Llei d'estrangeria PDF

Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social BOE núm. 10, 12/01/2000 TEXT CONSOLIDAT Vigència 10/05/2023 - D’acord amb la disposició addicional única de la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre (BOE núm. 279, de 21 de nove...

Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social BOE núm. 10, 12/01/2000 TEXT CONSOLIDAT Vigència 10/05/2023 - D’acord amb la disposició addicional única de la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre (BOE núm. 279, de 21 de novembre, i suplement en català núm. 23, de 24 de novembre), totes les referències al terme permís incloses en la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, són substituïdes pel terme autorització. D'acord amb la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE núm. 299, de 12 de desembre, i suplement en català de la mateixa data), totes les referències als termes residència permanent o resident permanent contingudes a l'ordenament jurídic s'entenen referides a la residència o resident de llarga durada. Títol preliminar Disposicions generals Article 1 Delimitació de l’àmbit 1. Es consideren estrangers, als efectes de l’aplicació d’aquesta Llei, els que no tinguin la nacionalitat espanyola. 2. El que disposa aquesta Llei s’entén, en tot cas, sens perjudici del que estableixen lleis especials i els tractats internacionals en què Espanya sigui part. 3. Els nacionals dels estats membres de la Unió Europea i aquells als quals sigui aplicable el règim comunitari es regeixen per les normes que el regulen, i els és aplicable la present Llei en els aspectes que puguin ser més favorables. Article 2 Exclusió de l’àmbit de la llei 1  Portal Jurídic de Catalunya Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei: a) Els agents diplomàtics i els funcionaris consulars acreditats a Espanya, així com els altres membres de les missions diplomàtiques permanents o especials i de les oficines consulars i els seus familiars que, en virtut de les normes del dret internacional, estiguin exempts de les obligacions relatives a la seva inscripció com a estrangers i a l’obtenció de l'autorització de residència. b) Els representants, delegats i altres membres de les missions permanents o de les delegacions davant els organismes intergovernamentals amb seu a Espanya o en conferències internacionals que es duguin a terme a Espanya, així com els seus familiars. c) Els funcionaris destinats a organitzacions internacionals o intergovernamentals amb seu a Espanya, així com els seus familiars, als quals els tractats en què Espanya sigui part eximeixin de les obligacions que esmenta el paràgraf a d’aquest article. Article 2 bis La política immigratòria 1. Correspon al Govern, de conformitat amb el que preveu l’article 149.1.2a de la Constitució, la definició, planificació, regulació i desenvolupament de la política d’immigració, sense perjudici de les competències que puguin assumir les comunitats autònomes i les entitats locals. 2. Totes les administracions públiques han de basar l’exercici de les seves competències vinculades amb la immigració en el respecte als principis següents: a) la coordinació amb les polítiques definides per la Unió Europea; b) l’ordenació dels fluxos migratoris laborals, d’acord amb les necessitats de la situació nacional de l’ocupació; c) la integració social dels immigrants mitjançant polítiques transversals adreçades a tota la ciutadania; d) la igualtat efectiva entre dones i homes; e) l’efectivitat del principi de no-discriminació i, consegüentment, el reconeixement dels mateixos drets i obligacions per a tothom qui visqui o treballi legalment a Espanya, en els termes que preveu la Llei; f) la garantia de l’exercici dels drets que la Constitució, els tractats internacionals i les lleis reconeixen a totes les persones; g) la lluita contra la immigració irregular i la persecució del tràfic il·lícit de persones; h) la persecució del tràfic d’éssers humans; 2  Portal Jurídic de Catalunya i) la igualtat de tracte en les condicions laborals i de Seguretat Social; j) la promoció del diàleg i la col·laboració amb els països d’origen i trànsit d’immigració, mitjançant acords marc dirigits a ordenar de manera efectiva els fluxos migratoris, així com a fomentar i coordinar les iniciatives de cooperació al desenvolupament i codesenvolupament. 3. L’Estat garanteix el principi de solidaritat, consagrat a la Constitució, atenent les especials circumstàncies d’aquells territoris en què els fluxos migratoris tenen una especial incidència. Article 2 ter Integració dels immigrants 1. Els poders públics han de promoure la plena integració dels estrangers a la societat espanyola, en un marc de convivència d’identitats i cultures diverses sense més límit que el respecte a la Constitució i la llei. 2. Les administracions públiques han d’incorporar l’objectiu de la integració entre immigrants i societat receptora, amb caràcter transversal a totes les polítiques i serveis públics, promovent la participació econòmica, social, cultural i política de les persones immigrants, en els termes que preveuen la Constitució, els estatuts d’autonomia i la resta de lleis, en condicions d’igualtat de tracte. Especialment, han de procurar, mitjançant accions formatives, el coneixement i respecte dels valors constitucionals i estatutaris d’Espanya, dels valors de la Unió Europea, així com dels drets humans, les llibertats públiques, la democràcia, la tolerància i la igualtat entre dones i homes, i han de desenvolupar mesures específiques per afavorir la incorporació al sistema educatiu, garantint en tot cas l’escolarització en l’edat obligatòria, l’aprenentatge del conjunt de llengües oficials i l’accés a l’ocupació com a factors essencials d’integració. 3. L’Administració General de l’Estat ha de cooperar amb les comunitats autònomes, les ciutats de Ceuta i Melilla i els ajuntaments per assolir les finalitats descrites en el present article, en el marc d’un pla estratègic plurianual que ha d’incloure entre els seus objectius atendre la integració dels menors estrangers no acompanyats. En tot cas, l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments han de col·laborar i coordinar les seves accions en aquest àmbit prenent com a referència els seus respectius plans d’integració. 4. De conformitat amb els criteris i prioritats del Pla estratègic d’immigració, el Govern i les comunitats autònomes han d’acordar en la Conferència Sectorial d’Immigració programes d’acció biennals per reforçar la integració social dels immigrants. Aquests programes s’han de finançar amb càrrec a un fons estatal per a la integració dels immigrants, que s’ha de dotar anualment i que pot incloure fórmules de cofinançament per part de les administracions receptores de les partides del fons. Títol I Drets i llibertats dels estrangers Capítol I 3  Portal Jurídic de Catalunya Drets i llibertats dels estrangers Article 3 Drets dels estrangers i interpretació de les normes 1. Els estrangers gaudeixen a Espanya dels drets i les llibertats reconeguts en el títol I de la Constitució en els termes que estableixen els tractats internacionals, aquesta Llei i les que regulin l’exercici de cada un d’aquests. Com a criteri interpretatiu general, s’entén que els estrangers exerciten els drets que els reconeix aquesta Llei en condicions d’igualtat amb els espanyols. 2. Les normes relatives als drets fonamentals dels estrangers s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries vigents a Espanya, sense que es pugui al·legar la professió de creences religioses o conviccions ideològiques o culturals de signe divers per justificar la realització d’actes o conductes contraris a aquestes. Article 4 Dret a la documentació 1. Els estrangers que es trobin en territori espanyol tenen el dret i el deure de conservar la documentació que acrediti la seva identitat, expedida per les autoritats competents del país d’origen o de procedència, així com la que acrediti la seva situació a Espanya. 2. Tots els estrangers als quals s’hagi expedit un visat o una autorització per quedar-se a Espanya per un període superior a sis mesos han d’obtenir la targeta d’identitat d’estranger, que han de sol·licitar personalment en el termini d’un mes des de la seva entrada a Espanya o des que es concedeixi l’autorització, respectivament. Estan exceptuats d’aquesta obligació els titulars d’un visat de residència i treball de temporada. S’han de desplegar per reglament els supòsits en què es pot obtenir aquesta targeta d’identitat quan s’hagi concedit una autorització per quedar-se a Espanya per un període no superior a sis mesos. 3. Els estrangers no poden ser privats de la seva documentació, excepte en els supòsits i amb els requisits que preveuen aquesta Llei orgànica i la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. Article 5 Dret a la llibertat de circulació 1. Els estrangers que es trobin a Espanya d’acord amb el que estableix el títol II d’aquesta Llei tenen dret a circular lliurement pel territori espanyol i a elegir la seva residència sense més limitacions que les establertes amb caràcter general pels tractats i les lleis, o les acordades per l’autoritat judicial, amb caràcter cautelar o en un procés penal o d’extradició en què l’estranger tingui la condició d’imputat, víctima o testimoni, o com a conseqüència d’una sentència ferma. 4  Portal Jurídic de Catalunya 2. No obstant això, es poden establir mesures limitadores específiques quan s’acordin en la declaració d’estat d’excepció o de lloc, en els termes que preveu la Constitució, i excepcionalment per raons de seguretat pública, de forma individualitzada, motivada i en proporció a les circumstàncies que concorrin en cada cas, per resolució del ministre de l’Interior, adoptada d’acord amb les garanties jurídiques del procediment sancionador que preveu la Llei. Les mesures limitadores, la durada de les quals no pot excedir el temps imprescindible i proporcional a la persistència de les circumstàncies que en van justificar l’adopció, poden consistir en la presentació periòdica davant de les autoritats competents i en l’allunyament de fronteres o nuclis de població concretats de manera singular. Article 6 Participació pública 1. Els estrangers residents a Espanya poden ser titulars del dret de sufragi, a les eleccions municipals, en els termes que estableixen la Constitució, els tractats internacionals, si s’escau, i la llei. 2. Els estrangers residents, empadronats en un municipi, tenen tots els drets establerts per aquest concepte a la legislació de bases de règim local i poden ser escoltats en els assumptes que els afectin d’acord amb el que disposi la normativa aplicable. 3. Els ajuntaments han d’incorporar al padró els estrangers que tinguin el domicili habitual al municipi i han de mantenir actualitzada la informació relativa a aquests. 4. Els poders públics han de facilitar l’exercici del dret de sufragi dels estrangers en els processos electorals democràtics del país d’origen. Article 7 Llibertats de reunió i manifestació 1. Els estrangers tenen el dret de reunió en les mateixes condicions que els espanyols. 