de què assassinen a xiques joves? - D'on procedeixen les seues actituds de rebuig cap a les dones, si és que les té? - Com s'expliquen les contradiccions entre les emocions d'Alexander (amor l'afecte cap als seus fills, i odi i agressió a altres persones)?, etc. D'aquesta forma, de la descripció passaríem a l'explicació del seu comportament, i inclús a poder predir com actuaria en un futur si no és aconsegueix modificar la seua conducta. Com funciona el mètode científic? Teoria Pregunta el problema al que se li vol trobar resposta, solució. Hipòtesis És una resposta temptativa a la pregunta, el problema d'investigació. Investigació Determinació de variables i formació de grups/condicions. Recollida de dades i fets, anàlisis dels Resultats, fets, evidència mateixos i elaboració de resultats i conclusions. Els resultats obtinguts amb el mètode Replicació científic deuen ser susceptibles de repetició arribant o no al mateix resultat. 31 Métodes d’investigació en psicologia Font d'informació: l'observació Mètodes descriptius Mètodes descriptius (no explicatius): Estudi de (descripció): casos / Enquesta / Observació directa de laboratori i de camp. Anàlisi estadístic de relació: quan dues variables estan relacionades o apareixen La correlació (predicció): associades, una pot predir a l'altra (però no indica quina és la causa i/quina l’efecte). Busca la causa/efecte: manipula unes variables i els seus efectes en altres variables. Requereix un disseny metodològic adequat que garantisca la veracitat dels resultats. Experimental (explicació, comprensió): Molt utilitzat per a avaluar l'eficàcia de distints tractaments. A través de la manipulació d'un o més factors en distints grups (aleatoris), s‘avalua l'eficàcia i s'emeten conclusions. Conceptes a tenir en compte ( Mètode experimental) - Variable independent: Es manipula per a provar els seus efectes en altres variables. - Variable depenent: La variable avaluada per a ver com canvia amb la manipulació de la variable independent. - Condició el grup experimental: condició d'un experiment que exposa als subjectes a una/s variable independent. - Condició el grup control: condició d'un experiment que serveix com comparança del grup experimental. - Assignació aleatòria: Assignació dels subjectes a l’atzar a les situacions experimental i control, minimitzant les diferències existent entre les persones assignades a diferent grups (intenta homogeneïtzar els grups). 32 33  TEMA 2: Bases biològiques del comportament humà El cervell ens permet actuar sobre el món, respondre i adaptar-nos a l'entorn. 1.- CERVELL CORTEX CEREBRAL La nostra consciència , la capacitat de controlar-nos i de controlar als altres. Origen de les funcions cognitives, emocionals i del comportament. PLASTICIDAD CEREBRAL: causant de que es puga regenerar certes parts lesionades del cervell. Ens permet adaptar-nos a noves situacions, cercant noves neurones que poden substituir a les danyades La pràctica i l'experiència MODIFIQUEN el cervell (l'activitat de certs circuits neuronals), i per tant és possible canviar el comportament (que depèn del funcionament del cervell) per a adaptar-se millor a l'entorn. PERCEBRE I ACTUAR PERCEBRE I IMAGINAR La percepció no pot separar-se de l'acció Són més diferents en el cervell. (VEURE I FER ÉS QUASI EL MATEIX PER AL CERVELL ) Quan imaginem, certes estructures neuronals s'activen de manera pareguda a quan percebem. L'objectiu de captar el món és actuar Quan ens imaginem fent alguna cosa, sobre el mateix, per això captem una s'activa el pla del moviment(en el lòbul percepció del món i generem frontal) a excepció de l'últim pas que és expectatives abans d'actuar. passar de l'acció al moviment. Aprenentatge per imitació → Cèl·lules causants son les NEURONES ESPILL Es denominen neurones espill a una certa classe de neurones que s'activen quan un animal o persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar per un altre individu. Les neurones imiten com "reflectint" l'acció d'un altre: així, l'observador està ell mateix realitzant l'acció de l'observat, d'ací el seu nom de "espill". Aquestes neurones exerceixen un important rol dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, tals com l'empatia (capacitat de posar se en el lloc d'un altre) i la imitació. 