2. Els promotors de reunions o manifestacions en llocs de trànsit públic ho han de comunicar prèviament a l’autoritat competent amb l’antelació que preveu la Llei orgànica reguladora del dret de reunió, la qual només pot prohibir o proposar-ne la modificació per les causes que preveu la Llei esmentada. Article 8 Llibertat d’associació Tots els estrangers tenen el dret d’associació en les mateixes condicions que els espanyols. Article 9 Dret a l'educació 1. Els estrangers menors de setze anys tenen el dret i el deure de l’educació, que inclou l’accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori. Els estrangers menors de divuit anys també tenen dret a 5  Portal Jurídic de Catalunya l’ensenyament postobligatori. Aquest dret inclou l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent i l’accés al sistema públic de beques i ajudes en les mateixes condicions que els espanyols. En cas d’arribar als divuit anys en el transcurs del curs escolar, conserven aquest dret fins que s’acabi el curs. 2. Els estrangers més grans de divuit anys que es trobin a Espanya tenen dret a l’educació d’acord amb el que estableix la legislació educativa. En tot cas, els estrangers residents més grans de divuit anys tenen dret a accedir a les altres etapes educatives postobligatòries, a obtenir les titulacions corresponents, i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols. 3. Els poders públics han de promoure que els estrangers puguin rebre ensenyaments perquè la seva integració social sigui millor. 4. Els estrangers residents que tinguin a Espanya menors a càrrec seu en edat d’escolarització obligatòria han d’acreditar aquesta escolarització, mitjançant un informe emès per les autoritats autonòmiques competents, en les sol·licituds de renovació de la seva autorització o en la sol·licitud de residència de llarga durada. Article 10 Dret al treball i a la Seguretat Social 1. Els estrangers residents que reuneixin els requisits que preveuen aquesta Llei orgànica i les disposicions que la despleguin tenen dret a exercir una activitat remunerada per compte propi o d’altri, així com a accedir al sistema de la Seguretat Social, de conformitat amb la legislació vigent. 2. Els estrangers poden accedir a l’ocupació pública en els termes que preveu la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Article 11 Llibertat de sindicació i de vaga 1. Els estrangers tenen dret a sindicar-se lliurement o a afiliar-se a una organització professional, en les mateixes condicions que els treballadors espanyols. 2. Els estrangers poden exercir el dret a la vaga en les mateixes condicions que els espanyols. Article 12 Dret a l’assistència sanitària Els estrangers tenen dret a l’assistència sanitària en els termes que preveu la legislació vigent en matèria sanitària. 6  Portal Jurídic de Catalunya Article 13 Drets en matèria d’habitatge Els estrangers residents tenen dret a accedir als sistemes públics d’ajudes en matèria d’habitatge en els termes que estableixin les lleis i les administracions competents. En tot cas, els estrangers residents de llarga durada tenen dret a aquestes ajudes en les mateixes condicions que els espanyols. Article 14 Dret a la Seguretat Social i als serveis socials 1. Els estrangers residents tenen dret a accedir a les prestacions i serveis de la Seguretat Social en les mateixes condicions que els espanyols. 2. Els estrangers residents tenen dret als serveis i a les prestacions socials, tant a les generals i bàsiques com a les específiques, en les mateixes condicions que els espanyols. En tot cas, els estrangers amb discapacitat, menors de divuit anys, que tinguin el domicili habitual a Espanya tenen dret a rebre el tractament, serveis i atencions especials que exigeixi el seu estat físic o psíquic. 3. Els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i prestacions socials bàsiques. Article 15 Subjecció dels estrangers als mateixos impostos que els espanyols 1. Sens perjudici del que disposen els acords aplicables sobre doble imposició internacional, els estrangers estan subjectes, amb caràcter general, als mateixos impostos que els espanyols. 2. Els estrangers tenen dret a transferir els seus ingressos i estalvis obtinguts a Espanya al seu país, o a qualsevol altre, d’acord amb els procediments establerts a la legislació espanyola i de conformitat amb els acords internacionals aplicables. El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per facilitar aquestes transferències. Capítol II Reagrupació familiar Article 16 Dret a la intimitat familiar 1. Els estrangers residents tenen dret a la vida en família i a la intimitat familiar de la manera que preveu aquesta Llei orgànica i d’acord amb el que disposen els tractats internacionals subscrits per Espanya. 2. Els estrangers residents a Espanya tenen dret a reagrupar amb ells els familiars que determina l’article 17. 3. El cònjuge que hagi adquirit la residència a Espanya per causa familiar i els seus familiars agrupats 7  Portal Jurídic de Catalunya amb ell conserven la residència encara que es trenqui el vincle matrimonial que va donar lloc a l’adquisició. Es pot determinar per reglament el temps previ de convivència a Espanya que s’hagi d’acreditar en aquests supòsits. Article 17 Familiars reagrupables 1. L’estranger resident té dret a reagrupar amb ell a Espanya els següents familiars: a) El cònjuge del resident, sempre que no estigui separat de fet o de dret i que el matrimoni no s’hagi celebrat en frau de llei. En cap cas es pot reagrupar més d’un cònjuge encara que la llei personal de l’estranger admeti aquesta modalitat matrimonial. L’estranger resident que estigui casat en segones o posteriors núpcies per la dissolució de cadascun dels seus matrimonis anteriors només pot reagrupar amb ell el nou cònjuge si acredita que la dissolució ha tingut lloc després d’un procediment jurídic que fixi la situació del cònjuge anterior i dels seus fills comuns quant a l’ús de l’habitatge comú, la pensió compensatòria a l’esmentat cònjuge i els aliments que corresponguin als fills menors, o majors en situació de dependència. En la dissolució per nul·litat, han d’haver quedat fixats els drets econòmics del cònjuge de bona fe i dels fills comuns, així com la indemnització, si s’escau. b) Els fills del resident i del cònjuge, inclosos els adoptats, sempre que tinguin menys de divuit anys o persones amb discapacitat que no siguin objectivament capaces de proveir a les seves pròpies necessitats a causa del seu estat de salut. Quan es tracti de fills d’un sol dels cònjuges es requereix, a més, que aquest exerceixi en solitari la pàtria potestat o que se li hagi atorgat la custòdia i estiguin efectivament a càrrec seu. En el supòsit de fills adoptius s’ha d’acreditar que la resolució per la qual es va acordar l’adopció compleix els elements necessaris per produir efecte a Espanya. c) Els menors de divuit anys i els més grans d’aquesta edat que no siguin objectivament capaços de proveir a les seves pròpies necessitats, a causa del seu estat de salut, quan el resident estranger sigui el seu representant legal i l’acte jurídic del qual sorgeixen les facultats representatives no sigui contrari als principis de l’ordenament espanyol. d) Els ascendents en primer grau del reagrupant i del seu cònjuge quan estiguin a càrrec seu, siguin més grans de seixanta-cinc anys i hi hagi raons que justifiquin la necessitat d’autoritzar la seva residència a Espanya. S’han de determinar per reglament les condicions per al reagrupament dels ascendents dels residents de llarga durada en un altre Estat membre de la Unió Europea, dels treballadors titulars de la targeta blava de la UE i dels beneficiaris del règim especial d’investigadors. Excepcionalment, si concorren raons de caràcter humanitari, es pot reagrupar l’ascendent menor de seixanta-cinc anys si es compleixen les altres condicions que preveu aquesta Llei. 2. Els estrangers que hagin adquirit la residència en virtut d’un reagrupament previ poden exercir, al seu torn, el dret de reagrupament dels seus propis familiars, sempre que ja comptin amb una autorització de residència i treball, obtinguda independentment de l’autorització del reagrupant, i acreditin que compleixen els requisits que preveu aquesta Llei orgànica. 8  Portal Jurídic de Catalunya 3. Si es tracta d’ascendents reagrupats, aquests només poden exercir, al seu torn, el dret de reagrupament familiar després d’haver obtingut la condició de residents de llarga durada i acreditat solvència econòmica. Excepcionalment, l’ascendent reagrupat que tingui a càrrec seu un o més fills menors d’edat, o fills amb discapacitat que no siguin objectivament capaços de proveir a les seves pròpies necessitats a causa del seu estat de salut, pot exercir el dret de reagrupament en els termes disposats a l’apartat segon d’aquest article, sense necessitat d’haver adquirit la residència de llarga durada. 4. La persona que mantingui amb l’estranger resident una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal s’equipara al cònjuge a tots els efectes previstos en aquest capítol, sempre que aquesta relació estigui degudament acreditada i reuneixi els requisits necessaris per produir efectes a Espanya. En tot cas, les situacions de matrimoni i de relació d’afectivitat anàloga es consideren incompatibles entre si. No es pot reagrupar més d’una persona amb relació d’afectivitat anàloga, encara que la llei personal de l’estranger admeti aquests vincles familiars. 5. S’han de desplegar per reglament les condicions per exercir el dret de reagrupament i també per acreditar, a aquests efectes, la relació d’afectivitat anàloga a la conjugal. Article 18 Requisits per al reagrupament familiar 1. Els estrangers poden exercir el dret al reagrupament familiar quan hagin obtingut la renovació de la seva autorització de residència inicial, amb excepció del reagrupament dels familiars previstos a l’article 17.1.d d’aquesta Llei, que només poden ser reagrupats a partir del moment en què el reagrupant adquireixi la residència de llarga durada. El reagrupament dels familiars de residents de llarga durada, dels treballadors titulars de la targeta blava de la UE i dels beneficiaris del règim especial d’investigadors es pot sol·licitar i concedir, simultàniament, amb la sol·licitud de residència del reagrupant. Si tenen reconeguda aquesta condició en un altre Estat membre de la Unió Europea, la sol·licitud es pot presentar a Espanya o des de l’Estat de la Unió Europea on tinguin la residència, quan la família ja estigui constituïda en aquell Estat. 2. El reagrupant ha d’acreditar, en els termes que s’estableixin per reglament, que disposa d’un habitatge adequat i de mitjans econòmics suficients per cobrir les seves necessitats i les de la seva família, una vegada reagrupada. En la valoració dels ingressos als efectes del reagrupament no computen els que provinguin del sistema d’assistència social, però es tenen en compte altres ingressos aportats pel cònjuge que resideixi a Espanya i convisqui amb el reagrupant. 9  Portal Jurídic de Catalunya Les comunitats autònomes o, si s’escau, els ajuntaments han d’informar sobre l’adequació de l’habitatge als efectes del reagrupament familiar. Les administracions públiques han de promoure la participació dels reagrupats en programes d’integració sociocultural i de caràcter lingüístic. 3. Quan els familiars que s’han de reagrupar siguin menors en edat d’escolarització obligatòria, l’Administració receptora de les sol·licituds ha de comunicar a les autoritats educatives competents una previsió sobre els procediments iniciats de reagrupament familiar, a l’efecte d’habilitar les places necessàries als centres escolars corresponents. Article 18 bis Procediment per al reagrupament familiar 1. L’estranger que vulgui exercir el dret al reagrupament familiar ha de sol·licitar una autorització de residència per reagrupament familiar a favor dels membres de la seva família que vulgui reagrupar i pot sol·licitar de forma simultània la renovació de l’autorització de residència i la sol·licitud de reagrupament familiar. 2. En cas que el dret al reagrupament l’exerceixin residents de llarga durada en un altre Estat membre de la Unió Europea que resideixin a Espanya, la sol·licitud la poden presentar els familiars reagrupables, aportant prova de residència com a membre de la família del resident de llarga durada en el primer Estat membre. Article 19 Efectes del reagrupament familiar en circumstàncies especials 1. L’autorització de residència per reagrupament familiar de la qual siguin titulars el cònjuge i fills reagrupats quan arribin a l’edat laboral, habilita per treballar sense necessitat de cap altre tràmit administratiu. 2. El cònjuge reagrupat pot obtenir una autorització de residència independent quan disposi de mitjans econòmics suficients per cobrir les seves pròpies necessitats. En cas que la cònjuge reagrupada sigui víctima de violència de gènere, sense necessitat que s’hagi complert el requisit anterior, pot obtenir l’autorització de residència i treball independent, des del moment en què s’hagi dictat a favor seu una ordre de protecció o, si manca, un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere. 3. Els fills reagrupats poden obtenir una autorització de residència independent quan arribin a la majoria d’edat i disposin de mitjans econòmics suficients per cobrir les seves pròpies necessitats. 4. S’ha de determinar per reglament la forma i la quantia dels mitjans econòmics considerats suficients perquè els familiars reagrupats puguin obtenir una autorització independent. 10  Portal Jurídic de Catalunya 5. En cas de mort del reagrupant, els familiars reagrupats poden obtenir una autorització de residència independent en les condicions que es determinin. Capítol III Garanties jurídiques Article 20 Dret a la tutela judicial efectiva 1. Els estrangers tenen dret a la tutela judicial efectiva. 2. Els procediments administratius que s’estableixin en matèria d’estrangeria han de respectar en tot cas les garanties que preveu la legislació general sobre procediment administratiu, especialment pel que fa a publicitat de les normes, contradicció, audiència de l’interessat i motivació de les resolucions, llevat del que disposa l’article 27 d’aquesta Llei. 3. En els procediments administratius estan legitimades per intervenir com a interessades les organitzacions constituïdes legalment a Espanya per a la defensa dels immigrants, expressament designades per aquests. 4. En els processos contenciosos administratius en matèria d’estrangeria estan legitimades per intervenir les entitats que resultin afectades en els termes que preveu l’article 19.1.b de la Llei reguladora de la jurisdicció esmentada. Article 21 Dret al recurs contra els actes administratius 1. Els actes i les resolucions administratives adoptats en relació amb els estrangers són susceptibles de recurs d’acord amb el que disposen les lleis. 2. El règim d’executivitat dels actes administratius dictats en matèria d’estrangeria és el que preveu amb caràcter general la legislació vigent, llevat del que disposa aquesta Llei per a la tramitació d’expedients d’expulsió amb caràcter preferent. Article 22 Dret a l’assistència jurídica gratuïta 1. Els estrangers que es trobin a Espanya tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta en els processos en què siguin part, sigui quina sigui la jurisdicció en la qual se segueixin, en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols. 2. Els estrangers que es trobin a Espanya tenen dret a assistència lletrada en els procediments administratius que puguin portar a la seva denegació d’entrada, devolució o expulsió del territori espanyol i en tots els procediments en matèria de protecció internacional, així com l’assistència d’intèrpret si no comprenen o parlen la llengua oficial que s’utilitzi. Aquestes assistències són gratuïtes si 11  Portal Jurídic de Catalunya no disposen de recursos econòmics suficients segons els criteris establerts a la normativa reguladora del dret d’assistència jurídica gratuïta. 3. En els processos contenciosos administratius contra les resolucions que posin fi a la via administrativa en matèria de denegació d’entrada, devolució o expulsió, el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta requereix la sol·licitud oportuna realitzada en els termes previstos en les normes que regulen l’assistència jurídica gratuïta. La constància expressa de la voluntat d’interposar el recurs o exercitar l’acció corresponent s’ha de realitzar de conformitat amb el que preveu la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, o en cas que l’estranger pugui estar privat de llibertat, en la forma i davant el funcionari públic que es determinin per reglament. Als efectes que preveu aquest apartat, quan l’estranger tingui dret a l’assistència jurídica gratuïta i es trobi fora d’Espanya, la sol·licitud d’aquesta i, si s’escau, la manifestació de la voluntat de recórrer es poden efectuar davant la missió diplomàtica o oficina consular corresponent. Capítol IV De les mesures antidiscriminatòries Article 23 Actes discriminatoris 1. Als efectes d’aquesta Llei, representa discriminació qualsevol acte que, directament o indirectament, comporti distinció, exclusió, restricció o preferència contra un estranger, basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic, les conviccions i pràctiques religioses, i que tingui com a fi o efecte destruir o limitar el reconeixement o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i de les llibertats fonamentals en el camp polític, econòmic, social o cultural. 2. En qualsevol cas, constitueixen actes de discriminació: a) Els efectuats per l’autoritat o funcionari públic o personal encarregat d’un servei públic que, en l’exercici de les seves funcions, per acció o omissió, realitzi qualsevol acte discriminatori prohibit per la llei contra un estranger només per la seva condició d’estranger o pel fet de pertànyer a una determinada raça, religió, ètnia o nacionalitat. b) Tots els qui imposin condicions més costoses que als espanyols, o que impliquin resistència a facilitar a un estranger béns o serveis oferts al públic, només per la seva condició d’estranger o perquè pertany a una determinada raça, religió, ètnia o nacionalitat. c) Tots els qui imposin il·legítimament condicions més costoses que als espanyols o restringeixin o limitin l’accés a la feina, a l’habitatge, a l’educació, a la formació professional i als serveis socials i socioassistencials, així com a qualsevol altre dret reconegut en aquesta Llei orgànica, a l’estranger que estigui regularment a Espanya, només per la seva condició d’estranger o perquè pertany a una determinada raça, religió, ètnia o nacionalitat. d) Tots els qui impedeixin, a través d’accions o omissions, l’exercici d’una activitat econòmica empresa 12  Portal Jurídic de Catalunya legítimament per un estranger resident legalment a Espanya, sols per la seva condició de tal o per pertànyer a una determinada raça, religió, ètnia o nacionalitat. e) Constitueix discriminació indirecta tot tractament derivat de l’adopció de criteris que perjudiquin els treballadors per la seva condició d’estrangers o perquè pertanyen a una determinada raça, religió, ètnia o nacionalitat. Article 24 Aplicabilitat del procediment sumari La tutela judicial contra qualsevol pràctica discriminatòria que comporti la vulneració de drets i llibertats fonamentals es pot exigir pel procediment que preveu l’article 53.2 de la Constitució en els termes establerts legalment. Títol II Règim jurídic dels estrangers Capítol I De l’entrada i sortida del territori espanyol Article 25 Requisits per a l’entrada en territori espanyol 1. L’estranger que pretengui entrar a Espanya ho ha de fer pels llocs habilitats a l'efecte, ha d’estar proveït del passaport o el document de viatge que n'acrediti la identitat, que es consideri vàlid per a aquesta finalitat en virtut de convenis internacionals subscrits per Espanya i no estar subjecte a prohibicions expresses. Així mateix, ha de presentar els documents que es determinin per reglament que justifiquin l’objecte i les condicions d’estada, i acreditar mitjans de vida suficients per al temps que pretengui romandre a Espanya, o estar en condicions d’obtenir legalment els mitjans esmentats. 2. Excepte en els casos en els quals s’estableixi el contrari als convenis internacionals subscrits per Espanya o a la normativa de la Unió Europea, a més cal un visat. No és exigible el visat quan l’estranger tingui la targeta d’identitat d’estranger o, excepcionalment, una autorització de retorn. 3. El que disposen els paràgrafs anteriors no és aplicable als estrangers que sol·licitin acollir-se al dret d’asil en el moment d’entrar a Espanya, la concessió del qual es regeix pel que disposa la normativa específica. 4. Es pot autoritzar l’entrada a Espanya dels estrangers que no reuneixin els requisits que estableixen els paràgrafs anteriors quan hi hagi raons excepcionals d’índole humanitària, interès públic o compliment de compromisos adquirits per Espanya. En aquests casos, s’ha de fer entrega a l’estranger de la documentació que s’estableixi per reglament. 13  Portal Jurídic de Catalunya 5. L’entrada en territori nacional dels estrangers als quals no sigui aplicable el règim comunitari pot ser registrada per les autoritats espanyoles als efectes de control del seu període de permanència legal a Espanya, de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Article 25 bis Tipus de visat 1. Els estrangers que es proposin entrar en territori espanyol han d’estar proveïts de visat, vàlidament expedit i en vigor, estès en el seu passaport o document de viatge o, si s’escau, en un document a part, llevat del que disposa l’apartat 2 de l’article 25 d’aquesta Llei. 2. Els visats a què es refereix l’apartat anterior han de ser d’una de les classes següents: a) Visat de trànsit, que habilita a transitar per la zona de trànsit internacional d’un aeroport espanyol o a travessar el territori espanyol. No és exigible l’obtenció d’aquest visat en casos de trànsit d’un estranger als efectes de repatriació o allunyament per via aèria sol·licitat per un Estat membre de la Unió Europea o per un tercer Estat que tingui subscrit amb Espanya un acord internacional sobre aquesta matèria. b) Visat d’estada, que habilita per a una estada ininterrompuda o estades successives per un període o suma de períodes d’una durada total que no pot excedir els tres mesos per semestre a partir de la data de la primera entrada. c) Visat de residència, que habilita per residir sense exercir activitat laboral o professional. d) Visat de residència i treball, que habilita per a l’entrada i estada per un període màxim de tres mesos i per al començament, en aquest termini, de l’activitat laboral o professional per a la qual hagi estat prèviament autoritzat. En aquest temps s’ha de produir l’alta del treballador a la Seguretat Social, que dota d’eficàcia l’autorització de residència i treball, per compte propi o d’altri. Si transcorre el termini i no s’ha produït l’alta, l’estranger queda obligat a sortir del territori nacional, i en cas contrari incorre en la infracció que preveu l’article 53.1.a d’aquesta Llei. e) Visat de residència i treball de temporada, que habilita per treballar per compte d’altri fins a nou mesos en un període de dotze mesos consecutius. f) Visat d’estudis, que habilita per romandre a Espanya per a la realització de cursos, estudis, treballs de recerca o formació, intercanvi d’alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat, no remunerats laboralment. g) Visat de recerca, que habilita l’estranger a romandre a Espanya per realitzar projectes de recerca en el marc d’un conveni d’acollida signat amb un organisme de recerca. 