34 Podem deduir les intencions dels altres i, a més, ens permeten l'empatia emocional (la capacitat d'identificar-nos amb l'altre). Tenim un emmagatzematge intern de coneixements (xarxa d'accions connectades). Quan ens enfrontem a un estímul extern que coneixem, ho interpretem i generem una expectativa de la intenció de l'altre. Per tant, el SN–cervell- genera HIPÒTESI, expectatives sobre la realitat, que després contrastarà amb la realitat externa. Depenent de si és consistent o no l'expectativa creada i la realitat, sorgiran unes percepcions o unes altres. El SN no es limita a PERCEBRE el que veiem, és un GENERADOR de realitats. El cervell veu el que vol veure i no el que veu realment. Gràcies a açò, funcionem com a éssers humans (art, creativitat…) i podem canviar el nostre entorn per a adaptar-nos millor. - Restaurar la memòria danyada en els EL CERVELL ÉS PLÀSTIC. Els pacients amb malalties degeneratives. circuits neuronals són modificats per l'experiència, i així es - Augmentar la capacitat de aprenentatge (augmentant les connexions neuronals en modifica el comportament. el cervell). TÈCNICA ESTIMULACIÓ - Recuperació més ràpida de l'infart MAGNÈTICA TRANSCRANEAL (no cerebral. invasiva): modificar l'activitat de - Addiccions certs circuits neuronals. Pot utilitzar-se per a pacients amb danys cerebrals en alterar els impulsos elèctrics de zones o àrees concretes del cervell 35 - Modificar l'activitat del Còrtex Frontal (responsable de la presa de decisions): presa de decisions més altruista i generosa. → Subjectes amb personalitat sociopàtica o trastorns de la personalitat: augmentar la seua empatia. El problema és identificar el circuit responsable, una vegada identificat es pot modificar en l'adreça correcta. 2.- ALGUNES IDEES IMPORTANTS − RELACIÓ (rebre estímuls) − COMUNICACIÓ (interpretar informació) − COORDINACIÓ (emetre respostes) − FUNCIONS DEL S.N. − NEURONES, SINAPSI I NEUROGÈNESI − S.N. CLASSIFICACIÓ/ DIVISIÓ − L’ENCÈFAL − ACTES VOLUNTARIS /INVOLUNTARIS − CERVELL I COMPORTAMENT A través del SN rebem informació i la interpretem (processem) per a seleccionar les respostes més adequades. 36 1. La Relació serveix als éssers vius per a rebre informació del medi, tant extern (receptors dels ÒRGANS DELS SENTITS) com a intern (glàndules i hormones). 2. La Comunicació: la informació captada pels receptors interns o externs és integrada i analitzada en conjunt, i comparada amb les nostres experiències i coneixements (emmagatzematge intern de coneixements o xarxa d'accions connectades), per a produir la millor resposta possible a cada situació. COMUNICACIÓ: MODEL D’ENTRADA- EIXIDA D’INFORMACIÓ NIVELLS INPUT INTEGRACIÓ OUTPUT EN EL SN SNP SNC SNP Informacions Tractament de les Ordres per als procedents de informacions òrgans efectors l’exterior (músculs i (sensorials) i de glàndules) l’interior. EN UN CIRCUIT Neurones Interneurones Neurones receptores o efectores aferents →→→→→→→→ ---------------------> --------------------> 37  3. La Coordinació serveix per a (després d’interpretar la informació), seleccionar les respostes més adequades i dur-les a terme (l'organisme segueix funcionant normalment). Pot ser de dos tipus (amb característiques diferents): − COORDINACIÓ NERVIOSA: de resposta ràpida, immediata, preparada per a mantenir la vida a cada moment i duta a terme pel Sistema Nerviós. − COORDINACIÓ HORMONAL: de resposta lenta i duradora produïda pel Sistema Endocrí (glàndules i hormones) 4. Les funcions del Sistema Nerviós son: Característiques: Adaptabilitat, aprenentatge continu, distribució del processament i de l’emmagatzematge, plasticitat (creació/modificació de sinapsis). 