3. S’han de desplegar per reglament els diferents tipus de visats. Article 26 14  Portal Jurídic de Catalunya Prohibició d’entrada a Espanya 1. No poden entrar a Espanya, ni obtenir un visat amb aquesta finalitat, els estrangers que hagin estat expulsats, mentre duri la prohibició d’entrada, així com els que la tinguin prohibida per una altra causa establerta legalment o en virtut de convenis internacionals en què Espanya sigui part. 2. Als estrangers que no compleixin els requisits establerts per a l’entrada, els ha de ser denegada mitjançant una resolució motivada, amb informació sobre els recursos que puguin interposar contra aquesta, el termini per fer-ho i l’autoritat davant la qual ho han de formalitzar, i del seu dret a l’assistència lletrada, que pot ser d’ofici, i d’intèrpret, que comença en el moment mateix d’efectuar-se el control al post fronterer. Article 27 Expedició del visat 1. El visat se sol·licita i s’expedeix a les missions diplomàtiques i oficines consulars d’Espanya, tret dels supòsits excepcionals que es prevegin per reglament o dels casos en què l’Estat espanyol, d’acord amb la normativa comunitària sobre la matèria, hagi acordat la seva representació amb un altre Estat membre de la Unió Europea en matèria de visats de trànsit o estada. 2. La concessió del visat: a) Habilita l’estranger per presentar-se en un lloc fronterer espanyol i sol·licitar la seva entrada. b) Una vegada s’ha efectuat l’entrada en el territori espanyol, habilita l’estranger per romandre a Espanya en la situació per a la qual s’hagi expedit, sense perjudici de l’obligatorietat d’obtenir, si s’escau, la targeta d’identitat d’estranger. 3. S’ha d’establir per reglament la normativa específica del procediment de concessió i expedició de visats, de conformitat amb el que preveu la disposició addicional onzena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. En el procediment esmentat es pot requerir la compareixença personal del sol·licitant. 4. L’exercici de la potestat d’atorgament o denegació de visats se subjecta als compromisos internacionals vigents en la matèria i s’orienta al compliment de les finalitats de la política exterior del Regne d’Espanya i d’altres polítiques públiques espanyoles o de la Unió Europea, com la política d’immigració, la política econòmica i la de seguretat ciutadana. 5. Per a supòsits excepcionals es poden fixar per via reglamentària altres criteris a què s’hagi de sotmetre l’atorgament i la denegació de visats. 6. La denegació de visat ha de ser motivada quan es tracti de visats de residència per a reagrupament familiar o per al treball per compte d’altri, com també en el cas de visats d’estada o de trànsit. Si la denegació es deu al fet que el sol·licitant del visat està inclòs a la llista de persones no admissibles prevista en el Conveni d’aplicació de l’Acord de Schengen de 14 de juny de 1990, se li ha de comunicar així de conformitat amb les normes establertes pel dit Conveni. La resolució ha d’expressar els recursos 15  Portal Jurídic de Catalunya que escauen en contra, l’òrgan davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los. La resolució ha d’expressar els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrgan davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los. Article 28 De la sortida d'Espanya 1. Les sortides del territori espanyol es poden fer lliurement, excepte en els casos previstos en el Codi penal i en la present Llei. La sortida dels estrangers als quals no sigui aplicable el règim comunitari pot ser registrada per les autoritats espanyoles als efectes de control del seu període de permanència legal a Espanya de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. 2. Excepcionalment, el ministre de l’Interior pot prohibir la sortida del territori espanyol per raons de seguretat nacional o de salut pública. La instrucció i resolució dels expedients de prohibició ha de tenir sempre caràcter individual. 3. La sortida és obligatòria en els supòsits següents: a) Expulsió del territori espanyol per ordre judicial, en els casos que preveu el Codi penal. b) Expulsió o devolució acordades per resolució administrativa en els casos que preveu la present Llei. c) Denegació administrativa de les sol·licituds formulades per l’estranger per continuar sent en territori espanyol, o manca d’autorització per ser a Espanya. d) Compliment del termini en què un treballador estranger s’hagi compromès a tornar al seu país d’origen en el marc d’un programa de retorn voluntari. Capítol II De l'autorització d'estada i de residència Article 29 Enumeració de les situacions 1. Els estrangers es poden trobar a Espanya en les situacions d’estada o residència. 2. Les diferents situacions dels estrangers a Espanya es poden acreditar mitjançant passaport o document de viatge que acrediti la seva identitat, visat o targeta d’identitat d’estranger, segons correspongui. Article 30 Situació d'estada 16  Portal Jurídic de Catalunya 1. Estada és la permanència en territori espanyol per un període de temps no superior a 90 dies, sense perjudici del que disposa l’article 33 per a l’admissió als efectes d’estudis, intercanvi d’alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat. 2. Transcorregut aquest temps, per romandre a Espanya cal obtenir o una pròrroga d’estada o una autorització de residència. 3. En els supòsits d’entrada amb visat, quan la durada d’aquest sigui inferior a tres mesos, es pot prorrogar l’estada, que en cap cas pot ser superior a tres mesos, en un període de sis mesos. 4. En els supòsits d’entrada sense visat, quan concorrin circumstàncies excepcionals que ho justifiquin, es pot autoritzar l’estada d’un estranger al territori espanyol més enllà de tres mesos. Article 30 bis Situació de residència 1. Són residents els estrangers que estiguin a Espanya i siguin titulars d’una autorització per residir-hi. 2. Els residents es poden trobar en la situació de residència temporal o de residència de llarga durada. Article 31 Situació de residència temporal 1. La residència temporal és la situació que autoritza a romandre a Espanya per un període superior a 90 dies i inferior a cinc anys. Les autoritzacions de durada inferior a cinc anys es poden renovar, a petició de l’interessat, atenent les circumstàncies que en van motivar la concessió. La durada de les autoritzacions inicials de residència temporal i de les renovacions s’ha d’establir per reglament. 2. L’autorització inicial de residència temporal que no comporta autorització de treball es concedeix als estrangers que disposin de mitjans suficients per a ells mateixos i, si s’escau, per als de la seva família. S’han d’establir per reglament els criteris per determinar la suficiència dels dits mitjans. 3. L’Administració pot concedir una autorització de residència temporal per situació d’arrelament, així com per raons humanitàries, de col·laboració amb la justícia o altres circumstàncies excepcionals que es determinin per reglament. En aquests casos no és exigible el visat. 4. L’autorització inicial de residència temporal i treball, que autoritza a realitzar activitats lucratives per compte propi i/o d’altri, es concedeix d’acord amb el que disposen els articles 36 i següents d’aquesta Llei. 5. Per autoritzar la residència temporal d’un estranger és necessari que no tingui antecedents penals a Espanya o als països anteriors de residència, per delictes existents en l’ordenament espanyol, i que no figuri com a rebutjable a l’espai territorial de països amb els quals Espanya tingui signat un conveni en 17  Portal Jurídic de Catalunya aquest sentit. 6. Els estrangers amb autorització de residència temporal estan obligats a posar en coneixement de les autoritats competents els canvis de nacionalitat, estat civil i domicili. 7. Per a la renovació de les autoritzacions de residència temporal es valora, si s’escau: a) Els antecedents penals, considerant l’existència d’indults o les situacions de remissió condicional de la pena o la suspensió de la pena privativa de llibertat. b) L’incompliment de les obligacions de l’estranger en matèria tributària i de Seguretat Social. Als efectes de l’esmentada renovació, es valora especialment l’esforç d’integració de l’estranger que aconselli la seva renovació, acreditat mitjançant un informe positiu de la comunitat autònoma que certifiqui l’assistència a les accions formatives que preveu l’article 2 ter d’aquesta Llei. Article 31 bis Residència temporal i treball de dones estrangeres víctimes de violència de gènere o de violències sexuals 1.Les dones estrangeres, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen garantits els drets que reconeix la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en cas que siguin víctimes de violència de gènere; i els drets que reconeix la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, en cas que siguin víctimes de violències sexuals; així com, en tots dos casos, les mesures de protecció i seguretat que estableix la legislació vigent. 2.Si en denunciar-se una situació de violència de gènere o de violència sexual contra una dona estrangera es posa de manifest la seva situació irregular, no s'ha d'incoar l'expedient administratiu sancionador per infracció de l'article 53.1.a, i s'ha de suspendre l'expedient administratiu sancionador que s'hagi incoat per la comissió d'aquesta infracció abans de la denúncia o, si s'escau, l'execució de les ordres d'expulsió o de devolució eventualment acordades. 3.La dona estrangera que estigui en la situació que descriu l'apartat anterior pot sol·licitar una autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals a partir del moment en què s'hagi dictat una ordre de protecció a favor seu o, si no, un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis de violència de gènere o sexual. L'autorització esmentada no s'ha de resoldre fins que conclogui el procediment penal. En el moment de presentació de la sol·licitud, o en qualsevol altre posterior al llarg del procés penal, la dona estrangera, per si mateixa o a través d'un representant, també pot sol·licitar una autorització de residència per circumstàncies excepcionals a favor dels seus fills menors d'edat o que tinguin una discapacitat i no siguin objectivament capaços de proveir a les seves pròpies necessitats, o una autorització de residència i treball en cas que siguin majors de setze anys i es trobin a Espanya en el moment de la denúncia. Sense perjudici d'això, l'autoritat competent per atorgar l'autorització per circumstàncies excepcionals ha de concedir una autorització provisional de residència i treball a favor de la dona estrangera i, si s'escau, les autoritzacions de residència provisionals a favor dels seus fills menors d'edat o amb 18  Portal Jurídic de Catalunya discapacitat, o de residència i treball si són majors de setze anys, previstes en el paràgraf anterior, que es trobin a Espanya en el moment de la denúncia. Les autoritzacions provisionals concedides eventualment conclouen en el moment en què es concedeixin o deneguin definitivament les autoritzacions per circumstàncies excepcionals. 4.Quan el procediment penal conclogui amb una sentència condemnatòria o amb una resolució judicial de la qual es dedueixi que la dona ha estat víctima de violència de gènere o de violència sexual, incloent- hi l'arxivament de la causa perquè l'investigat estigui en parador desconegut o el sobreseïment provisional per expulsió del denunciat, s'ha de notificar a la interessada la concessió de les autoritzacions sol·licitades. En el supòsit que no s'hagin sol·licitat, se l'ha d'informar de la possibilitat de concedir-les, i se li ha d'atorgar un termini per a la seva sol·licitud. Si del procediment penal conclòs, no se'n pot deduir la situació de violència de gènere o sexual, s'ha d'incoar l'expedient administratiu sancionador per infracció de l'article 53.1.a o s'ha de continuar, en el supòsit que s'hagi suspès inicialment. Article 32 Residència de llarga durada 1. La residència de llarga durada és la situació que autoritza a residir i treballar a Espanya indefinidament, en les mateixes condicions que els espanyols. 2. Tenen dret a residència de llarga durada els que hagin tingut residència temporal a Espanya durant cinc anys de forma continuada, que reuneixin les condicions que s’estableixin per reglament. A l’efecte d’obtenir la residència de llarga durada computen els períodes de residència prèvia i continuada en altres estats membres, com a titular de la targeta blava de la UE. Es considera que la residència ha estat continuada encara que per períodes de vacances o altres raons que s’estableixin per reglament l’estranger hagi abandonat el territori nacional temporalment. 3. Els estrangers residents de llarga durada en un altre Estat membre de la Unió Europea poden sol·licitar per si mateixos i obtenir una autorització de residència de llarga durada a Espanya quan hagin d’exercir una activitat per compte propi o d’altri, o per altres fins, en les condicions que s’estableixin per reglament. No obstant això, en cas que els estrangers residents de llarga durada en un altre Estat membre de la Unió Europea vulguin conservar l’estatut de resident de llarga durada adquirit en el primer Estat membre, poden sol·licitar i obtenir una autorització de residència temporal a Espanya. 3 bis. Els estrangers als qui Espanya o un altre estat membre de la Unió Europea hagi reconegut protecció internacional i que es trobin a Espanya, poden sol·licitar per si mateixos i obtenir una autorització de residència de llarga durada a Espanya en les condicions que s’estableixin reglamentàriament. No es reconeix la condició de resident de llarga durada a Espanya al beneficiari de protecció internacional l’estatut del qual s’hagi revocat, cessat, finalitzat, o la renovació del qual s’hagi denegat, d’acord amb les normes de la Unió Europea aplicables, i en les condicions que s’estableixin reglamentàriament. 19  Portal Jurídic de Catalunya 4. Amb caràcter reglamentari s’han d’establir criteris per a la concessió d’altres autoritzacions de residència de llarga durada en supòsits individuals d’especial vinculació amb Espanya. 5. L’extinció de la residència de llarga durada es produeix en els casos següents: a) Quan l’autorització s’hagi obtingut de manera fraudulenta. b) Quan es dicti una ordre d’expulsió en els casos que preveu la Llei. c) Quan es produeixi l’absència del territori de la Unió Europea durant 12 mesos consecutius. S’han d’establir per reglament les excepcions a la pèrdua de l’autorització per aquest motiu, com també el procediment i els requisits per recuperar l’autorització de residència de llarga durada. d) Quan s’adquireixi la residència de llarga durada en un altre Estat membre. e) Quan, obtinguda l’autorització per la persona a qui un altre Estat membre va reconèixer protecció internacional, les autoritats d’aquest Estat hagin resolt el cessament o la revocació d’aquesta protecció. 6. Les persones estrangeres que hagin perdut la condició de residents de llarga durada poden recuperar aquest estatut mitjançant un procediment simplificat que s’ha de desplegar per reglament. Aquest procediment s’aplica sobretot en el cas de persones que hagin residit en un altre Estat membre per a la realització d’estudis. Article 33 Règim d’admissió als efectes d’estudis, intercanvi d’alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat 1. Pot ser autoritzat, en règim d'estada, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, l'estranger que tingui com a finalitat única o principal dur a terme una de les activitats següents de caràcter no laboral: a) Cursar o ampliar estudis. b) Dur a terme activitats de recerca o formació, sense perjudici del règim especial dels investigadors. c) Participar en programes d'intercanvi d'alumnes en qualssevol centres docents o científics, públics o privats, oficialment reconeguts. d) Dur a terme pràctiques no laborals. e) Dur a terme serveis de voluntariat. 2. La vigència de l'autorització ha de coincidir amb la durada del curs per al qual estigui matriculat, dels treballs de recerca, de l'intercanvi d'alumnes, de les pràctiques o del servei de voluntariat. En el cas dels estudis superiors, en els supòsits en què el sol·licitant hagi d’estudiar més d'un curs acadèmic, la 20  Portal Jurídic de Catalunya vigència de l'autorització ha de coincidir amb la durada oficial dels estudis en les condicions que es determinin per reglament, que han d'incloure el manteniment i la comprovació dels requisits que van donar lloc a l'atorgament de l'autorització. 3. L'autorització es prorroga amb el límit d'un any en cada pròrroga en els termes i amb els períodes de cada activitat de conformitat amb la seva legislació específica sempre que el titular demostri que continua reunint les condicions requerides en l'autorització inicial i que compleix els requisits exigits amb caràcter general i els específics de cadascuna d'aquestes. 4. Els estrangers admesos amb fins d’estudis, pràctiques no laborals o voluntariat poden ser autoritzats per exercir una activitat retribuïda per compte propi o d’altri, en la mesura que això no limiti la prossecució dels estudis o activitat assimilada, en els termes que es determinin per reglament. 5. La realització de feina en una família per compensar l’estada i el manteniment en aquesta mentre es milloren els coneixements lingüístics o professionals s’ha de regular d’acord amb el que disposen els acords internacionals sobre col·locació «au-pair». 6. S’ha de facilitar l’entrada i permanència a Espanya, en els termes establerts per reglament, dels estudiants estrangers que participin en programes de la Unió Europea destinats a afavorir la mobilitat amb destinació a la Unió o dins la mateixa Unió. 7. Tot estranger, admès en qualitat d’estudiant en un altre Estat membre de la Unió Europea, que sol·liciti cursar part dels seus estudis ja iniciats o completar-los a Espanya pot sol·licitar una autorització d’estada per estudis i obtenir-la, si reuneix els requisits reglamentaris a l’efecte, i no és exigible el visat. A fi que tot estranger admès en qualitat d’estudiant a Espanya pugui sol·licitar cursar part dels seus estudis ja iniciats o completar-los en un altre Estat membre de la Unió Europea, les autoritats espanyoles han de facilitar la informació oportuna sobre la permanència d’aquell a Espanya, a instàncies de les autoritats competents de l’esmentat Estat membre. 8. Se sotmeten al règim d’estada que preveu aquest article els estrangers que cursin a Espanya estudis de formació sanitària especialitzada d’acord amb la Llei 44/2003, d’11 de novembre, de professions sanitàries, llevat que ja comptin amb una autorització de residència prèviament a l’inici dels estudis, cas en què poden continuar en aquesta situació. Article 34 Residència d’apàtrides, indocumentats i refugiats 1. El ministre de l’Interior ha de reconèixer la condició d’apàtrida als estrangers que, manifestant que no tenen nacionalitat, reuneixen els requisits que preveu la Convenció sobre l’Estatut d’Apàtrides, feta a 21  Portal Jurídic de Catalunya Nova York el 28 de setembre de 1954, i els ha d’expedir la documentació que preveu l’article 27 d’aquesta Convenció. L’estatut d’apàtrida comporta el règim específic que es determini per reglament. 2. En qualsevol cas, l’estranger que es presenti en dependències del Ministeri de l’Interior i acrediti que no pot ser documentat per les autoritats de cap país i que vol ser documentat per Espanya, una vegada verificada la informació pertinent i sempre que hi concorrin i s’acreditin raons excepcionals d’índole humanitària, interès públic o compliment de compromisos adquirits per Espanya, pot obtenir, en els termes que es determinin per reglament, un document identificatiu que acrediti la seva inscripció en aquestes dependències. En tot cas, es denega la documentació sol·licitada quan el peticionari estigui incurs en algun dels casos de l’article 26, o s’hagi dictat contra ell una ordre d’expulsió. 3. La resolució favorable sobre la petició d’asil a Espanya suposa el reconeixement de la condició de refugiat del sol·licitant, que té dret a residir a Espanya i a portar a terme activitats laborals, professionals i mercantils de conformitat amb el que disposa la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d’asil i de la condició de refugiat, modificada per la Llei 9/1994, de 19 de maig, i la seva normativa de desplegament. Aquesta condició suposa la seva no devolució ni expulsió en els termes de l’article 33 de la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats, feta a Ginebra el 28 de juliol de 1951. Article 35 Menors no acompanyats 1. El Govern ha de promoure l’establiment d’acords de col·laboració amb els països d’origen que prevegin, integradament, la prevenció de la immigració irregular, la protecció i el retorn dels menors no acompanyats. S’ha d’informar les comunitats autònomes d’aquests acords. 2. Les comunitats autònomes poden establir acords amb els països d’origen adreçats a procurar que l’atenció i integració social dels menors es dugui a terme en el seu entorn de procedència. Els acords han d’assegurar degudament la protecció de l’interès dels menors i preveure mecanismes perquè les comunitats autònomes puguin fer un seguiment adequat de la situació dels menors. 3. En els supòsits en què els cossos i forces de seguretat de l’Estat localitzin un estranger indocumentat la minoria d’edat del qual no es pugui establir amb seguretat, els serveis competents de protecció de menors li han de donar l’atenció immediata que necessiti, d’acord amb el que estableix la legislació de protecció jurídica del menor, i s’ha de posar el fet en coneixement immediat del Ministeri Fiscal, que ha de disposar la determinació de l’edat, per a la qual cosa han de col·laborar les institucions sanitàries oportunes que, amb caràcter prioritari, han de realitzar les proves necessàries. 4. Determinada l’edat, si es tracta d’un menor, el Ministeri Fiscal l’ha de posar a disposició dels serveis competents de protecció de menors de la comunitat autònoma en què es trobi. 5. L’Administració de l’Estat ha de sol·licitar informe sobre les circumstàncies familiars del menor a la representació diplomàtica del país d’origen amb caràcter previ a la decisió relativa a la iniciació d’un procediment sobre la seva repatriació. Acordada la iniciació del procediment, després d’haver escoltat el menor si té judici suficient, i amb l’informe previ dels serveis de protecció de menors i del Ministeri Fiscal, l’Administració de l’Estat ha de resoldre el que sigui procedent sobre el retorn al seu país d’origen, 22  Portal Jurídic de Catalunya a aquell on hi hagi els seus familiars o, si no, sobre la seva permanència a Espanya. D’acord amb el principi d’interès superior del menor, la repatriació al país d’origen s’ha de fer mitjançant reagrupament familiar o bé mitjançant la posada a disposició del menor davant els serveis de protecció de menors, si es donen les condicions adequades per a la seva tutela per part d’aquests serveis. 