5. Les NEURONES (element bàsic del SN) són les UNITATS DE CONSTRUCCIÓ DEL SN: cèl·lules especialitzades encarregades de transmetre els impulsos nerviosos (gràcies a la seua forma i estructura). Ones de naturalesa elèctrica que es transmeten per les neurones, i de neurona a neurona. − Captar/rebre i transmetre la informació cap als centres nerviosos. 38  − Integrar aquesta informació per a generar respostes adequades. − Transmetre-la als òrgans. Són les VÍES DE COMUNICACIÓ entre totes les parts d’un organisme, i els CENTRES DE CONTROL on s'interpreta la informació obtinguda i s'elaboren les respostes. A través de CONTACTES SINÀPTICS: les neurones s'organitzen en xarxes i sistemes (els senyals es transmeten de neurona a neurona a través de contactes funcionals altament especialitzats –sinapsi-). 3.- LA SINAPSIS Contacte o connexió especialitzada entre neurones en la qual un missatge creua d'una neurona a una altra. La major part de les sinapsis és de tipus químic : utilitzen molècules anomenades neurotransmissors a comunicar-se entre si. NEUROTRANSMISSORS → Substàncies químiques, alliberades per una neurona al salt sinàptic (o espai) per a transmetre la informació a una altra neurona. L'impuls elèctric aconsegueix el final de l'axó, diminutes bombolles químiques anomenades vesícules, descarreguen el seu contingut (neurotransmissors) en el salt o espai sinàptic. Naveguen a través d'aquest espai fins a la següent neurona, on troben llocs especials anomenats receptors. 39 Alguns principals neurotransmissors: TRANSMISSOR FUNCIÓ Excita els receptors neuronals i pot excitar el SN perifèric mitjançant la contracció dels músculs esquelètics, preparant-los per al moviment. S'encarrega d'emmagatzemar la Acetilcolina (ACh) informació i recuperar-la en forma de record. Per tant, és necessària per a la concentració, l'aprenentatge i la memòria. Conseqüentment, uns nivells baixos provocaran mala memòria i, fins i tot, demència. Incrementa els nivells d'activitat i facilita el moviment, atenció i aprenentatge; s’encarrega del bon humor, plaer, Dopamina (DA) motivació, etc. Uns nivells baixos provoquen desmotivació, indecisió i, fins i tot, depressió. El seu dèficit s'associa amb la malaltia de Parkinson i el seu excés amb l'esquizofrènia. 40  Es relaciona amb el somni i l'activació, així com amb la regulació de l'humor Serotonina (5-HT) (control d’un mateix), l'apetit i la sensibilitat al dolor. Pot inhibir el somni i produir ansietat i depressió. Uns nivells baixos d'aquesta hormona incrementen el mal humor, la irritabilitat i el nerviosisme, entre altres. És el neurotransmissor més estès en el cervell. Té efectes inhibitoris directes sobre els axons. El desequilibri en els Gamma aminobutíric (GABA) neurotransmissors aminoàcids, inclòs el GABA, ha sigut associat als atacs d'apoplexia i altres malalties. Si hi ha nivells baixos, hi ha dificultat per conciliar el son, causa ansietat i atacs de pànic. 4.- LA NEUROGENESI · Moltes de les nostres neurones es mantenen al llarg de tota la vida. Unes altres moren (perdem aprox.1000 neurones al dia), per açò tenim menys neurones en la vellesa que en la joventut. Però algunes d'elles poden ser reemplaçades. CERVELL → És plàstic, les neurones es poden reproduir en l’adult (neurogènesi) i la ment és un processador d’informació. Permet a l'ésser humà aprendre noves habilitats i establir noves memòries durant tota la vida. · El que noves neurones puguen créixer i desenvolupar-se, fins i tot en àrees limitades del cervell, és sorprenent, ja que si les neurones poden ser reemplaçades, es poden desenvolupar noves teràpies per a malalties com l'Alzheimer, Parkinson, i altres malalties neurològiques. PLASTICITAT CEREBRAL El cervell es crea en la ONTOGÉNESIS de l’individu: creix conforme el subjecte es desenvolupa. El seu creixement depèn de les trobades de l’individu amb l’entorn que reforçaran unes connexions i debilitaran unes altres. 