6. Als més grans de setze i menors de divuit anys se’ls reconeix capacitat per actuar en el procediment de repatriació que preveu aquest article, així com en l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu pel mateix objecte, i hi poden intervenir personalment o a través del representant que designin. Quan es tracti de menors de setze anys, amb judici suficient, que hagin manifestat una voluntat contrària a la de qui en té la tutela o representació, s’ha de suspendre el curs del procediment fins al nomenament del defensor judicial que els representi. 7. Es considera regular, a tots els efectes, la residència dels menors que siguin tutelats a Espanya per una Administració pública o en virtut de resolució judicial per qualsevol altra entitat. A instàncies de l’organisme que exerceixi la tutela i una vegada que hagi quedat acreditada la impossibilitat de retorn amb la família o al país d’origen, s’ha d’atorgar al menor una autorització de residència, els efectes de la qual s’han de retrotreure al moment en què el menor va ser posat a disposició dels serveis de protecció de menors. L’absència d’autorització de residència no impedeix el reconeixement i gaudi de tots els drets que li corresponguin per la seva condició de menor. 8. La concessió d’una autorització de residència no és obstacle per a l’ulterior repatriació quan afavoreixi l’interès superior del menor, en els termes que estableix l’apartat quart d’aquest article. 9. S’han de determinar per reglament les condicions que han de complir els menors tutelats que disposin d’autorització de residència i arribin a la majoria d’edat per renovar la seva autorització o accedir a una autorització de residència i treball tenint en compte, si s’escau, els informes positius que, a aquests efectes, puguin presentar les entitats públiques competents referits al seu esforç d’integració, la continuïtat de la formació o estudis que s’estiguin realitzant, així com la seva incorporació, efectiva o potencial, al mercat de treball. Les comunitats autònomes han de desenvolupar les polítiques necessàries per fer possible la inserció dels menors al mercat laboral quan arribin a la majoria d’edat. 10. Els cossos i forces de seguretat de l’Estat han d’adoptar les mesures tècniques necessàries per a la identificació dels menors estrangers indocumentats, amb la finalitat de conèixer les possibles referències que puguin existir sobre ells en alguna institució pública nacional o estrangera encarregada de la seva protecció. Aquestes dades no es poden fer servir per a cap altra finalitat diferent de la que preveu el present apartat. 11. L’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes poden establir convenis amb organitzacions no governamentals, fundacions i entitats dedicades a la protecció de menors, amb la finalitat d’atribuir-los la tutela ordinària dels menors estrangers no acompanyats. Cada conveni ha d’especificar el nombre de menors la tutela dels quals es compromet a assumir l’entitat corresponent, el lloc de residència i els mitjans materials que es destinaran a la seva atenció. 23  Portal Jurídic de Catalunya Està legitimada per promoure la constitució de la tutela la comunitat autònoma sota la custòdia de la qual es trobi el menor. A aquests efectes, s’ha d’adreçar al jutjat competent que escaigui en funció del lloc en què residirà el menor, adjuntant el conveni corresponent i la conformitat de l’entitat que assumirà la tutela. El règim de la tutela és el que preveuen el Codi civil i la Llei d’enjudiciament civil. A més, són aplicables als menors estrangers no acompanyats la resta de previsions sobre protecció de menors recollides al Codi civil i a la legislació vigent en la matèria. 12. Les comunitats autònomes poden arribar a acords amb les comunitats autònomes on es trobin els menors estrangers no acompanyats per assumir la tutela i custòdia, amb la finalitat de garantir als menors més bones condicions d’integració. Capítol III De les autoritzacions per a la realització d’activitats lucratives Article 36 Autorització de residència i treball 1. Els estrangers més grans de setze anys necessiten, per exercir qualsevol activitat lucrativa, laboral o professional, la corresponent autorització administrativa prèvia per residir i treballar. L’autorització de treball es concedeix conjuntament amb la de residència, excepte en els casos de penats estrangers que compleixin condemnes o en altres supòsits excepcionals que es determinin per reglament. 2. L’eficàcia de l’autorització de residència i treball inicial es condiciona a l’alta del treballador a la Seguretat Social. L’entitat gestora ha de comprovar en cada cas l’habilitació prèvia dels estrangers per residir i realitzar l’activitat. 3. Quan l’estranger es proposi treballar pel seu compte o d’altri, exercint una professió per a la qual s’exigeixi una titulació especial, la concessió de l’autorització es condiciona a la tinença i, si s’escau, homologació del títol corresponent i, si les lleis ho exigeixen, a la col·legiació. 4. Per contractar un estranger, l’ocupador ha de sol·licitar l’autorització a què es refereix l’apartat 1 del present article, a la qual en tot cas s’ha d’adjuntar el contracte de treball que garanteixi una activitat continuada durant el període de vigència de l’autorització. 5. La manca de l’autorització de residència i treball, sense perjudici de les responsabilitats de l’empresari a què doni lloc, incloses les de Seguretat Social, no invalida el contracte de treball respecte als drets del treballador estranger, ni és obstacle per obtenir les prestacions derivades de supòsits previstos pels convenis internacionals de protecció als treballadors o altres que li puguin correspondre, sempre que siguin compatibles amb la seva situació. En tot cas, el treballador que no disposi d’autorització de residència i treball no pot obtenir prestacions per desocupació. Llevat dels casos legalment previstos, el reconeixement d’una prestació no modifica la situació administrativa de l’estranger. 24  Portal Jurídic de Catalunya 6. En la concessió inicial de l’autorització administrativa per treballar es poden aplicar criteris especials per a determinades nacionalitats en funció del principi de reciprocitat. 7. No es concedeix autorització per residir i realitzar una activitat lucrativa, laboral o professional, als estrangers que, en el marc d’un programa de retorn voluntari al seu país d’origen, s’hagin compromès a no retornar a Espanya durant un termini determinat mentre no hagi transcorregut aquest termini. 8. S’han de determinar per reglament les condicions i els requisits per fer possible la participació de treballadors estrangers en societats anònimes laborals i societats cooperatives. Article 37 Autorització de residència i treball per compte propi 1. Per a la realització d’activitats econòmiques per compte propi s’ha d’acreditar el compliment de tots els requisits que la legislació vigent exigeix als nacionals per a l’obertura i el funcionament de l’activitat projectada, així com els relatius a la suficiència de la inversió i la potencial creació d’ocupació, entre altres que s’estableixin per reglament. 2. L’autorització inicial de residència i treball per compte propi es limita a un àmbit geogràfic no superior al d’una comunitat autònoma i a un sector d’activitat. La seva durada es determina per reglament. 3. La concessió de l’autorització inicial de treball, en coordinació necessària amb la que correspon a l’Estat en matèria de residència, correspon a les comunitats autònomes d’acord amb les competències assumides en els seus estatuts. Article 38 Autorització de residència i treball per compte d'altri 1. Per a la concessió inicial de l’autorització de residència i treball, en el cas de treballadors per compte d’altri, s’ha de tenir en compte la situació nacional d’ocupació. 2. La situació nacional d’ocupació la determina el Servei Públic d’Ocupació Estatal amb la informació proporcionada per les comunitats autònomes i amb la derivada d’indicadors estadístics oficials i queda plasmada en el Catàleg d’ocupacions de difícil cobertura. Aquest catàleg conté una relació d’ocupacions susceptibles de ser satisfetes a través de la contractació de treballadors estrangers i s’aprova âmb la consulta prèvia de la Comissió Laboral Tripartida d’Immigració. Igualment, s’entén que la situació nacional d’ocupació permet la contractació en ocupacions no catalogades quan de la gestió de l’oferta es conclogui la insuficiència de demandants de feina adequats i disponibles. S’han de determinar per reglament els requisits mínims per considerar que la gestió de l’oferta de feina es considera suficient a aquests efectes. 3. El procediment de concessió de l’autorització de residència i treball inicial, sense perjudici dels supòsits previstos quan l’estranger que es trobi a Espanya estigui habilitat per sol·licitar o obtenir una 25  Portal Jurídic de Catalunya autorització de residència i treball, es basa en la sol·licitud de cobertura d’un lloc vacant, presentada per un empresari o ocupador davant l’autoritat competent, juntament amb el contracte de treball i la resta de documentació exigible, ofert al treballador estranger resident en un tercer país. Verificat el compliment dels requisits, l’autoritat competent ha d’expedir una autorització l’eficàcia de la qual està condicionada al fet que l’estranger sol·liciti el corresponent visat i que, una vegada a Espanya, es produeixi l’alta del treballador a la Seguretat Social. 4. L’empresari o ocupador està obligat a comunicar el desistiment de la sol·licitud d’autorització si, mentre es resol l’autorització o el visat, desapareix la necessitat de contractar l’estranger o es modifiquen les condicions del contracte de treball que va servir de base a la sol·licitud. Així mateix, quan l’estranger habilitat es trobi a Espanya ha de registrar als serveis públics d’ocupació el contracte de treball que va donar lloc a la sol·licitud i formalitzar l’alta del treballador a la Seguretat Social, i si no es pot iniciar la relació laboral, l’empresari o ocupador està obligat a comunicar-ho a les autoritats competents. 5. L’autorització inicial de residència i treball es limita, excepte en els casos previstos per la Llei i els convenis internacionals signats per Espanya, a un determinat territori i ocupació. La seva durada s’ha de determinar per reglament. 6. L’autorització de residència i treball es renova en expirar: a) Quan persisteixi o es renovi el contracte de treball que en va motivar la concessió inicial, o quan es disposi d’un nou contracte. b) Quan l’autoritat competent, conforme a la normativa de la Seguretat Social, hagi atorgat una prestació contributiva per desocupació. c) Quan l’estranger sigui beneficiari d’una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a aconseguir la seva inserció social o laboral. d) Quan concorrin altres circumstàncies previstes per reglament, en particular, els supòsits d’extinció del contracte de treball o suspensió de la relació laboral com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere. 7. A partir de la primera concessió, les autoritzacions es concedeixen sense cap limitació d’àmbit geogràfic o ocupació. 