41 Aquesta plasticitat es la que ens permet l’aprenentatge (cada individu dependent de la seua experiència, desenvoluparà mes unes habilitats que altres; provocant diversitat respecte a la seua intel·ligència, personalitat, caràcter,...) 1.- El cervell en la seua fase embrionària produeix moltes neurones, més de les quals necessitarà posteriorment. 2.- Les neurones que es vegen reforçades per l'experiència i conducta de l'individu començaran a establir connexions entre si. 3.- Les connexions reforçades es consolidaran i les no reforçades s'afebliran, fins a desaparèixer. El Sistema Nerviós està constituït pel SNC (encèfal i medul·la espinal) i el SN Perifèric. Estructura molt complexa que arreplega milions d’estímuls per segon que processa i memoritza contínuament, adaptant les respostes del cos a les condicions internes o externes. Comprèn l'encèfal (cervell) i la medul·la espinal. Ací radica la consciència i tot el que és voluntari, i és on s'interpreten els estímuls i es produeixen les respostes. Controla i dirigeix la relació amb l'entorn. 42 5.- DIVISIONS EN EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIOS CENTRAL El sistema nerviós central està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal. Ambdós tancats i protegits per estructures òssies: el cervell rodejat pel crani, i la medul·la espinal per la columna vertebral. Responsable de la part pensant de la nostra activitat i es on s’originen els nostres pensaments, les nostres emocions i el control del funcionament del nostre organisme i de la nostra conducta. LA MEDUL·LA ESPINAL - Ix de la base de l'encèfal (prolongació inferior del bulb raquídi ) i recorre la columna vertebral (que la protegeix). - Mesura uns 45 a 50 cm. de longitud i pesa entre 26 i 30 gr. - Rep informació sensorial de totes les parts del cos. - Moltes respostes tant reflexes com a voluntàries són dutes a terme a través de la medul·la espinal. 43 Té una doble funció: - ACTIVITAT REFLEXA: Coordina els actes reflexos més simples (com flexionar la cama). - ACTIVITAT SUPRAESPINAL: Intermediària entre el cervell i les diferents parts del cos (el cervell li mana informació i missatges, i la medul·la els envia a altres parts). L’ENCEFAL (EL CERVELL) Està constituït per bilions de neurones (complexitat enorme), amb milers de connexions per neurona. Situat per damunt de la medul·la espinal i contingut en el crani (que ho protegeix, igual que la columna a la medul·la). Regula les funcions superiors: - Percepció - Llenguatge - Memòria i Aprenentatge - Emocions - Intel·ligència... L’ENCÈFAL és la part més important de tot el Sistema Nerviós. Està format per: - Escorça cerebral: On es fan conscients les sensacions, es fabriquen les respostes, resideix la memòria i la intel·ligència, la parla, etc. - Tàlem i Hipotàlem: Responsables del fam, set, apetit sexual, somni…, i de les emocions - Cerebel: Controla i coordina els moviments apresos i l'equilibri. Intervé en memòria i aprenentatge. - Bulb raquidi: Controla el funcionament dels nostres òrgans (respiració, ritme cardíac…). 44  ACTES INVOLUNTARIS ACTES VOLUNTARIS Són aquells que realitzem sense Són els que produïm des de l'ESCORÇA consciència i voluntat. Donen lloc als CEREBRAL (part més superficial del ACTES REFLEXOS. cervell), que és on arriba la major part de la informació que rebem. CERVELL→ Controla i coordina: els moviments voluntaris, les funcions corporals homeostàtiques, com els batecs del cor, la pressió sanguínia, el balanç de fluids i la temperatura corporal o el comportament. És el centre supervisor del sistema nerviós. 