8. La concessió de l’autorització inicial de treball, en necessària coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria de residència, correspon a les comunitats autònomes d’acord amb les competències assumides en els seus estatuts. Article 38 bis Règim especial dels investigadors [Derogat] 26  Portal Jurídic de Catalunya Article 38 ter Residència i treball de professionals altament qualificats [Derogat] Article 39 Gestió col·lectiva de contractacions en origen 1. El Ministeri de Treball i Immigració, tenint en compte la situació nacional d’ocupació, pot aprovar una previsió anual de les ocupacions i, si s’escau, de les xifres previstes d’ocupacions que es puguin cobrir a través de la gestió col·lectiva de contractacions en origen en un període determinat, a les quals només tenen accés aquells que no es trobin o no resideixin a Espanya. Així mateix, pot establir un nombre de visats per a recerca de feina en les condicions que es determinin, adreçats a fills o néts d’espanyol d’origen o a determinades ocupacions. Aquesta previsió ha de tenir en compte les propostes que, amb la consulta prèvia dels agents socials en el seu àmbit corresponent, siguin realitzades per les comunitats autònomes, i s’ha d’adoptar amb la consulta prèvia de la Comissió Laboral Tripartida d’Immigració. 2. El procediment de concessió de l’autorització inicial de residència i treball mitjançant tramitació col·lectiva dels contractes en origen s’ha de basar en la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions, presentades per un o diversos ocupadors, respecte de treballadors seleccionats als seus països, amb la participació, si s’escau, de les autoritats competents. En la gestió d’aquest s’ha d’actuar coordinadament amb les comunitats autònomes competents per a la concessió de l’autorització de treball inicial. 3. Les ofertes de feina realitzades a través d’aquest procediment s’han d’orientar preferentment cap als països amb els quals Espanya hagi signat acords sobre regulació de fluxos migratoris. Article 40 Supòsits específics d’exempció de la situació nacional d’ocupació 1. No es té en compte la situació nacional d’ocupació quan el contracte de treball vagi adreçat a: a) Els familiars reagrupats en edat laboral, o el cònjuge o fill d’estranger resident a Espanya amb una autorització renovada, així com el fill d’espanyol nacionalitzat o de ciutadans d’altres estats membres de la Unió Europea i d’altres estats part a l’Espai Econòmic Europeu, sempre que aquests últims faci, com a mínim, un any que resideixen legalment a Espanya i al fill no li sigui aplicable el règim comunitari. b) Els titulars d’una autorització prèvia de treball que pretenguin renovar-la. c) Els treballadors necessaris per al muntatge per renovació d’una instal·lació o equips productius. d) Els que hagin gaudit de la condició de refugiats, durant l’any següent a la cessació de l’aplicació de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951, sobre l’Estatut dels refugiats, pels motius que recull el supòsit 5 de la secció C del seu article 1. 27  Portal Jurídic de Catalunya e) Els que hagin estat reconeguts com a apàtrides i els que hagin perdut la condició d’apàtrides l’any següent a la terminació de l’estatut esmentat. f) Els estrangers que tinguin a càrrec seu ascendents o descendents de nacionalitat espanyola. g) Els estrangers nascuts i residents a Espanya. h) Els fills o néts d’espanyol d’origen. i) Els menors estrangers en edat laboral amb autorització de residència que siguin tutelats per l’entitat de protecció de menors competent, per a aquelles activitats que, segons el criteri de l’entitat esmentada, afavoreixin la seva integració social, i una vegada acreditada la impossibilitat de retorn amb la família o al país d’origen. j) Els estrangers que obtinguin l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals en els casos que es determinin per reglament i, en tot cas, quan es tracti de víctimes de violència de gènere o de tràfic d’éssers humans. k) Els estrangers que hagin estat titulars d’autoritzacions de treball per a activitats de temporada, durant dos anys naturals, i hagin retornat al seu país. l) Els estrangers que hagin renunciat a la seva autorització de residència i treball en virtut d’un programa de retorn voluntari. 2. Tampoc es té en compte la situació nacional d’ocupació, en les condicions que es determinin per reglament per a: a) La cobertura de llocs de confiança i directius d’empreses. b) Els professionals altament qualificats, incloent tècnics i científics contractats per entitats públiques, universitats o centres de recerca, desenvolupament i innovació dependents d’empreses, sense perjudici de l’aplicació del règim específic d’autorització aplicable de conformitat amb la present Llei. c) Els treballadors en plantilla d’una empresa o grup d’empreses en un altre país que pretenguin exercir la seva activitat laboral per a la mateixa empresa o grup a Espanya. d) Els artistes de reconegut prestigi. Article 41 Excepcions a l'autorització de treball 1. No és necessària l’obtenció d'autorització de treball per a l’exercici de les activitats següents: a) Els tècnics i científics estrangers, convidats o contractats per l’Estat, les comunitats autònomes o els 28  Portal Jurídic de Catalunya ens locals o els organismes que tinguin per objecte promoure i desenvolupar la investigació promoguts o participats majoritàriament per les anteriors. b) Els professors estrangers convidats o contractats per una universitat espanyola. c) El personal directiu i el professorat estranger d’institucions culturals i docents dependents d’altres estats, o privades, de prestigi acreditat, oficialment reconegudes per Espanya, que portin a terme al nostre país programes culturals i docents dels seus països respectius, en tant que limitin la seva activitat a l’execució d’aquests programes. d) Els funcionaris civils o militars de les administracions estatals estrangeres que vinguin a Espanya per portar-hi a terme activitats en virtut d’acords de cooperació amb l’Administració espanyola. e) Els corresponsals de mitjans de comunicació social estrangers, degudament acreditats, per a l’exercici de l’activitat informativa. f) Els membres de missions científiques internacionals que realitzin treballs i investigacions a Espanya, autoritzats per l’Estat. g) Els artistes que vinguin a Espanya a fer actuacions concretes que no suposin una activitat continuada. h) Els ministres, religiosos o representants de les diferents esglésies i confessions, degudament inscrites en el Registre d’entitats religioses, en tant que limitin la seva activitat a funcions estrictament religioses. i) Els estrangers que formin part dels òrgans de representació, govern i administració dels sindicats homologats internacionalment, sempre que limitin la seva activitat a funcions estrictament sindicals. j) Els menors estrangers en edat laboral tutelats per l’entitat de protecció de menors competent, per a les activitats que, a proposta d’aquesta entitat, mentre romanguin en aquesta situació, afavoreixin la seva integració social. 2. S’ha d’establir per reglament el procediment per acreditar l’excepció. En tot cas, aquest procediment és el mateix tant per al personal d’institucions públiques com d’organismes promoguts o participats majoritàriament per una administració pública. Article 42 Règim especial dels treballadors de temporada 1. El Govern ha de regular per reglament l’autorització de residència i treball per als treballadors estrangers en activitats de temporada o campanya que els permeti l’entrada i sortida del territori nacional, així com la documentació de la seva situació, d’acord amb les característiques de les dites campanyes i la informació que li subministrin les comunitats autònomes on es promoguin. 2. Per concedir les autoritzacions de residència i treball s’ha de garantir que els treballadors temporers seran allotjats en condicions de dignitat i higiene adequades. 29  Portal Jurídic de Catalunya 3. Les administracions públiques han de promoure l’assistència dels serveis socials adequats. 4. Les ofertes de feina de temporada s’han d’orientar preferentment cap als països amb els quals Espanya hagi signat acords sobre regulació de fluxos migratoris. 5. Les comunitats autònomes, els ajuntaments i els agents socials han de promoure els circuits que permetin la concatenació dels treballadors de temporada, en col·laboració amb l’Administració General de l’Estat. 6. S’han de determinar per reglament les condicions perquè els treballadors en plantilla d’una empresa o grup d’empreses que portin a terme la seva activitat en un altre país puguin ser autoritzats a treballar temporalment a Espanya per a la mateixa empresa o grup. Article 43 Treballadors transfronterers i prestació transnacional de serveis 1. Els treballadors estrangers que, residint a la zona limítrofa, portin a terme la seva activitat a Espanya i tornin al seu lloc de residència diàriament han d’obtenir l’autorització administrativa corresponent, amb els requisits i les condicions amb què es concedeixen les autoritzacions de règim general, i els és aplicable, quant als drets de Seguretat Social, el que estableix l’article 14.1 d’aquesta Llei 2. S’han d’establir per reglament les condicions per a l’autorització de residència i treball en el marc de prestacions transnacionals de serveis, d’acord amb la normativa vigent. Capítol IV De les taxes per autoritzacions administratives i per tramitació de les sol·licituds de visat i dels preus públics Article 44 Fet imposable 1. Les taxes s’han de regir per la present Llei i per les altres fonts normatives que per a les taxes estableix l’article 9 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics. 2. Constitueix el fet imposable de les taxes la tramitació de les autoritzacions administratives i dels documents d’identitat que preveu aquesta Llei, així com de les seves pròrrogues, modificacions i renovacions; en particular: a) La tramitació d’autoritzacions per a la pròrroga de l’estada a Espanya. b) La tramitació de les autoritzacions per residir a Espanya. c) La tramitació d’autoritzacions de treball, llevat que es tracti d’autoritzacions per a un període inferior a sis mesos. 30  Portal Jurídic de Catalunya d) La tramitació de targetes d’identitat d’estrangers. e) La tramitació de documents d’identitat a indocumentats. f) La tramitació de visat. 3. Es poden establir preus públics per la prestació de serveis de tramitació de visats per part de proveïdors de serveis externs, de conformitat amb la normativa aplicable. Article 45 Meritació 1. Les taxes s’han de meritar quan se sol·liciti l’autorització, la pròrroga, la modificació, la renovació o el visat. En el cas de les comunitats autònomes que tinguin traspassades les competències en matèria d’autorització de treball, els correspon la meritació del rendiment de les taxes. 2. En els casos d’autorització de residència i treball per compte d’altri a favor de treballadors de servei domèstic de caràcter parcial o discontinu, la meritació de la taxa es produeix en el moment d’afiliació i/o alta del treballador a la Seguretat Social. 3. En els casos de renovació de l’autorització de residència i treball per compte d’altri, en absència d’ocupador, i quan es tracti de treballadors de servei domèstic de caràcter parcial o discontinu, la meritació de la taxa es produeix en el moment d’alta del treballador a la Seguretat Social. 