6.- L’ORGANITZACIÓ DE L’ENCEFAL -Lòbuls Frontals, Parietals, Temporals i Escorça cerebral: Controla els nostres Occipitals processos intel·lectuals superiors. - Àrees Motora, Sensitiva i d’Associació. -Bulb Raquidi (respiració i ritme cardíac) Nucli Central (Tronc encefàlic): Regula les nostres accions més primitives. -Pont (transmissió d’informació motora i control del somni) Cerebel: Controla la postura i l’equilibri. -Formació Reticular (despertar i activar l’escorça) Sistema Límbic: Controla i regula les -Tàlem emocions, funcions autonòmiques, la -Hipotàlem conducta sexual,... -Hipocamp - Amígdala 45 La cobertura externa del cervell es coneix com a còrtex o NEOCÒRTEX. Es compon d'una substància blanca i d'una substància grisa. - La matèria blanca està formada principalment per les fibres nervioses o axons de les neurones corticals (és blanca per la mielina que cobreix els axons). - La substància grisa està constituïda pels nuclis foscos dels cossos cel·lulars de les neurones corticals (es troben els moviments voluntaris i les funcions intel·lectuals més elevades). Una gran esquerda (grieta) divideix al cervell en dos hemisferis que treballen de forma conjunta i complementària (cada hemisferi controla el funcionament sensorial i motor del costat oposat del cos). Massa de fibres blandes que connecta els dos hemisferis del cervell (milions d'axons). Si no funciona: cada hemisferi rep i emmagatzema la informació per separat i no la relaciona. L'ús de ambdós hemisferis incrementa la nostra creativitat, productivitat, i potencia la nostra capacitat pensant. Aquests hemisferis no són entitats funcionals separades: es connecten entre si (a través del Cos Callós), i moltes neurones tenen el seu nucli cel·lular en un hemisferi i les seues extensions en l'altre. HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET Habilitats lingüístiques (escriptura i Habilitat artística, percepció espacial, paraula), numèriques i lògiques, ritme, música, creativitat, imaginació, raonament, blanc i negre. color. 46 Només tenim un Cervell, amb dos hemisferis que normalment estan molt bé connectats. Es relaciona amb el control dels impulsos, Lòbul Frontal (àrea Integradora judici, memòria, producció del llenguatge, /motora): funcions motores, socialització i espontaneïtat. Assisteix en la planificació, coordinació, control i execució de les conductes. - Prefrontal: aprenentatge, planificació i processos psicològics superiors. - Frontal posterior: funcions motores, inclòs el llenguatge. Té un important paper en la recepció i processament de la informació sensorial Lòbul Parietal (àrea procedent de diverses parts del cos (incloent somatosensorial): el dolor), el coneixement dels nombres i les seues relacions, i en la manipulació dels objectes. - Sensopercepció somàtica, tàctil, dolor. Les seues principals funcions estan relacionades amb la recepció de estímuls Lòbul Temporal (àrea auditiva): sonors i la memòria (record de paraules i noms d'objectes, cares, imatges...). - Sensopercepció auditiva, olfacte. Àrea associativa→ llenguatge Àrea cognitiva→ memòria Resideix l'escorça visual i per tant està implicat Lòbul Occipital (àrea visual): en la nostra capacitat per a veure i interpretar el que veiem. - Sensopercepció visual 47 7.- ORGANITZACIÓ DE L’ENCEFAL - Escorça cerebral: Controla els nostres processos intel·lectuals superiors. - Tronc encefàlic o tronc cerebral (Nucli Central): regula actes involuntaris (tos, esternut); controla accions com la respiració, vòmit, somni, apetit, conducta sexual...; activa la vigilància i consciència (atenció); regula la temperatura i ritme cardíac, i aspectes primaris de la localització del so (discriminador de estímuls sensorials). - Bulb Raquidi (respiració i ritme cardíac). - Pont (transmissió d’informació motora i control del somni). - Formació Reticular (despertar i activar l’escorça). -Cerebel: Controla postura i equilibri. - Sistema límbic: Principal responsable de la nostra vida emocional, amb un important paper en l’aprenentatge i la formació de la memòria. - Gestiona respostes fisiològiques a les emocions. - Integració i expressió de les emocions, sentiments i motivacions - En l’ésser humà connectat amb el còrtex frontal. Inclou un conjunt complex d'estructures connectades entre si (sota l'escorça): tàlem, hipotàlem, hipocamp i amígdala, i altres parts properes. Centre d’integració de gran importància, que rep els senyals sensorials (processa i discrimina la informació sensorial). TALEM La major part d'aquesta informació passa després a l’escorça cerebral (nostra part lògica i racional) que s'encarrega de prendre la decisió davant l'estímul sensorial. Principal centre retransmissor entre el tronc encefàlic i els centres encefàlics superiors. 48  Situat sota el tàlem. Encarregat de regular el fam, la set, el fred, la calor, la ira, la satisfacció sexual… i l'estat intern de l'organisme (homeòstasi: pressió sanguínia, ritme cardíac, pols, respiració, temperatura… en resposta a circumstàncies emocionals). Controla i activa el sistema nerviós autònom HIPOTALEM perifèric: sistema simpàtic i parasimpàtic. Implicat en l’elaboració de les emocions i en les sensacions de dolor i plaure. Controla el cicle menstrual (relacionat amb la glàndula pituïtària hipòfisi– glàndula endocrina-). De manera que exerceix un paper important en la coordinació de les activitats dels sistemes nerviós i endocrí. Per controlar tantes funcions se li denomina “guardià” Exerceix funcions importants en la HIPOCAMP MEMÒRIA i el maneig de l’espai. Fonamental per a TRANSFERIR les dades de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini. Associada amb l'expressió i la regulació AMIGDALA CEREBRAL emocional. Processos de memòria i aprenentatge Reaccions extremes que no Quan entra un estímul a No obstant açò, no tota la informació es troben sota el nostre través dels nostres sentits, passa de forma directa del tàlem a control. El centre la informació passa al l'escorça. Una part passa del tàlem emocional del cervell tàlem i la major part passa al centre emocional, abans que la predomina sobre el després a l’escorça nostra part racional aconseguisca racional: moments de crisis cerebral, on funciona la processar la informació. (pèrdua, agressió…), o de nostra part lògica i racional Aquesta reacció instantània i gran plaure (bones notícies, (s’encarrega de prendre la automàtica és la que origina el beneficis inesperats, decisió davant l’estímul "segrest o esclat emocional", i el trobades amb éssers sensorial) resultat és una decisió instantània estimats…) o ”actuar abans de 49 pensar” 8.- EL SISTEMA NERVIOS EMOCIONAL L’emoció implica al sistema nerviós per complet. Però hi ha dues parts del sistema nerviós que són especialment importants: el sistema límbic i el sistema nerviós autonòmic “SNP” ( involuntari, simpàtic i parasimpàtic). 9.- SISTEMA NERVIOS PERIFERIC SOMATIC: S'encarrega d'establir la relació de l'organisme amb el món exterior. Es relaciona amb els actes Voluntaris. AUTONOM: Independent de la voluntat, regula el funcionament dels òrgans interns de l’organisme per a mantenir-ho en equilibri: digestió, circulació sanguínia, respiració, metabolisme... S’encarrega dels actes involuntaris. NERVIS SENSORIALS/NEURONES AFERENTS: Reben i traslladen la informació dels sentits al SNC. NERVIS MOTORS/ NEURONES EFERENTS: Reben impulsos del SNC per a activar músculs i glàndules. SIMPÀTIC: (activa o desactiva funcions orgàniques) regula les activitats que necessiten gast energètic. PARASIMPÀTIC: (protegeix i modera el gast d’energia) regula les activitats reparadores de l’organisme humà. 50 Ambos sistemes es complementen