4. L’import de les taxes s’estableix per ordre ministerial dels departaments competents. Quan les comunitats autònomes tinguin traspassades les competències en matèria d’autorització inicial de treball, aquestes es regeixen per la legislació corresponent. Article 46 Subjectes passius 1. Són subjectes passius de les taxes els sol·licitants de visat i les persones en favor de les quals es concedeixin les autoritzacions o s’expedeixin els documents que preveu l’article 44, excepte en les autoritzacions de treball per compte d’altri, cas en què és subjecte passiu l’ocupador o empresari, excepte en el supòsit de relacions laborals en el sector del servei domèstic de caràcter parcial o discontinu, en què ho és el mateix treballador. 2. És nul tot pacte pel qual el treballador per compte d’altri assumeixi l’obligació de pagar en tot o en part l’import de les taxes establertes. Article 47 Exempció 31  Portal Jurídic de Catalunya No estan obligats al pagament de les taxes per la concessió de les autoritzacions per treballar els nacionals iberoamericans, filipins, andorrans, equatoguineans, els sefardites, els fills i néts d’espanyol o espanyola d’origen, i els estrangers nascuts a Espanya quan pretenguin realitzar una activitat lucrativa, laboral o professional, per compte propi. Les sol·licituds de visat presentades per nacionals de tercers països beneficiaris de dret comunitari en matèria de lliure circulació i residència estan exemptes del pagament de les taxes de tramitació. Les entitats públiques de protecció de menors estan exemptes del pagament de les taxes derivades de les autoritzacions que estan obligades a sol·licitar per a aquests en exercici de la representació legal que tenen d’ells. En aplicació de la normativa comunitària sobre la matèria, queden exempts del pagament de la taxa relativa a visats de trànsit o estada els nens menors de sis anys; els investigadors nacionals de tercers països que es desplacin amb fins de recerca científica en els termes que estableix la Recomanació 2005/761/CE, del Parlament i del Consell; i els representants d’organitzacions sense ànim de lucre que no siguin més grans de 25 anys i hagin de participar en seminaris, conferències o esdeveniments esportius o educatius, organitzats per organitzacions sense ànim de lucre. Article 48 Quantia de les taxes 1. L’import de les taxes s’estableix per ordre ministerial dels departaments competents, sense perjudici del que disposa la normativa comunitària en relació amb procediments de sol·licitud de visats de trànsit o estada. 2. Les normes que determinin la quantia de les taxes han d’anar acompanyades d’una memòria economicofinancera sobre el cost de l’activitat de què es tracti i sobre la justificació de la quantia proposada, que s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 7 i 19.2 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril. 3. Es consideren elements i criteris essencials de quantificació que només es poden modificar mitjançant una norma del mateix rang els següents: a) En la tramitació de la sol·licitud de visat, les despeses administratives de tramitació, la limitació dels efectes del visat de trànsit aeroportuari, la durada de l’estada, el nombre d’entrades autoritzades, el caràcter de la residència, així com, si s’escau, el fet que s’expedeixi a la frontera. També s’han de tenir en compte els costos complementaris que s’originen per l’expedició de visats, quan, a petició de l’interessat, s’hagi de fer ús de procediments com ara missatgeria, correu electrònic, correu urgent, telefax, telegrama o conferència telefònica. b) En la concessió d’autoritzacions per a la pròrroga d’estada a Espanya, la durada de la pròrroga. c) En la concessió d’autoritzacions de residència, la durada de l’autorització, així com el seu caràcter definitiu o temporal i, dins aquestes últimes, el fet que es tracti de la primera o ulteriors concessions o les seves renovacions. 32  Portal Jurídic de Catalunya d) En la concessió d’autoritzacions de treball, la durada d’aquesta, la seva extensió i l’àmbit, el caràcter i les modalitats de la relació per compte d’altri, així com, si s’escau, l’import del salari pactat. e) En l’expedició de targetes d’identitat d’estrangers, la durada de l’autorització i el fet que es tracti de la primera o ulteriors concessions o les seves renovacions. En tot cas, és criteri quantitatiu de les taxes el caràcter individual o col·lectiu de les autoritzacions, pròrrogues, modificacions o renovacions. 4. Els imports de les taxes per tramitar la sol·licitud de visat s’adeqüen a la revisió que escaigui per aplicació del dret comunitari. Així mateix, s’acomoden a l’import que es pugui establir per aplicació del principi de reciprocitat. Article 49 Gestió, recaptació i autoliquidació 1. La gestió i recaptació de les taxes correspon als òrgans competents per a la concessió de les autoritzacions, modificacions, renovacions i pròrrogues, l’expedició de la documentació a què es refereix l’article 44 i la tramitació de la sol·licitud de visat. 2. Els subjectes passius de les taxes estan obligats a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a fer l’ingrés del seu import al Tresor quan així es prevegi per reglament. Títol III De les infraccions en matèria d’estrangeria i el seu règim sancionador Article 50 La potestat sancionadora L’exercici de la potestat sancionadora per la comissió de les infraccions administratives que preveu aquesta Llei orgànica, s’ha d’ajustar al que disposen aquesta Llei i les seves disposicions de desplegament, i la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Article 51 Tipus d'infraccions 1. Incorren en responsabilitat administrativa els qui siguin autors o participin en qualsevol de les infraccions tipificades en els articles següents. 2. Les infraccions administratives que estableix aquesta Llei orgànica es classifiquen en lleus, greus i molt greus. Article 52 33  Portal Jurídic de Catalunya Infraccions lleus Són infraccions lleus: a) L’omissió o el retard en la comunicació a les autoritats espanyoles dels canvis de nacionalitat, d’estat civil o de domicili, així com d’altres circumstàncies determinants de la seva situació laboral quan els siguin exigibles per la normativa aplicable. b) El retard, fins a tres mesos, en la sol·licitud de renovació de les autoritzacions una vegada hagin caducat. c) Estar treballant a Espanya sense haver sol·licitat autorització administrativa per treballar per compte propi, quan es disposi d'autorització de residència temporal. d) Estar treballant en una ocupació, sector d’activitat, o àmbit geogràfic no previst per l’autorització de residència i treball de la qual s’és titular. e) La contractació de treballadors l’autorització dels quals no els habilita per treballar en aquesta ocupació o àmbit geogràfic, que fa incórrer en una infracció per cadascun dels treballadors estrangers ocupats. Article 53 Infraccions greus Són infraccions greus: a) Trobar-se irregularment en territori espanyol, perquè no ha obtingut la pròrroga d’estada, no té autorització de residència o té caducada des de fa més de tres mesos l’esmentada autorització, i sempre que l’interessat no n’hagi sol·licitat la renovació en el termini previst per reglament. b) Estar treballant a Espanya sense haver obtingut autorització de treball o autorització administrativa prèvia per treballar-hi, quan no disposi d’autorització de residència vàlida. c) Incórrer en ocultació dolosa o falsedat greu en el compliment de l’obligació de posar en coneixement de les autoritats competents els canvis que afectin nacionalitat, estat civil o domicili, així com incórrer en falsedat en la declaració de les dades obligatòries per formalitzar l’alta en el padró municipal als efectes que preveu aquesta Llei, sempre que els fets esmentats no constitueixin delicte. Quan qualsevol autoritat tingui coneixement d’una possible infracció per aquesta causa, ho ha de posar en coneixement de les autoritats competents amb la finalitat que es pugui instruir l’expedient sancionador oportú. d) L’incompliment de les mesures imposades per raó de seguretat pública, de presentació periòdica o d’allunyament de fronteres o nuclis de població concretats singularment, d’acord amb el que disposa la present Llei. e) La comissió d’una tercera infracció lleu, sempre que en un termini d’un any anterior hagi estat 34  Portal Jurídic de Catalunya sancionat per dues faltes lleus de la mateixa naturalesa. f) La participació per l’estranger en la realització d’activitats contràries a l’ordre públic previstes com a greus a la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. g) Les sortides del territori espanyol per llocs no habilitats, sense exhibir la documentació prevista o contravenint a les prohibicions legalment imposades. h) Incomplir l’obligació de l’apartat 2 de l’article 4. 2. També són infraccions greus: a) No donar d’alta, en el règim de la Seguretat Social que correspongui, el treballador estranger del qual hagi sol·licitat l’autorització de residència i treball per compte d’altri, o no registrar el contracte de treball en les condicions que van servir de base a la sol·licitud, quan l’empresari tingui constància que el treballador es troba legalment a Espanya habilitat per començar la relació laboral. No obstant això, està exempt d’aquesta responsabilitat l’empresari que comuniqui a les autoritats competents la concurrència de raons sobrevingudes que puguin posar en risc objectiu la viabilitat de l’empresa o que, de conformitat amb la legislació, impedeixin l’inici de l’esmentada relació. b) Contraure matrimoni, simular relació afectiva anàloga o constituir-se en representant legal d’un menor, quan aquestes conductes es realitzin amb ànim de lucre o amb el propòsit d’obtenir indegudament un dret de residència, sempre que aquests fets no constitueixin delicte. c) Promoure la permanència irregular a Espanya d’un estranger, quan la seva entrada legal hagi disposat d’una invitació expressa de l’infractor i continuï a càrrec seu una vegada transcorregut el període de temps permès pel seu visat o autorització. Per graduar la sanció s’han de tenir en compte les circumstàncies personals i familiars concurrents. d) Consentir la inscripció d’un estranger en el padró municipal per part del titular d’un habitatge habilitat per a tal fi, quan l’habitatge no constitueixi el domicili real de l’estranger. S’incorre en una infracció per cada persona indegudament inscrita. Article 54 Infraccions molt greus Són infraccions molt greus: a) Participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que poden perjudicar les relacions d’Espanya amb altres països, o estar implicats en activitats contràries a l’ordre públic previstes com a molt greus a la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. b) Induir, promoure, afavorir o facilitar amb ànim de lucre, individualment o formant part d’una organització, la immigració clandestina de persones en trànsit o amb destí al territori espanyol o la seva permanència en aquest, sempre que el fet no constitueixi delicte. 35  Portal Jurídic de Catalunya c) La realització de conductes de discriminació per motius racials, ètnics, nacionals o religiosos, en els termes que preveu l’article 23 de la present Llei, sempre que el fet no constitueixi delicte. d) La contractació de treballadors estrangers sense haver obtingut amb caràcter previ l’autorització corresponent de residència i treball, que fa incórrer en una infracció per cadascun dels treballadors estrangers ocupats, sempre que el fet no constitueixi delicte. e) Realitzar, amb ànim de lucre, la infracció que preveu la lletra d de l’apartat 2 de l’article anterior. f) Simular la relació laboral amb un estranger, quan la conducta esmentada es realitzi amb ànim