SIMPATIC PARASIMPATIC GLANDULES SALIVALS Inhibeix Estimula BUFETA Relaxa Contrau TASA CARDIACA Incrementa Retarda BRONQUIS Dilata Tanca GLANDULES Estimula Inhibeix SUDORIPARES MUSCULS ERECTORS Redreça Inhibeix DEL BORRISSOL IRIS Midriasi o dilatació Miosi o contracció Té les seues arrels en el tronc cerebral i en la medul·la espinal de l'esquena baixa. La seua funció és retornar Sistema nerviós l'equilibri al cos des de la situació d'emergència a la parasimpàtic qual ho va portar el sistema nerviós simpàtic. Comença en la medul·la espinal i viatja cap a una gran varietat d'àrees del cos. La seua funció és preparar al Sistema nerviós cos per a una situació d'emergència (activitats simpatic vigoroses). També porta informació sobre el dolor dels òrgans interns. 51 10.- COGNICIÓ IMPERSONAL I INTERPERSONAL Existeixen dues formes de captar la realitat, dues intel·ligències semi-independents que interactuen per a construir la nostra vida mental. Cognició impersonal Cognició interpersonal Cervell racional Cervell emocional PENSA SENT Faceta del pensament que ens permet solucionar problemes interpersonals, comprendre a altres persones, fer inferències respecte a les seues intencions i accions, posar-nos en el seu lloc,... Habilitats per a auto motivar-se, persistir davant les dificultats, controlar l'impuls, demorar la gratificació, empatia,... Paper de les neurones Espill: podem deduir les intencions dels altres i ens permeten l’empatia emocional. 11.- DOMINIS DE LA INTELIGENCIA EMOCIONAL 1. AUTOCONEIXEMENT O AUTOCONSCIENCIA: Conèixer les pròpies emocions. Reconèixer els sentiments conforme van sorgint i la manera en què pensem sobre ells. 2. GOVERN DE LES EMOCIONS: Manejar les nostres emocions. Capacitat per a manejar les emocions de forma apropiada i d'aprendre a recuperar-se davant les adversitats. 3. AUTO-MOTIVACIÓ, PLANIFICACIÓ DE METES I AUTO-CONTROL: Capacitat per a concentrar-se en objectius, auto motivar-se, aconseguir dominar les dificultats, ser tenaços i creatius, i resoldre problemes. 4. EMPATIA: Reconèixer les emocions dels altres i sintonitzar amb els seus desitjos i necessitats. 5. COMPETENCIA PSICOSOCIAL: Capacitat de relacionar-se. Manejar les emocions d'aquells amb els quals s'interactua, aconseguir que estiguen còmodes, alleujar sentiments, i respondre davant el reforç social. 52  TEMA 3: SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ 3.1.- DE LA SENSACIÓ A LA PERCEPCIÓ SENSACIÓ Experiència bàsica i immediata, PROVOCADA per estímuls simples i aïllats (poden ser interoceptius i exteroceptius). Fisiologia: relacionada amb l'activitat dels receptors sensorials. Les sensacions són la principal font d'informació que tenim sobre el nostre entorn, tant intern (del cos) com extern (del món que ens envolta). Mitjançant les sensacions arriba al cervell tota la informació que permet als individus orientar-se i vincular-se amb la realitat. ESTIMUL→ Qualsevol forma d’energia (física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica) a la qual podem respondre (excita o activa un receptor sensorial, com per exemple la llum visible en l’ull o una burxada que estimula un receptor del dolor en la pell). Els estímuls son rebuts pels receptors sensorials i es transmeten al cervell on s’analitzen ( i intervenen en aquest procés l’aprenentatge, memòria, motivació, personalitat i experiència, entre altres). PERCEPCIÓ Experiència més complicada provocada per estímuls més complexos. És fruit d'una complexa labor d'anàlisi i síntesi, té un caràcter actiu intervingut pels coneixements i experiències anteriors del subjecte (procés d'integració de sensacions). Fisiologia: relacionada amb l'activitat fisiològica del cervell. És la interpretació de la informació sensorial i es relaciona directament amb els processos de pensament, ja que requereix les pautes d'experiència anterior, perquè confronta el conjunt de trets percebuts amb els coneixements anteriors. D'aquesta confrontació naix el reconeixement de l'objecte. 53 54 COM REPRESENTEM EL MÓN EN LA NOSTRA MENT? COM ORGANITZA LA NOSTRA MENT LES SENSACIONS EN PERCEPCIONS? - El que fem és detectar l'energia física de l'ambient que ens envolta i codificar-la en senyals de tipus nerviós. A aquest procés ho denominem: SENSACIÓ. - La sensació és el processament cerebral primari procedent dels nostres sentits principals, és a dir: VISTA TACTE OLFACTE GUST OIDA Sense la capacitat per a seleccionar, organitzar i interpretar les nostres sensacions, la representació mental del món, no seria completa. Aquest segon procés ho denominem PERCEPCIÓ: Al·ludeix a la interpretació de les sensacions a les quals s'ha dotat d'organització i significat en virtut de l'experiència passada (aprenentatge, memòria, expectatives, cultura, interessos…). El cervell no registra el món extern simplement com una fotografia sinó que construeix una representació interna després d'analitzar els seus components. No ens limitem a PERCEBRE el El cervell veu el que vol veure i no que veiem, GENEREM realitats. el que veu realment. 55  CARACTERISTIQUES - És un procés que depèn de les característiques de l'estímul i de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor. - És un procés d'informació-adaptació a l'ambient. L'objectiu: dotar de sentit a la realitat que vivim, facilitar-nos informació sobre el món i permetre-nos la adaptació a l'entorn. - És un procés de selecció: percebem el que és rellevant per a nosaltres en cada circumstància 3.2 LA INFLUENCIA DE LA PERCEPCIÓ La percepció és una experiència complexa. És més que una simple recepció fisiològica d'estímuls pels nostres sentits (el que veiem, sentim, olorem o assaborim), és també el significat que li donem a aquestes sensacions. La percepció no es limita a succeir. En ella influeixen factors com l'aprenentatge, memòria, cultura, emocions, valors, interessos, expectatives... ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL Procés mitjançant el qual estructurem i organitzem l'energia que entra pels nostres receptors. No observem multitud d'elements aïllats(un caos de vores, línies, colors…), sinó totalitats organitzades i coherents. Escola de la Gestalt (forma).Creada en 1912 entorn a la figura de Max Wertheimer es va centrar en l'estudi de la percepció. - Els psicòlegs de la Gestalt consideraven que l'ésser humà, quan rep diverses sensacions, les organitza en una “gestalt”, paraula de procedència alemanya que significa “conjunt” o “forma”. 56  - Segons la Gestalt, la percepció del conjunt excedeix la suma de les parts del mateix. Postulat bàsic: el tot és diferent a la suma de les parts. La nostra percepció d’un estímul depèn de la configuració global del mateix. - Tendim a reunir els estímuls visuals en formes completes, aquest procés inclou el processament ascendent (sensació) i el descendent (percepció). CONTORNS SUBJECTIUS Els contorns del triangle no existeixen físicament, però podem veure el triangle per les propietats de la resta de la configuració. Si tapem els tres objectes rojos, els contorns subjectius desapareixen. PRINCIPIS DE L’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA Els psicòlegs de la Gestalt van descriure una sèrie de principis d'organització que seguim els humans per a organitzar les nostres sensacions en percepcions, i que ens indiquen per què percibim un estímul d’una forma determinada (percibim una sèrie d'elements, en conjunt i no de forma aïllada). La percepció també és el significat que donem als estímuls!! L’ARTICULACIÓ FIGURA-FONS: Un objecte (estímul que ens interessa) ha de separar-se del seu fons (el que li envolta) per a poder percebre-ho. FACTORS QUE DETERMINEN LA PORCIÓ D’ESTÍMUL QUE ACTUA COM A FIGURA I LA QUE ACTUA COM A